Jordi Borràs: “L’1-O és una gran victòria de la gent, una lliçó brutal”

‘Dies que duraran anys’ (Jordi Borràs, Ara Llibres, 2018) recull les imatges més potents dels fets que ha viscut l’independentisme els darrers mesos

per Gemma Aguilera 18/02/2018

L'arribada de la República, el 27 d'octubre del 2017  | Jordi Borràs

 

El 27 d’octubre del 2017, al Parlament es produeixen sentiments confrontats. Gestos continguts i cares de preocupació entre els membre del Govern, i a escassos centímetres, punys alçats, somriures i vares d’alcalde alçades. I un esclat de felicitat al carrer, on milers de persones havien esperat moltes hores l’arribada de la República catalana. Aquest és un dels retrats que el fotoperiodista Jordi Borràs ha inclòs al llibre ‘Dies que duraran anys’ (Ara Llibres, 2018), en què repassa visualment tres mesos de contrastos emocionals amb victòries democràtiques, repressió judicial, solidaritat, violènciapolicial i de l’espanyolisme desbocat, política, frustracions i també esperança. Des del 6 de setembre, en què el Parlament aprovava la llei del referèndum, i fins al 7 de desembre, quan més de 50.000 catalans es desplaçaven a Brussel·les perquè Europa obrís els ulls davant la repressió de l’Estat espanyol. Tres mesos il·lustrats pel fotopoeriodista d’El Món, amb la participació d’una desena de fotògrafs, i amb textos d’una desena de persones que complementen unes imatges que, per elles mateixes ja ho expliquen gairebé tot.

Diversos col·lectius, entre els quals, els bombers, també van donar suport al referèndum | Jordi Borràs

 

“La fotografia dels minuts posteriors a la declaració de la República és tota una lliçó per a l’independentisme. Per què es va deixar dissipar tota l’energia de l’1-O i es va esperar fins el 27 d’octubre? Què hauria passat si la proclamació s’hagués fet el 3 d’octubre? Amb l’energia bolcada als carrers, jo crec que ara mateix no seríem on som”, assenyala aEl Món Jordi Borràs, que afegeix que la decepció del 27-O posa en evidència que “quan la corretja de transmissió dels dirigents independentistes amb el poble s’ha tallat, s’ha produït una frustració molt gran, però quan qui dirigeix això és la gent del carrer, les coses funcionen”.

Els ciutadans defensen les urnes i intenten aturar les agressions de la policia espanyola l'1-O | Jordi Borràs

 

I la prova és l’1-O. Després de les infinites brames de l’Estat i dels partits de l’oposició, també dels Comuns, que no hi hauria referèndum, d’amenaces, d’escorcolls, espionatge i 10.000 Piolins desplaçats a Catalunya per agredir ciutadans, el referèndum d’independència es va celebrar. Malgrat la violència de l’Estat, més de dos milions de persones van votar i es va fer el recompte oficial.“Qui va resoldre molts problemes del referèndum va ser la gent, fins i tot un dia abans pocs haurien assegurat que es podria celebrar, començant pel Govern. Per això el llibre no explica una derrota, sinó una gran victòria, que és l’1-O”, afegeix Jordi Borràs, que també explica que aquell dia va plorar en dues ocasions: “Quan van entrar les urnes a l’escola Industrial, i quan vaig veure gent gran votar, aquells avis que arribaven en cadira de rodes i tothom s’apartava i tothom tenia clar que havien de ser els primers a votar perquè si hi havia problemes no havien de ser-hi. És una lliçó brutal”.

Un noi ensenya una urna que es troba dins d'un col·legi electoral | Jordi Borràs

 

Certament, ‘Dies que duraran anys’ és un còctel d’emocions. Emoció i orgull, però alhora ràbia i impotència. Es fa realment difícil passar pàgines sense, com a mínim, tenir un nus a la gola. Famílies senceres passant la nit en una escola perquè l'endemà pogués obrir com a col·legi electoral, gent protegint les urnes amb el seu cos, i tot seguit, policia espanyola agredint amb violència i odi ciutadans desarmats, en presència de nens. Guàrdia Civil segrestant les institucions catalanes i la seu de la CUP, i l'ANC i Òmnim vetllant pel civisme i el pacifisme de les protestes. I tot seguit, Catalunya tenia presos polítics. Tot i el tràngol que suposa rememorar aquests esdeveniments, el fotoperiodista Jordi Borràs vol que el seu llibre sigui llegit en positiu: "Malgrat els errors de lideratge polític, els intents de l’Estat de destruir el país i malgrat tots els malgrats, allò que crèiem impossible, que era el referèndum, el vam fer possible. I aquesta lliçó és la que ens ha de guiar en el camí cap a la independència. Ho acabarem fent possible perquè la força de la gent és imparable i perquè a l’altra banda només hi ha una proposta involucionista amb el nou Decret de Nova Planta que és el 155", argumenta.

El president Puigdemont vota sí a la proposta de resolució que declarava la República el 27 d'octubre | Jordi Borràs

 

Borràs remarca que després d’aquests tres mesos, i més enllà del 7 de desembre, “l’Estat ha quedat retratat, davant de les urnes, d’una proposta democràtica i d’organització popular, l’única resposta ha estat entomar la violència en nom de la llei, perquè serà molt legal, però és violència il·legítima. Legalitat no equival a legitimitat, i aquest llibre demostra això”, conclou. La intenció de Borràs és que ningú no oblidi l’1-O, ni pel seu valor democràtic i com a referència de construcció de la República des del carrer, ni per la resposta que va donar Espanya.

En aquest sentit, fa una darrera reflexió apel·lant a la dignitat i la consciència d’aquells que defensen les agressions de l’Estat i la repressió judicial com a resposta a les aspiracions democràtiques d’una part substancial dels catalans. “M’agradaria que el president de Societat Civil Catalana miri als ulls la dona de Jordi Cuixart i li digui que el president d’Òmnium no veurà com el seu fill comença a caminar perquè és a la presó per ser un home violent. Si té estómac, que ho faci. O els policies que van obrir el cap als nostres avis, això, ni ho oblidarem ni ho perdonarem”.

Manifestació per demanar la llibertat dels presos polítics | Jordi Borràs

http://elmon.cat/politica/jordi-borras-l1-gran-victoria-gent-llico-brutal