Duresa policial, atur elevat i caixa buida: així va governar Manuel Valls l'exprimer ministre francès i possible alcaldable de Ciutadans a Barcelona, la ciutat d'Evry

Duresa policial, atur elevat i caixa buida: així va governar Valls la ciutat d'Evry

L'exprimer ministre francès i possible alcaldable de Ciutadans a Barcelona va regir durant onze anys una ciutat de l'entorn de París i on va ser reelegit amb el 70% dels vots

 per Pep Martífa 2 dies | 
Manuel Valls quan era primer ministre francès. | Reuters/Europa Press
Manuel Valls desfulla la margarida davant la proposta de Ciutadans perquè sigui el seu alcaldable per Barcelona. L'exprimer ministre francès ha respost a Albert Rivera que s'ho està pensant i que, en tot cas, voldria liderar una plataforma constitucionalista àmplia. És a dir, Valls ha donat un "sí" amb condicions, no gens fàcils a hores d'ara. Un "sí" que suposaria el retorn a una ciutat que la seva família va deixar enrere per traslladar-se a París a finals dels quaranta.

Com seria un Manuel Valls alcalde de Barcelona? No ho sabem, però disposem d'un bon element d'anàlisi per avaluar com és aquest dirigent polític, durant dècades militant dell Partit Socialista Francès (PSF), com a alcalde. Entre els anys 2001 i 2012, Valls va governar la ciutat d'Evry, a la vora de París. Com ho va fer? Com van ser les seves polítiques? NacióDigital us ofereix un tast del Valls alcalde.

Essonne, feu de l'aparell del PSF

L'exprimer ministre va convertir la ciutat d'Evry en el seu feu polític, en el departament de l'Essonne, d'on és encara diputat a l'Assemblea Nacional. Es dona la paradoxa que aquest territori ha estat d'on van sorgir d'altres dirigents socialistes, com Julien Dray, Benoît Hamon -qui el va derrotar en les primàries del partit per ser candidat a l'Elisi- i Jean-Luc Mélenchon, exministre i ara líder de la França Insubmisa, la plataforma de l'esquerra radical que va impulsar després d'abandonar el PSF. Però d'Evry, els analistes de la política francesa en van fer el laboratori per entendre la política Valls, i ell en va fer l'aparador del que seria el seu model de gestió.   


Evry, un trampolí

Va ser a Evry on Valls va anunciar la seva candidatura a la presidència de la República. Evry és una ciutat nova, creada el 1969, de 52.000 habitants, a 26 quilòmetres al sud de París. La meitat de la població tenia menys de 30 anys el 2012, una quarta part és filla de la immigració. Evry va ser vista per molts observadors de la política francesa com un trampolí per a Manuel Valls. Però la seva gestió en els onze anys en què va governar la ciutat té defensors, començant pels qui el van elegir i reelegir per al càrrec, i detractors.  


Valls va arribar a Evry després de ser uns anys a Argenteuil, més a prop de París, on el seu partit el va destinar per reforçar la presència socialista en el territori. D'Argenteuil va ser conseller municipal (regidor) entre 1989 i 2000, i segon tinent d'alcalde (1995-98). L'any 2001, el primer ministre Lionel Jospin, de qui era assessor de comunicació, el va enviar a Evry com a alcaldable. Va ser elegit tenint com a principals adversaris el seu predecessor, Jean-Pierre Banuls, un socialista a qui el PSF va apartar per una irregularitat, i el candidat conservador Jean de Boishue. En la segona volta es va imposar amb un 44% dels vots. I una dada important per avaluar la seva etapa a Evry: quan es va presentar a la reelecció, el 2008, liderant una Unió de l'Esquerra, va imposar-se en primera volta amb el 70% dels sufragis.

Conflictes amb els alcaldes veïns

L'alcalde d'Evry va defensar sempre la mancomunitat de serveis municipals quan fos possible. Però va tenir problemes amb altres ajuntaments, sobretot amb Sergi Dassault, alcalde de Corbeil-Essonnes. No es van poder posar d'acord per una millor gestió de l'aigua. Val a dir, en tot cas, que Dassault (empresari rellevant dels ector aeronàutic i polític conservador) no era considerat un home molt dúctil.    
             

Números vermells

A l'hora de fer balanç de la seva gestió com a alcalde, els crítics de Manuel Valls assenyalen les xifres maleïdes que acompanyen Evry: un 17,9% d'atur l'any 2013, enfront el 9,9% de mitjana a França. Però Evry no és una ciutat fàcil i forma part de la corona conflictiva entorn París. En els onze anys de mandat de Valls, els impostos es van incrementar en un 40% i cada família pagava de mitjana 2.100 euros l'any en impostos, una xifra de les més elevades per municipis com Evry. El punt més negre era l'estat de la caixa municipal, una de les més endeutades de França. Segons els seus crítics, l'alcalde, malgrat el seu discurs conservador, no va destacar per solidificar la base econòmica de la ciutat. Evry va perdre una de les seus de Carrefour, amb els seus 2.300 empleats.  

A Valls també se'l va criticar durament pel nombre de cotxes oficials del consistori, que van arribar a ser 26. També va causar controvèrsia les despeses en l'àrea de comunicació (800.000 euros previstos per a aquest àmbit el 2012). L'àrea de comunicació quasi no existia i Valls va impulsar-la i va créixer en pressupost en un 852% en els seus primers dos anys d'alcaldia, incrementant-se la despesa en catàlegs, plafons i butlletins informatius.

Duresa policial  

El reforçament de la presència policial i l'extensió de les cambres de vigilància per la ciutat van mostrar la imatge d'un Valls dur en temes de seguretat ciutadana. Però en això, l'opinió majoritària entre els ciutadans de la ciutat era favorable a l'alcalde. Valls es troba amb quatre policies per una ciutat de 50.000 habitants i en poc temps amplia la plantilla a quaranta. Quant a cambres de vigilància, en la mateixa plaça central de la ciutat, entre l'edifici de la catedral i l'ajuntament se n'arriben a comptar fins a divuit.

"Seguretat i integració" van ser els dos conceptes clau en el seu programa municipal. L'obsessió de Valls era evitar els guetos dins la ciutat. Per això va encarar les reformes al barri de Pyramides, un dels més conflictius d'Evry, quasi bé una ciutat dins la ciutat. En altres aspectes, la seva política d'integració va ser acusada d'intransigent.

Laïcitat dura i gitanos desmantellats

Valls va enarborar la bandera de la laïcitat, sempre popular a França però que serveix sovint per dur a terme polítiques controvertides. Des de l'alcaldia va organitzar celebracions d'accés a la nacionalitat francesa de ciutadans d'Evry procedents de la immigració. Són festes anuals en què barrejava patriotisme francès i valors laics. La seva idea és la nacionalització dels immigrants. Va ser polèmica la seva oposició frontal a la instal·lació d'un supermercat halal (menjar només permès per la religió islàmica) un dels barris de la ciutat. Segons Valls, això era un pas envers la guetització d'Evry.

Un dels punts controvertits de la seva gestió va ser l'ofensiva contra els campaments de roms (gitanos). Va ser l'agost del 2012, ja com a ministre de l'Interior, que va ordenar el desmantellament a Evry d'un camp habitat per prop de 80 persones. Va dir en aquell moment que no podia acceptar com a persona d'esquerres que un col·lectiu humà visqués en condicions insalubres. Els rom es concentraven a tocar de la via del tren. Però la seva imatge com a intransigent envers la immigració va venir per diverses declaracions amb un punt provocatiu, com quan va dir que "els rom volen viure a Romania i Bulgària".  

Enmig d'una gestió controvertida, ningú nega que Manuel Valls va entomar la ciutat amb voluntat de canviar-la. Evry buscava una identitat i Valls va prendre contacte amb els conciutadans i va ser un alcalde dinàmic, que es deixava veure i anava a nombroses reunions als barris. Molts veïns, en els nombrosos reportatges a la premsa francesa escrutant la seva gestió, defensen el Manuel Valls jove, amb fam de destí, a qui sovint es trobaven pels carrers. En paraules de qui el va succeir a l'alcaldia, Francis Chouat, "sense Manuel Valls, ningú hauria parlat d'Evry".  

La darrera polèmica com a alcalde

Valls va abandonar l'alcaldia el 2012, quan el president Hollande el va designar ministre de l'Interior. Però va voler romandre com a conseller del consistori. De fet, fins aleshores molts polítics francesos compatibilitzaven un càrrec a l'executiu amb una alcaldia. Però Hollande va prohibir l'acumulació de càrrecs. Valls va intentar preservar el sou d'alcalde. Això va provocar un allau de crítiques i Valls va haver de rebaixar-se el sou.   

Casaments, festes, batejos, funerals... Pocs esdeveniments socials escapaven a la cura de l'alcalde Valls. Molt conscient, potser, que la ciutat podia ser el seu trampolí o la seva tomba si no la podia mostrar com un laboratori del seu model de governança. Segurament és impossible fer comparacions entre les realitats d'Evry i de Barcelona. En una cosa sí que s'assemblen: si finalment Valls és alcaldable, haurà aterrat a les dues ciutats que ha volgut governar com a paracaigudista.

https://www.naciodigital.cat/noticia/153849/duresa/policial/atur/elevat/caixa/buida/aixi/va/governar/valls/ciutat/evry#.WvARKiTy2yQ.facebook


BARCELONA

Graupera, sobre Valls: "Representa la deriva xenòfoba del jacobinisme"

Albert Acín
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 29 d'abril de 2018
'impulsor d'unes primàries per a una candidatura independentistacomuna a Barcelona, el filòsof Jordi Graupera, ha criticat durament l'exprimer ministre francès, Manuel Valls, en identificar-lo com el "jacobinisme francès decadent" marcat per la "deriva autoritària i xenòfoba".
Graupera, que s'ha erigit com l'unificador de l'independentisme a Barcelona, ha assenyalat a El Suplement de Catalunya Ràdio el seu rebuig a les idees que representa Valls, que podria presentar-se com a candidat de Ciutadans a les properes eleccions municipals a la capital catalana.
Malgrat les diferències respecte el possible alcaldable, Graupera ha celebrat la possibilitat que Valls s'estigui plantejant presentar-se a una candidatura barcelonina. "A mi m'encantaria que es presenti Manuel Valls. "És un rival digne de véncer", ha apuntat el filòsof, que ha assenyalat també que de la contraposició d'idees en sortirà beneficiat l'independentisme: "Com més fort sigui l’adversari, millors seran les teves idees", ha assenyalat en referència als independentistes.

Suports diversos

Graupera ha impulsat una proposta de celebració de primàries per articular una candidatura unitària independentista a Barcelona de cara a les eleccions municipals de 2019 a través del lloc web Primàries Barcelona. La iniciativa va superar els 20.000 suports fa tot just una setmana.
Pel que fa al suport polític, el filòsof ha revelat que els partits mostren "dubtes" però que s'ho estarien plantejant amb algunes diferències. Segons Graupera, el PDeCAT, que actualment és el segon grup polític barceloní darrere dels comuns, seria els que "menys incentius" tindria per la candidatura unitària, mentre que Demòcrates seria "el que més".
https://www.elnacional.cat/ca/politica/jordi-graupera-manuel-valls-jacobinisme-xenofobia_263211_102.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fábrica de Fideos COGORNO S.A-PERU

Una planta versátil: ¿Cuáles eran las numerosas aplicaciones del Cannabis en el antiguo Egipto?- La empresa Soria Natural ya esta comercializando las gotas de CBD con THC DEL CANNABIS en Méjico

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión