Barons de Segur, jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur (Alta Segarra), que des del s. XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona,casa del sobirà, després molins de Segur i actualment es coneix pel molí de la roda.

MOLÍ DE LA RODA - VECIANA - IB-049.jpgResultado de imagen de barons de Segur,

Es tracta d'un casal amb torre, segles XVII-XVIII.[1] Aquest gran casal fortificat és on antigament hi havia un molí.

Porta adovellada
És de planta rectangular i té una torre annexa on hi havia hagut les presons. A la façana principal, a la porta d'entrada hi ha un balcó amb una gran llinda de pedra. A la façana lateral on hi ha les escales que es dirigeixen a l'entrada de la torre hi ha un gran balcó emmarcat per unes falses pilastres esculpides en la pedra. La torre, de planta baixa i tres pisos, més ampla en la base, té una teulada a quatre vessants i en el primer pis es conserven les espitlleres. A l'últim pis, s'hi obre una finestra d'arc conopial. Tant a la façana principal com a la posterior, s'hi ha obert posteriorment diverses finestres amb arcs de maó vist.[1]
S'hi va per l'anomenat camí de la Roda, una pista en molt bon estat, que surt del km 5,2 de la carretera BV-1001 (de Calaf a Sant Guim). A pocs metres del molí es troba l'ermita de la Mare de Déu de les Olles.
Es tracta d'un casal residencial i molí senyorial dels barons de Segur.
Era la residència dels barons de Segur. Fou anomenat casa del sobirà, després molins de Segur i actualment es coneix pel molí de la roda.

Baronia de Segur

Jump to navigationJump to search
La Baronia de Segur és una jurisdicció senyorial centrada al castell de Segur , que des del s. XIII pertanyia als Calders, per infeudació dels vescomtes de Cardona.[1]
El poble de Segur forma part del municipi de Veciana, ubicat al nord-oest del terme, es desenvolupà a redós del castell de Segur, conegut des de l'any 1117, i de l'església parroquial de santa maria de Segur. Al seu terme original s'uní el de Sant Salvador de Miralles (Miralles de Copons) i junts formaren la baronia.[2]
La baronia comprenia el ja citat castell de Segur, el castell de Miralles i el de Veciana.
La família Calders ostentà la baronia fins al 1707, quant passà a mans dels Copons. Posteriorment passà, el 1791, als Grimau i, el 1793, als Vilallonga, senyors d'Estaràs, als quals, per carta de successió del 1816, fou reconeguda com a títol del regne. la baronia continua en la mateixa família.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Baronia_de_Segur

Molí de la Roda

Jump to navigationJump to search

Infotaula d'edifici
Molí de la Roda
MOLÍ DE LA RODA - VECIANA - IB-049.jpg
Dades
Tipusmolí hidràulic
Data de creació o fundaciósegle XVII
Característica
Altitud550 m
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
MunicipiVeciana
LocalitzacióA la dreta de la riera de Roda

Camí al Molí de la Roda
41° 40′ 53″ N, 1° 30′ 04″ E
Bé d'interès cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0005759
Bé cultural d'interès nacional
Identificador1724-MH-ZA
IPAC1930
Modifica dades a Wikidata
El Molí de la Roda és un edifici de Veciana (Anoia) declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un casal amb torre, segles XVII-XVIII.[1] Aquest gran casal fortificat és on antigament hi havia un molí.

Porta adovellada
És de planta rectangular i té una torre annexa on hi havia hagut les presons. A la façana principal, a la porta d'entrada hi ha un balcó amb una gran llinda de pedra. A la façana lateral on hi ha les escales que es dirigeixen a l'entrada de la torre hi ha un gran balcó emmarcat per unes falses pilastres esculpides en la pedra. La torre, de planta baixa i tres pisos, més ampla en la base, té una teulada a quatre vessants i en el primer pis es conserven les espitlleres. A l'últim pis, s'hi obre una finestra d'arc conopial. Tant a la façana principal com a la posterior, s'hi ha obert posteriorment diverses finestres amb arcs de maó vist.[1]https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_la_Roda
S'hi va per l'anomenat camí de la Roda, una pista en molt bon estat, que surt del km 5,2 de la carretera BV-1001 (de Calaf a Sant Guim). A pocs metres del molí es troba l'ermita de la Mare de Déu de les Olles.

Història[modifica]

Es tracta d'un casal residencial i molí senyorial dels barons de Segur.[1]
Era la residència dels barons de Segur. Fou anomenat casa del sobirà, després molins de Segur i actualment es coneix pel molí de la roda.[1]
En el casal hi havia hagut el molí. Avui les pedres de moldre es fan servir de taules al carrer, també a l'exterior es conserva la roda de ferro que movia el molí, ja que fou destruïda el 1981. La bassa va ser aterrada pels propietaris actuals.[1]


https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_la_Roda

ANT SALVADOR DE MIRALLES. SEGUR, VECIANA. L’ANOIA SOBIRANA

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Em costava trobar el pujol entre els dos braços o corrents principals que formen l’Anoia on s’alça obstinadament el campanar de Sant Salvador de Miralles.



La parròquia de Miralles formava part de la baronia de Segur, pertanyen als nobles de la família de Calders que la van dominar des del segle XIII fins al primer terç del segle XVIII. Després ho foren els d'Aguilar, i des del 1791 fins a l'actualitat la família de Vilallonga conserven la titularitat nobiliària.

Amb ‘ els diners d’Amèrica ‘ l’edifici de l’església fou refet i beneït el 6 d’agost de 1767; la descripció tècnica deia : Església de planta rectangular, d'una nau, amb capelles a un dels costats i amb un petit cor al que s'hi accedia des del campanar. Aquest, està adossat a un vèrtex de l'església i és de planta quadrada i cobert a dues vessants. A l'església s'hi accedia per una porta lateral adovellada d'arc de mig punt. Al costat de l'església s'hi aixecava la rectoria i altres dependències tot actualment enrunat a excepció del campanar. Tocant al conjunt hi ha les restes del cementiri. Les parts més ben conservades són les realitzades amb carreus i angles molt treballats.

Llegia que l’any 1936 va ser cremat tot el conjunt, ens agradarà tenir noticia a l.’email coneixercatalunya@gmail.com de la relació ‘causal’ entre l’acte de sedició militar contra la II República que duia a terme Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975).

No trobava imatges anteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39, ho demanaré al’Arxiu Gavin, i al ensems a qualsevol dels lectors i/o persones / entitats que puguin tenir-ne.



El Josep Salvany i Blanch (1866-1929), retratava l’any 1925 el proper Moli de la Roda.

http://relatsencatala.cat/relat/sant-salvador-de-miralles-segur-veciana-lanoia-sobirana/1046219

Segur

Segur

Temàtica: Arquitectura
El petit poble de Segur conté alguns elements patrimonials dignes de ser esmentats, més enllà dels evocadors raconetsque formen els seus quatre carrerons a més de la plaça principal, bellament arranjada. 
En aquesta esmentada plaça, on arribarem tot seguit, ens trobem amb la restaurada esglesieta de Santa Maria de Segur, reedificada al segle XIX sobre l’originària del segle XII. A la façana hi destaca el portal, amb un arc rebaixat de falses dovelles sostingut per columnes. També destaca el campanar. En el terra de l’interior hi ha diverses tombes amb làpides de pedra, algunes del segle XVIII. Actualment, l’edifici, fora d’ús religiós, alberga el Centre d’Interpretació Art Ecclesia, dedicat a l’art religiós de la comarca de l’Anoia.
Un altre dels elements patrimonials cabdals de Segura, és el seu antiquíssim castell, en obres de restauració i consolidació. Originari del segle XII, el castell de Segur ha passat per tota una sèrie de vicissituds i canvis de propietat que el van deixar força malmès. Per exemple, l'any 1616 fou enderrocat per ordre del duc d'Alburquerque i virrei de Catalunya perquè es deia que era cau de bandolers que actuaven per la comarca amb la passivitat de Miquel de Calders, que es considerava sospitós per la seva amistat amb Perot de Rocaguinarda, el bandoler. Com en molts castells de Catalunya, en aquest també trobem la creença que hi havia un passadís secret. En aquest cas, el referit pas subterrani serviria per comunicar el castell, dalt del turó, amb el Molí de la Roda, que també era una propietat dels barons de Segur. Segons la tradició, el passadís secret estava pensat per poder fugir en cas de l'atac dels enemics. Més enllà dels misteris i de les llegendes, actualment l’estan deixant força endreçat per poder-lo visitar més còmodament.
Dins de l’apartat del patrimoni viu agroalimentari, a Segur hi trobem la formatgeria Veciana, amb una interessant varietat de formatges i iogurts fets amb la llet del propi ramat de cabres, però també de llet d’ovella i de vaca obtinguda d’altres ramats, tots fets amb quall vegetal a base d’herbacol. El procés de maduració es produeix en unes caves excavades a la roca, en el soterrani de l'obrador. Si en teniu la possibilitat, feu-hi una visita. La formatgeria està situada a cal Jaume Gran, al carrer que puja cap al castell des de la plaça del poble.
https://naturalocal.net/poi/segur/18141#veciana


MOLINS DE SEGUR, AVUI DE LA RODA, A VECIANA. FONTS DE L’ANOIA


Seguia amb la meva dèria de recollir imatges dels indrets que es reclamen com fonts de l’Anoia; justament una de les possibles explicacions quan a aquest topònim, fora considerar aquest nom com a diminutiu del molt llatí amnis [ riu ]. Estaríem doncs davant d’una clara redundància, el riu Riu.

Des de Veciana m’arribava fins a l’anomena’t Moli de la Roda, antiga residència dels barons de Segur, que s’aixeca al costat de la riera Gran. Avui el lloc és una Casa de colònies i residències
L’edifici bàsicament renaixentista, del segles XVI-XVII que conserva finestres amb arcs conopials.





Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom, avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.
Trobava un pare amb dos fills de curta edat, que acabaven d’esmorzar en el lloc ad-hoc prop de la riera Gran; m’explica que la roda va ser despenjada perquè un vailet s’hi va fer mal.
Em comenta que un xic més amunt de l’indret del molí, hi havia un bullidors, i que era aquell el punt en que naixia la riera Gran; actualment quan hi ha secada, l’únic lloc on s’hi troba aigua però és a la font del moli que fou conegut en temps com dels Segur.
Continuo riera amunt i em crida l’atenció un molt singular edifici : el Casal la Salle.; m’expliquen que gestionen ambdós edificis, el Casal i el Moli de la Roda, més informació a :
M’arribaré encara fins a Segur, on recolliré imatges del petit poble i del santuari barroc de Puig del Ram , aixecat vers l’any 1786, però conegut ja des de l’any 1587, és d’una única nau amb un senzill campanar d’espadanya i cimbori que a l’exterior té forma quadrada.



S’escolen els darrers minuts del mati – per a mi – en la contemplació des d’aquella alçada, de les llunyanes muntanyes blanques, les valls ubèrrimes en aquest hivern fred i plujós, i la muntanya de Montserrat, que des la seva ubicació a la Catalunya Central presideix el país. Mentre inicio el descens en venen a la memòria unes estrofes del Virolai ;
Doneu consol a qui la pàtria enyora
Sens veure mai els cims de Montserrat;
En terra i mar oïu a qui us implora
Torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Rosa d’abril, morena de la serra...
© Antonio Mora Vergés

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/03/molins-de-segur-avui-de-la-roda-veciana.html


Segur -Veciana 



Veciana - Nucli de Segur
Veciana - Nucli de Segur (Foto: Albert Esteves, 2009)

Resultado de imagen de barons de Segur,
Alfonso de Vilallonga, creador de bandas sonoras y de sus propios espectáculos
Tengo 50 años. Barcelonés. Separado varias veces, soy padre de dos hijos: Miguel y Dalila. Doctor en Música por el Berklee College of Music de Boston. La política debería servir al ciudadano y no lo hace. Lo que más se acerca a mi sensibilidad es el Tao: la sonrisa interior




Propias

"Sin humor y sin ternura no concibo ni amor ni sexo"







Sin hacer ruido

Dice que le va la ligereza, y así, encogiéndose de hombros para ser más liviano, ha ido haciendo carrera. Su primer espectáculo se vio en Boston, Continental cabaret. Durante diez años actuó en EE.UU., donde ganó el premio Encore al mejor vocalista de cabaret y editó sus dos primeros discos (ahora presenta el octavo). Compuso la música y la letra de Aloma, de Dagoll Dagom (TNC); la cantata Adultus; ha interpretado a Voltaire en el musical Candide, de Bernstein, y crea bandas sonoras de películas (con Coixet ya van cuatro). Puede que mañana le den el Goya por la banda sonora de Blancanieves, de Berger. En todo caso, nos lo contará en su próximo espectáculo.
Barón de Segur y de Maldà y Maldanell.
Significa poca cosa. No hay nada más innoble que pretender llamarse noble por lo que hicieron unos antepasados.

Tuvo usted un padre peculiar.
Era un señor serio de derechas de Barcelona con sus locuras: cantante amateur, loco de las rancheras, nos despertaba a los cuatro hermanos a la una de la mañana y nos llevaba a fiestas de amigos a cantar en pijama.

También tuvo un tío vividor.
José Luis era un ben trovato, digo yo. Fui testigo del final de una época (la de mis abuelos) y una manera de vivir insólita: se creían superiores al resto de los mortales.

Veo que no los juzga.
He tenido la suerte de vivir fuera muchos años y eso me dio perspectiva. A los 21 años me fui a estudiar a Boston, giré por todo el país con mis espectáculos de cabaret, y regresé con 31. Aprendí a relativizar. Yo venía de una sociedad burguesa, provinciana, cerrada, monocorde.

Cuidadín, que le pondrán una muesca.
Volvía aquí cada dos años y esto me parecía un teatro grotesco con sus normas de vestir y de comportarse. Todavía hoy me parece la sociedad más burguesa del mundo.

¿Y por qué volvió?
Fue un impulso. Siempre lo he hecho todo de manera desordenada y caprichosa: canciones, música para películas, espectáculos..., y no he aprovechado los tirones del momento. Me gustan los cambios y los contrastes. Nunca he sido hormiguita.

¿Volver fue renunciar?
Lo ideal cuando me vine hubiera sido quedarse, pero creo que las cosas importantes de la vida se hacen sin pensar.

¿Lo más importante que ha hecho?
Dos hijos.

Hay quien se siente encadenado.
No creo en la libertad. Prefiero llevar cadenas mientras sean largas y no aprieten demasiado. Grito cual las huestes de Fernando VII: "¡Vivan las caenas!".

¡Que vivan!
... Lo difícil son las madres. A las relaciones con las mujeres les he dedicado demasiado tiempo.

¿Desencantado?
En esto de las parejas el cine ha hecho mucho daño, es un engaño. De acuerdo, hay que intentarlo, pero invertir diez años en hacer que algo funcione me parece demasiado; si no funciona, dedícate a otra cosa.

El miedo a la soledad hace estragos.
La vida es finita. Yo ya no me pongo nervioso ni en el escenario ni en general. Preocuparse de que el tipo del foco ponga la luz correctamente es una pérdida de tiempo. Recuerdo el momento en que me di cuenta.

Cuénteme.
En el camerino, bajo una luz mortecina, observando en el espejo cómo estaba perdiendo pelo. Nunca más volví a ponerme nervioso por algo que no estuviera a mi alcance.

Eso es sabio.
Para mí la cualidad máxima de una persona es la capacidad de alegría. La alegría es contagiosa y es lo que da vida; es la vida.

¿Usted es alegre?
Ligero. El mundo está lleno de pesados. Prefiero ser liviano, lúdico e intrascendente, por eso sigo levantando los hombros cuando toco el piano, para irme hacia arriba.

¿Ha tenido que trabajarse la alegría?
No me trabajo absolutamente nada. En realidad me dedico a hacer lo que me gusta, a sentirme bien y a hacer sentir bien a los demás. Esa es mi terapia. Todo lo demás es artificial o superfluo.

En sus canciones hay cierto sarcasmo.
A mí la ironía me parece un recurso fácil, prefiero el juego, que, aparte de la música, ha sido el otro 50% de mi educación.

¿Qué tipo de juego?
Todo tipo de juegos de cartas (póquer, bridge...). He sido y soy muy competitivo. Incorporo el juego en mis canciones (juegos de palabras, enigmas, palíndromos, aliteraciones) y en mis piezas musicales. He escrito el palíndromo con sentido más largo que conozco en lengua española.

Felicidades.
Para mí el juego es generoso vehículo hacia algo más profundo. El juego te enseña cosas de la vida, mientras que la vida no te enseña nada sobre el juego.

No hay que tener miedo a pifiarla.
Me interesa mucho el error. Cuando me equivoco en el piano y toco la nota de al lado, suele gustarme más que la que tenía que tocar originalmente. Así empecé a componer, a partir del error causado por mi torpeza. Mis melodías están llenas de notas de al lado. Me encanta.

También hay humor en sus canciones.
El humor no se toma en serio, y se debería, porque nos salva. Siempre mezclo humor y amor, porque se retroalimentan.

Y hay algunas muy tiernas...
Sin humor y sin ternura no concibo ni amor ni sexo.

Igual mañana le dan un Goya.
Me reprimo las expectativas por temor a la decepción. Soy cobarde en eso. Y en los tiempos que corren, el mayor premio es trabajar y sobre todo que te paguen por ello.

https://www.lavanguardia.com/lacontra/20130216/54366762629/la-contra-alfonso-de-vilallonga.html

Los nobles catalanes hablan sobre la situación de Cataluña

Andrés Guerra reúne a 10 aristócratas catalanes para analizar la posible reforma

Lectura: 12 minutos
Etiquetas:
 

Entre las 300 casas nobiliarias catalanas se encuentran varios de los títulos más antiguos de Europa, cuyo difuminado origen en la Alta Edad Media los dota de la consideracion de inmemoriales. La baronía de Hervés, la de Eroles o la de Cruïlles figuran entre ellos. Hemos reunido a 10 de los principales aristócratas catalanes para conversar sobre el futuro de Cataluña y analizar la posible reforma de la Constitución, el papel del rey Felipe VI y la fractura que ha provocado el procés en el país.
Apenas quedan aristócratas que puedan dedicarse al dolce far niente. La inmensa mayoría vive en una casa o un piso y no en un castillo, y quienes disfrutan de una herencia patrimonial suntuosa la han adaptado al mercado. Es el caso del barón de Albi y el marqués de Sant Mori, que convirtieron sus fortificaciones en hoteles con encanto. Otros ejercen profesiones liberales, como en conde de Egara, abogado; o la baronesa de Perpiñá y el marqués de Lamadrid, ambos editores; o que gestionan museos e inmuebles, como la marquesa de Marinao.
El conde de Sert, por ejemplo, es un columnista y escritor disgustado con el escenario que deja el procés: "El anticatalanismo del PP de estos últimos años ha favorecido en gran manera el aumento del independentismo y sus desmanes. Yo soy español, monárquico y socialista, y la única salida a todo este embrollo es la España federal", asegura. De parecida opinión es el abogado Miguel Canals, marqués de Casa Brusi: "Siempre he sido partidario de la unión con el Estado español. Otra cosa es aprobar la relación que ha habido hasta ahora entre el Estado y Cataluña".
Aunque los nobles catalanes son, en su mayoría, fieles a Felipe VI, Vanity Fair ha comprobado que no conforman un bloque pétreo en sus opiniones sobre la organización territorial del Estado, la posible reforma de la Constitución o el futuro de la nobleza. Pero dejemos que hablen ellos, empezando por el que abre este reportaje:

1. ALFONSO DE VILALLONGA SERRA, IX BARÓN DE MALDÀ Y IV BARÓN DE SEGUR

Acaba de ser nominado a un Goya como mejor compositor español (por su música para La Librería, de Isabel Coixet), por el que compite contra Leyva o José Luis Perales.
“No creo que nadie esté viviendo sin desasosiego estos días, a menos que sea un sádico o un masoquista. Aunque bien pensado, ¡el mundo está lleno de sadomasoquistas!”. El barón de Maldà interrumpe su trabajo en el estudio para atendernos. Doctor en música por el Berklee College de Boston, tiene un Goya por la BSO de Blancanieves, amén de infinidad de reconocimientos. “Ya dijo, creo que Unamuno, que el asunto catalán era irresoluble, es cuestión de irlo llevando”.
Asegura el barón de Segur que es “infiel por naturaleza, pero leal a la Corona, que de hecho significa simplemente no hacer nada”. Y explica: “Veo una posible república catalana con la misma antipatía profunda con la que ellos ven a la monarquía. Simpatizo con la monarquía, por su surrealismo, y con Felipe VI, porque si lo comparas con cualquier posible presidente de esa república catalana, este último sería, sin duda, un patán". ¿Concibe que un noble pueda ser independentista? “¿Por qué no? Si bien yo, como digo en mi canción Maldà State, no soy independentista porque ya soy independiente”.

2. SUSANA DE CRUYLLES DE PERATALLADA JAUMANDREU: VIII MARQUESA DE CASTELL DE TORRENT Y XX BARONESA DE CRUÏLLES

Susana de Cruylles de Peratallada Jaumandreu: VIII marquesa de Castell de Torrent y XX baronesa de Cruïlles
“Soy catalana, española y ciudadana del mundo. Mi corazón está triste. Mi cabeza, preocupada”, asegura Susana de Cruylles, cuyos antepasados lucharon en la batalla de las Navas de Tolosa (1212) y en la recuperación del puerto de Algeciras (1339). Su familia —desde nada menos que el primer president de la Generalitat (1359), de la rama Cruïlles, hasta uno de los fundadores de la más reciente Lliga Regionalista y ministro con Alfonso XIII, de la rama Ventosa— “ha trabajado siempre por mejorar y construir Cataluña dentro de España, ayudando a que esta sea más avanzada y vanguardista”, señala.
Ella misma es buen ejemplo de ello: psicóloga clínica y terapeuta de familia, ha sido profesora en Stanford y ha trabajado en la Sanidad Pública, además de colaborar estrechamente con varias ONG. Hoy asiste con pena a cómo la actual situación “está separando familias y amistades, creando problemas emocionales y fracturas dolorosas que no se sabe cómo acabarán. Esto es un gran daño individual y una gran herida social”. 

3. ANTONIO DE FEBRER BERTRÁN: XIII MARQUÉS DE GIRONELLA Y XII MARQUÉS DE SAUDÍN

Antonio de Febrer Bertrán: XIII marqués de Gironella y XII marqués de Saudín
"Vivo lo que está ocurriendo en Cataluña con impotencia y preocupación. Se ha llegado a un punto de no retorno por tocar las emociones sin medir las consecuencias. La falta de diálogo y la flexibilidad de posturas por ambas partes desde hace ya muchos años han radicalizado el problema, llevándolo a la ilegal declaración de independencia basada en un referéndum sin garantías. El corazón me pide sentido común y respeto y me hace sentir el orgullo de ser catalán dentro de España, porque siempre hemos estado juntos por alianzas, no por conquista, y somos admirados por nuestras leyes, costumbres y emprendimiento".
"Cataluña necesita sentirse querida por España así como esta necesita sentirse respetada por la primera. La razón me dice que si queremos salvaguardar la unidad de España, la reforma de la Constitución y el reconocimiento de la plurinacionalidad del Estado son ya inevitables. Mi lealtad a la Corona y a su majestad Felipe VI permanece inquebrantable, como noble titulado y como ciudadano demócrata". 
"Nadie está obligado por nacimiento a suceder una dignidad nobiliaria, y por eso respeto que un noble pueda ser republicano e incluso independentista, pero debería ser consecuente y renunciar en favor del inmediato sucesor. Hoy en día ostentar una merced nobiliaria es meramente representativo y forma parte de una transmisión histórica y familiar de valores. Es un privilegio que conlleva una obligación”. 

4. MARÍA CRISTINA MANGANO PUIG: V BARONESA DE VALLVERT

María Cristina Mangano Puig: V baronesa de Vallvert
"Me preocupa mucho el sistema educativo de Cataluña. Los profesores tienen la responsabilidad de educar a las personas para ser libres, saber pensar, tener criterio propio y no estar atadas a un sentimiento o ideología. Los jóvenes son fáciles de manipular a través de ideas impuestas que, como hemos visto, nos han llevado a una lamentable fractura social. El Gobierno de Cataluña ha incumplido las leyes y, si nuestros propios gobernantes desobedecen la Constitución, se crea una gravísima inseguridad jurídica que pone en riesgo las libertades de los ciudadanos. Afortunadamente, vivimos en un Estado de derecho, aunque llevará tiempo curar esta herida. Cataluña es una tierra próspera que ofrece una calidad de vida como pocos sitios en el mundo. Sería una grave irresponsabilidad dejar que se viniera abajo”. 
Manglano, que se dedica a la rehabilitación inmobiliaria, aduce: “La Corona es garantía de la unidad de España y el rey es nuestro mejor embajador. Felipe VI está haciendo todo lo que está en su mano para resolver esta grave y complicada situación. En mi caso, creo que los títulos nobiliarios no definen a una persona. Es una cuestión de linaje. Quien los lleva es portador, no dueño de los mismos. Un título es parte de la rica cultura de España, evoca una pequeña historia dentro de la gran historia del país”. 

5. XAVIER MONTESA I MANZANO, DELEGADO DE LA SAGRADA ORDEN MILITAR CONSTANCIA DE SAN JORGE EN CATALUÑA

Xavier Montesa, delegado de la Sagrada Orden Militar Constantiniana de San Jorge en Cataluña
En Cataluña, Xavier Montesa i Manzano está al frente de una orden de caballería cuya jefatura ostenta Pedro de Borbón-Dos Sicilias, duque de Calabria, cuyo predecesor fue el Infante Don Carlos, primero hermano del rey Juan Carlos I.
La lealtad a la Corona es un rasgo innato de la orden: “Los gobernantes tienen la obligación de cumplir y hacer cumplir las leyes, pero, sobre todo, es su responsabilidad no dividir a la sociedad y colocarla ante una encrucijada sin salida. Por ello, y en un hecho sin precedentes, la orden estimó necesario publicar un comunicado expresando nuestra adhesión y lealtad a la Corona y a los legítimos poderes del Estado, garantes del orden constitucional y el Estado de derecho”, explica Montesa.
 A la pregunta '¿puede un noble ser independentista?', su reflexión introduce un matiz inédito:
“Escocia votó mediante un referéndum legal, pactado con el Gobierno británico, y a ningún independentista escocés se le ocurrió cuestionar que la jefatura del Estado fuera ostentada por una persona distinta a Isabel II, naturalmente, también reina de Escocia. En esas circunstancias no me hubiera sorprendido que algunos nobles escoceses hubieran votado afirmativamente a la separación de Escocia del Reino Unido”. 

6. EDUARD DE BALLE: VIII MARQUÉS DE VALLGORNERA

Eduard de Balle: VIII marqués de Vallgornera
Su linaje, que se remonta al siglo XI, es originario de Peralada (Girona), si bien De Balle se jubiló atendiendo sus fincas agrícolas en Tarragona. Y no teme dar una opinión discordante:
Quienes no vemos con tan malos ojos una posible república catalana somos una minoría entre la nobleza. No veo por qué mi título no debiese tener el mismo valor en una república catalana reconocida por la comunidad internacional, pues depende del linaje y de la Historia, no de la institución monárquica actual. En Francia, Italia o Alemania, por citar repúblicas vecinas, existen muchos títulos antiquísimos y muy respetados. Creo que el rey Felipe VI fue poco flexible en su mensaje del pasado 3 de octubre”. 

7. JOSÉ DE QUADRAS SANS: IV CONDE DE SANT LLORENS DE MUNT

José de Quadras Sans: IV conde de Sant Llorens de Munt
"Lo más preocupante es la división en la sociedad catalana entre familiares y amigos. El arreglo será difícil. Me cuesta mucho entender la falta de sentido común. Independientemente de los sentimientos de cada uno, no comprendo cómo alguien se puede plantear crear e imponer nuevas fronteras y la autarquía en pleno siglo XXI". 
"La Generalitat engaña, sabe que no es factible un Estado independiente y que, además, nos llevaría a la ruina, no solo económica sino también moral, y a un sufrimiento enorme. Me siento tan español como catalán y tan catalán como español, y me mantengo fiel a su majestad el rey y a la Constitución; nunca en la historia de España, y por tanto desde hace más de 500 años la de Cataluña, hemos tenido una época tan larga de prosperidad y paz como la actual". 

8. ALFONSO DE ORIOLA-CORTADA SALVADORES: VIII CONDE DEL VALLE DE MARLÉS Y BARÓN DE EROLES

Alfonso de Oriola-Cortada Salvadores: VIII conde del Valle de Marlés y barón de Eroles
“Vivo la actual coyuntura política con tristeza. No deseo que España se rompa y creo que este es el pensamiento más común entre la nobleza catalana. Me mantengo fiel a Felipe VI y a la Corona. No quiero saber nada de la independencia ni de la república catalana. No solo la DUI me parece una vergüenza, también la ley de transitoriedad que se aprobó el 7 de septiembre; aquello fue una chapuza y significó saltarse el Estado de derecho. En cuanto al futuro, si el bloque soberanista gana las elecciones, España no va a romperse tan fácilmente. Ya han visto que los catalanes que nos sentimos también españoles no vamos a quedarnos con los brazos cruzados. Tal vez abandonen la radicalidad y vuelvan al camino de la Constitución en el que hemos estado siempre: el nacionalismo encajado en España. Como en la época del pujolismo, pero sin robar”. 

9. BORJA GARRIGA-NOGUÉS GONZALO, MARQUÉS DE CABANES

Borja Garriga-Nogués Gonzalo: V marqués de Cabanes
“Me considero una persona de carácter marcadamente pragmático, por lo que intento analizar lo que sucede en Cataluña dejando de lado las pasiones. La resolución de un litigio entre legitimidad y legalidad en un país desarrollado es algo extremadamente complejo. Me decepciona la incapacidad de los políticos para solucionar el problema cuando era necesario; siento cierta vergüenza por el tono mediocre que, en general, caracteriza a nuestra clase política. Estoy convencido de que, antes o después, se alcanzará el pacto; un debate sosegado, respetuoso y argumentado debería soportarlo todo”. 
Garriga-Nogués, consultor especializado en nuevas tecnologías, dice ostentar “con orgullo e ilusión” el título de V marqués de Cabanes por linaje familiar y lo concibe como un reconocimiento público otorgado a sus antepasados en agradecimiento por su contribución al desarrollo de la economía catalana a finales del siglo XIX y principios del siglo XX.

Y añade: “Me siento cómodo con la monarquía, tanto con la valiosa labor que realizó el rey Juan Carlos I durante la Transición, con quién tuve la oportunidad de compartir personalmente mi afición por el mar, como con su majestad Felipe VI, a pesar de que me gustaría que la Corona se aplicase más en el empeño de actualizar la imagen de la casa del rey. No creo que el inmovilismo sea una cualidad”. 

10. CARLOS JAVIER RAM DE VIU Y SIVATTE: BARÓN DE HERVÉS Y VII CONDE DE SAMITIER Y PRESIDENTE-VEGUER DEL REAL ESTAMENTO MILITAR DEL PRINCIPADO DE GIRONA

españa
“Represento a una corporación nobiliaria española íntimamente ligada a Cataluña, ya que en Girona es donde tiene sus raíces más profundas. Algo más del 40% de nuestros miembros son del resto de España, muchos de ellos con antepasados catalanes, y se muestran muy preocupados por la actual situación. El Real Estamento Militar tiene como objeto, entre otros, ser ejemplo de fidelidad a la monarquía española, por lo que este movimiento secesionista que pretende una parte de los catalanes, alentada por los partidos políticos que han propiciado este enfrentamiento, no es de nuestro agrado". 
Licenciado en Derecho y procurador de los tribunales, su voz suena firme: “La fidelidad a la monarquía es consustancial a esta Real Corporación, que cuenta entre sus miembros con muchos descendientes de payeses de las comarcas gerundenses que, a finales del siglo XV y por la Corona, dejaron sus tierras y a sus familias y se fueron a Girona a defender a la reina Juana Enríquez y al entonces infante don Fernando —luego Fernando II, el Católico— que estaban sitiados por lo que hoy sería la Generalitat. En agradecimiento recibieron del rey un privilegio de ‘generosidad’, que era uno de los grados de nobleza en el antiguo Reino de Aragón. Me resulta extraño, por tanto, que un noble pueda ser independentista en el sentido planteado en la actualidad en Cataluña”
https://www.revistavanityfair.es/realeza/articulos/nhttps://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0829750006-cat-altres_llocs_per_visitar.htmobles-catalanes-titulos-n

Santa Maria de Segur (Veciana - Anoia)


Veciana - Santa Maria de Segur
Veciana - Santa Maria de Segur (Foto: Albert Esteves, 2009)

TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
SituacióSegur
Està documentada des de l'any 1105 en el testament de Guillem Ramon de Calders, senyor de Segur, nucli del qual en va tenir funcions parroquials. D'inici va dependre de la canònica de Santa Maria de l'Estany, per donació del bisbe de Vic l'any 1157. En una visita pastoral de l'any 1685 s'indica que és regida per dos vicaris delegats per la confraria de Sant Nicolau de Cervera. N'eren sufragànies Sant Joan Baptista de Vilamajor i Santa Maria Magdalena de l'Estor. L'edifici actual va ser alçat al segle XVII sobre les restes de l'església antiga. Té un portal adovellat d'arc rebaixat amb guardapols motllurat. Va ser reformada al segle XIX: a la façana hi ha la data de 1868.obiliarios/27789
Veciana - Església romànica de Sant Pere de Montfalcó el Gros
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT PERE DE MONTFALCÓ EL GROS
És un edifici romànic d’una única nau, aixecat prop de les restes del castell de Montfalcó, amb absis semicircular a llevant sobrealçat en forma de barca, amb capella i sagristia annexes, sense cap tipus de decoració exterior i un campanar d’espadanya modern a ponent. A l’interior es conserven pilars decorats d’estructura poligonal propis de finals del romànic i alguns elements esculpits (figura femenina, motius triangulars, cares). Actualment és sufragània de Santa Maria de Veciana. Per visitar-la cal trucar als telèfons: 93 809 01 51 - 93 809 00 24.
Veciana - Església de Sant Jaume de Castellnou
SANT JAUME DE CASTELLNOU
Edifici del segle XVII situat a la quadra de Castellnou d’Albarells o del Camí d’una única nau amb el presbiteri de planta quadrada. Disposa de d’una capella lateral a cada banda.
Veciana - Pereres del Pla
PERERES DEL PLA
Convent construït a mitjan segle XX pels germans de les escoles cristianes de la Salle, on tingueren un noviciat, amb una gran capella dedicada al seu fundador. Es conserva una cripta en la qual estan enterrats 127 religiosos que foren assassinats en el decurs de la guerra civil.
Veciana - Església de Santa Maria de Segur
SANTA MARIA DE SEGUR
Al segle XI depenien d’aquesta parroquial, Sant Jaume de Durban, Sant Joan de Vilamajor i Santa Magdalena de l’Astor, aquestes dues darreres dins del terme de Pujalt. De l’edifici, amb remodelacions dels segle XVIII i XIX, destaca la portalada d’accés amb arc rebaixat de falses dovelles sostingudes per columnes i la torre campanar. Per visitar-la cal trucar al telèfon 93 869 89 26.
Veciana - Santa Llúcia de la Rubiola
SANTA LLÚCIA DE LA RUBIOLA
Inicialment aquesta església de característiques rurals, situada al costat de la casa Riera de la Rubiola, i que presideix el nucli homònim, era sufragània de la parroquial de Sant Pere de Montfalcó.
Veciana - Església de Sant Gabriel
SANT GABRIEL
Aquesta capella, sufragània de Santa Maria de Veciana, presenta caràcters gòtics, propis del segle XV, centúria en la que fou construïda. Avui es troba en condicions molt precàries, sense coberta. Fou des del moment de la fundació un lloc de romiatge dels feligresos de la zona.
Veciana - Església de la Mare de Déu de la Concepció
MARE DE DÉU DE LA CONCEPCIÓ
És un edifici d’una única nau amb campanar d’espadanya, del segle XVIII, situat al costat del Molí de la Roda, que inicialment fou construït per venerar a la Mare de Déu de les Olles, i que avui té devoció per la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta església també es coneguda com Mare de Déu dels Molins de Segur o Verge del mas Sobirà i és sufragània de la parroquial de Santa Maria de Veciana.
Veciana - Església de la Mare de Déu de Montserrat
MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Petita capella de construcció contemporània annexa a la pairalia de Ben Viure.
Veciana - Molí de la Roda
MOLÍ DE LA RODA
Aquesta antiga residència dels barons de Segur, s’aixeca al costat de la riera Gran. També és coneguda com els molins de Segur. És un edifici bàsicament renaixentista del segles XVI-XVII que conserva finestres amb arcs conopials. Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom, avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.
Veciana - Via romana de Sant Pere Desvim
VIA ROMANA DE SANT PERE DESVIM
Prop de l’actual nucli de Sant Pere Desvim es conserva un dels pocs fragments de via romana de la comarca de l’Anoia. És evident encara el treball de l’enllosat i de la delimitació dels laterals amb pedres verticals que delimitaven les voreres per on transcorria l’aigua.
SANT SALVADOR DE MIRALLES
Avui l’edifici, excepte la torre campanar de base quadrangular, es troba en ruïnes, ja que que fou cremada a la guerra civil. Inicialment disposà de caràcter parroquial. Fou aixecada al segle XII i reedificada al XVIII (1767)

https://www.festacatalunya.cat/poblacions-veure_altres_llocs-0829750006-cat-altres_llocs_per_visitar.htm

Santa Maria de Segur (Veciana - Anoia)

Veciana - Santa Maria de Segur
Veciana - Santa Maria de Segur (Foto: Albert Esteves, 2009)

TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
SituacióSegur
Està documentada des de l'any 1105 en el testament de Guillem Ramon de Calders, senyor de Segur, nucli del qual en va tenir funcions parroquials. D'inici va dependre de la canònica de Santa Maria de l'Estany, per donació del bisbe de Vic l'any 1157. En una visita pastoral de l'any 1685 s'indica que és regida per dos vicaris delegats per la confraria de Sant Nicolau de Cervera. N'eren sufragànies Sant Joan Baptista de Vilamajor i Santa Maria Magdalena de l'Estor. L'edifici actual va ser alçat al segle XVII sobre les restes de l'església antiga. Té un portal adovellat d'arc rebaixat amb guardapols motllurat. Va ser reformada al segle XIX: a la façana hi ha la data de 1868.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4892


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fábrica de Fideos COGORNO S.A-PERU

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión

Una planta versátil: ¿Cuáles eran las numerosas aplicaciones del Cannabis en el antiguo Egipto?- La empresa Soria Natural ya esta comercializando las gotas de CBD con THC DEL CANNABIS en Méjico