Passa al contingut principal

Dietes de les societats més longeves


Dietes de les societats més longeves

Hi ha cinc zones del món amb força habitants que tenen més de cent anys. Què mengen i com viuen? Descobrim quin és el secret de la longevitat!
Inici  ›  L'ABC7 de maig 2018 | Actualitzat el 9 de maig 2018 per 



Molts investigadors busquen les societats més longeves i estudien com s’alimenten i com viuen, però el periodista de National Geographic Dan Buettner és un dels que més ha contribuït a la seva difusió. Va recórrer el món en bicicleta buscant les regions del planeta on es viu més temps i n’ha fet un llibre titulat Blue zones (‘Les zones blaves’).
Quin és el secret d’aquestes poblacions? Podem pensar en la genètica, però el que s’ha vist és que el més important és com s’alimenten i, sobretot, l’estil de vida (connexió amb altres persones, contacte amb la natura i felicitat). L’alimentació va més enllà amb l’elecció dels aliments o la temporalitat. El menjar és tot un ritual des de sembrar, tota la intenció que es posa quan es cuina i com es menja. Arriben a centenaris sans i forts, sense les patologies que abunden a Occident conegudes com a malalties de l’opulència: diabetis, colesterol, dislipèmies i obesitat.

Zones blaves del món

La més coneguda és l’illa d’Okinawa, al Japó, però hi ha poblacions més properes com Nuoro (Sardenya) o Icària (Grècia).
  • Illa d’Okinawa de Japó. Concentra l’esperança de vida més llarga, sobretot en dones.
  • Loma Linda, Califòrnia (Estats Units). Hi viuen una comunitat d’adventistes que són els més longeus dels Estats Units pels seus hàbits i creences.
  • Nuoro, Sardenya. Les muntanyes del centre de l’illa italiana concentren molts homes centenaris. A més destaca que hi arriben amb molt bona salut i són molt forts perquè treballen al camp i pasturen.
  • Península de Nicoya de Costa Rica. Protegits per la seva ubicació en una zona muntanyosa aïllada.
  • Illa d’Icària a Grècia. No coneixen l’estrès perquè viuen a poc a poc sense preocupar-se pel rellotge.

Què mengen

Cada una d’aquestes poblacions té les seves particularitats, sobretot tenint en compte que són de llocs molt diversos del món i, com ens podem imaginar, mengen productes de la terra. No té res a veure Okinawa, on abunda el peix cru, les algues o el tofu, amb Sardenya, que té una alimentació típicament mediterrània amb lactis de cabra i vi de la zona.
D’alguna manera, el que podem extreure com a elements comuns són:
  • Alimentació basada en verdura de fulla verda, arrels i fruita.
  • Mengen productes de temporada, molts cops cultivats per ells mateixos.
  • Consumeixen més proteïna vegetal que animal.
  • La font de carbohidrats principal són grans integrals i tubercles. No consumeixen refinats, ni sucre ni sal.
  • Per condimentar el menjar, fan servir espècies amb propietats antiinflamatòries o antioxidants com la cúrcuma, el coriandre o l’orenga, etc.
  • Beuen aigua. Algunes també consumeixen te negre o vi de producció pròpia, de manera ocasional.
Per altra banda, destaquem les particularitats de cada zona blava:

Okinawa

Alguns dels aliments típics són la sopa de miso, el tofu, el peix cru, l’arròs, la cúrcuma i les algues.
Cultiven gran part del seu menjar. Als jardins hi ha plantes aromàtiques, cúrcuma fruita i verdura, raves xinesos, all, tomàquets o col. Un investigador de la Universitat de Minnesota els va anomenar “gabinets de medicina preventiva”.
Rituals: abans de començar l’àpat, pronuncien les paraules “Hara-Hachi-Bu”, que volen dir “menjar fins que l’estómac sigui ple en un 80%”.

Loma Linda

La majoria són bàsicament vegetarians i no mengen carn, o molt poca. Alguns mengen una mica de peix, ous i lactis.
Per als adventistes, salut i religió estan molt units. Això es materialitza en hàbits de vida com, per exemple, que tenen prohibit beure i fumar. A més, el dissabte és el seu dia de descans: van a missa, fan un dinar amb familiars i altres membres de la comunitat, i després fan una passejada.

Sardenya

A banda de la fruita i verdura de l’hort, destaca la llet o el formatge d’ovelles alimentades de pastura, el vi de producció pròpia (Cannonau) i pane carasau (fet amb blat dur molt fi i cruixent).
Els homes caminen distàncies llargues pasturant ovelles en terreny muntanyós, fet que equipara l’esperança de vida amb les dones, que normalment viuen més anys.

Icària

També es tracta d’una dieta mediterrània, però donen molta importància a l’oli d’oliva verge extra. Alguns dels productes típics de la zona són el pa agre i la llet de cabra.
Els agrada molt menjar en família i habitualment fan migdiada.

Nicoya

Més que el que mengen (blat de moro, carbassa i fesols), destaca tot el que no mengen. La seva ubicació ha fet que no hi arribessin productes industrialitzats. Cultiven gairebé tots els aliments que mengen i, per fer-ho, han de tenir una vida activa en contacte amb el sol i sense contaminació.

Estil de vida

Pensar que podem agafar l’alimentació d’una de les zones blaves i que ens assegurarà allargar l’esperança de vida deu anys és una utopia. L’estil de vida és igual o, fins i tot, més important. Com viuen a les zones blaves?
No fan esport tal com l’entenem nosaltres, però tenen una vida molt activa. Caminen molt i van en bicicleta. Molts cuiden un hort; els de zones costes pesquen o, a Okinawa, dansen o practiquen arts marcials.
Passen molt de temps a l’aire lliure en contacte amb la natura, que, a més, els ajuda a sintetitzar vitamina D i a viure sense contaminació i respirar aire pur.
No tenen estrès. Tenen un sentiment de llibertat que no els limita el pensament ni les accions. Viuen tranquils i feliços i descansen bé (son reparador).
Socialització: no hi ha res pitjor que viure envoltat de gent i sentir-se sol. En aquestes poblacions, el nucli familiar és molt important, així com la cura de la gent gran. Això significa viure en comunitat, compartir i saber que no s’acabarà vivint sol en una residència.
https://etselquemenges.cat/abc/dietes-de-les-societats-mes-longeves?utm_source=eqm&utm_medium=email&utm_campaign=

Entrades populars d'aquest blog

Mesa de Salomón (rey de Israel, 978-931 a. C.) –conocida también como Tabla o Espejo de Salomón