Un pergamí trobat fa mil·lenàries les torres de Fals

Un pergamí trobat fa mil·lenàries les torres de Fals

Francesc Rodríguez situa la primera menció documental del castell el 1013, 27 anys abans del que es creia

25.05.2013 | 08:20

Un pergamí trobat a l'arxiu privat dels ducs de Cardona, a Madrid, situa la primera menció documental del castell de Fals el 1013, gairebé 30 anys abans del que es coneixia fins ara. Un grup de veïns de Fals s'ha fet seva la data i, en col·laboració amb l'historiador que ha fet la troballa, Francesc Rodríguez Bernal, ja preparen un programa complet d'actes i conferències per celebrar tal com es mereix el mil·lenari de les torres de Fals, que amb la nova documentació es compleix enguany.

Accedir a la informació que ha permès treure a la llum el paper més antic que parla del castell de Fals no ha estat fàcil. De fet, repetir ara la recerca seria impossible. L'arxiu d'on ha sortit és propietat privada dels descendents directes dels ducs de Cardona, que sempre l'han mantingut tancat. El van obrir en una ocasió al segle XIX. Des d'aleshores, només Rodrí-guez Bernal hi ha tingut accés, quan els fitxers estaven a Madrid, en un gest per part de l'actual duquessa considerat superexcepcional. Tot un èxtasi per a un investigador, que, a més, ha centrat gran part de la seva carrera a radiografiar el llinatge dels Cardona.

Després de batallar-hi molt (vegeu article de la pàgina 11), Rodríguez va obtenir el permís de la duquessa per entrar a l'arxiu durant un període de 15 dies, "i allà vaig poder accedir a tota la informació dels segles X, XI, XII i principi del XIII". Bàsicament, el que va fer Rodríguez a la casa madrilenya dels ducs va ser "fotocopiar documents". No va ser fins que va repassar tots els papers a casa que es va adonar de la descoberta: tenia a les mans "més de 500 documents inèdits que actualment falten en el panorama documental català", una valuosa informació que va permetre "corregir i retardar el que es consideraven primeres mencions de castells catalans", entre ells el de Fals.
Fins aquell moment, el document més antic on se citava explícitament el castell de Fals era del 1040, en el testament del bisbe Aribau d'Urgell, germà del vescomte Folc de Cardona. Rodríguez aclareix que el lloc de Fals sí que apareix citat el 995, però que es tracta d'un document on no se cita el castell. Així, fins fa ben poquet, la menció més antiga del castell de Fals era la del testament del bisbe Aribau. Amb la troballa de Rodríguez, la primera menció s'endarrereix fins al 1013.

Un judici amb el bisbat
Però, què diu el document? Què va passar a començament de l'any 1000 que fos tan important per deixar-ne constància escrita? Doncs (i hi ha coses que per més que passin els anys no canvien) baralles per aconseguir terres i castells, baralles de poders econòmics, en aquest cas, entre el bisbat de Vic i la nissaga dels Cardona.

Per contextualitzar-ho, ens hem de situar al 1010, en una de les batalles que es van lliurar contra Al-Andalus, en concret en una expedició catalana que es va fer contra Còrdova "i que va ser un mig fracàs, perquè la meitat dels bisbes, vescomtes i comtes que hi van participar van morir allà".

Dos dels que hi van perdre la vida van ser dos germans: l'un era aleshores bisbe de Vic i l'altre era el vescomte de Cardona, senyor del castell de Fals, entre altres propietats. De la mort dels dos germans en va voler treure profit el bisbat, que amb la desfeta cordovesa "va voler aprofitar que havien quedat diversos castells sense un cap visible per intentar quedar-se" unes terres que amb l'endarreriment de la frontera amb Al-Andalus havien començat a ser rendibles: "hem de pensar que al segle X ningú no volia viure a la frontera per la proximitat amb els musulmans, però després del 1010, que és quan comença a caure el califat de Còrdova i la frontera retrocedeix, tothom les vol perquè s'han tornat segures, ja es poden explotar de manera extensiva, ja són propietats interessants", explica Rodríguez Bernal.

Així, el document del castell de Fals s'ubica en aquest context: "el 1013, tres anys després de la mort del bisbe de Vic i del vescomte de Cardona, el nou bisbe de Vic, Borrell, reclama al comte de Barcelona la propietat del castell de Fals, i assegura que en el testament del seu predecessor figurava que donava totes les seves propietats a la seu de Vic".

En assabentar-se'n, la vescomtessa no es queda de braços plegats i "reclama i assegura que el castell de Fals no era del bisbe, sinó del germà del bisbe, el seu marit, el comte. Per tant, el bisbe no podia donar el castell perquè no era seu". La vescomtessa "es presenta davant del comte Ramon de Barcelona i de la comtessa, la famosa Ermessenda, i allà fa valer una llei gòtica que deia que si algú podia demostrar que havia tingut la propietat d'una terra, d'una casa o d'un alou durant 30 anys o més, ningú no n'hi podia reclamar la propietat perquè ja era seva. Els testimonis que porta la vescomtessa de Cardona ho juren davant l'altar de Sant Joan de l'església de Vic, amb la qual cosa el bisbe no té més remei que renunciar a la seva reclamació", i el castell de Fals continua en propietat dels vescomtes.

http://www.regio7.cat/bages/2013/05/25/pergami-trobat-millenaries-torres-fals/234095.html