dissabte, 12 de maig de 2018

Manuel Delgado: «La idea de Tabàrnia està calcada dels enclavaments serbis a Croàcia i Bòsnia»

NTREVISTA

Manuel Delgado: «La idea de Tabàrnia està calcada dels enclavaments serbis a Croàcia i Bòsnia»

L'antropòleg considera que "qualsevol president que no sigui Puigdemont és una claudicació, per no dir una traïció" | Assegura que "el procés revolucionari s'acaba quan algú decideix que no s'ha de treure la bandera espanyola de la Generalitat"

 per Pep Martífa 2 dies | 
Manuel Delgado a la Facultat de Geografia i Història de la UB. | Albert Alcaide
Manuel Delgado (Barcelona, 1956) és doctor en Antropologia Social i professor d'Antropologia Religiosa a la UB. Inesperat i trencador, frueix de situar-se al marge dels carrils establerts i esgarrapa més els "seus" que als "altres". Situat en l'esquerra alternativa, crític amb el reformisme dels comuns, Delgado creu que a l'octubre es va perdre una magnífica oportunitat de coronar un procés revolucionari.   

- Abans de l'1 d'octubre vostè va dir que seria la democràcia la que acabaria estant amenaçada, i no el referèndum ni la independència. Els fets li estan donant la raó?


- No tenia cap mèrit dir això. Sabíem amb quines forces històriques ens estàvem enfrontant encara que fos amb les seves noves expressions. Molts estàvem convençuts que l'estat espanyol era una herència directa del franquisme i havia conservat bona part de les seves característiques repressives. Com és que alguns no n'estaven al corrent? L'única explicació és que potser durant massa temps havien estat els seus còmplices.

- A quines forces es refereix?

- A totes. Des de la dreta catalana que havia encarnat CiU, amb la seva convivència quasi bé íntima amb el PP, fins a Esquerra Republicana, que va ser partícip de formes de repressió quan formava part dels governs tripartits. Els presos polítics no són una novetat en aquest país, i alguns van ser engarjolats pels mateixos que ara es queixen. Episodis com el 4-F no van ser fruit de l'acció repressiva de l'estat espanyol, sinó d'instàncies policials sota les ordres d'un govern d'esquerres. Jo vaig ser testimoni de les protestes contra el pla de Bolònia i els qui van enviar la policia no van ser el PP, ni tan sols CiU, sinó Iniciativa per Catalunya, en un govern on també hi era ERC.  

- Del que ha passat des de l'octubre, què l'ha decebut i què l'ha sobtat positivament?


- La reacció d'una part de la població contra una arbitrarietat com era la desarticulació violenta del referèndum i una ocupació policial i militar del país em semblava previsible. M'ha decebut que aquells que havien semblat impulsar aquest moviment acabessin dimitint de la tasca que ells mateixos s'havien assignat. Hi havia el dubte de si una part dels dirigents sobiranistes aspirava a un procés interminable que fos una font de legitimitat. Confiava, amb tot, que fossin capaços de defensar aquest projecte que semblava que havien covat.

"La classe política independentista es va espantar al veure la gent al carrer"
- Per què creu que es va produir aquest replegament?

- No crec que fos, com podia semblar, per la repressió, sinó per la consciència que s'havien desfermat forces socials en condicions d'obligar a executar aquell projecte. Crec que el que va espantar va ser veure la gent al carrer. La classe política independentista es va espantar al veure que no s'estava en condicions de controlar allò: l'apropiació del carrer per una massa de persones impacients que jo estic segur que estaven disposades a tot. Aquell 3 d'octubre la gent hauria fet qualsevol cosa. Però es va desaprofitar l'oportunitat per por. Sempre vaig defensar la idea que això va començar al carrer i acabaria al carrer, i és el que es va voler impedir.   

Manuel Delgado. Foto: Albert Alcaide.

- Però l'amenaça de la repressió era clara i va ser un factor a tenir en compte.

- Aquesta era la justificació perfecta per haver tirat endavant fins a les darreres conseqüències. Si el procés va reeixir va ser per la col·laboració d'aquestes forces reaccionàries, que van actuar com era previsible.

- Va parlar de procés revolucionari. Encara hi som?

- Ara ja no. El procés revolucionari acaba el 27 d'octubre, quan es proclama la República i la gent decideix que encara té temps per anar al cinema. S'acaba quan algú decideix que no s'ha de treure la bandera espanyola de la Generalitat. I que tot torni a estar com estava. El PDECat tornarà a ser CiU; JxC s'adaptarà a les noves circumstàncies, que no són noves perquè són les d'abans, i ERC posarà de manifest que el que vol és restaurar el tripartit.

- Ho diu molt segur.

- No en tinc cap dubte.

- I la peça Puigdemont, quin paper juga en aquest mosaic?

- Té encara un valor simbòlic poderós. És el factor més trencador. És qui representa la ruptura. Puigdemont, amb qui no tinc cap proximitat política, és qui encarna la posició més radical. Però l'important no és qui ets, sinó quin paper jugues. El que hauríem de preguntar-nos, però, no és per què Puigdemont fa aquest paper, sinó per què els comuns en fan un altre.
 
- Veu necessari que hi hagi un govern ara?

- Jo sé el que vaig votar l'1-O i el 21-D. En què quedem? Si es fa un govern que no és el que s'ha elegit, es demostrarà que aquest país el governen pusil·lànimes amb por. Jo em vaig entusiasmar amb aquella història. L'opció de Puigdemont representa la voluntat expressada a les urnes. Qualsevol president que no sigui ell és una claudicació, per no dir una traïció.

Manuel Delgado,en un moment de l'entrevista. Foto: Albert Alcaide.

- I no es pot reprendre el fil rupturista?

- No ho sé, però si no es reprèn, sigui presidenta Elsa Artadi o Inés Arrimadas, serà més del mateix. Ja no m'interessa. Haurem acceptat els termes de la seva victòria. No ens vam atrevir a vèncer. I no haguessin disparat. Hagués estat una revolta pacífica. A mi, m'hagués agradat que el jutge Pablo Llarena hagués tingut raó, que hagués posat gent a la presó per rebel·lar-se. Si ja ens havien de castigar per rebel·lar-nos, rebel·lem-nos.

- Com creu que acabarà el front judicial?

- La justícia espanyola fracassarà. Però aquestes coses, si no es rendibilitzen, suposen que tot torni a ser com era.

- Ha criticat els comuns per la seva posició ambigua davant el procés.

- Fins ara, el paper històric dels comuns ha estat garantir que no hi hagi cap canvi. D'un sector dels comuns fins i tot discutiria que siguin d'esquerres.

- Per què?

- Perquè diuen que aquest tipus de dialèctica dreta/esquerra està superat. Recordi que estan en contra dels blocs. Caldria preguntar-los sobre quins blocs: independentistes/no independentistes? O també el de dreta/esquerra? Jo mai els he sentit parlar de lluita de classes. És un moviment amorf que ens adverteix de la importància que té per al capitalisme obtenir formes de renovació ètica i estètica. I allí on han governat tampoc no s'adverteixen grans coses que es puguin considerar revolucionàries. En molts sentits, a nivell d'estat espanyol, no són la renovació d'Iniciativa sinó la renovació del PSOE. A Catalunya fan el mateix paper que el PSUC quan va decidir fer-se ecologista: hi van anar a parar totes les restes del naufragi de l'esquerra.  
"Ada Colau és una restauració maragalliana, un capitalisme enrotllat"

- Entrem en el darrer any de mandat d'Ada Colau. Quin balanç en fa?

- Que totes les temàtiques que ens amoïnaven no han canviat gaire. De fet, s'han agreujat. Polítiques ben intencionades. Però hi ha hagut paradoxes com que la moratòria sobre hotels ha provocat l'explosió del pisos turístics o subterfugis d'hotels en forma d'albergs juvenils. El problema de l'habitatge ha empitjorat. El govern de Colau ha continuat la política de colonització gentrificadora de l'est de la ciutat, entorn Pere IV, la Sagrera i la zona del Besòs. Hi ha una operació per convèncer-nos que hi ha hagut un procés de degradació de l'autèntic model Barcelona, no això de la marca Barcelona, que és el que van encarnar els primers governs de Pasqual Maragall. Aquella "època daurada". El que hi ha de la mà d'Ada Colau és una restauració maragalliana. No ho dic jo: ho diuen ells.
 
Delgado assegura que "a Barcelona hi ha els mateixos problemes que hi havia abans de Colau". Foto: Albert Alcaide.

- Però hi ha un neguit dels sectors econòmics per la gestió de Colau.

- No ho sé. Allò que sé és que aquest dissabte s'ha convocat una manifestació que es planteja en uns termes similars als que s'haguessin pogut fer quan Colau no governava: "Barcelona no està en venda". Miri el que està passant entorn del mercat de Sant Antoni. És la devastació de la ciutat en mans del mercat, abans amb l'especulació immobiliària i ara amb els lloguers. El que tenim al davant és la possibilitat d'un capitalisme enrotllat. Ada Colau encarna el capitalisme enrotllat.  

- Barcelona no ha canviat?

- Pateix els mateixos problemes que patia quan governava la dreta. Poden augmentar el nombre de guarderies o fer més política social, però han renunciat a combatre la depredació capitalista.

- I com es podria trencar amb això?

- Potser socialitzant el sòl o expropiant, per exemple. És una idea.

- Manuel Valls és una amenaça?

- No crec ni que sigui una bona idea des del punt de vista electoral. L'aparició d'algú que, per molt que conegui la ciutat, mai no la coneixerà prou com per poder administrar-la em sembla més aviat un cop d'efecte melodramàtic. No crec que ningú voti Ciutadans perquè es presenti Valls. Em sembla fins i tot poc seriós. Continuen insistint en aquestes tàctiques de presentar candidats purament escènics, com en el cas d'Arrimadas. Això pot funcionar però no sé fins quan.
"Ciutadans és un partit ultranacionalista amb un component de violència subterrània"

- Com analitza el fenomen Ciutadans?

- No té cap misteri. Ciutadans és un partit polític ultranacionalista amb plantejaments serbis, en el sentit de reclamar una actuació vehement contra "el peligro de los nacionalismos". És un autèntic perill perquè té un component agressiu i de violència suubterrània. Una part del vot de Ciutadans és un vot d'odi, fins i tot d'autoodi. Molt més que el PP, que sempre podrà ser culpable d'haver contemporitzat amb els sobiranistes... No sé si a Ciutadans són conscients de a qui estan aixoplugant. Si aquesta gent assoleix importants cotes de poder poden ser perillosos pel component de ràbia que han acumulat. A Catalunya, és un partit rabiós, i a la resta de l'Estat ven la naturalesa suposadament heroica d'haver estat en primera línia de front defensant Espanya. I encara que no ho vulguin reconèixer, són gent propera a ells els qui impulsen el moviment de Tabàrnia.

- Li sembla una idea perillosa Tabàrnia?

- Sí que ho és: està calcada de la idea dels enclavaments serbis dins de Croàcia i Bòsnia. És el mateix discurs. La idea de la República Srpska, en el sentit que la intervenció de l'Estat a Catalunya no seria només per reconquerir-la sinó per salvar la minoria espanyola. Intervenir per rescatar, fins i tot intervenció militar. L'actuació d'aquestes brigades que es dediquen a arrancar símbols aquí i allà ja té aquest component larvat.           
 
Manuel Delgado: "Ens havíem fet la il·lusió que la societat espanyola havia canviat molt". Foto: Albert Alcaide

- Hi ha enquestes que mostren que hi pot haver, per primer cop des de la Transició, una majoria sociològica de dretes a Espanya. Li sorprèn?

- És que ens havíem fet la il·lusió que la societat espanyola havia canviat molt. Però hi ha força elements que són hereus de la  història i que es fan presents ens agradi o no. Són els fantasmes que tornen. I aquest factor nacional té les connotacions que té. El cas de l'estat espanyol és rar perquè el nacionalisme d'esquerres és molt feble, a diferència de molts altres països. A tot arreu hi ha un nacionalisme que es pot reclamar d'esquerres i patriòtic: a França, Itàlia, Mèxic... Hi ha sectors que es reclamen de la tradició republicana.

- Vostè és professor d'Antropologia Religiosa. La defensa de la unitat d'Espanya té elements religiosos?

- Igual que els té la seva segregació. El nacionalisme, en totes les seves formes, ocupa l'espai que havia ocupat la religió i du a terme funcions anàlogues. La idea d'Espanya és una cosa sagrada, i d'aquí la seva feblesa. Una cosa se sacralitza perquè no se n'està segur, per protegir-la. Però tota causa és una causa sagrada per la qual pot merèixer la pena donar-hi la vida. La manera com parlem de la cultura catalana em sembla la cosa més mística de l'univers, perquè ningú no l'ha vist i no fem més que parlar-ne.

- Per a Espanya, això és un nou 1898?

- Hagués pogut viure un nou 98. La mateixa estelada és un recordatori que aquest procés podia acabar amb una crisi com va passar amb la pèrdua de Cuba i Filipines. Però crec que l'han superada.

- Però el desprestigi d'Espanya és una evidència.

- Sí, però això es pot revertir. També sóc conscient que les coses són canviants i que hi pot haver motius en el futur per renovar la confiança. Però ara s'ha perdut la voluntat de ruptura.
"Hi ha un feminisme digerible que no posa en qüestió estructures, sinó conductes. Fins i tot Ana Botín pot expressar-hi les seves simpaties"

- Però l'Estat afronta protestes importants: els pensionistes, el moviment feminista, la sentència de La Manada...

- Tot això és assimilable. Per això la senyora Ana Botín pot expressar les seves simpaties pels qui protesten. No vull desqualificar el moviment feminista, el que dic és que hi ha un feminisme perfectament digerible que no posa en qüestió les estructures, sinó conductes. El problema no és només la desigualtat home/dona sinó el sistema capitalista, que viu de les desigualtats.       
 
Manuel Delgado conversant amb Nació Digital. Foto: Albert 
https://www.naciodigital.cat/noticia/154443/manuel/delgado/idea/tabarnia/esta/calcada/dels/enclavaments/serbis/croacia/bosnia

El candidato a presidente de la Generalitat, Quim Torra anima a los españoles a instaurar la República

Torra anima a los españoles a instaurar la República


El candidato a presidente de la Generalitat reivindica que “soy un radical”



Torra anima a los españoles a instaurar la República

El candidato a presidente de la Generalitat, Quim Torra, ha alentado a los españoles a instaurar la República en su turno de réplica durante el debate de investidura. Torra, en efecto, ha apelado a la "ciudadanía española" y les ha animado a "un proceso de cambio hacia la República"."Yo solo me debo a la voluntad del pueblo de Cataluña”, ha remarcado.

Quim Torra ha reivindicado en su turno de réplica que “soy un radical” y citando a Carrasco i Formiguera ha defendido su “radicalidad en la defensa de Catalunya”. También ha ironizado sobre las críticas a sus tuits de los partidos de la oposición.

"Estoy muy contento con su discurso, señora Arrimadas. Pensaba que mis artículos no se los leía nadie. Compren mis libros, que harían un gran favor a mis editores. pero no me condenen antes de leerlos. Se ha hablado mucho de los tuits de hace seis años, lamento si alguien se ha sentido ofendido, y lo reitero”, ha sentenciado.
https://politica.e-noticies.es/torra-anima-a-los-espanoles-a-instaurar-la-republica-117469.html?rnd=892

Unas jornadas constituyentes para preparar un referéndum republicano en Vallecas


Partidos políticos de izquierdas, movimientos sociales y sindicales y organizaciones de diverso índole se organizan en torno a la plataforma “Golpe a la Mafia” que surgió como respuesta a la investidura de Mariano Rajoy en 2016. Esta plataforma, durante este fin de semana, organiza las Jornadas Constituyentes Doris Benegas, que se celebrarán en La Ingobernable de Madrid, a partir de las 11 horas. Estas jornadas, junto a otras actividades, conforman Primavera Republicana, Feminista y Comunera, cuyo broche final será la celebración de un referéndum ciudadano el próximo 23 de junio en Vallecas sobre monarquía o república.
Elena Martínez, una de las portavoces de esta plataforma e integrante de la Coordinadora 25-S, relata a cuartopoder.es: “La idea es que el 23 de junio se celebre una consulta popular en el barrio de Vallecas, creemos en el derecho a decidir y aquí lo plasmamos en si queremos o no queremos un régimen monárquico”. “Más adelante esperamos celebrar más consultas en otros barrios de Madrid y otras ciudades. También se ha ofrecido gente para poner mesas el mismo día 23 en barrios más allá de Vallecas”, prosigue Martínez, que anuncia: “Además, ya estamos preparando una movilización para el 29 de septiembre que se llamará Jaque el Rey”.
Las jornadas del fin de semana se iniciarán con una mesa sobre derechos sociales, a las 11:30 horas del sábado, en la que participarán Beatriz Panadero de Gemini en Lucha, Manuel San Pastor de la PAH, Cheikh Ndiaye de AISE y representantes de Las Kellys y de Coca-Cola en Lucha. “En el proceso constituyente hacia la ruptura con el actual régimen deben tener protagonismo los colectivos y organizaciones sociales que, desde la calle, llevan dinámicas propias en lo sindical, estudiantil, periodismo…”, resalta Martínez, añadiendo: “También tendrán presencia los manteros y lateros, son imprescindibles en las peleas por derechos”.
Por la tarde del sábado, a las 16:30 horas, Carlos Sánchez Mato, concejal de Ahora Madrid, Vanessa Lillo, ex concejala del Ayuntamiento de Getafe, y Lola Ruíz, de las Mareas por la Educación Pública hablarán sobre municipalismo. “Entendemos que, después del 15M, una clave para pelear contra el régimen desde abajo es abordar lo institucional de otra manera y los municipios tienen mucha importancia, tenemos que reflexionar sobre la relación entre la calle e instituciones, los límites de cada espacio y qué papel deben jugar cada uno”, explica Martínez.
Más tarde, a las 18:10 horas, tendrá lugar la mesa feminista. En ella participarán Paloma G. Villa, Pamela Palenciano, Nora García de IU y alguna representante de Intress En Lucha. Ya el domingo, a las 10 horas, hablarán sobre republicanismo la coportavoz de IU Madrid, Sol Sánchez, el secretario general del PCM, Álvaro Aguilera, Luis Ocampo de Izquierda Castellana y Alejandro García de Poble Lliure. “La monarquía de por sí es una institución antidemocrática, pero, además, la española más por devenir del franquismo y no conectar con la legalidad anterior, la republicana”, destaca Martínez al respecto.
A las 11:40 se tratará sobre soberanismo e internacionalismo, la última mesa, con representantes de la Embajadas de Cuba, de la Delegación Saharaui para España y de la Plataforma por Honduras de Madrid. Además, la propia Martínez, que también milita en Izquierda Castellana, hablará del conflicto catalán. “Queremos dar voz a pueblos en lucha, de fuera del Estado y también a los de dentro del Estado, como el catalán, apoyamos el derecho a la autodeterminación de los pueblos”, comenta. Tras esto, se recogerán las conclusiones de las intervenciones en un plenario. “Creemos que la crisis de régimen ha ido avanzando desde el 15M; lo que nos obliga a ir avanzando también en una alternativa al mismo, por ello estas jornadas”, añade Martínez.

https://www.cuartopoder.es/derechos-sociales/2018/05/11/jornadas-constituyentes-doris-benegas-referendum-republica/

Cerca de un centenar de guardias civiles detenidos entre 1990 y 2016 por narcotráfico

Cerca de un centenar de guardias civiles detenidos entre 1990 y 2016 por narcotráfico

Según una respuesta del gobierno al senador Jon Inarritu (EH Bildu), 28 policías se vieron involucrados en casos de ese tipo en los últimos seis años. También hubo 48 casos de “sustracción de drogas” en “dependencias policiales”.
publicidad
MEDIA: 3.14
VOTOS: 7
Un alijo de droga incautado por la Guardia Civil.
Esta es la historia del “atrapador atrapado”. Del que dice luchar contra las drogas y comercializa con ellas, o del que asegura perseguir a los malos… para acabar quedándose con su botín. Según datos del ministerio de Interior, entre 1990 y 2016 fueron detenidos 85 miembros de la Guardia Civil por “delitos relacionados con el tráfico de drogas”. Sólo el año pasado se produjeron nueve detenciones, alcanzando el mismo récord anual que en 2004 y 2010. Málaga, Almería y Algeciras son los destinos que más se reiteran en este listado de la vergüenza.
Tales datos aparecen en la respuesta enviada por el gobierno del PP al senador de EH Bildu Jon Inarritu, quien solicitó información sobre los integrantes de la Guardia Civil, Policía, Ejército, Agencia Tributaria y agentes de policías locales y autonómicos detenidos por tráfico de drogas “durante los últimos cuarenta años”. En el párrafo previo a su consulta, Inarritu citaba lo ocurrido a principios de este año en el cuartel de la Guardia Civil de Isla Mayor (Sevilla), donde “se había detenido a la mitad de los agentes” de su plantilla “como presuntos autores de un delito de narcotráfico”.
Además, el senador abertzale recordaba que “son numerosas y periódicas las noticias informando de la detención de miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las Fuerzas Armadas” por este tipo de delitos. Por tales motivos, preguntaba además “cuántos casos se han producido de desaparición o robos de alijos de drogas custodiados en dependencias policiales o judiciales en los últimos 40 años”, así como “en cuántas ocasiones se han localizado alijos de drogas en vehículos, embarcaciones, aviones o helicópteros oficiales” a lo largo de esas cuatro décadas.
Del mismo modo, Inarritu reclamaba que el gobierno aportase los “datos de funcionarios policiales o militares detenidos por narcotráfico en otros Estados miembros de la Unión Europea”, al tiempo que pedía al gobierno su valoraciónsobre si los “niveles de delitos” por parte de “algunos miembros” de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y de las Fuerzas Armadas “son usuales en la Unión Europea”.

Respuesta parcial

Varias de sus preguntas ni siquiera fueron respondidas por el gobierno, que se limitó a ofrecer datos relacionados con la Guardia Civil y la Policía Nacional. Eso sí, en un periodo bastante inferior al que pretendía Inarritu. En el caso de la Benemérita, los datos de las 85 detenciones de agentes corresponden a los últimos 26 años. Sólo se especifica el número de detenidos por año y las provincias en que se produjeron. De acuerdo a esa información, a lo largo de esos años hubo detenciones de guardias civiles en 22 provincias, así como en las ciudades de Ceuta y Melilla.
El informe no habla de condenas, pero alcanza con repasar la hemeroteca para encontrar varios casos de integrantes de la Guardia Civil que recibieron sentencia firme por su vinculación con el narcotráfico. Uno de los últimos –y más escandalosos- ocurrió en Málaga, donde en octubre pasado fue condenado el exjefe del Equipo de Delincuencia Organizada y Antidroga (EDOA) de la Guardia Civilde esa ciudad, Valentín Fernández, por varios delitos contra la salud pública y falsedad.
En el caso de la Policía Nacional, el gobierno señala que “solo se dispone de datos a partir de la fecha en la que tal información es registrada y debidamente auditada conforme a los criterios del Sistema Estadístico de Criminalidad”. De esta manera, el periodo sobre el que se ofrece información arranca en 2011 y concluye en 2016. A lo largo de esos años se produjeron 28 detenciones de funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía. Del periodo analizado resalta la cifra registrada en 2015, con nueve detenciones –dos en Madrid, otras dos en Ourense y una en Málaga, Sevilla, Murcia, Valencia y Melilla respectivamente-. El año pasado hubo cinco casos, de los cuales dos se registraron en Barcelona. Los restantes, según datos de Interior, fueron en Cantabria, Ceuta y Sevilla.

Ahora está, ahora no está

La respuesta ofrecida a Inarritu también permite conocer que entre 2011 y 2016 hubo 48 casos “en los que se ha sustraído drogas en dependencias policiales”. La provincia en la que se produjo el mayor número de “sustracciones” ha sido Madrid, con ocho episodios. Le sigue Cádiz, con seis. El resto de casos se reparte por distintas zonas de la geografía española a norte, sur, este y oeste. En ese contexto, el Ejecutivo informa también que “la Guardia Civil tiene conocimiento de un caso de desaparición de drogas en sus dependencias oficiales en Granada, en el año 2016”.
Asimismo, el documento señala que en 2014 se registró en Ávila un caso de “extravío de drogas en dependencias policiales”, mientras que dos años más tarde ocurrió lo mismo en un juzgado de Córdoba. Ni una sola palabra sobre el desenlace de ambas historias. 

http://www.publico.es/politica/cerca-centenar-guardias-civiles-detenidos.html

Vox es líder entre los militares y adelanta al PP en los cuarteles de la Guardia Civil Si las elecciones se celebrasen solo en los cua...