COL·LECTIU PRAGA

650 juristes de tot Espanya denuncien a Europa la vulneració de drets a Catalunya

Marta Escobar Martí
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2018
2 minuts

Nova denúncia al comissari de Drets Humans del Consell d'Europa contra la vulneració de drets humans a Catalunya per part de l'Estat espanyol durant la jornada del referèndum de l'1-O, impulsada pel Col·lectiu Praga i que subscriuen 650 juristes de tot Espanya.

L'informe enumera tots els bastons a les rodes que el govern de Mariano Rajoy ha anat posant a Catalunya, a les seves institucions i als seus ciutadans, com, per exemple, utilitzar la via de la judicialització per evitar dialogar amb els representants catalans, la repressió "amb serioses vulneracions de drets i llibertats" o la suspensió de l'autonomia, entre moltíssimes altres coses.Després de repassar la jornada del referèndum, el com s'hi va arribar i el que va passar després, el Col·lectiu Praga recorda que l'executiu estatal va convocar eleccions a Catalunya sota l'empara de l'article 155 de la Constitució espanyola, i que, encara i així, no s'ha tingut en compte el resultat de la voluntat dels milions de catalans que van votar aquest 21-D.

Drets reconeguts

Precisament per tot això demanen al comissari "una investigació independent i completa" de la vulneració, sobretot, dels drets de llibertat d'expressió i de reunió, de ser elegit i de no ser discriminat per opinions polítiques, el dret a la llibertat, al jutge imparcial, a la doble instància en l'àmbit penal i a la preparació de la defensa. Drets que estan contemplats pel mateix Consell d'Europa de Drets Humans (CEDH).

I no només això. També exigeixen "la prohibició de tractes degradants" i reclamen el principi de legalitat penal, un dels més importants en dret penal i que predica que no hi ha delicte ni pena sense llei prèvia i, en aquest cas, no n'hi ha.

En aquest sentit apunten al fet que la imputació pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació "no és sostenible en vista de l'estil literal de la llei penal i de la consolidada jurisprudència sobre aquests delictes" perquè, asseguren, "no es compleix l'estàndard de 'previsibilitat' i d'interpretació 'estricta' en matèria penal que exigeix el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)".

L'informe detalla punt per punt cada actuació que constata la vulneració d'aquests drets i ho justifica amb els articles corresponents de les diferents lleis en què apareixen.