dimecres, 18 de juliol de 2018

Rufino Arrimadas el padre de Inés Arrimadas era conocido, presuntamente, como “el correo” en su época de policía secreta del franquismo por la hostias que repartía a los detenidos

El padre de Inés Arrimadas era conocido, presuntamente, como “el correo” en su época de policía secreta del franquismo por la hostias que repartía a los detenidos

A la candidata naranja, que pretende ser la presidenta de todos los catalanes, le indigna que salga a la luz pública el pasado franquista de su familia. Así fue como en el programa FAQS de TV3, el periodista Andreu Barnils le preguntó si ella había comentado con su progenitor, que supuestamente fue policía franquista, la actuación de los cuerpos de seguridad del Estado en el referéndum del 1 de Octubre. No hubo respuesta ni capacidad para desmentir la afirmación del periodista, por mucho que Arrimadas utilizará el eufemismo “funcionario del Estado”.

Pero veamos qué fué realmente lo que pretendió ocultar la líder de Ciudadanos. Según muchas informaciones Rufino Arrimadas, padre de Inés, estudió Derecho y se hizo policía. La familia se trasladó a Barcelona y él trabajó en la científica y colaboró con los famosos torturadores, los hermanos Creix. Rufino tenía el apodo de El Correo, ya que repartía bofetadas a los detenidos, y lo hacía con rapidez, gratuidad y al por mayor.


 Sus informes, demasiadas veces falsos, llevaron muchos políticos a la cárcel. En su despacho había la bandera preconstitucional y fotos con el dictador. También se explica que dos de sus hijos, por lo tanto hermanos de Inés, son miembros de la Fundación Francisco Franco. Al inicio de los años setenta, Rufino fue amenazado, así que abandonó la carrera de policía y se trasladó a Jerez de la Frontera, donde nació Inés. El padrino de la chica, Moisés Arrimadas, los acogió y protegió. Moisés fue un falangista, que ocupó destacados cargos: delegado provincial de la Vivienda en Cádiz, gobernador civil en Cuenca y Albacete y, durante 4 legislaturas, procurador en las Cortes franquistas por elección directa del “caudillo”.

No sabemos hasta qué punto la genética marca la trayectoria ideológica de Inés Arrimadas, pero no nos debería sorprender que desde su partido todavía no se haya condenado la dictadura franquista y que la Falange de las JONS pidiera el voto para la formación naranja en las pasadas elecciones al Parlament.
Ver vídeo de FAQS

https://noticiasdecatalunya.com/padre-ines-arrimadas-conocido-presuntamente-correo-epoca-policia-secreta-del-franquismo-la-hostias-repartia-los-detenidos/

Jordi Borràs, víctima de la impunitat feixista,un membre del Cos Nacional de Policia, que havia cridat "¡Viva España!, ¡Viva Franco!"

EDITORIAL

Jordi Borràs, víctima de la impunitat feixista


José Antich
Barcelona. Dimarts, 17 de juliol de 20

Resultado de imagen de Jordi Borràs, víctima de la impunitat feixista,un membre del Cos Nacional de Policia, que havia cridat "¡Viva España!, ¡Viva Franco!"
En la política catalana hi havia dues certeses des de fa diversos mesos: que qualsevol dia hi podia haver un incident violent i que l'agressor seria un feixista d'ultradreta i l'agredit un independentista. Ja sé que pot haver-hi persones que s'escandalitzin amb una manifestació tan rotunda, però en els últims mesos s'han documentat centenars d'accions violentes, suficients com perquè estadísticament es pogués assegurar de quin costat caurien l'agressor i l'agredit. Per això, quan dimarts a la nit es va saber que el fotoperiodista Jordi Borràs havia estat agredit per una persona, que es va identificar com un membre del Cos Nacional de Policia, que havia cridat "¡Viva España!¡Viva Franco!", abans de provocar-li diverses lesions a la cara, la temuda notícia lamentablement no va sorprendre. Va escandalitzar, això sí, però no va estranyar.
Era la història d'una impunitat consentida a la ultradreta, diverses vegades denunciada, i que ha tingut en els últims temps una presència violenta al carrer. Lluny de reduir-la policialment parlant se li ha donat ales als voltants de l'1 d'octubre i, sobretot, amb l'aplicació del 155. Calia ser, per exemple, a Catalunya Ràdio quan es va presentar una turba de fanàtics espanyolistes el 27 d'octubre passat i es van produir moments de forta tensió amb ruptura de vidres, la impossibilitat dels treballadors d'abandonar la seu de l'emissora i fins i tot un conat d'assalt. Aquella situació es va concloure pràcticament sense cap càstig per als atacants. Això sí, el rànquing mundial de llibertat de premsa que publica anualment l'oenegé Reporters Sense Fronteres va fer retrocedir Espanya a la posició 31, per darrere de Sud-àfrica o Cap Verd.
Borràs és un fotoperiodista encomiable i és tot un especialista al món ultra i les seves ramificacions a Catalunya. El seu fons documental és enormement valuós a l'hora d'identificar els activistes més violents en les manifestacions, concentracions o reunions que fan. El president Quim Torrava escollir el llibre de Borràs Dies que duraran anys com a obsequi al rei d'Espanya en la inauguració dels Jocs Mediterranis celebrats recentment a Tarragona; l'obra és una compilació molt documentada de la violència policial de l'1 d'octubre. En la dedicatòria a Felip VI, Borràs escrivia: "No hi ha estirp, ni llei, ni pàtria, que justifiqui ferits, presos polítics i exiliats. No hi ha estirp, ni llei, ni pàtria, que pugui aturar l'anhel de llibertat del poble català".
Els Mossos d'Esquadra, com a policia integral de Catalunya, tenen l'obligació de treure dels carrers del país la violència ultra que ha campat al seu aire durant aquests mesos. A Barcelona, la Guàrdia Urbana i l'alcaldessa de la capital han de fer el mateix. Ha succeït una vegada i en aquesta confusió que hi ha a Catalunya entre la política partidista i els drets civils hi ha partits que han mantingut un silenci vergonyós. Ara, l'objectiu policial és que no hi torni a haver un nou cas.
https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-jordi-borras-impunitat-feixista_288981_102.html

Marca España:primero problemas de flotabilidad ahora los submarinos de la Armada no caben en el muelle de Cartagena

DEFENSA

Los nuevos submarinos de la Armada no caben en el muelle de Cartagena

  • Es la misma nave que tuvo que alargarse 10 metros por problemas de flotabilidad
Los nuevos submarinos de la Armada no caben en el muelle de Cartagena
El submarino S-80 que está construyendo Navantia en su astillero de Cartagena (Navantia)
Continúan los problemas en la Armada española. El submarino S-80 Plus, el mismo que tuvieron que alargar 10 metros de eslora para solventar su incapacidad de flotar, no cabe, literalmente, en las fosas de atraque de la base naval situada en Cartagena (Murcia). Según detalla este miércoles El País, este inconveniente obliga al Ministerio de Defensa a invertir 16 millones de euros extras para adecuar los muelles al nuevo submarino.
Cada uno de los cuatro S-80 Plus pasará a costar unos mil millones, lo que significa prácticamente doblar el coste inicial. En los próximos días el Ministerio de Defensa deberá aprobar el techo de gasto del proyecto en 1.772 millones, que sumado al presupuesto inicial de 2.132 millones se traduce en un total de 3.907 millones.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, reconoce que “ha habido deficiencias en el proyecto”, pero asegura que “ya están corregidas y que el proyecto es absolutamente viable”. Así se ha expresado en el programa Más de uno de Ondacero.
Cada uno de los submarinos costará prácticamente el doble de los que se esperaba
El Gobierno de Mariano Rajoy, encargado de iniciar el proyecto, dejó preparado el expediente para aprobar la modificación del coste de los S-80, pero no llegaron a aprobarlo. Así que será ahora el Ministerio dirigido por Margarita Robles el que deba asumir el trámite con urgencia para que no se paralice la construcción, detalla el diario madrileño.
Para que los cuatro submarinos que prepara la Armada española entren en la base de Cartagena será necesario dragar y alargar las fosas. La previsión es que esta obra le cueste a las arcas públicas unos 16 millones de euros, lo que sigue elevando el sobrecoste del proyecto.
El Ministerio de Defensa deberá aprobar el nuevo techo de gasto del S-80 Plus
El Ministerio de Defensa deberá aprobar el nuevo techo de gasto del S-80 Plus (Sergio Barrenechea / EFE)

https://www.lavanguardia.com/politica/20180718/45954260106/submarinos-armada-espanola-muelle-cartagena.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium=social
 

Multa rècord a Google de 4.340 milions d’euros per ‘restriccions il·legals’ als dispositius Android

La Comissió Europea ha imposat a Google una multa rècord de 4.340 milons d’euros per utilitzar el sistema Android com un monopoli. L’executiu europeu considera que l’empresa nord-americana ha imposat ‘restriccions il·legals’ als fabricants de dispositius Android i als operadors de xarxes mòbils, per consolidar ‘la seva posició dominant’ en el mercat d’Internet.
Per la Comissió, l’empresa ha violat des de 2011 la normativa europea anti-monopoli. Es tracta de la sanció més gran mai imposada per l’executiu comunitari i que ha superat el rècord de l’any 2017, quan Brussel·les ja va sancionar Google amb 2.420 milions d’euros per un altre ‘abús de posició dominant’ relacionat amb el seu sistema de recerca a Internet.
Tal com ha explicat la comissària de la Competència, Margrethe Vestager, la CE ha conclòs que Google imposa restriccions sobre Android per ‘garantir que el trànsit dels dispositius Android es dirigeixi al motor de cerca de Google’. En un context en què prop 80% dels dispositius mòbils intel·ligents a Europa funcionen amb el sistema Android. Una pràctica que consideren va en contra de la normativa sobre competència, ja que, segons Vestager, ha ‘negat als rivals l’oportunitat d’innovar i competir segons els mèrits’ de cada empresa. ‘Google ha utilitzat Android com a vehicle per consolidar el domini del seu motor de cerca”, ha dit. Si Google no paga en 90 dies, alerta la CE, haurà de fer front a una sanció del 5% del volum de negoci diari d’Alphabet a escala mundial.
Les restriccionsLa sanció europea penalitza tres tipus de restriccions relacionades amb el software Android. La primera és el requeriment que fa Google als fabricants de mòbils d’instal·lar l’aplicació de cerca Google Chrome com a “condició” per cedir després la llicència de la botiga d’aplicacions Play Store. En segon lloc, la CE considera il·legal que la multinacional pagui als “grans fabricants i operadors de telefonia” per instal·lar de forma “exclusiva” la seva aplicació de mòbil. Per últim, també senyala com a problemàtic que Google impedeixi a aquells fabricants que volen instal·lar les seves aplicacions als seus mòbils que utilitzin versions d’Android no aprovades per la seva companyia.
Tres fronts obertsActualment, Google fa front a tres investigacions sobre monopoli de la CE. A banda del cas sobre el sistema Android, Brussel·les ha denunciat anteriorment la nord-americana per l’ús que fa del seu sistema de recerca i el de publicitat a Internet, dos mètodes que segons la CE restringeixen la capacitat del consumidor per escollir
https://www.vilaweb.cat/noticies/multa-milionaria-a-google-de-4-340-milions-deuros-imposar-restriccions-illegals-als-dispositius-android/

Desenes de personalitats de tot l’estat Espanyol signen un manifest per l’alliberament dels presos polítics

Un grup d’una seixentena d’intel·lectuals de tot l’estat, provinents de disciplines molt diverses, han signat un manifest contra el manteniment a la presó dels presos polítics. El manifest porta el nom de ‘Per la fi de la presó preventiva dels independentistes catalans’, expressa ‘la preocupació que aquesta situació es perllongui indefinidament’, deplora les condicions en què es troben tots ells, sense que ‘hagin comès cap mena d’acte violent’, i denuncien ‘el context de retrocés en drets i llibertats’ a l’estat espanyol. Acaben fent una crida a ‘acabar aquesta situació’ als qui ‘ho tenen a les seves mans’; i una crida a la societat espanyola a condemnar aquest empresonament.
Heus ací el manifest íntegre:
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
«Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull fa entre quatre mesos i nou mesos que són en presó preventiva.
Tot i que fa dues setmanes van ser traslladats a presons pròximes als seus domicilis, el contacte amb els seus familiars segueix restringit a una visita setmanal de quaranta minuts darrere d’un vidre, i un vis-a-vis mensual d’una hora, a més d’un nombre limitat de trucades telefòniques. Entre els familiars afectats hi ha nens petits que fa mesos que veuen els seus pares poc temps i en un entorn carcerari gens adequat per a ells.
Els signants veiem amb preocupació que aquesta situació es perllongui indefinidament. Al marge de l’opinió que ens mereixin les actuacions judicials, tenim raons humanitàries per qüestionar l’empresonament d’unes persones el futur penal de les quals és incert, però que compleixen anticipadament una pena desproporcionada sense que, a més, hagin comès actes violents. Fins i tot hi ha la possibilitat, ateses les últimes decisions judicials, que finalment poguessin ser jutjats per delictes menys greus, cosa que fa més incomprensible el perllongament de la presó preventiva.
Ens preocupa igualment el mal que aquest empresonament fa a la democràcia i a la justícia, en un context de retrocés en drets i llibertats, i el deteriorament per a la imatge d’Espanya a Europa. Ens inquieta l’efecte que la presó perllongada d’aquestes nou persones té sobre la convivència a Catalunya, i la manera en què dificulta una solució política. Si de veritat es pretén obrir un nou temps de diàleg, cal que aquestes nou persones tornin a casa seva.
No demanem cap tipus d’impunitat per als avui empresonats, que esperem que tinguin un judici just. Però considerem que, mentre no hi hagi una condemna, hi ha uns altres formes menys penoses de limitar els seus moviments fins que es faci el judici.
Fem una crida als que tenen a la seva mà d’acabar aquesta situació, perquè facilitin com més aviat millor la sortida d’aquestes nou persones de la presó. I a la societat espanyola, perquè mostri el seu rebuig a un empresonament que creiem injustificat.»
Carta col·lectiva signada per:
Santiago Alba Rico (escriptor)
Miguel del Arco (dramaturg)
Montxo Armendáriz (cineasta)
Bernardo Atxaga (escriptor)
Constantino Bértolo (editor)
Harkaitz Cano (escriptor)
Alfons Cervera (escriptor)
Fernando Clemot (escriptor)
José Corbacho (cineasta)
Roberto Enríquez / Bob Pop (escriptor)
Mauro Entrialgo (dibuixant)
Rafael Escudero Alday (professor de Filosofia del Dret)
Cristina Fallarás (escriptora)
Carlos Fernández Liria (filòsof)
Manel Fontdevila (dibuixant)
Javier Gallego “Crudo” (periodista)
David García Aristegui (escrpitor i informàtic)
Belén Gopegui (escriptora)
Yayo Herrero (activista ecologista)
Kepa Junkera (músic)
Carlos Lema (professor de Filosofia del Dret)
Anjel Lertxundi (escriptor)
Elvira Lindo (escriptora)
Lourdes Lucía (editora)
Aitor Merino (cineasta)
Elvira Navarro (escriptora)
Rubén Ochandiano (actor)
Carolina del Olmo (escriptora)
Puy Oria (productora)
José Ovejero (escriptor)
Marc Parrot (músic)
Olga Rodríguez (periodista)
Xosé Manuel Pereiro (periodista)
Javier Pérez Royo (catedràtico de Dret Constitucional)
Edurne Portela (escriptora)
Javier Rebollo (cineasta)
César Rendueles (escriptor)
Silvina Ribotta (professora de Filosofia del Dret)
Jorge Riechmann (escriptor)
Manuel Rivas (escriptor)
Azucena Rodríguez (cineasta)
María Eugenia Rodríguez Palop (professora de Filosofia del Dret)
Isaac Rosa (escriptor)
Miguel Ángel Ruiz-Larrea (arquitecte)
Alberto San Juan (actor)
Amparo Sánchez (música)
Gervasio Sánchez (fotògraf)
Marta Sanz (escritpora)
Ismael Serrano (músic)
Silvia Sesé (editora)
Suso de Toro (escritor)
Antonio de la Torre (actor)
Joaquín Urías (professor de Dret Constitucional)
Kirmen Uribe (escriptor)
Nacho Vegas (músic)
Bernardo Vergara (dibuixant)
Thais Villas (periodista)
Iban Zaldua (escriptor)
Carlos Zanón (escriptor)
[VilaWeb 
https://www.vilaweb.cat/noticies/desenes-de-personalitats-de-tot-lestat-signen-un-manifest-per-lalliberament-dels-presos-politics/

Vox es líder entre los militares y adelanta al PP en los cuarteles de la Guardia Civil Si las elecciones se celebrasen solo en los cua...