Paco Salazar: "La República Catalana és la gran esperança del poble gitano"
ENTREVISTA
Paco Salazar: "La República Catalana és la gran esperança del poble gitano"
Foto: Romeu Prenafeta Marketing Digital
Lleida. Dissabte, 3 de març de 2018
Paco Salazar (Lleida, 1954). És el patriarca de la comunitat gitana de Lleida. Germà i successor de l’anterior patriarca, Antonio Salazar. Reconegut com la màxima autoritat d’una comunitat formada per quasi 5.000 persones i amb més de cinc-cents anys d’història al peu del turó de la Seu Vella. Nascut i criat al Pla de l’Aigua, al centre de la part històrica de Lleida i que, tradicionalment, ha estat considerat el barri gitano de la ciutat. La seva esposa no és gitana. És comerciant ambulant i ha estat, durant més de 20 anys, mediador entre la comunitat gitana de Lleida i els departaments d’Ensenyament i de Benestar Social de la Generalitat. Ha impartit conferències en diversos mitjans de comunicació i a la Universitat de Lleida. Li agradaria ser el proper regidor de Serveis Socials de la Paeria.
Quina és la funció del patriarca de la comunitat gitana?Bàsicament, representar els interessos del seu col·lectiu, tant davant la resta de comunitats gitanes de Catalunya i del món, com davant del conjunt de la societat. També la de mediar en conflictes i la d’impartir justícia d’acord amb la tradició gitana. El patriarca és un “home de pau” i un “magistrat”. És la unió d’aquelles figures que ja existien en el dret romà, el paceris i el magister, que, curiosament, a Lleida apareixen a principis de l’Edat Mitjana a través dels paers i del paer en cap.Què és la tradició gitana?
És un corpus de coneixement històric i antropològic que s’ha transmès de forma oral durant segles. És el relat que explica la nostra història i la nostra cultura. És un dels principals elements d’identitat del poble gitano. Està fonamentada en la institució de la família i en aquells valors que expliquen la vida familiar: el matrimoni, els fills o el respecte per la gent gran. És àmpliament acceptada pel conjunt de la comunitat i és un instrument per mantenir la cultura i els valors propis i per mediar en conflictes.
Com s'arriba a la dignitat de patriarca?
Per consens de la comunitat. El patriarca ha de ser un membre de la comunitat que ha de reunir una sèrie de requisits: tenir més de seixanta anys, tenir un historial de compromís personal amb la seva comunitat i, sobretot, tenir una vida personal i pública irreprotxable, en l’àmbit domèstic i en el públic. Quan, recentment, va morir el meu germà Antonio, la comunitat gitana, per consens, em va distingir amb aquesta dignitat, de la qual em sento molt orgullós.
Per consens de la comunitat. El patriarca ha de ser un membre de la comunitat que ha de reunir una sèrie de requisits: tenir més de seixanta anys, tenir un historial de compromís personal amb la seva comunitat i, sobretot, tenir una vida personal i pública irreprotxable, en l’àmbit domèstic i en el públic. Quan, recentment, va morir el meu germà Antonio, la comunitat gitana, per consens, em va distingir amb aquesta dignitat, de la qual em sento molt orgullós.
Quin és l’origen de la comunitat gitana de Lleida?
Els gitanos lleidatans fa cinc-cents anys que, de forma pràcticament ininterrompuda, formem part del teixit social, econòmic i cultural de la ciutat i del territori. Els primers gitanos van arribar a Lleida durant la centúria del 1500, i ràpidament es van establir a l’interior del clos murallat. Això prova que la comunitat gitana lleidatana era, ja en aquella època, un col·lectiu integrat en l’entramat econòmic de la ciutat. Som una de les comunitats gitanes més antigues i més arrelades de Catalunya.
Els gitanos lleidatans fa cinc-cents anys que, de forma pràcticament ininterrompuda, formem part del teixit social, econòmic i cultural de la ciutat i del territori. Els primers gitanos van arribar a Lleida durant la centúria del 1500, i ràpidament es van establir a l’interior del clos murallat. Això prova que la comunitat gitana lleidatana era, ja en aquella època, un col·lectiu integrat en l’entramat econòmic de la ciutat. Som una de les comunitats gitanes més antigues i més arrelades de Catalunya.
Arrelades voldria dir, també, reconegudes?
Doncs, sí. Prova de la històrica convivència, de la bona convivència, la societat i la classe política lleidatanes recentment han reconegut els actius que la comunitat gitana històricament ha aportat posant el nom de tres persones destacades del nostre col·lectiu local a tres carrers: Paquito Abolafio, mestre Toneti i els germans Parrano (els impulsors de “Lo Garrotín”); i d’una a uns jardins —Carmen Amaya, que no era lleidatana però sí que era una personalitat il·lustre del món gitano—. N'estem molt orgullosos.
Doncs, sí. Prova de la històrica convivència, de la bona convivència, la societat i la classe política lleidatanes recentment han reconegut els actius que la comunitat gitana històricament ha aportat posant el nom de tres persones destacades del nostre col·lectiu local a tres carrers: Paquito Abolafio, mestre Toneti i els germans Parrano (els impulsors de “Lo Garrotín”); i d’una a uns jardins —Carmen Amaya, que no era lleidatana però sí que era una personalitat il·lustre del món gitano—. N'estem molt orgullosos.
Quines han estat les activitats econòmiques tradicionals dels gitanos lleidatans?
La cistelleria; amb l’ús del vímet. Durant segles, els gitanos van ser els cistellers de Lleida. I la ferreria. Una part important de la comunitat gitana lleidatana es dedicava a l’ofici de la ferreria: ferrar cavalls, mules i rucs. El ritme del martinet picant sobre la farga seria l’origen del “Sandó”, la primera manifestació musical genuïna dels gitanos lleidatans; que a finals del segle XIX la família dels Parrano —una de les més populars de la comunitat— acabaria transformant en “Lo Garrotín”.
La cistelleria; amb l’ús del vímet. Durant segles, els gitanos van ser els cistellers de Lleida. I la ferreria. Una part important de la comunitat gitana lleidatana es dedicava a l’ofici de la ferreria: ferrar cavalls, mules i rucs. El ritme del martinet picant sobre la farga seria l’origen del “Sandó”, la primera manifestació musical genuïna dels gitanos lleidatans; que a finals del segle XIX la família dels Parrano —una de les més populars de la comunitat— acabaria transformant en “Lo Garrotín”.
I en l’actualitat?
A principis del segle XX els gitanos lleidatans van començar a desenvolupar l’activitat de la venda de tèxtil directament a la porta del client. Els nostres avis es desplaçaven a les cases de la ciutat i a les “torres” (masies) de l’Horta. Aquesta pràctica comercial evolucionaria cap a la venda ambulant que actualment portem a terme als mercats locals. Això ens facilita un tracte directe amb la societat, a través de la nostra clientela, que afavoreix la històrica interrelació cultural.
A principis del segle XX els gitanos lleidatans van començar a desenvolupar l’activitat de la venda de tèxtil directament a la porta del client. Els nostres avis es desplaçaven a les cases de la ciutat i a les “torres” (masies) de l’Horta. Aquesta pràctica comercial evolucionaria cap a la venda ambulant que actualment portem a terme als mercats locals. Això ens facilita un tracte directe amb la societat, a través de la nostra clientela, que afavoreix la històrica interrelació cultural.
Parlàvem dels Parrano. Què és, exactament, “Lo Garrotín”?
“Lo Garrotín” és la manifestació musical més característica de la comunitat gitana lleidatana. I, probablement, l’element cultural més conegut. És un pal de música flamenca que es canta en català, producte de l’evolució del “Sandó” amb influències de les músiques tradicionals catalanes de la part de Lleida. “Lo Garrotín”, posteriorment, amb el pal flamenc característic dels gitanos de l’antiga vila de Gràcia i el dels gitanos del barri barceloní del Raval, seria una de les tres arrels de la Rumba catalana.
“Lo Garrotín” és la manifestació musical més característica de la comunitat gitana lleidatana. I, probablement, l’element cultural més conegut. És un pal de música flamenca que es canta en català, producte de l’evolució del “Sandó” amb influències de les músiques tradicionals catalanes de la part de Lleida. “Lo Garrotín”, posteriorment, amb el pal flamenc característic dels gitanos de l’antiga vila de Gràcia i el dels gitanos del barri barceloní del Raval, seria una de les tres arrels de la Rumba catalana.
Els gitanos, generalment, són coneguts per certs tòpics. Un és el dels matrimonis joves. És una pràctica actual?
Per nosaltres, els gitanos, el matrimoni és una institució importantíssima. Perquè assegura, d’una forma ordenada, l’existència actual i la projecció futura de la nostra comunitat. I en aquest punt cal entendre això per dos motius. El primer és perquè els gitanos som una societat molt tradicionalista i molt conservadora. Mantenim esquemes culturals que poden semblar estranys, però que eren d’abast general en la societat de fa, només, un o dos segles; quan l’esperança de vida era molt menor.
Per nosaltres, els gitanos, el matrimoni és una institució importantíssima. Perquè assegura, d’una forma ordenada, l’existència actual i la projecció futura de la nostra comunitat. I en aquest punt cal entendre això per dos motius. El primer és perquè els gitanos som una societat molt tradicionalista i molt conservadora. Mantenim esquemes culturals que poden semblar estranys, però que eren d’abast general en la societat de fa, només, un o dos segles; quan l’esperança de vida era molt menor.
I el segon?
Els gitanos hem estat històricament marginats i perseguits. Fins i tot hem patit intents d’extermini. A l’Estat espanyol, l’any 1749, el rei Ferran VI va dictar una llei anomenada la “Gran redada”: una operació de localització, detenció, concentració i extermini de tots els gitanos dels seus dominis, que es va saldar amb 12.000 morts, és a dir, la quarta part de la comunitat gitana hispànica. I que va provocar la ruïna i la dispersió de moltes comunitats gitanes que eren part important del teixit social i econòmic de les seves ciutats.
Els gitanos hem estat històricament marginats i perseguits. Fins i tot hem patit intents d’extermini. A l’Estat espanyol, l’any 1749, el rei Ferran VI va dictar una llei anomenada la “Gran redada”: una operació de localització, detenció, concentració i extermini de tots els gitanos dels seus dominis, que es va saldar amb 12.000 morts, és a dir, la quarta part de la comunitat gitana hispànica. I que va provocar la ruïna i la dispersió de moltes comunitats gitanes que eren part important del teixit social i econòmic de les seves ciutats.
El franquisme tenia un component ideològic racial que perseguia la diferència. Es van dictar lleis discriminatòries i persecutòries que posaven en risc l’existència del poble gitano
Però això va passar fa dos segles i mig. En queda constància en la memòria col·lectiva d’un poble amb una cultura de tradició oral?
El règim dictatorial de Franco, a mitjans del segle passat, ens va refrescar la memòria. El franquisme tenia un component ideològic racial que perseguia la diferència. I es van dictar lleis discriminatòries i persecutòries que posaven en risc l’existència del poble gitano. És un fet contrastat que, en el decurs de la història, les societats que s’han sentit amenaçades han posat en pràctica mecanismes de defensa que són clarament reproductius.
El règim dictatorial de Franco, a mitjans del segle passat, ens va refrescar la memòria. El franquisme tenia un component ideològic racial que perseguia la diferència. I es van dictar lleis discriminatòries i persecutòries que posaven en risc l’existència del poble gitano. És un fet contrastat que, en el decurs de la història, les societats que s’han sentit amenaçades han posat en pràctica mecanismes de defensa que són clarament reproductius.
Des de la mort de Franco, les coses han canviat molt. O potser no?
Tota aquesta experiència acaba integrada en la tradició gitana. Perquè, no ho oblidem, que abans de Ferran VI i de Franco ja s’havien dictat lleis discriminatòries. De fet, la “Gran redada” responia a una ideologia antigitana fabricada segles abans pel poder, que contenia els mateixos elements que, prèviament, havien justificat la persecució, saqueig, intent d’extermini i expulsió de les minories jueva i morisca. Els gitanos ens vam convertir en l'única minoria dispersa que, a ulls del poder, no havia estat assimilada.
Tota aquesta experiència acaba integrada en la tradició gitana. Perquè, no ho oblidem, que abans de Ferran VI i de Franco ja s’havien dictat lleis discriminatòries. De fet, la “Gran redada” responia a una ideologia antigitana fabricada segles abans pel poder, que contenia els mateixos elements que, prèviament, havien justificat la persecució, saqueig, intent d’extermini i expulsió de les minories jueva i morisca. Els gitanos ens vam convertir en l'única minoria dispersa que, a ulls del poder, no havia estat assimilada.
Com van afectar aquestes polítiques persecutòries a la comunitat gitana de Lleida?
A Lleida hem tingut la sort que, històricament, la ideologia antigitana de certs poders no ha calat en la societat. Si més no, no ho ha fet amb la força que havia calat en altres llocs. Durant generacions, que vol dir segles, el Pla de l’Aigua ha estat un oasi de convivència entre gitanos i paios. Fins i tot de mestissatge. Però això no vol dir que no hàgim estat víctimes de certa estigmatització, que no és més que una manifestació de baixa intensitat de la no acceptació de la diferència.
A Lleida hem tingut la sort que, històricament, la ideologia antigitana de certs poders no ha calat en la societat. Si més no, no ho ha fet amb la força que havia calat en altres llocs. Durant generacions, que vol dir segles, el Pla de l’Aigua ha estat un oasi de convivència entre gitanos i paios. Fins i tot de mestissatge. Però això no vol dir que no hàgim estat víctimes de certa estigmatització, que no és més que una manifestació de baixa intensitat de la no acceptació de la diferència.
Com s’estigmatitza actualment la comunitat gitana de Lleida?
Deixant de banda temes delictius que són més genèrics que locals, actualment no es fa l’esforç per entendre, per exemple, la visió tradicional que tenim del matrimoni. No es vol entendre que els pares, particularment, i la família, en general, volen mantenir un paper molt actiu en el procés de formació i de consolidació de les parelles. Això no vol dir que es concertin els matrimonis. Vol dir que els pares volen poder decidir si la persona que ha mostrat interès pel seu fill o per la seva filla és un bon candidat per formar parella.
Deixant de banda temes delictius que són més genèrics que locals, actualment no es fa l’esforç per entendre, per exemple, la visió tradicional que tenim del matrimoni. No es vol entendre que els pares, particularment, i la família, en general, volen mantenir un paper molt actiu en el procés de formació i de consolidació de les parelles. Això no vol dir que es concertin els matrimonis. Vol dir que els pares volen poder decidir si la persona que ha mostrat interès pel seu fill o per la seva filla és un bon candidat per formar parella.
S’imposa el criteri dels pares?
Es consensua amb la voluntat del fill o de la filla. I també amb l’opinió dels pares de l’altra part. Generalment, s’assoleix un acord satisfactori. I llavors s’activa una cadena cerimonial que comença amb el “pidiment”, la petició de mà. Això pot passar quan la parella tenen edats entre els 16 i els 18 anys, i queden culturalment compromesos fins a la celebració de la boda, que pot trigar entre un i dos anys a partir de la cerimònia de compromís.
Es consensua amb la voluntat del fill o de la filla. I també amb l’opinió dels pares de l’altra part. Generalment, s’assoleix un acord satisfactori. I llavors s’activa una cadena cerimonial que comença amb el “pidiment”, la petició de mà. Això pot passar quan la parella tenen edats entre els 16 i els 18 anys, i queden culturalment compromesos fins a la celebració de la boda, que pot trigar entre un i dos anys a partir de la cerimònia de compromís.
Per a la tradició gitana, la condició de virginitat de la núvia no és un actiu, és un requisit indispensable
La núvia ha d’arribar verge al matrimoni. Tòpic o realitat?
És real. I per inversemblant que pugui resultar a ulls d’una part de la societat, per a la tradició gitana, la condició de virginitat de la núvia no és un actiu, és un requisit indispensable. I és una balda més, absolutament necessària, de la cadena cerimonial que culmina amb la celebració del matrimoni. Per a nosaltres, el casament gitano és l’orgull, no tan sols dels nuvis, sinó dels pares i del conjunt de la família, perquè és la culminació d’una feina ben feta. Per part de les dues famílies. De les dels dos contraents.
És real. I per inversemblant que pugui resultar a ulls d’una part de la societat, per a la tradició gitana, la condició de virginitat de la núvia no és un actiu, és un requisit indispensable. I és una balda més, absolutament necessària, de la cadena cerimonial que culmina amb la celebració del matrimoni. Per a nosaltres, el casament gitano és l’orgull, no tan sols dels nuvis, sinó dels pares i del conjunt de la família, perquè és la culminació d’una feina ben feta. Per part de les dues famílies. De les dels dos contraents.
I si la parella no funciona?
La tradició gitana no contempla el divorci. Quan es produeix un conflicte de parella, la comunitat activa un mecanisme social, perfectament contemplat en la tradició gitana, que fa una labor de mediació per a solucionar les desavinences. La comunitat se sent corresponsable de tots els matrimonis que la formen; i delega en els membres més respectables, que solen ser els ancians o els patriarques, la tasca de reconduir aquell conflicte. Tenim un percentatge d’èxit d’entre un 80% i un 90%.
La tradició gitana no contempla el divorci. Quan es produeix un conflicte de parella, la comunitat activa un mecanisme social, perfectament contemplat en la tradició gitana, que fa una labor de mediació per a solucionar les desavinences. La comunitat se sent corresponsable de tots els matrimonis que la formen; i delega en els membres més respectables, que solen ser els ancians o els patriarques, la tasca de reconduir aquell conflicte. Tenim un percentatge d’èxit d’entre un 80% i un 90%.
Què passa amb el 10% o 20% que no s’aconsegueix reconduir?
No passa res. Quan s’han esmerçat tots els esforços i no s’ha aconseguit el propòsit ens sap greu a tots. Però no es margina ni s’expulsa a ningú per la seva condició de divorciat.
No passa res. Quan s’han esmerçat tots els esforços i no s’ha aconseguit el propòsit ens sap greu a tots. Però no es margina ni s’expulsa a ningú per la seva condició de divorciat.
Parlem de l'homosexualitat. Com la contempla la tradició gitana?
No la contempla.
No la contempla.
Això vol dir que no hi ha homosexuals a la comunitat gitana?
Sí que n’hi ha. A la nostra comunitat n'hi ha algun cas.
Sí que n’hi ha. A la nostra comunitat n'hi ha algun cas.
I quin és el posicionament de la comunitat? Se’ls accepta o se’ls margina?
No se’ls margina. En absolut. Però prefereixo no parlar d’aquest tema.
No se’ls margina. En absolut. Però prefereixo no parlar d’aquest tema.
Parlem de cultura i d’identitat. Què queda de la llengua caló?
A la comunitat gitana de Lleida, la llengua caló va començar a retrocedir a finals del segle XIX. Fins llavors, els gitanos lleidatans eren bilingües: caló i català. Però el caló havia quedat molt limitat a l’àmbit domèstic, i tot i que el català no tenia consideració de llengua oficial, era la llengua vehicular del conjunt de la societat, i s’acabaria imposant. Després de la Guerra Civil (1939) ja no quedaven parlants materns de caló. Ara, hem posat en marxa una aula d’aprenentatge i de recuperació del caló que té molt èxit.
A la comunitat gitana de Lleida, la llengua caló va començar a retrocedir a finals del segle XIX. Fins llavors, els gitanos lleidatans eren bilingües: caló i català. Però el caló havia quedat molt limitat a l’àmbit domèstic, i tot i que el català no tenia consideració de llengua oficial, era la llengua vehicular del conjunt de la societat, i s’acabaria imposant. Després de la Guerra Civil (1939) ja no quedaven parlants materns de caló. Ara, hem posat en marxa una aula d’aprenentatge i de recuperació del caló que té molt èxit.
Hem posat en marxa una aula d'aprenentatge i recuperació del caló que té molt èxit
Què representa per a la comunitat gitana la recuperació de la llengua caló?
Volem recuperar el caló o romaní, perquè és un patrimoni de la nostra cultura. L’estem recuperant sobretot entre els nostres joves. No volem que es perdi, perquè és, també, un element d’identitat que ens uneix amb les altres comunitats gitanes. I perquè contribueix a la transmissió dels valors i de la cultura del nostre poble. Valors com poden ser el respecte a la família, a la nostra gent gran, al dol o a les normes de convivència; per citar alguns exemples.
Volem recuperar el caló o romaní, perquè és un patrimoni de la nostra cultura. L’estem recuperant sobretot entre els nostres joves. No volem que es perdi, perquè és, també, un element d’identitat que ens uneix amb les altres comunitats gitanes. I perquè contribueix a la transmissió dels valors i de la cultura del nostre poble. Valors com poden ser el respecte a la família, a la nostra gent gran, al dol o a les normes de convivència; per citar alguns exemples.
Parlem d’actualitat política. Quin és el posicionament polític del patriarca de la comunitat gitana de Lleida en temes com, per exemple, el procés independentista català?
Jo soc d’esquerres. I soc republicà. Jo soc partidari de recuperar el projecte del president Macià que, l’any 1931, va proclamar l’Estat català dins la federació ibèrica. Crec que és el poble català qui ha de decidir el seu futur polític. I ho ha de fer de forma democràtica. No per imposició. I crec, també, que Catalunya hauria de poder constituir-se en una república sobirana i liderar un projecte confederal i republicà d’abast hispànic o, fins i tot, peninsular.
Jo soc d’esquerres. I soc republicà. Jo soc partidari de recuperar el projecte del president Macià que, l’any 1931, va proclamar l’Estat català dins la federació ibèrica. Crec que és el poble català qui ha de decidir el seu futur polític. I ho ha de fer de forma democràtica. No per imposició. I crec, també, que Catalunya hauria de poder constituir-se en una república sobirana i liderar un projecte confederal i republicà d’abast hispànic o, fins i tot, peninsular.
Soc partidari de recuperar el projecte del president Macià que, l’any 1931, va proclamar l’Estat català dins la federació ibèrica
I el de la comunitat gitana de Lleida?
A la comunitat gitana hi ha diversos posicionaments. No oblidem que la comunitat gitana, amb tot el seu patrimoni cultural genuí i diferenciat, no és més que una reproducció a escala de la societat. Per tant, el vot gitano, a Lleida, va adreçat a quasi totes les formacions polítiques. Però, en canvi, sí que diré que hi ha, per diverses causes, un posicionament majoritari de la comunitat gitana lleidatana a favor de la constitució de la República catalana, que albirem com la gran esperança del poble gitano.
A la comunitat gitana hi ha diversos posicionaments. No oblidem que la comunitat gitana, amb tot el seu patrimoni cultural genuí i diferenciat, no és més que una reproducció a escala de la societat. Per tant, el vot gitano, a Lleida, va adreçat a quasi totes les formacions polítiques. Però, en canvi, sí que diré que hi ha, per diverses causes, un posicionament majoritari de la comunitat gitana lleidatana a favor de la constitució de la República catalana, que albirem com la gran esperança del poble gitano.
Què és el que ha portat al patriarca i a una part molt significativa de la comunitat cap a la República catalana?
Històricament, la comunitat gitana de Lleida no tan sols ha format part indissociable del teixit social, cultural i econòmic de la ciutat, sinó que també ha estat molt compromesa amb els grans moviments polítics reivindicatius. En aquest sentit, m’agrada recordar que la comunitat gitana de Lleida i comarca ja es va comprometre activament amb el projecte Macià l’any 1931. De tot allò han quedat moltes coses. Una és la intensa relació amb la comunitat gitana de Vilanova i la Geltrú, el poble nadiu del president Macià.
Històricament, la comunitat gitana de Lleida no tan sols ha format part indissociable del teixit social, cultural i econòmic de la ciutat, sinó que també ha estat molt compromesa amb els grans moviments polítics reivindicatius. En aquest sentit, m’agrada recordar que la comunitat gitana de Lleida i comarca ja es va comprometre activament amb el projecte Macià l’any 1931. De tot allò han quedat moltes coses. Una és la intensa relació amb la comunitat gitana de Vilanova i la Geltrú, el poble nadiu del president Macià.
Tot queda reduït a una qüestió històrica?
No, evidentment que no. Els gitanos lleidatans som tan catalans com qualsevol altre col·lectiu de la societat catalana. El futur del nostre país, Catalunya, ens preocupa tant com a qualsevol altra persona. I no tan sols ens preocupa, sinó que volem ser-ne part activa. Ens vam implicar en el projecte d'Estat català de l’any 1931, i ens impliquem en el projecte de República catalana de l’any 2018. La nostra tradició no tan sols no ho impedeix, sinó que ho demanda. Volem decidir el nostre futur, com a gitanos, com a lleidatans i com a catalans.
No, evidentment que no. Els gitanos lleidatans som tan catalans com qualsevol altre col·lectiu de la societat catalana. El futur del nostre país, Catalunya, ens preocupa tant com a qualsevol altra persona. I no tan sols ens preocupa, sinó que volem ser-ne part activa. Ens vam implicar en el projecte d'Estat català de l’any 1931, i ens impliquem en el projecte de República catalana de l’any 2018. La nostra tradició no tan sols no ho impedeix, sinó que ho demanda. Volem decidir el nostre futur, com a gitanos, com a lleidatans i com a catalans.
No resulta contradictori que una comunitat amb una tradició tan conservadora s’impliqui en un moviment tan progressista i, probablement, revolucionari?
En absolut. La nostra tradició comunitària no està en conflicte amb la idea de progrés social general. És més, l’esperit de subsistència ens ha forjat un caràcter especial que, en un món d’oportunitats, ens faria molt competitius. El projecte República catalana persegueix la plenitud social, cultural i econòmica de Catalunya; i els gitanos lleidatans volem formar part d’una República plural, forjada des de la tradició cultural i política catalana, que ens obri cap a un món d’oportunitats.
En absolut. La nostra tradició comunitària no està en conflicte amb la idea de progrés social general. És més, l’esperit de subsistència ens ha forjat un caràcter especial que, en un món d’oportunitats, ens faria molt competitius. El projecte República catalana persegueix la plenitud social, cultural i econòmica de Catalunya; i els gitanos lleidatans volem formar part d’una República plural, forjada des de la tradició cultural i política catalana, que ens obri cap a un món d’oportunitats.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/paco-salazar-republica-catalana-poble-gitano_243546_102.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada