ALTA SEGARRA-VEGUERIA CENTRAL

Làpida del segle I amb la inscripció Municipi Sigarrens que es conserva al museu municipal Josep Castellà Real dels Plats de Rei.

Orígens històrics : Els orígens històrics de La Segarra estan vinculats a l’altiplà on trobem assentats els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i els Prats de Rei des de l’època dels romans, en què aquest darrer municipi era denominat Municipium Sigarrensis.

Imne a l´Alta Segarra

http://www.hispasonic.com/musica/alta-segarra/11299

Durant l’Edat Mitjana els Prats de Rei, sota control del Comte de Barcelona, encapçalava la Sotsvegueria de Prats i Segarra i el Deganat de Segarra dins del Bisbat de Vic, mentre que Calaf, Torà i Ivorra, viles dominades pels vescomtes de Cardona, eren la seu del procurador per a la Segarra, encarregat de vetllar totes les seves possessions en aquest territori.
Durant els segles XVII-XVIII i XIX i fins a la divisió comarcal de 1936, tots els sistemes de divisió administrativa, judicial, etc. situen clarament aquest territori com pertanyent a la Segarra.
El projecte de divisió comarcal aprovat l’any 1936, tot i que inicialment estudiava la possibilitat de crear la comarca de l’Alta Segarra, finalment decidí incloure la major part d’aquest territori dins l’Anoia. Durant dècades, els municipis de la part nord de l’Anoia han sentit que la resta de la comarca no els tenia en compte.
L’any 1987, en una consulta realitzada a tots els municipis de Catalunya, diversos ajuntaments d’aquesta zona reivindicaven la creació d’una nova comarca coherent amb la identitat segarrenca d’aquest territori, que presenta força cohesió interna i una definida personalitat.
Per a recuperar la dinàmica de treball conjunt entre uns municipis amb unes mateixes problemàtiques, el 1995 es constituí la Mancomunitat Intermunicipal Segarrenca que, després d’uns anys d’inoperativitat, està començant a funcionar de nou amb l’objectiu de prestar serveis als municipis i als seus ciutadans.
L’estructura territorial que s’imposà l’any 1987 amb la divisió en quatre províncies i un llistat de comarques no ha donat prou bons resultats. Per aquesta raó, l’any 2001 es publica l’Informe Roca, que formula diverses propostes per a reformar el model d’organització territorial de Catalunya.
 
http://altasegarradecideix.wordpress.com/10a/
Avantatges per als ciutadans en la nova estructura de L´Alta Segarra:
Disposar d’una unitat administrativa coherent amb la identitat geogràfica i humana del territori
Coherència amb els orígens històrics:
Lloc de naixement del concepte “Segarra” en època romana
Formant part de “La Segarra” durant més de 1.500 anys
Salvaguarda de la pròpia identitat (actualment diluïda dins una comarca amb realitats molt diverses)
Millor comprensió de la problemàtica del territori:
Economia rural a bona part del territori
Envelliment de la població i despoblament dels petits nuclis
Forta emigració juvenil per falta de llocs de treball qualificats
Defensar uns interessos comuns específics:
Molt diferents dels de la Conca d’Odena (Igualada i el seu entorn)
Molt diferents dels de la de la Baixa Anoia (Piera i municipis propers)
Molt diferents dels de la comarca de la Segarra (Cervera i rodalies)
Facilitar l’actuació conjunta de municipis que comparteixen una mateixa realitat: (Unes característiques comunes, les mateixes necessitats i una problemàtica coincident)
Prendre les grans decisions des del propi territori:
Quines infraestructures ens calen?
On situar els polígons industrials?
Qui defensa els interessos del nostre territori?
Aplicar estratègies de desenvolupament conjunt:
Confecció d’un Pla d’Ordenació Territorial
Elaboració d’un Pla Estratègic de Dinamització Econòmica
Mancomunar els serveis per respondre a les necessitats de tot el territori
Millor disseny de les solucions:
Projectes de dinamització específics per a l’entorn rural
Aprofitament dels avantatges de la posició estratègica en el centre de Catalunya
Estimulació del teixit empresarial local
Disposar d’una administració més propera als ciutadans
Disposar d’un òrgan de gestió conjunta:
Creació del Consell Comarcal de l’Alta Segarra
pressupostària per al funcionament comarcal
Creació de llocs de treball de qualitat per posar en funcionament l’administració comarcal
Nous serveis administratius adaptats a les necessitats del territori:
Oficina comarcal del DARP
Oficina del Servei Català d’Ocupació
Comissaria dels Mossos d’Esquadra
Oficina d’Atenció al Consumidor
Oficina de tramitació dels expedients d’activitats
Jutjat comarcal
Major proximitat als problemes dels ciutadans
Millor comprensió de la realitat dels administrats
Fer bona part de les gestions sense sortir de l’Alta Segarra
Agilització dels tràmits amb l’administració:
més propers
més ràpids
més fàcils
Disposar dels equipaments propis d’una comarca:
Millors infraestructures bàsiques:
Millora de la xarxa de camins entre els diferents nuclis de població
Interconnexió de les xarxes d’abastament d’aigua per a pal·liar els problemes de la sequera
Millor gestió dels residus
Millors equipaments esportius:
Piscina climatitzada
Millores al poliesportiu
Xarxa de camins i rutes senyalitzats per activitats esportives a l’aire lliure
Millors equipaments culturals
Teatre o auditori Comarcal
Biblioteca Comarcal
Museu Comarcal
Gaudir de millors serveis per als ciutadans:
Millors serveis sanitaris:
Millora de l’equipament del Centre d’Atenció Primària
Possibilitat de creació d’un Hospital Comarcal
Servei d’ambulància per a urgències les 24 hores
Millora dels serveis a les persones:
Residència per a la tercera edat
Servei d’atenció domiciliària
Mitjans de comunicació propis (centre de producció de Televisió Digital Terrestre)
Millor protecció del territori:
Millora de l’equipament del servei de bombers
Millor coordinació de les ADF locals
Organisme de coordinació de Protecció Civil
Font: Ajuntament de Calaf

Mes informació:

Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 61-62, 2006, p. 413/419

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000053%5C00000047.pdf
Comarca:Article publicat a la revista l´Altiplà de calaf

http://www.calaf.cat/lib_php/download_file.php?num_doc=837

El nou model d´organització territorial català(revista l´Altipla de Calaf)

http://www.calaf.cat/lib_php/download_file.php?num_doc=838

Informe sobre la revisió del model d´organització territorial de Catalunya

http://www.calaf.cat/lib_php/download_file.php?num_doc=836
20/06/2008
ICV-EuiA demana al conseller de Governació que "acceleri la marxa" amb l'ordenació territorial
El diputat Lluís Postigo interpel•la al titular de Governació per saber en quin punt es troba el procés d’elaboració de la normativa que ha d'ordenar Catalunya en vegueries
El diputat per ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Lluís Postigo, ha emplaçat avui al conseller de Governació del Govern de Catalunya, Jordi Ausàs, ha "accelerar la marxa en allò que fa referència als Governs locals". Postigo ha fet aquest encàrrec al titular de Governació en una interpel•lació feta en el marc del ple del Parlament de Catalunya per demanar al màxim responsable d’aquesta qüestió dins l’executiu que posi aquesta qüestió en el primer lloc de l’agenda del Departament.
En aquest sentit, Postigo ha indicat que per "assegurar l'èxit caldria que fos el Govern en ple qui liderés aquest procés i buscar el consens amb totes les forces polítiques, per avançar i per superar les dificultats que ens trobarem en aquest procés com per exemple la modificació d'algunes lleis orgàniques i explicar quins són els objectius que es pretenen amb cadascuna de les lleis que s’estan treballant i quins avantatges ens permeten".
Postigo ha advertit al Conseller de Governació que en la seva trajectòria política com a responsable del Departament "amb prou feina han passat els 100 dies de gràcia que gaudeixen les altres persones que tenen un càrrec de responsabilitat" però ha indicat que "vostè ha hagut de pujar a la màquina del tren quan aquesta ja havia començat la marxa". "Pensem que la majoria de l'arc parlamentari comparteix la necessitat d’aquesta legislació i seria ben rebut el seu impuls definitiu" ha indicat el diputat ecosocialista en la seva intervenció.
El diputat d'ICV ha fet un reconeixement al "canvi en la relació amb els municipis que ha significat l’arribada d’aquest govern" però tot i així ha advertit que "el llistat de greuges segueix essent molt llarg" i ha indicat "l’assumpció de competències sense recursos i el finançament insuficient que en moments de crisi com l'actual comporta una disminució dels ingressos ordinaris en els ajuntaments" com a principals queixes de les administracions locals.
Per Postigo la reordenació territorial és necessària per " aconseguir un major equilibri territorial que faciliti la igualtat en l'accés als serveis per part dels ciutadans es visqui on es viqui, donar més força als govern locals i crear el Consell de Govern locals i per disposar d'un finançament suficient i adequat", entre altres avantatges que suposa la legislació al voltant de les vegueries
Més informació.
http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S94171.htm


Alta Segarra
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Localització de l'Alta SegarraL'Alta Segarra és una zona situada a l'extrem nord-occidental de la comarca d'Anoia, i abraça la zona confrotant del Bages i del sud del Solsonès. També ha rebut el nom d'alta Anoia, emprat sobretot com a marca turística, però sense cap fonament històric o cultural.
Fisiogràficament i econòmicament té molts paral·lelismes amb la Segarra; d'aquí li ve el nom. Hi ha qui ha proposat que constituís una comarca diferenciada d'Anoia. Comprèn les poblacions de Calaf, Estaràs, Aguilar de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, la Molsosa, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pinós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Veciana, etc. Pràcticament tota la conca del riu Llobregós (llevat de Ponts, població situada a la comarca de la Noguera, que és on el Llobregós desemboca al Segre), també es considera Alta Segarra, si bé en aquest cas les poblacions que hi ha ja formen part de la comarca de la Segarra. Les poblacions que hi ha a la vall del Llobregós són Castellfollit de Riubregós, Torà, Biosca, etc., més relacionats amb Calaf (gràcies a la carretera que va paral·lela al Llobregós) que amb altres poblacions segarrenques
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alta_Segarra

Alta Segarra- Troben a Els Prats de Rei una prova de l’existència del poblat iber de la Sikarra

‎viernes, ‎19‎ de ‎abril‎ de ‎2013, ‏‎20:40:27 | Ferran Sala

Troben a Els Prats de Rei una muralla del segle V a.C

La troballa, que també ha fet aflorar ceràmica grega, demostraria l’existència del poblat iber de la Sikarra

19.04.2013 | 13:42

ACN | ELS PRAT DE REIUnes obres d’excavació al subsòl del municipi d’Els Prats de Rei (Anoia) han posat al descobert un tram de muralla ibèrica i el fossat, que daten del segle V a.C. Aquesta troballa arriba poques setmanes després que sortís a la llum un mosaic paleocristià. L’arqueòleg encarregat de les obres, Dídac Pàmies, ha ressaltat la importància de la descoberta de la muralla perquè corroboraria l’existència del poblat iber de la Sikarra a l’actual municipi d’Els Prats de Rei. El tram de muralla, que s’ha pogut datar gràcies a unes restes de ceràmica grega, té una longitud de sis metres i entre 3 i 5 metres d’amplada i 3,6 d’alçada. Les restes estan situades davant de l’església de la Mare de Déu del Portal.
http://www.regio7.cat/portada/2013/04/19/troben-prats-rei-muralla-del-segle-v-ac/230723.html

Troben a Els Prats de Rei una prova de l’existència del poblat iber de la Sikarra

Un tram de muralla del segle V a.C. s’ha pogut datar gràcies a la descoberta de restes de ceràmica grega

Igualada – Anoia | 19/04/2013 – 17:44h | Actualizada a las 18:07h

La muralla ibèrica del segle V a.C localitzada a Els Prats de Rei ACN / Mar Martí

Descubren en Els Prats de Rei una sepultura con mosaico del siglo IV

Els Prats de Rei. (ACN).- Unes obres d’excavació al subsòl del municipi d’Els Prats de Rei, a l’Anoia, han posat al descobert un tram de muralla ibèrica i el fossat, que daten del segle V a.C. Aquesta troballa arriba poques setmanes després que sortís a la llum un mosaic paleocristià. L’arqueòleg encarregat de les obres, Dídac Pàmies, ha ressaltat la importància de la descoberta de la muralla perquè corroboraria l’existència del poblat iber de la Sikarra a l’actual municipi d’Els Prats de Rei. El tram de muralla, que s’ha pogut datar gràcies a unes restes de ceràmica grega, té una longitud de 6 metres, entre 3 i 5 metres d’amplada i 3,6 d’alçada. Les restes estan situades davant de l’església de la Mare de Déu del Portal.
La descoberta d’un tram de muralla del segle V a.C a Els Prats de Rei aporta una prova més que demostraria l’existència de la ciutat ibèrica de la Sikarra. Fins ara, es considerava que la fundació del conegut com a ‘Municipium Sigarrensis’ tenia un origen no més antic al segle II d.C, però amb els resultats preliminars obtinguts en la nova investigació arqueològica es pot afirmar l’existència d’un nucli de població anterior al segle V a.C. L’arqueòleg encarregat de les obres, Dídac Pàmies, ha explicat que aquest nucli pateix diferents reformes urbanístiques i ampliacions fins el segle III a.C.
El tram de muralla localitzat té sis metres de longitud, entre 3 i 5 metres d’amplada i 3,6 metres d’alçada. Es troba ubicada davant de l’església de la Mare de Déu del Portal i, segons ha explicat Pàmies, la muralla “encerclaria el turó, on actualment hi ha la fàbrica de la Farinera, i seria l’assentament més antic trobat fins al moment al municipi”. La superfície aproximada del tramat defensiu que envoltaria el nucli urbà seria d’aproximadament uns 6.300 metres quadrats.
Pàmies ha ressaltat que el tram de muralla s’ha pogut datar gràcies a la localització de restes de ceràmica grega. “Totes les peces que hem trobat ens situen la cronologia entre els segles V i IV a.C”, ha expressat. Tanmateix, l’arqueòleg ha puntualitzat que les ceràmiques s’han localitzat al fossat, fet que significat que “al segle V a.C la muralla ja hi era”. Per tant, es desconeix el moment fundacional exacte d’aquest recinte emmurallat i “de moment, només sabem que és anterior al segle V a.C”, ha afegit.
La hipòtesi dels responsables de les empreses arqueològiques Cat Patrimoni i Antequem SL -encarregades de les obres d’excavació- és que al voltant del segle IV a.C, el fossat que s’ha localitzat “s’omple, molt probablement degut a la necessitat d’expansió que requereix la població, i s’hi construeixen nous edificis al damunt i adossats a la muralla”. En aquest moment també s’hauria construït un nou recinte emmurallat, encara avui per localitzar. Les restes d’època ibèrica localitzades en diferents zones del municipi determinarien que l’urbanisme del poblat hauria augmentat fins assolir una superfície de 13.000 metres quadrats.

De la seva banda, l’alcalde d’Els Prats de Rei, Francesc Duocastella, ha ressaltat la importància de la troballa perquè “això ens dóna la notícia que el poblat de la Sikarra ibèrica era aquí a Els Prats de Rei i això és molt important per la nostra història”. Duocastella ha avançat que estan tenint converses amb diferents universitats catalanes, i amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat perquè aquest estiu es pugui fer una excavació més exhaustiva de la muralla.

Descubren en Els Prats de Rei una sepultura con mosaico del siglo IV

También se han localizado estructuras de época ibérica, romana y medieval

Igualada – Anoia | 03/04/2013 – 18:25h | Actualizado el 05/04/2013 – 09:23h

La lápida que se ha descubierto en Els Prats de Rei. ACN / Estefania Escolà

En ‘stand by’ el centro de la Guerra de Sucesión

• La Alta Anoia debate si liquidar su consorcio de turismo

Els Prats de Rei. (ACN).- Las excavacionesarqueológicas que desde hace dos semanas se han estado haciendo en Els Prats de Rei, en la comarca de la Anoia, han permitido sacar a la luz una lápida musiva del siglo IV. Se trata de una lauda funeraria en mosaico y con crismón que se solía poner a los sarcófagos de la gente importante. El director de las obras, Dídac Pàmies, ha explicado a la ACN que se trata de un descubrimiento relevante teniendo en cuenta que en toda Catalunya sólo se han localizado siete de dicha tipología. Las excavaciones, que se sitúan delante de la iglesia de Santa Maria, también han permitido localizar estructuras de época ibérica, romana y medieval. Entre los hallazgos, hay seis sarcófagos de los siglos IV y VI, y 38 esqueletos que entre los s. XVI y XVIII.
Los restos arqueológicos se han descubierto mientras se realizaban las obras de alcantarillado y de renovación del casco antiguo del municipio de la Anoia. Els Prats de Rei fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN) y por este motivo todas las obras que se quieran hacer en el término municipal deben estar supervisadas por un arqueólogo.
La sepultura funeraria con mosaico que se ha localizado delante de la iglesia de Santa Maria forma parte de un panteón paleocristiano de la última mitad del siglo IV o primera del siglo V. El director de las excavaciones arqueológicas, Dídac Pàmies, ha explicado que este tipo de sepulturas funerarias con mosaico se solían poner en los sarcófagos de gente muy importante dentro de la comunidad cristiana.
Pàmies ha destacado la importancia de este hallazgo ya que, hasta ahora, sólo se conocían seis más en toda Catalunya con esta tipología. En concreto, cuatro en Tarragona, una en Barcelona y una más en Terrassa. En el mosaico de Els Prats de Rei -que se encuentra en mal estado de conservación- se puede ver un símbolo cristiano llamado Crismón, un trenzado y círculos hechos con teselas de mármol de colores.
Este miércoles, técnicos del Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat han extraído la lápida descubierta para analizarla y restaurarla, y se prevé que el mosaico vuelva al municipio para ser expuesto en el museo.
Otros hallazgos Por otra parte, las excavaciones que se han hecho durante estos días y que ya se han dado por finalizadas también han permitido localizar seis sepulturas de los siglos IV y VI, 38 esqueletos que datan de los s. XVI y XVIII, y estructuras de época ibérica, romana y medieval. El alcalde del municipio, Francesc Duocastella, ha resaltado la importancia de los hallazgos y ha manifestado su satisfacción por estar realizando una obra que, por un lado, conllevará una mejora del núcleo de Prats y, a la vez, “nos permite conocer mejor nuestra historia “.
En total, el ayuntamiento ha recibido 1,2 millones de euros provenientes de los programas Viure al Poble de la Generalitat, ayudas de la Diputació de Barcelona y también del PUOSC. El dinero servirá para arreglar todo el casco antiguo del pueblo -pavimentación, mobiliario urbano, señalización, alcantarillado y aguas- y también para hacer las excavaciones arqueológicas.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/anoia/20130403/54371956563/descubren-els-prats-de-rei-sepultura-funeraria-mosaico.html#ixzz2Qw1hBE45 Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

ES PRESENTA “L’AGER DEL MUNICIPIUM SIGARRENSIS” ALS PRATS DE REI

Postejat a General el dimecres, 13 de març de 2013 per marc – Sigues el primer a comentar

Amb una sala polivalent plena de gom a gom es va presentar el llibre “L’ager del Municipium Sigarrensis“, escrit per l’historiadora Natalia Salazar Ortiz. El llibre desenvolupa l’estudi en l’àmbit de l’arqueologia del territori i del paisatge, centrat en el que va ser el Municipium Sigarrensis. L’autora ofereix un recull crític de conjunt i una anàlisi multidisciplinària de les ja considerables dades històriques i arqueològiques de què disposem sobre el territori del Municipium Sigarrensis (Els Prats de Rei). Aquest estudi és un assaig d’aproximació a l’ager d’aquest municipi a partir de la proposta, per primer cop, de l’evolució diacrònica del poblament entorn a l’articulació d’una xarxa viària els origens de la qual es remunten a la Prehistòria i que consoliden els seus patrons al llarg de l’antiguitat.

Els resultats obtinguts permeten atorgar al Municipium Sigarrensis el lloc que li correspon en el mapa de l’Imperi Romà, per tal com en el seuager trobem la manifestació arqueològica de grans processos de transformació històrica de les societats antigues com ara al transhumància, la romanització i la cristianització.

Aquest estudi va aconseguir el Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs. En la presentació hi va assistir la Sra. Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

Aprofitant la presentació del llibre, el director del seguiment arqueològic de les obres dels carrers del municipi que porten a terme l’empresa ANTEQUEM I CAT PATRIMONI, el Sr. Dídac Pàmies, va presentar als assistents els resultats obtinguts en l’àmbit desenvolupat durant l’any 2012, al carrer del Mur, Plaça de la Sardana i tram final del carrer Ravalet.

http://www.pratsderei.cat/

Podria correspondre a l’antiga ciutat ibèrica anomenada Sigarra

Troben una muralla del segle VaC als Prats de Rei

Cultura dimarts, 16 abril 2013. 11.00h

---

Les excavacions dels Prats de Rei han deixat al descobert importants troballes arqueològiques que donarien llum a una de les incògnites relacionades amb el municipi. És Els Prats de Rei l’important ciutat ibèrica anomenada Sigarra? La troballa de d’un tram de muralla corresponent a un assentament del segle V aC podria confirmar-ho. Els treballs de millora del nucli antic han deixat al descobert un pany de muralla de 3,6 metres d’alçada i entre 4 i 5 metres d’amplada que, per morfologia, s’ha deduit que rodejaria la superfície ocupada actualment per la Farinera.

---

Les troballes s’han localitzat davant del santuari de la Mare de Déu del Portal

---

Segons Dídac Pàmies, director de les excavacions, les restes correspondrien a l’assentament més antic trobat als Prats de Rei fins al moment, ja que fins ara s’havien trobat restes ibèriques del III al II AC, restes romanes i també medievals, però mai anteriors al segle III aC com les que s’han localitzat aquests dies (corresponents al segle V aC, o a l’època ibèrica antiga). La importància de les troballes rau en el fet que posarien de relleu la importància del nucli urbà que hi havia en aquesta zona. ‘Això ens aproparia a la teoria que el municipi ibèric anomenat Sigarra estaria ubicat als Prats de Rei, una ubicació que fins ara era incerta’ explica Pàmies. Fins ara aquesta teoria era força plausible ja que s’havien trobat unes làpides d’època posterior on es parla del ‘Municipium Sigarrensis’, però no s’havia trobat mai fins ara cap assentament urbà d’època ibèrica de la importància suficient com per correspondre a l’antiga Sigarra, El municipi de Sigarra era molt important en l’època, la prova és que va donar nom a un extens territori amb una extensió superior al que correspon a l’actual comarca. Era una ciutat que pel seu volum i importància, fins i tot hauria pogut encunyar la seva pròpia moneda. Només ha sortit a la llum un metre de muralla dels 10 o 15 existents Fins ara ha sortit a la llum una part d’aproximadament un metre d’un tram de muralla amb fossat excavat a l’estat geològic. Els sondejos però indiquen que la muralla podria abarcar uns 10 o 15 metres El tram de muralla que ha sortit a la llum està en bon estat de conservació, i faria entre 3,6 metres d’alçada i entre 4 i 5 metres d’amplada, segons explica el director de les excavacions. S’ha localitzat davant del santuari de la Mare de deu del Portal i ja s’ha fet un sondeig per determinar la seva potència estratigràfica. ‘Ara estem pendents de veure com s’actua en aquesta zona, i és probable que les troballes acabin modificant el projecte constructiu de l’obra de millora del nucli urbà, que és el que ha posat al descobert aquestes troballes. Pàmies ha explicat que des de l’Ajuntament hi ha tot l’interès per conservar les troballes i ara caldrà trobar el finançament provinent d’administracions superiors per fer-ho possible. Una ciutat emmurallada que va créixer Segons ha explicat Dídac Pàmies ‘s’han documentat dues fases constructives en les restes trobades: el pany de muralla que ha quedat al descobert que data del segle V-IV abans de crist, i una segona fase constructiva que data dels segles III-II aC, amb edificacions adossades a la muralla i que indicarien el creixement de la ciutat’. El nucli més antic abastaria unes 6 hectàrees, i la superfície corresponent a la suma del nucli inicial més l’ampliació tindria una extensió d’unes 15 hectàrees. Aquesta extensió seria aproximada segons Pàmies ja que les troballes ibèriques localitzades en diferents intervencions arqueològiques no tenen una continuïtat ‘però si que hem trobat diferents punts amb restes ibèriques amb cronologies que van des del segle III al II aC i això ens indica que el municipi que al segle V aC abarcaba 6 hectàrees, podria haver tingut un important creixement en els segles III i II aC’ Segons Pàmies les excavacions també ens donen a conéixer que a Prats de Rei hi va haver una continuaitat de població des del Segle V aC al segle II aC, ‘de restes romanes se n’han trobat ben poques i per això caldria saber si la ciutat va perdre importància en època romana o el nucli de la ciutat romana estava situat en algun altre punt del municipi que desconeixem’ explica Dídac Pàmies. Les obres de millora del nucli antic l’orígen de les troballes Les restes arqueològiques han sortit a la llum gràcies a les obres de millora del nucli antic que s’estan portant a terme. En total, l’Ajuntament va rebre 1,2 milions d’euros provinents dels programes Viure al Poble de la Generalitat, ajuts de la Diputació de Barcelona i també del PUOSC. Aquests diners han servit per realitzar les obres de millora del nucli antic del poble -pavimentació, mobiliari urbà, senyalització, clavegueram i aigües- que està portant a terme Constructora de Calaf i també per fer les excavacions arqueològiques, que porta a terme Antequem i Cat Patrimoni.
http://www.anoiadiari.cat/noticia/16959/sigarra