diumenge, 27 de maig de 2018

[VÍDEO] El contundent discurs de Ramón Cotarelo sobre el silenci dels intel·lectuals espanyols

L’Espai Vilaweb va acollir dijous la presentació de la ‘Declaració conjunta contra la repressió i a favor de la República catalana’, un manifest signat per desenes d’entitats i centenars de personalitats del país i impulsat pel Col·lectiu Pere Quart. Després de la presentació, el catedràtic de ciència política Ramón Cotarelo i el periodista i director de VilaWeb, Vicent Partal, van sortir al carrer per comentar el contingut del manifest i la situació de repressió que viu Catalunya en l’actualitat. Cotarelo va posar especial èmfasi en el silenci dels intel·lectuals espanyols en la deriva antidemocràtica de l’estat espanyol.
Segons el catedràtic, un manifest com aquest, signat per entitats i personalitats del món de les lletres i la cultura catalanes, contrasta amb la manca de pronunciament de les personalitats del món de la cultura a Espanya: ‘El fragorós silenci dels intel·lectuals espanyols, els qui es donaven cops de colze per ser els primers a signar manifestos, ara estan sords i muts’–va comentar en l’acte– ‘Catalunya no apareix mai a les seves preocupacions’.
‘Què els passa, als intel·lectuals espanyols? Com és que callen? I què els passa, als intel·lectuals catalans? Com és que no callen, i com és que no hi ha manera de fer-los callar?’, va ironitzar el catedràtic. ‘Després d’haver firmat manifests a favor de la llibertat de les nacions de l’Amazones, no veuen que hi hagi res que en justifiqui cap altre a l’estat espanyol. No ho veuen perquè no se’ls acut que la seva funció com a intel·lectuals espanyols és explicar què és Espanya: què és l’estat espanyol, a quines raons obeeix, quines finalitats persegueix, com és la seva estructura, com tracta els seus habitants, quina justificació té, quin és el sentit de les seves institucions, a què aspira, quin projecte col·lectiu té…’, va continuar.
Cotarelo també va comentar que, contra el projecte ‘dinàmic, obert, del segle XXI i mobilitzat’ de l’independentisme, l’estat espanyol no hi ofereix cap alternativa: ‘Quan s’agredeix Catalunya per la seva escola, pels seus mitjans i per la llengua que s’hi parla, què es col·loca a l’altre costat de la balança? “Callin, que vostès són uns colonitzats que no tenen dret de res, ni de parlar la seva llengua”. Aquesta agressió, que es reprodueix de fa segles, ha cristal·litzat en gent a la presó, a l’exili, gent perseguida i embargada com en el temps del franquisme. Això no mou ni una sola consciència de cap intel·lectual espanyol. Han abandonat la seva funció. (…) Mirant Espanya, en què es distingeix un intel·lectual d’un tarambana?’
El catedràtic de ciència política va denunciar també amb contundència aquells intel·lectuals que sí que s’han pronunciat sobre el procés, però en contra de Catalunya: ‘Els qui signen columnes vergonyoses a tants euros la mentida, l’engany, la falòrnia i la calúmnia. No parlo solament dels intel·lectuals espanyols que viuen a “La Meseta”, sinó també dels qui viuen aquí, caracteritzats per “un honor més gran”, viure en la terra de l’enemic.’
Cotarelo va concloure parlant del manifest i de les possibles negociacions amb l’estat espanyol: ‘Aquest manifest demostra que no tot és perdut, que aquí hi ha un projecte nacional i social d’una revolució nova. Fixeu-vos quin terreny, per als intel·lectuals: redefinir Espanya. La seva és una ignorància culpable, producte de la por que els causa haver d’afrontar allò de què no són capaços, de fabricar la concepció del segle XXI, a una proposta que es posi damunt la taula, que respongui els seus iguals catalans i digui: “parlem”. Això és impossible i aquesta impossibilitat dels intel·lectuals demostra per què aquest afer només té una solució: hem de prosseguir demanant negociacions i diàleg perquè tenim bona educació. Però no hi ha res a dialogar ni negociar perquè l’altra part no té res a dialogar ni a oferir i, per tant, la seva actitud continuarà essent la mateixa: repressió amb el silenci dels intel·lectuals, contestat solament amb la valentia dels nostres.’
https://www.vilaweb.cat/noticies/video-el-contundent-discurs-de-ramon-cotarelo-sobre-el-silenci-dels-intellectuals-espanyols/

Andreu Barnils,Jordi Barbeta i la seva gran frase: l’establishment espanyol ,volia un partit que estabilitzés la situació política espanyola i n’ha inventat un que ho trinxarà tot.’ , ningú com Ciutadans-Ciudadanos per a trinxar-ho tot


Acluco els ulls i ho veig: eleccions. Hi haurà eleccions espanyoles. I això que fa quatre dies el president dels espanyols, el senyor Rajoy, veia com tenia els pressupostos coll avall gràcies al PNB, el cas judicial de Puigdemont a Alemanya s’allargava, l’estiu ja era aquí, el 155 feia via, la República catalana no i qui dia passa any empeny. Rajoy en estat pur. Rajoy en el seu element. Rajoy en la seva tònica. Però apareix l’esperada sentència del cas Gürtel i la situació es gira com un mitjó: de manera sorprenent Pedro Sánchez presenta una inesperada moció de censura. I es fa silenci. Perquè, com tothom sap i ningú no hi insistia prou, Rajoy és president perquè els altres no es posen d’acord. Si volen, cau. Sánchez ho prova. I es troba una sorpresa més: Ciutadans i, darrere seu, tota la premsa espanyola i moltíssima gent ara volen eleccions. Res de Sánchez president, de moment. I menys encara amb els vots dels independentistes. Però eleccions… Si el PSOE i Cs troben un president provisional (no ha pas de ser ni diputat) que serveixi únicament per a convocar-ne, ja ho tindríem. Comptat i debatut, si els catalans tenen president provisional, doncs nosaltres també, deuen dir a Madrid.
I sí, sí, acluco els ulls i ho veig: eleccions espanyoles d’aquí a pocs mesos. Les terceres eleccions a Madrid en pocs anys. Gairebé a campanya per any (2015, 2016, 2018). I en aquestes eleccions acluco els ulls i Ciutadans arriba a la Moncloa. Ciutadans, primer partit. L’invent de Boadella i d’Espada, amb tot el poder. I Francesc de Carreras, ‘ministro de Información y Turismo’. Només tinc el dubte d’on faran els nous pantans… i de si les eleccions arribaran tan ràpidament com es pensa aquest articulista o hauran de passar dos anys. Perquè Rajoy també pot sortir-se’n i acabar la legislatura. La seva especialitat és no caure. I Sánchez pot ser president: és la seva intenció.

Quan Ciutadans arribi a presidir Espanya, ara o més tard, pensaré en Jordi Barbeta i la seva gran frase: ‘És obvi que l’establishment espanyol va apostar equivocadament. Volia un partit que estabilitzés la situació política espanyola i n’ha inventat un que ho trinxarà tot.’ Certament, ningú com Ciutadans per a trinxar-ho tot. Cap partit com aquest per a trastocar aspectes bàsics i sensibles de la societat espanyola actual: sanitat i pensions? Acabem-les d’enfonsar! El concert basc? Per què no es pot eliminar? Immigrants? Per què n’hi ha tants, i amb accés als hospitals? Revisem-ho! Les dones, on van, planyent-se de les sentències judicials de la Manada? Fem-les callar! Digues un tema i pensa després si Ciutadans hi aportarà ordre o desordre. Fa feredat de pensar-hi: de Franco a les pensions, passant pels hospitals, la reforma de la justícia, la violència de sexes, la relació amb Merkel, amb els britànics, amb el Regne del Marroc, la reforma laboral, el robots, l’ONU i els joves. Lo Barbeta té raó: ‘Volia un partit que estabilitzés la situació política espanyola i n’ha inventat un que ho trinxarà tot.’

Des de dijous que tinc present la victòria de Ciutadans, l’arribada al poder i un enorme caos posterior. Riu-te’n tu del que hem viscut fins ara.
https://www.vilaweb.cat/noticies/mira-mama-amb-ciutadans/

Vox es líder entre los militares y adelanta al PP en los cuarteles de la Guardia Civil Si las elecciones se celebrasen solo en los cua...