«Com més feta la carn,menys risc de que tingui agents cancerígens»»
«Com més feta la carn,menys risc de que tingui agents cancerígens»»
No és una qüestió de gust, sinó d'espantar el càncer. És el que fa el Harald zur Hausen, premi Nobel de Medicina de 2008
23.05.2013 | 17:47
PACO CERDÀMolt feta. Així hauria de demanar o cuinar la carn vermella. No és una qüestió de gust, sinó d'espantar el càncer. Tal com sona. Almenys, és el que fa i predica el professor alemany Harald zur Hausen, premi Nobel de Medicina de 2008.
Recentment va ingressar com a acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i va pronunciar una conferència sobre «La recerca de causes infeccioses del càncer humà». Primer va alertar sobre una dada poc coneguda: en l'actualitat, un 20% dels càncers humans tenen un origen infecciós. I de tota la seva ponència, hi ha un assumpte especialment cridaner: el consum alt de carn vacuna vermella està relacionada amb el càncer de còlon i potencialment també amb el càncer de mama.
El Nobel Zur Hausen va afirmar que «existeix la hipòtesi que la carn vermella, sobretot quan no està ben feta, tingui més possibilitats de tenir agents infecciosos que puguin ser oncògens. Encara és una hipòtesi que no està demostrada, i s'està treballant intensament per constatar-lo o descartar-lo.
Però de moment, jo sóc partidari que es mengi la carn ben feta, perquè així hi ha menys riscos associats a una possible contaminació infecciosa potencialment cancerígena. Especialment, en la carn de boví».
La pregunta és obligada: Tenen els vegetarians menys possibilitats de desenvolupar càncer? «Sí, els vegetarians tenen un baix risc de càncer», confirma el professor, que recela de la ingesta de carn crua com el carpaccio.
La hipòtesi amb què treballa Hausen és que es pot combinar «factors cancerígens químics alliberats durant la cocció de la carn vermella amb la contaminació per agents infecciosos vírics». I ja en la conferència, detalla una mica més sobre això: «La carn vermella és condimentada de manera que en la seva porció central rarament se superen les temperatures de 55-65 graus centígrads. Determinats virus bovins resisteixen aquestes temperatures, com és el cas dels virus del papil·loma i del polyoma, que podrien infectar aquests aliments, ja que s'han detectat els seus antígens circulants en el sèrum d'aquests animals».
Tecnicismes a part, Harald zur Hausen llança un missatge molt clar: «El consum de carn blanca no estaria relacionat amb el càncer de còlon encara que es prepari de manera anàloga a la carn vermella i s'alliberin també compostos químics tòxics».
L'Acadèmia Sueca li va concedir el Premi Nobel per les seves investigacions sobre el virus del papil·loma humà, de transmissió sexual, i per haver demostrat la seva relació amb el procés pel qual es produeix el càncer. Així es va poder desenvolupar una vacuna preventiva contra el càncer de coll d'úter.
És la famosa (i no exempta de polèmica pels seus resultats) vacuna contra el virus del papil·loma humà. Harald zur Hausen va defensar la importància de la prevenció a través d'una vacuna que «encara és massa cara», segons va reconèixer.
De fet, va demanar que la vacuna s'estengui també als nens homes abans dels 14 anys perquè, pel seu comportament en les relacions sexuals, els nens transmeten més que les pròpies nenes el virus del papil·loma humà. «Es protegeix les nenes vacunant els nens», va sintetitzar.
Càncer menys mortal
El Premi Nobel va subratllar que cada vegada hi ha més càncers per l'augment en l'esperança de vida, però que el càncer és menys mortal pels avenços científics. I va recalcar la importància de la prevenció en els hàbits de vida: no fumar, no abusar de l'alcohol, i evitar l'obesitat, la qual va qualificar de «pandèmia» del nostre temps i que està relacionada amb el càncer de mama o amb el d'ovari.
http://www.regio7.cat/salut/2013/05/23/mes-feta-carn-menys-risc-que-tingui-agents-cancerigens/233930.html
Recentment va ingressar com a acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i va pronunciar una conferència sobre «La recerca de causes infeccioses del càncer humà». Primer va alertar sobre una dada poc coneguda: en l'actualitat, un 20% dels càncers humans tenen un origen infecciós. I de tota la seva ponència, hi ha un assumpte especialment cridaner: el consum alt de carn vacuna vermella està relacionada amb el càncer de còlon i potencialment també amb el càncer de mama.
El Nobel Zur Hausen va afirmar que «existeix la hipòtesi que la carn vermella, sobretot quan no està ben feta, tingui més possibilitats de tenir agents infecciosos que puguin ser oncògens. Encara és una hipòtesi que no està demostrada, i s'està treballant intensament per constatar-lo o descartar-lo.
Però de moment, jo sóc partidari que es mengi la carn ben feta, perquè així hi ha menys riscos associats a una possible contaminació infecciosa potencialment cancerígena. Especialment, en la carn de boví».
La pregunta és obligada: Tenen els vegetarians menys possibilitats de desenvolupar càncer? «Sí, els vegetarians tenen un baix risc de càncer», confirma el professor, que recela de la ingesta de carn crua com el carpaccio.
La hipòtesi amb què treballa Hausen és que es pot combinar «factors cancerígens químics alliberats durant la cocció de la carn vermella amb la contaminació per agents infecciosos vírics». I ja en la conferència, detalla una mica més sobre això: «La carn vermella és condimentada de manera que en la seva porció central rarament se superen les temperatures de 55-65 graus centígrads. Determinats virus bovins resisteixen aquestes temperatures, com és el cas dels virus del papil·loma i del polyoma, que podrien infectar aquests aliments, ja que s'han detectat els seus antígens circulants en el sèrum d'aquests animals».
Tecnicismes a part, Harald zur Hausen llança un missatge molt clar: «El consum de carn blanca no estaria relacionat amb el càncer de còlon encara que es prepari de manera anàloga a la carn vermella i s'alliberin també compostos químics tòxics».
L'Acadèmia Sueca li va concedir el Premi Nobel per les seves investigacions sobre el virus del papil·loma humà, de transmissió sexual, i per haver demostrat la seva relació amb el procés pel qual es produeix el càncer. Així es va poder desenvolupar una vacuna preventiva contra el càncer de coll d'úter.
És la famosa (i no exempta de polèmica pels seus resultats) vacuna contra el virus del papil·loma humà. Harald zur Hausen va defensar la importància de la prevenció a través d'una vacuna que «encara és massa cara», segons va reconèixer.
De fet, va demanar que la vacuna s'estengui també als nens homes abans dels 14 anys perquè, pel seu comportament en les relacions sexuals, els nens transmeten més que les pròpies nenes el virus del papil·loma humà. «Es protegeix les nenes vacunant els nens», va sintetitzar.
Càncer menys mortal
El Premi Nobel va subratllar que cada vegada hi ha més càncers per l'augment en l'esperança de vida, però que el càncer és menys mortal pels avenços científics. I va recalcar la importància de la prevenció en els hàbits de vida: no fumar, no abusar de l'alcohol, i evitar l'obesitat, la qual va qualificar de «pandèmia» del nostre temps i que està relacionada amb el càncer de mama o amb el d'ovari.
http://www.regio7.cat/salut/2013/05/23/mes-feta-carn-menys-risc-que-tingui-agents-cancerigens/233930.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada