divendres, 11 de maig de 2018

URGENTE: Se confirma que las denuncias contra los profesores de El Palau son falsas

URGENTE: Se confirma que las denuncias contra los profesores de El Palau son falsas

Sant Andreu de la Barca 01 05 2018 manifestacio davant l Ajuntament en solidaritat amb els professors de l Institut el Palau acusats per la fiscalia foto Robert Ramos
La mentira tiene que ser muy descarada para que un juez español decida archivar la denuncia contra cinco de los profesores del instituto El Palau de Sant Andreu de la Barca. Aunque parece que la mentira sigue contra otros cuatro que pronto verán como sus causas también serán archivadas.

Los montajes del españolismo radical empiezan a ser excesivos para algunos jueces españoles que ven como se está persiguiendo a catalanes simplemente por el hecho de pensar de una manera, o en otros casos por el simple hecho de ser catalanes. La denuncia contra los profesores carece de cualquier credibilidad. Así lo confirma el Síndic de Greuges, la investigación de Ensenyament, la versión de la mayoría de los alumnos e incluso la de la asociación de padres.
El españolismo ha intentado sacar provecho de este montaje a través del infausto Javier Negre, al que han usado para señalar a los nueve profesores. El problema es que señalar a estos profesores, como hizo Albert Rivera, ha sido como señalar a todos los catalanes y la sociedad se ha levantado.
Creen que Negre o Rivera pedirán disculpas? Nosotros tampoco. Esta es su estrategia, crear odio, señalar a los catalanes y buscar el ataque físico a independentistas. No pasarán.

https://noticiasdecatalunya.com/urgente-se-confirma-las-denuncias-los-profesores-palau-falsas/

El independentismo sube ocho puntos en Catalunya

CEO CATALÁNEl independentismo sube ocho puntos en Catalunya

Un 48% de los catalanes quieren un Estado independiente frente al 43,7% que prefiere permanecer unido a España, según los datos del CEO catalán. Hace tres meses, en febrero, apenas el 40,8% de los ciudadanos se declaraban independentistas.
publicidad
MEDIA: 4
VOTOS: 1
Vista de una estelada momentos antes de la manifestación de la Diada en el Paseo de la Pau de Berga. EFE/Susanna Sáez
El último barómetro del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el llamado CIS catalán,certifica que el sentimiento independentista ha rebrotado en los últimos meses en Catalunya pese a la incertidumbre política. Un 48% de los catalanes quieren un Estado independiente frente al 43,7% que prefiere permanecer unido a España. Un 5,7% no sabe lo que quiere y un 2,6% no contesta.
Este reparto es bastante habitual en los últimos años. Sin embargo, en el penúltimo barómetro del CEO, publicado en febrero, las alarmas saltaron en la filas independentistas: entonces los datos señalaban justo lo contrario, que el independentismo apenas alcanzaba el 40%, mientras que los querían permanecer en España eran el 53%. Ahora el sentimiento independentista vuelve a los niveles que tenía en octubre de 2017, mes en el que se celebró el referéndum del 1-O y la en el que el Parlament declaró la independencia de Catalunya.
http://www.publico.es/politica/independentismo-sube-ocho-puntos-catalunya.html


Dietes de les societats més longeves


Dietes de les societats més longeves

Hi ha cinc zones del món amb força habitants que tenen més de cent anys. Què mengen i com viuen? Descobrim quin és el secret de la longevitat!
Inici  ›  L'ABC7 de maig 2018 | Actualitzat el 9 de maig 2018 per 



Molts investigadors busquen les societats més longeves i estudien com s’alimenten i com viuen, però el periodista de National Geographic Dan Buettner és un dels que més ha contribuït a la seva difusió. Va recórrer el món en bicicleta buscant les regions del planeta on es viu més temps i n’ha fet un llibre titulat Blue zones (‘Les zones blaves’).
Quin és el secret d’aquestes poblacions? Podem pensar en la genètica, però el que s’ha vist és que el més important és com s’alimenten i, sobretot, l’estil de vida (connexió amb altres persones, contacte amb la natura i felicitat). L’alimentació va més enllà amb l’elecció dels aliments o la temporalitat. El menjar és tot un ritual des de sembrar, tota la intenció que es posa quan es cuina i com es menja. Arriben a centenaris sans i forts, sense les patologies que abunden a Occident conegudes com a malalties de l’opulència: diabetis, colesterol, dislipèmies i obesitat.

Zones blaves del món

La més coneguda és l’illa d’Okinawa, al Japó, però hi ha poblacions més properes com Nuoro (Sardenya) o Icària (Grècia).
  • Illa d’Okinawa de Japó. Concentra l’esperança de vida més llarga, sobretot en dones.
  • Loma Linda, Califòrnia (Estats Units). Hi viuen una comunitat d’adventistes que són els més longeus dels Estats Units pels seus hàbits i creences.
  • Nuoro, Sardenya. Les muntanyes del centre de l’illa italiana concentren molts homes centenaris. A més destaca que hi arriben amb molt bona salut i són molt forts perquè treballen al camp i pasturen.
  • Península de Nicoya de Costa Rica. Protegits per la seva ubicació en una zona muntanyosa aïllada.
  • Illa d’Icària a Grècia. No coneixen l’estrès perquè viuen a poc a poc sense preocupar-se pel rellotge.

Què mengen

Cada una d’aquestes poblacions té les seves particularitats, sobretot tenint en compte que són de llocs molt diversos del món i, com ens podem imaginar, mengen productes de la terra. No té res a veure Okinawa, on abunda el peix cru, les algues o el tofu, amb Sardenya, que té una alimentació típicament mediterrània amb lactis de cabra i vi de la zona.
D’alguna manera, el que podem extreure com a elements comuns són:
  • Alimentació basada en verdura de fulla verda, arrels i fruita.
  • Mengen productes de temporada, molts cops cultivats per ells mateixos.
  • Consumeixen més proteïna vegetal que animal.
  • La font de carbohidrats principal són grans integrals i tubercles. No consumeixen refinats, ni sucre ni sal.
  • Per condimentar el menjar, fan servir espècies amb propietats antiinflamatòries o antioxidants com la cúrcuma, el coriandre o l’orenga, etc.
  • Beuen aigua. Algunes també consumeixen te negre o vi de producció pròpia, de manera ocasional.
Per altra banda, destaquem les particularitats de cada zona blava:

Okinawa

Alguns dels aliments típics són la sopa de miso, el tofu, el peix cru, l’arròs, la cúrcuma i les algues.
Cultiven gran part del seu menjar. Als jardins hi ha plantes aromàtiques, cúrcuma fruita i verdura, raves xinesos, all, tomàquets o col. Un investigador de la Universitat de Minnesota els va anomenar “gabinets de medicina preventiva”.
Rituals: abans de començar l’àpat, pronuncien les paraules “Hara-Hachi-Bu”, que volen dir “menjar fins que l’estómac sigui ple en un 80%”.

Loma Linda

La majoria són bàsicament vegetarians i no mengen carn, o molt poca. Alguns mengen una mica de peix, ous i lactis.
Per als adventistes, salut i religió estan molt units. Això es materialitza en hàbits de vida com, per exemple, que tenen prohibit beure i fumar. A més, el dissabte és el seu dia de descans: van a missa, fan un dinar amb familiars i altres membres de la comunitat, i després fan una passejada.

Sardenya

A banda de la fruita i verdura de l’hort, destaca la llet o el formatge d’ovelles alimentades de pastura, el vi de producció pròpia (Cannonau) i pane carasau (fet amb blat dur molt fi i cruixent).
Els homes caminen distàncies llargues pasturant ovelles en terreny muntanyós, fet que equipara l’esperança de vida amb les dones, que normalment viuen més anys.

Icària

També es tracta d’una dieta mediterrània, però donen molta importància a l’oli d’oliva verge extra. Alguns dels productes típics de la zona són el pa agre i la llet de cabra.
Els agrada molt menjar en família i habitualment fan migdiada.

Nicoya

Més que el que mengen (blat de moro, carbassa i fesols), destaca tot el que no mengen. La seva ubicació ha fet que no hi arribessin productes industrialitzats. Cultiven gairebé tots els aliments que mengen i, per fer-ho, han de tenir una vida activa en contacte amb el sol i sense contaminació.

Estil de vida

Pensar que podem agafar l’alimentació d’una de les zones blaves i que ens assegurarà allargar l’esperança de vida deu anys és una utopia. L’estil de vida és igual o, fins i tot, més important. Com viuen a les zones blaves?
No fan esport tal com l’entenem nosaltres, però tenen una vida molt activa. Caminen molt i van en bicicleta. Molts cuiden un hort; els de zones costes pesquen o, a Okinawa, dansen o practiquen arts marcials.
Passen molt de temps a l’aire lliure en contacte amb la natura, que, a més, els ajuda a sintetitzar vitamina D i a viure sense contaminació i respirar aire pur.
No tenen estrès. Tenen un sentiment de llibertat que no els limita el pensament ni les accions. Viuen tranquils i feliços i descansen bé (son reparador).
Socialització: no hi ha res pitjor que viure envoltat de gent i sentir-se sol. En aquestes poblacions, el nucli familiar és molt important, així com la cura de la gent gran. Això significa viure en comunitat, compartir i saber que no s’acabarà vivint sol en una residència.
https://etselquemenges.cat/abc/dietes-de-les-societats-mes-longeves?utm_source=eqm&utm_medium=email&utm_campaign=

Tallarines thai de primavera amb perles verdes i salsa de cacauet, pura inspiració de vida



Tallarines thai de primavera amb perles verdes i salsa de cacauet, pura inspiració de vida

Una recepta lleugera, sorprenent i molt saborosa; tallarines d’arròs, pèsols frescos i cruixents, ceba vermella i all saltats en oli de sèsam, salsa amb gingebre i crema de cacauets i un toc de menta fresca.
Inici  ›  Què dino?27 d'abril 2018 per 


Tot un festival de sabors. Inspirat en les receptes pad-thai, que combinen d’una manera molt equilibrada sabors àcids, salats, dolços i picants, aquest plat ens aportarà l’energia necessària per despertar els nostres òrgans i estar en sintonia amb la primavera. L’energia que ens porta la primavera és una energia en què la naturalesa despunta, brolla i germina, alhora que inspira tots els éssers vius: plantes, animals i humans.
M’encanta donar la benvinguda a la primavera amb un dels productes estrella de la temporada; els pèsols, perles verds tendres i cruixents que només podem consumir frescos durant els mesos de març a juny, per la qual cosa cal aprofitar la temporada per poder gaudir-ne al màxim. Recordeu que, gràcies a la protecció de la beina, són una de les hortalisses amb menys productes químics i un dels pocs llegums que podem menjar crus; pura vida! Cada petitíssim i minúscul pèsol aporta un alt contingut en vitamina A, àcid fòlic o tiamina (B1), entre altres vitamines, i en minerals com ferro, potassi i fòsfor. Un plat de pèsols frescos pot cobrir els requeriments diaris de vitamina C d’una persona adulta. A més, el tipus de fibra que contenen actua com prebiòtic i té efectes beneficiosos per regular la flora intestinal.
Els pèsols frescos són llegums amb propietats proteiques excel·lents. La seva proteïna està considerada com una de les millors gràcies al seu alt contingut en aminoàcids essencials, dels quals una proporció important són ramificats com la L-arginina, que intervenen en el procés de creixement i als quals també s’atribueixen propietats per reparar els teixits. A més, ajuden a augmentar la producció de col·lagen i a disminuir els dipòsits de greix corporal. Un conjunt de proteïnes que ajudaran a mantenir i millorar la massa muscular especialment ara que és el moment de fer una mica de dieta depurativa de fetge i vesícula biliar.
Els fideus o tallarines d’arròs m’encanten; són molt versàtils a la cuina, sobretot a la primavera, per preparar receptes completes en nutrients, lleugeres i delicioses. Si voleu que no us quedin enganxats, és millor que els deixeu en remull durant una hora en aigua a temperatura ambient i després els cogueu lleugerament amb el saltat i la salsa. Finalment, vull comentar-vos que les receptes amb oli de sèsam queden delicioses (sobretot de primera pressió en fred), ja sigui amb l’oli cru com en saltats lleugers. A més d’un sabor deliciós, aporten àcids grassos que protegeixen la pell.Perquè la primavera és l’època de les flors i del renaixement de la vida, amb aquesta recepta podreu preparar una festa de benvinguda a la vostra cuina. Tant de bo us n’arribés l’olor; pura inspiració!

La recepta

Ingredients (per a 2/3 persones):
  • 1 paquet de 250 g de tallarines d’arròs
  • 200 g de pèsols frescos
  • 5 cebes vermelles mitjanes
  • 4 grans d’all ratllats
  • oli de sèsam
  • sal marina
  • pebre negre
  • llavors de sèsam torrades (al moment millor)
  • fulles de menta fresca (per decorar)
Salsa:
  • 1 c.s. de gingebre ratllat
  • 4 c.s. d’oli de sèsam
  • 2 c.p. de tamari
  • 3 c.s. de crema de cacauet
  • suc de 1/2 llima
  • mig got d’aigua tèbia
Preparació
  1. Escaldeu els pèsols durant uns 2 minuts (fins que surin i es comencin a inflar); escorreu-los de seguida i reserveu.
  2. Deixeu en remull les tallarines durant 1 hora a temperatura ambient.
  3. Salteu en una mica d’oli sèsam la ceba vermella tallada a mitges llunes finites, una mica de sal marina i pebre i, quan estigui feta però al dente, afegiu-hi els alls xafats i barregeu-ho durant un parell de minuts.
  4. Mentrestant, emulsioneu tots els ingredients de la salsa (corregiu de tamari i gingebre al gust).
  5. Afegiu a la ceba les tallarines escorregudes i una mica d’aigua perquè es vagin estovant, i deixeu-ho coure durant uns 5 minuts. Al final, barregeu-ho amb la salsa.
  6. Repartiu les tallarines als plats, afegiu-hi els pèsols, llavors de sèsam torrades, unes fulles de menta fresca i un rajolí de llima.
Que en gaudiu,
Molta salut!
https://etselquemenges.cat/que-dino/tallarines-thai-de-primavera?utm_source=eqm&utm_medium=email&utm_campaign=
Cristina Arroyo
Cristina Arroyo

Vox es líder entre los militares y adelanta al PP en los cuarteles de la Guardia Civil Si las elecciones se celebrasen solo en los cua...