diumenge, 13 de maig de 2018

[ÚLTIMA HORA] La CUP manté l’abstenció i facilitarà la investidura de Quim Torra com a president de Catalunya



[ÚLTIMA HORA] La CUP manté l’abstenció i facilitarà la investidura de Quim Torra com a president de Catalunya

En un comunicat que s’ha fet públic a les tres del migdia, el consell polític extraordinari de la CUP ha anunciat la decisió d’abstenir-se per “assumir un rol d’oposició activa, treballant, dins i fora de les institucions”.
D’aquesta manera, el Govern Català tornarà a tenir un president independentista: la CUP ha optat finalment per mantenir la seva abstenció, de manera que facilitarà demà al Parlament la investidura de Quim Torra en segona ronda. Així ho ha decidit aquest migdia el consell polític de la CUP -màxim òrgan decisori de la organizacióm després de l’assemblea general- reunit aquest migdia a Cervera (Lleida) després de demanar les votacions de les assemblees locals i territorials. Una trobada que precisament tres de les seves assemblees -Baix Llobregat, Barcelonès i Camp de Tarragona- havien forçat la seva convocatòria urgentment en dubtar de la conveniència del candidat proposat per Junts per Catalunya i per plantejar el vot en contra.
Les bases consultades de la CUP van tenir temps per votar fins a les 12 del migdia d’avui. Per tant, moltes d’elles van emetre la seva votació després de prendre en consideració les paraules de Torra d’ahir a la Cambra catalana, plena de picades d’ullet cap als cuperos. El candidat va arribar a prometre a la CUP en la seva segona intervenció que el seu Govern, en cas de resultar elegit, no faria “autonomisme”. Tot seguit, el diputat cupero Carles Riera va assegurar que la seva formació prenia “bona nota” de les seves paraules.


http://www.cataladigital.cat/2018/05/13/ultima-hora-la-cup-mante-labstencio-i-facilitara-la-investidura-de-quim-torra-com-a-president-de-catalunya/

Embargado el sueldo de Eduardo Inda director de OKDIARIO en La Sexta por incumplir con la manutención de sus hijos







Embargado el sueldo de Eduardo Inda en La Sexta por incumplir con la manutención de sus hijos

Resultado de imagen de okdiario
  • El director de ‘Ok Diario’ debería algo más de 13.000 euros a su exmujer

Embargado el sueldo de Eduardo Inda en La Sexta por incumplir con la manutención de sus hijos
Eduardo Inda es uno de los colaboradores habituales de 'La Sexta Noche' (La Sexta)
Varapalo para Eduardo Inda. El director de Ok Diario y colaborador en diversos programas de televisión tendrá su sueldo de La Sexta embargadoun tiempo. Según informa el periódico Público, el Juzgado de Primera Instancia número 4 de Alcobendas (Madrid) ha dictado que se retenga el salario, sueldos y otros ingresos del periodista por incumplir con la manutención de sus hijos.
La resolución indica que Eduardo Inda sólo podrá disponer mensualmente del mínimo legal establecido en este tipo de casos hasta que satisfaga los 13.344,44 euros que debe a su ex esposa y a sus hijos. Además, a esa cantidad habría que sumar otros 4.000 euros en concepto de intereses devengados y de las costas procesales.

http://www.lavanguardia.com/television/20161203/412372872572/justicia-embarga-eduardo-inda-manutencion-hijos-la-sexta.html

Mejor... imposible (en inglés: As Good as It Gets)? película estadounidense de comedia romántica, dirigida por James L. Brooks y producida por Laura Ziskin, protagonizada por Jack Nicholson, Helen Hunt y Greg Kinnear.

Resultado de imagen de mejor imposible pelicula
Mejor... imposible (en inglésAs Good as It Gets)? es una película estadounidense de comedia romántica, dirigida por James L. Brooks y producida por Laura Ziskin. Es protagonizada por Jack NicholsonHelen Hunt y Greg Kinnear.
El guion fue escrito por Mark Andrus y James L. Brooks. Las pinturas fueron creadas para la película por el artista de Nueva YorkBilly Sullivan, cuya obra es parte de la colección de arte moderno en el Museo Metropolitano de Arte de Nueva York y el Museo de Arte de Nueva Orleans.2
Nicholson y Hunt ganaron el Premio de la Academia de Mejor Actor y Mejor Actriz, respectivamente. Se encuentra en el puesto 140 en la lista de las 500 películas más grandes de todos los tiempos de la revista Empire.3

Resultado de imagen de mejor imposible peliculaArgumento[editar]

Melvin Udall (Jack Nicholson) es un famoso escritor de novelas románticas que vive en Nueva York en un lujoso edificio de departamentos en Manhattan y padece un trastorno obsesivo-compulsivo, algo que lo hace intratable para el resto de la sociedad, los vecinos del departamento y de lo que, además, él se enorgullece.
Hay una persona que sí convive con él en su día a día: la camarera Carol Connelly (Helen Hunt), quien lo atiende pacientemente en el restaurante cercano donde suele almorzar, al que él lleva siempre un juego de cubiertos desechables para no usar los mismos que han utilizado otras personas por su trastorno.
El hijo de Carol padece asma crónico, y los cuidados continuos que ella debe dedicarle son un obstáculo para que pueda tener alguna relación sentimental con otras personas, un día falta al trabajo para atender a su hijo enfermo y Melvin la busca en su departamento en la vecina Brooklyn porque solamente ella puede atenderlo en el restaurante, al enterarse que su hijo está enfermo, la lleva en Taxi a un hospital y le pide a su representante de la imprenta de los libros, que su esposo Doctor atienda la salud del niño para que Carol pueda regresar al trabajo, entrando al mundo de la camarera de la que se enamora y se inicia una historia de amor entre ellos.
Imagen relacionada
Por otro lado, el vecino homosexual de Melvin, Simon Bishop (Greg Kinnear) es un prometedor artista plástico que es atacado en su propio departamento, sufriendo heridas en el rostro y en una pierna con grandes gastos médicos. Mientras está hospitalizado, el agente de Simon, Frank (Cuba Gooding, Jr.) obliga a Melvin a cuidar del perrito de Simon, que inmediatamente se gana el afecto del obsesivo escritor.
La película llega a su clímax cuando Melvin, Carol y Simon viajan a Baltimore, a casa de los padres de este último para pedirles dinero con el que pagar los grandes gastos de la hospitalización y el tratamiento de las heridas, Melvin le pide a Carol que la acompañe en un auto descapotable de Frank, como agradecimiento por enviar al Doctor y pagar los gastos médicos de su hijo. Simon, además de haberse quedado sin dinero, ha perdido la inspiración y su trabajo creativo se resiente. Durante el viaje, Melvin comienza a mostrar su ácido encanto romántico con Carol, mientras que Simon descubre en ella su musa y el regreso de la inspiración artística perdida.
Resultado de imagen de mejor imposible pelicula

Reparto[editar]



  • Según Nicholson, su personaje en esta película es uno de los más entrañables que ha interpretado en su carrera.
  • Jack Nicholson toca en el piano "Always look on the bright side of life", famosa canción que los Monty Python interpretaron en "La vida de Brian".

Premios


CategoríaResultado
Mejor películaJames L. Brooks
Bridget Johnson
Kristi Zea
Candidatos
Mejor actorJack NicholsonGanador
Mejor actrizHelen HuntGanadora
Mejor banda sonora original - Comedia o musicalHans ZimmerCandidato
Mejor montajeRichard MarksCandidato
Mejor actor de repartoGreg KinnearCandidato
Mejor guion originalMark Andrus
James L. Brooks
Candidatos
Globos de Oro
CategoríaResultado
Mejor película - Comedia o musicalGanadora
Mejor directorJames L. BrooksCandidato
Mejor actor - Comedia o musicalJack NicholsonGanador
Mejor actriz - Comedia o musicalHelen HuntGanadora
Mejor actor de repartoGreg KinnearCandidato
Mejor guionMark Andrus
James L. Brooks
Candidatos

https://es.wikipedia.org/wiki/Mejor..._imposible

La filla del policia, la Niña de los peines, la Fille du régiment , Inés Arrimadas, cridant, renyant, intimidant, brandant l’espasa de la repressió i de la confrontació,Rajoy o Estremera

Resultado de imagen de Rajoy o Estremera

Rajoy o Estremera

Jordi Galves
Foto: Laura Gómez
Barcelona. Dissabte, 12 de maig de 2018

La filla del policia, Inés Arrimadas, cridant, renyant, intimidant, brandant l’espasa de la repressió i de la confrontació, ha estat l’autèntica protagonista d’aquesta primera jornada del debat d’investidura del candidat Quim Torra. Especialment en el seu torn de rèplica, la Niña de los peines, la Fille du régiment ha aconseguit que, per aquesta vegada i sense que serveixi de precedent, es deixés de banda l’avorrida retòrica parlamentària perquè el debat guanyés en intensitat i en sinceritat. En amarga claredat. 

Resultado de imagen de ines arrimadas haciendo muecas

Aquí Ciutadans i el Partit Popular el que exigeixen al candidat independentista —i a la minoria majoritària que li fa costat al Parlament— és que es posi mans enlaire, si pot ser agenollat, i que renunciï al projecte separatista que ha obtingut la majoria a les darreres eleccions. “Pero ¿usted quién se cree que es?”, ha etzibat enfundada en un vestit blanc com la llet agra. “Lo que tenía que haber hecho es venir aquí y bajar la cabeza”, ha sentenciat, escorcollant moralment, com una agent de la policia, les disculpes de Quim Torra sobre els seus famosos tuits i no donant-les per bones. No li han semblat prou sinceres. L’acte de contrició i de concòrdia del candidat no ha estat suficient perquè no s’ha humiliat ni ha renunciat al satanàs del separatisme com reclama l’ancestral protocol de la Inquisició. La instrumentalització de la justícia ha vingut a continuació, gràcies a una frase feta, ideal per explicar la seva manera d’entendre l’acció política: “Esto es de juzgado de guàrdia”, ha amenaçat. Mentre que per Twitter un polític del Partit Popular resumia en què consisteix realment el diàleg i la concòrdia dels partidaris de l’article 155: “Quim Torra ha presentado su candidatura a la cárcel de Estremera”. La normalitat institucional i parlamentària sembla, ara com ara, impossible entre l’independentisme i l’espanyolisme, amb tantes emocions a flor de pell, amb els escons buits dels presos polítics i dels exiliats recordant permanentment la crisi humanitària que, segons el candidat, estan vivint. Per al representant del Partit Popular, Xavier García Albiol, les disculpes de Torra tampoc han estat acceptables. El partit de M. Rajoy està disposat a dialogar només si l’independentisme accepta les regles del joc, la Constitució i les sentències judicials. O dit d’una altra manera, si els seus adversaris accepten resignadament que la independència de Catalunya és impossible i que els presos polítics hauran de passar-se dècades a la presó.
Quim Torra ha ofert un discurs breu i compacte, intel·ligent, suau en les formes i contundent en el fons. Dit en diverses llengües i farcit de citacions literàries i polítiques, de gran profunditat per a qui les volgués escoltar, com quan ha recordat la sentència de Joan Fuster, segons la qual, “tota política que no fem nosaltres es farà contra nosaltres”. Un discurs amb gestos astuts, com quan ha fet servir la llengua aranesa per recordar que, a Catalunya, no només hi ha catalanoparlants i castellanoparlants i que els drets dels col·lectius no tenen res a veure amb la seva quantificació numèrica. O quan ha recordat les paraules del rei Felip VI al Parlament de Catalunya quan era “príncep de Girona” —oblidant intencionadament el títol d’hereu de la corona de Castella, el de príncep d’Astúries”— segons les quals “Catalunya serà el que vulgui ser” i que és exactament el que pretén l’independentisme. Quim Torra ha ofert moments de gran emotivitat com quan ha parlat de la “vida robada”, denunciant la inacceptable actitud dels qui es consideren legitimats per fer viure als altres una vida que no volen viure, rebutjant els arguments dels partidaris de la submissió dels uns sobre els altres, només per motius polítics. Per més que, des de l’oposició, hagin recriminat que el candidat no ha dit res, el cert és que ha parlat de qüestions essencials, recordant que, més enllà de la independència, el que està en qüestió és la democràcia mateixa, la necessitat de protegir les llibertats individuals i col·lectives davant de la deriva autoritària de l’Estat. En aquest sentit, Quim Torra ha proclamat obertament que el seu projecte ni és autonomista ni ho pot ser després de l’u d’octubre. Que la temptació de tornar als vells temps del pujolisme és impossible perquè el catalanisme d’avui és en la seva immensa majoria independentista i el fet és que ha guanyat les eleccions. Inequívoc ha estat també quan s’ha definit, amb veueta ferma, com un radical, en el sentit etimològic de la paraula, com el que vol anar a l’arrel dels problemes, que, en definitiva, ni és un oportunista ni un indefinit. “Considero un honor ser radical per defensar Catalunya”, ha anunciat serenament, mentre tot de diputats de l’espanyolisme més radical i extremista bramaven i s’escandalitzaven des dels seus escons fent gestos. Un espectacle lamentable, grotesc i demagògic, com si la unanimitat dels caps d’Estat del món sencer no pensessin el mateix, que són defensors radicals de les seves nacions. Tal com pertoca.
La resta dels portaveus polítics han estat força previsibles, fent el paper que s’esperava d’ells. Miquel Iceta potser ha estat el més discutible, perquè com li ha recordat el portaveu d’Esquerra, Sergi Sebrià, en un gran moment, la seva actitud dialogant i mesurada, la seva gestualitat de gran humanitat i complicitat amb els independentistes no es correspon gens amb la ferotge i contundent aplicació de l’article 155, de la qual responsabilitza únicament el Govern de Carles Puigdemont. Iceta no convenç perquè contraposa encara més que José Montilla allò dels fets i les paraules. I Xavier Domènech, per la seva banda, ha tornat a escenificar l’heroica lluita de classes que imagina en el seu cap, avui contra un individu tan poc privilegiat per la societat com Quim Torra, abusant en alguns moments de la teatralitat, amb un discurs que tant podia haver servit per a aquesta ocasió com per a una concentració en favor de Palestina o contra la pobresa energètica, tirant de fons d’armari. I Carles Riera, el portaveu anticapitalista ha estat gris i de vegades fins i tot absent, repetint el que li hem sentit a dir sempre, amb la indefinició pròpia, comprensible, d’un delegat polític que no decideix i que només aplica les decisions que les assemblees de la CUP dictaminaran properament. M’ha arribat a l’ànima, això sí, quan ha fet referència als cossos dels ciutadans víctimes de les càrregues policials de l’u d’octubre i s’hi ha referit com a “llurs cossos”. Compte. Utilitzar el “llur” davant d’un candidat tan llegit com Quim Torra té riscos. Només ho adverteixo. Estaria prou bé que el representant d’una candidatura que s’anomena popular parlés amb correcció, però tal com ho fa el poble, sense fanfarronades.

https://www.elnacional.cat/ca/politica/rajoy-estremera-jordi-galves_267639_102.html

Vox es líder entre los militares y adelanta al PP en los cuarteles de la Guardia Civil Si las elecciones se celebrasen solo en los cua...