“Kms per la llibertat”: Una cursa de relleus farà 860 km fins a les presons Alcalà-Meco, Soto del Real i Estremera,dels líders independentistes
“Kms per la llibertat”: Una cursa de relleus farà 860 km fins a les presons dels líders independentistes
En marxa la iniciativa “Kms per la llibertat”, que pretén arribar, corrent, fins a les tres presons madrilenyes on hi ha líders independentistes catalans empresonats: Alcalà-Meco, Soto del Real i Estremera.
Els primers corredors han sortit aquest divendres del Parlament, al parc de la Ciutadella de Barcelona, i fins al dilluns 30 recorreran els 860 quilòmetres per arribar als centres penitenciaris, en un recorregut en què els corredors faran relleus per etapes.
En total, 280 corredors que es repartiran els relleus. Entre ells s’hi va apuntar Raül Romeva, abans de reingressar a la presó d’Estremera. Els familiars reclamen el seu trasllat a presons catalanes. Diana Riba, la companya de Romeva, denuncia la vulneració dels drets dels infants, que fan el mateix recorregut per veure els seus pares.
“Ara el Raül torna a estar a Estremera, el punt d’arribada de la cursa. I volem recordar que aquests quilòmetres que faran són els que, els familiars i els fills, fem cada setmana per anar-los a veure. I això vulnera els drets dels infants.”
La iniciativa va sorgir del grup de corredors “Correm per la democràcia” i col·laboren en l’organització Set de Córrer, la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.
Amb aquest repte esportiu es vol denunciar els empresonaments i transmetre el suport als líders independentistes. Les inscripcions, d’un mínim de 10 €, aniran a la caixa de solidaritat dels presos, mentre que el finançament s’ha fet a través d’aportacions voluntàries.
Recorregut
“Kms per la llibertat” consisteix a recórrer a peu trams d’uns 10 km en grups de quatre persones fins a arribar a les tres presons. Els participants han de ser capaços de completar el trajecte en una hora. Després, passaran el testimoni a quatre corredors més, que aniran repetint l’operació fins a completar els 860 km previstos.
L’itinerari anirà de Barcelona fins a Algora (Guadalajara), on la marxa es desdoblarà. Uns atletes aniran cap a Soto del Real i els altres, fins a Estremera, amb la idea d’arribar-hi a la mateixa hora del 30 d’abril.
Des les dues presons, els dos grups es dirigiran a Alcalá-Meco, que serà el destí definitiu per a tothom.
Els relleus s’han distribuït en 16 sectors de 5 trams cadascun. A cada tram hi ha 20 corredors que, en grups de 4, recorreran cada tram per relleus. Els trams són s’entre 10 i 13 quilòmetres.
Portar llibres als presos
Cadascun dels 9 presos rebrà un llibre amb missatges de tots els participants i el pròleg escrit per Ramón Cotarelo. No serà l’únic obsequi que rebran, ja que també se’ls farà arribar l’element simbòlic que haurà servit de testimoni.
http://www.cataladigital.cat/2018/04/27/kms-per-la-llibertat-una-cursa-de-relleus-fara-860-km-fins-a-les-presons-dels-liders-independentistes/
Núria Picas: ‘Correrem vuit-cents quilòmetres i, quan acabem, en farem molts més’
L'esportista és una de les cares visible de KMS per la Llibertat, una cursa per relleus que ha d’unir el parlament, d'on va sortir divendres, amb les presons d’Alcalá Meco, Soto del Real i Estremera
Fotografia: Sergi Alemany
Per: Josep Rexach Fumanya
28.04.2018 22:00
Ja fa mig any de l’empresonament dels Jordis i dels primers exilis a Bèlgica. D’aleshores ençà, la llista de represaliats no ha parat de créixer, però la societat civil no ha quedat parada i continua organitzant actes per mantenir viva la protesta i visualitzar el descontentament popular.
La darrera iniciativa més significativa i més visual s’anomena ‘KMS per la Llibertat’, organitzada pel col·lectiu Correm per la Democràcia i amb el suport de l’ANC i de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Es tracta d’una cursa per relleus que ha d’unir el parlament, d’on va sortir divendres, amb les presons d’Alcalá Meco, Soto del Real i Estremera, on hauria d’arribar demà. És un recorregut de més de 800 quilòmetres que ha de servir per denunciar la situació dels presos polítics i l’odissea dels familiars cada vegada que els visiten. En parlem amb Núria Picas, una de les cares visibles que va fer el primer relleu.
—Expliqueu-me com funcionarà aquesta iniciativa.
—Doncs bé, és una iniciativa sorgida d’una gent de Prats de Lluçanès i que ha aconseguit mobilitzar més de dos-cents cinquanta voluntaris que estan disposats a recórrer aquests trams que porten del parlament fins a les presons de Madrid: Alcalá Meco, Estremera i Soto del Real. Com sempre i com totes aquestes iniciatives, KMS per la Llibertat surt del poble.
—Sempre la gent.
—És que farem vuit-cents quilòmetres i no ens cansarem . I quan els haguem fet, en farem molts més. Aquesta és la característica del poble de Catalunya: al final som la força, som qui surt al carrer i no para d’impulsar iniciatives sempre pacífiques. I amb aquest impuls que som la gent, ningú no ens podrà vèncer.
—Vàreu fer el primer relleu.
—Va ser un primer tram molt emocionant perquè d’entrada hi va haver un acte institucional al Parlament de Catalunya amb els familiars dels presos polítics. Ens va rebre el vice-president i després de la foto i dels parlaments de rigor, vàrem sortir cap a la plaça de Sant Jaume. Allà també ens esperava el govern de l’Ajuntament de Barcelona, i d’aquí ja vàrem sortir en direcció a Piera, on va acabar el primer sector.
—Éreu a les llistes d’ERC. Com heu viscut l’empresonament de companys de partit i l’exili de la Marta Rovira?
—Bé, però no només d’ERC, sinó que també he sentit molt proper el cas dels companys de Junts per Catalunya. Al final, tots ho patim de molt a prop i tots volem una mateixa cosa, que puguin ser lliures. M’afecta especialment el cas d’en Romeva, perquè hi tinc molta amistat, però, òbviament, també m’afecta molt el cas de la Marta [Rovira] o del Rull i en Turull, un home de muntanya amb qui he coincidit molt. Quan els coneixes de prop i deixen de ser polítics per convertir-se en amics, tot es fa molt més sensible. Sobre el cas d’en Romeva, del qual tinc més informació per proximitat, sé que està molt bé, molt fort. Ell sap que és allà i que hi fa un pas més pel país. Sap que treballa pel país.
—Arran de la vostra professió, esteu en contacte amb molts atletes d’arreu del món. Estan assabentats de la repressió que es viu a Catalunya?
—Sí, es nota, i molt. Últimament he estat envoltada de gent d’Alemanya, de Suïssa i d’Itàlia, i són conscients que hi ha un problema greu entre Catalunya i Espanya i que fa temps que s’ha de resoldre. Saben que ens veten la llibertat d’expressió i que hi ha polítics a la presó.
—Fa poc vàreu abandonar la Red Bull Der Lange Weg. Estem poc acostumats de veure-us abandonar proves.
—Bé, jo no diria en cap cas que fos un abandonament, sinó una presa de consciència. M’estimo la vida i volia fer el repte amb totes les garanties. Òbviament saps que, quan ets a la muntanya, corres uns perills que són intrínsecs, però no cal anar a cercar el límit. La ruta estava molt carregada de neu, era molt perillós i jo tinc moltes ganes de viure i de fer més coses. La manera de fer i els plans B que hi havia preparats no m’agradaven i vaig decidir d’optar per un altre camí. I em sento molt orgullosa d’aquesta decisió.
https://www.vilaweb.cat/noticies/nuria-picas-correrem-800-quilometres-i-quan-acabem-en-farem-molts-mes/
Núria Picas: ‘Correrem vuit-cents quilòmetres i, quan acabem, en farem molts més’
L'esportista és una de les cares visible de KMS per la Llibertat, una cursa per relleus que ha d’unir el parlament, d'on va sortir divendres, amb les presons d’Alcalá Meco, Soto del Real i Estremera
Fotografia: Sergi Alemany
Per: Josep Rexach Fumanya
28.04.2018 22:00
Ja fa mig any de l’empresonament dels Jordis i dels primers exilis a Bèlgica. D’aleshores ençà, la llista de represaliats no ha parat de créixer, però la societat civil no ha quedat parada i continua organitzant actes per mantenir viva la protesta i visualitzar el descontentament popular.
La darrera iniciativa més significativa i més visual s’anomena ‘KMS per la Llibertat’, organitzada pel col·lectiu Correm per la Democràcia i amb el suport de l’ANC i de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. Es tracta d’una cursa per relleus que ha d’unir el parlament, d’on va sortir divendres, amb les presons d’Alcalá Meco, Soto del Real i Estremera, on hauria d’arribar demà. És un recorregut de més de 800 quilòmetres que ha de servir per denunciar la situació dels presos polítics i l’odissea dels familiars cada vegada que els visiten. En parlem amb Núria Picas, una de les cares visibles que va fer el primer relleu.
—Expliqueu-me com funcionarà aquesta iniciativa.
—Doncs bé, és una iniciativa sorgida d’una gent de Prats de Lluçanès i que ha aconseguit mobilitzar més de dos-cents cinquanta voluntaris que estan disposats a recórrer aquests trams que porten del parlament fins a les presons de Madrid: Alcalá Meco, Estremera i Soto del Real. Com sempre i com totes aquestes iniciatives, KMS per la Llibertat surt del poble.
—Sempre la gent.
—És que farem vuit-cents quilòmetres i no ens cansarem . I quan els haguem fet, en farem molts més. Aquesta és la característica del poble de Catalunya: al final som la força, som qui surt al carrer i no para d’impulsar iniciatives sempre pacífiques. I amb aquest impuls que som la gent, ningú no ens podrà vèncer.
—Vàreu fer el primer relleu.
—Va ser un primer tram molt emocionant perquè d’entrada hi va haver un acte institucional al Parlament de Catalunya amb els familiars dels presos polítics. Ens va rebre el vice-president i després de la foto i dels parlaments de rigor, vàrem sortir cap a la plaça de Sant Jaume. Allà també ens esperava el govern de l’Ajuntament de Barcelona, i d’aquí ja vàrem sortir en direcció a Piera, on va acabar el primer sector.
—Éreu a les llistes d’ERC. Com heu viscut l’empresonament de companys de partit i l’exili de la Marta Rovira?
—Bé, però no només d’ERC, sinó que també he sentit molt proper el cas dels companys de Junts per Catalunya. Al final, tots ho patim de molt a prop i tots volem una mateixa cosa, que puguin ser lliures. M’afecta especialment el cas d’en Romeva, perquè hi tinc molta amistat, però, òbviament, també m’afecta molt el cas de la Marta [Rovira] o del Rull i en Turull, un home de muntanya amb qui he coincidit molt. Quan els coneixes de prop i deixen de ser polítics per convertir-se en amics, tot es fa molt més sensible. Sobre el cas d’en Romeva, del qual tinc més informació per proximitat, sé que està molt bé, molt fort. Ell sap que és allà i que hi fa un pas més pel país. Sap que treballa pel país.
—Arran de la vostra professió, esteu en contacte amb molts atletes d’arreu del món. Estan assabentats de la repressió que es viu a Catalunya?
—Sí, es nota, i molt. Últimament he estat envoltada de gent d’Alemanya, de Suïssa i d’Itàlia, i són conscients que hi ha un problema greu entre Catalunya i Espanya i que fa temps que s’ha de resoldre. Saben que ens veten la llibertat d’expressió i que hi ha polítics a la presó.
—Fa poc vàreu abandonar la Red Bull Der Lange Weg. Estem poc acostumats de veure-us abandonar proves.
—Bé, jo no diria en cap cas que fos un abandonament, sinó una presa de consciència. M’estimo la vida i volia fer el repte amb totes les garanties. Òbviament saps que, quan ets a la muntanya, corres uns perills que són intrínsecs, però no cal anar a cercar el límit. La ruta estava molt carregada de neu, era molt perillós i jo tinc moltes ganes de viure i de fer més coses. La manera de fer i els plans B que hi havia preparats no m’agradaven i vaig decidir d’optar per un altre camí. I em sento molt orgullosa d’aquesta decisió.
https://www.vilaweb.cat/noticies/nuria-picas-correrem-800-quilometres-i-quan-acabem-en-farem-molts-mes/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada