dijous, 19 de juliol de 2018

El policia espanyol que va agredir Borràs és un inspector de la brigada d’informació,la policia espanyola va dir que es dedicava a 'tasques burocràtiques'

L’agent de la policia espanyola que va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs no es dedica ‘a tasques burocràtiques’ —tal com van dir a tots els mitjans els portaveus de la Prefectura superior de policia—, sinó que és un comandament de la Brigada provincial d’informació adscrit a la Prefectura superior de policia de Catalunya. Segons que publica La Directa, l’agent va ser nomenat inspector de l’Escala executiva el 2003 després de superar l’oposició al Centre de formació de la divisió de formació i perfeccionament del cos. L’inspector treballa en l’àmbit d’informació relacionat amb l’extremisme gihadista des de les oficines de la Brigada provincial d’informació al barri barceloní de la Verneda.
La policia espanyola ha reconegut al diari que es tracta d’un inspector d’informació, però han destacat que mai no van concretar quina era la categoria professional del policia. En tot cas, diuen, ‘no treballa en feines operatives sinó que es dedica en l’àmbit de la documentació i informació’.
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
Borràs ha reaccionat a la notícia destacant que és ‘indignant’ que la notícia avançada per La Directa sigui aquesta i ‘no hagi estat la detenció d’aquest individu’.
Borràs va ser agredit a l’exterior de l’Ateneu Barcelonès després de l’acte de presentació de la Crida Nacional per la República. L’agressor se li va llançar al damunt entre crits de ‘viva España’ i ‘viva Franco’. De primer els vianants el van retenir, però va assegurar que era policia espanyol i va ensenyar una placa. Després se’n va anar corrent del lloc dels fets. Borràs té diverses contusions i el nas trencat.
La defensa de Borràs fa una crida a disposar de testimonis i imatges de l’agressió
Els advocats de la defensa de Jordi Borràs han fet una crida a tots els testimonis de l’agressió que va patir ahir al vespre el fotoperiodista per part d’un agent de la policia espanyola perquè els n’enviïn proves gràfiques, o que hi contactin. Per això posen a disposició el correu electrònic info@nemesi.cat. Així ho expressen en un comunicat que ha fet públic Borràs mateix a Twitter, on ha agraït l’allau de mostres de suport que ha rebut.

Carrefour aún más orgánico con la compra de So.bio




Carrefour aún más orgánico con la compra de So.bio
Carrefour se expande al mundo orgánico, donde ya está activo, entre otras cosas, con una amplia gama de marcas privadas y marcas de productores y con una veintena bajo el lema 'Carrefour Bio'.
El gigante francés anunció ayer, 18 de julio, que se hizo cargo de Sobio, un supermercado especializado que tiene 8 direcciones en el suroeste de Francia.
La intención del comprador es abrir en breve dos tiendas más y luego expandir la marca a escala nacional, manteniendo la marca y su oferta intactas.
Además, Carrefour hará uso de la filial para mejorar su oferta orgánica a lo largo de toda la cadena de distribución, con el desarrollo de las esquinas So.bio dentro de su propia red y, en línea, a través de Greenweez.com, uno de los sitios más importantes. especializado con un surtido de 20,000 referencias, 800,000 clientes, 100,000 fanáticos de Facebook y más de 2 millones de pedidos, incluyendo 400,000 entregados en 2017.
De acuerdo con una nota oficial, el gran mérito de Sobio es haber sido capaz de crear fuertes lazos con productores locales y regionales, manteniendo siempre un equilibrio óptimo entre calidad y precio.
Actualmente, en Francia, la facturación desarrollada por Carrefour en productos orgánicos es de mil millones de euros, pero el objetivo fijado para 2022 es alcanzar los 5.000 millones.

http://distribuzionemoderna.info/notizia-del-giorno/carrefour-ancora-piu-biologico-con-lacquisto-di-so-dot-bio

Cursos gratuitos sobre exportación de alimentos ecológicos

Cursos gratuitos sobre exportación de alimentos ecológicos

Fuente: Fundación Andanatura | 16/07/2018

La Fundación Andanatura, en el marco del proyecto ECOEXPORTA, ha puesto en marcha tres cursos gratuitos dirigidos a los trabajadores de empresas agroalimentarias ecológicas, así como a comerciales o representantes de estos productos, residentes en Andalucía o Castilla-La Mancha

Se trata de cursos de formación mixta: incluyen formación online, una o dos jornadas presenciales y asesoramiento personalizado con un consultor experto, en materias como herramientas innovadoras en comercialización y exportación de productos agroalimentarios ecológicos y técnicas de venta interpretada, entre otras. 
En los tres casos, las jornadas de formación presencial se celebrarán en Andalucía y Castilla-La Mancha en septiembre y octubre.

CURSO 1: Innovación en el canal de comercialización de empresas agroalimentarias ecológicas de los espacios naturales/medio rural: de tu empresa a Europa.
¿Para quién? Trabajadores de pymes agroalimentarias ecológicas.
Objetivo: Mejorar su cualificación en técnicas innovadoras de comercialización y modelos de negocio de productos agroalimentarios ecológicos.
¿Cuánto tiempo? Horas presenciales: 8; Horas a distancia: 52.
 
CURSO 2: Herramientas innovadoras en comercialización/exportación de productos ecológicos.
¿Para quién? Comerciales/representantes de productos ecológicos (trabajadores autónomos, en empresas productoras o distribuidoras).
Objetivo: Ampliar conocimientos sobre técnicas innovadoras de comercialización y exportación de productos ecológicos.
¿Cuánto tiempo? Horas presenciales: 8; Horas a distancia: 52.
 
CURSO 3: Curso de Venta Interpretada a través de las técnicas de catas, análisis sensorial, maridaje gastronómico  y el conocimiento de avales de calidad de productos agroalimentarios ecológicos de España.
¿Para quién? Comerciales/representantes de productos ecológicos (trabajadores autónomos, en empresas productoras o distribuidoras).
Objetivo: Aprender sobre técnicas de venta interpretada de productos ecológicos.
¿Cuánto tiempo? Horas presenciales: 16; Horas a distancia: 44.
 
Las inscripciones se pueden realizar en el correo inscritos@andanatura.org, indicando el curso o cursos que se desea cursar y adjuntando la siguiente documentación:
  • Modelo M11 de solicitud de participación. Uno por cada curso.
  • DNI o tarjeta de residencia.
  • Acreditación de la situación laboral: Trabajador por cuenta ajena: nómina de uno de los 3 meses previos a la fecha de inicio del curso (julio 2018) o certificado de empresa sellado en el que se certifique la relación laboral / Trabajador por cuenta propia: justificante del pago de la cuota de autónomos de uno de los 3 últimos meses previos a la fecha de inicio de la acción (julio 2018).
  • Residente en un área protegida o zona rural: declaración jurada de residir en área protegida o zona rural.
ECOEXPORTA (Innovación en la estrategia de exportación al canal minorista internacional para pymes y micropymes agroalimentarias ecológicas de los espacios naturales/medio rural en Andalucía y Castilla-La Mancha: de tu empresa a Europa) es un proyecto de Andanatura en colaboración con Endesa, en el marco del Programa EmpleaVerde de Fundación Biodiversidad.

Twitter: @RevistaAlimenta
Infórmate aquí sobre cómo puedes suscribirte y enterarte de todo:
http://www.revistaalimentaria.es/vernoticia.php?noticia=cursos-gratuitos-sobre-exportacion-de-alimentos-ecologicos

L'advocat i ex-jutge, Elpidio José Silva: ‘Si Llarena accepta l’euroordre, el procés ha de ser nul’

L’advocat i ex-jutge Elpidio José Silva (Granada, 1959) no vol posar-se en la pell de Pablo Llarena (‘perquè jo mai no he polititzat la justícia’), però creu que es troba en una situació força complexa. Ara mateix, el gran dubte sobre la seva actuació judicial és saber si renunciarà a l’euroordre o l’acceptarà. Si l’accepta, es consumarà el revés de la justícia alemanya, que denega l’acusació de rebel·lió a Carles Puigdemont, i a més, el procés pot esdevenir nul. ‘Jutjaria persones que, pels mateixos fets, són acusades de delictes diferents’, explica Silva. Si la rebutja, cometrà una il·legalitat, perquè es podria entendre que renuncia a perseguir el delicte de malversació. Sigui com sigui, aprofitem els coneixements jurídics d’aquest advocat andalús instal·lat a Barcelona perquè ens resolgui les principals incògnites del procés judicial.
Quin efecte pot tenir la resolució de Slesvig-Holstein d’extradir Puigdemont només per malversació sobre la causa que ha instruït Llarena? 
—La clau és saber si Llarena renunciarà a l’euroordre. D’una banda, en el moment que un jutge a Alemanya –que és una jurisdicció molt pròxima a la nostra perquè el dret penal espanyol és un plagi dogmàtic del dret penal alemany– determina que no accepta el delicte d’altra traïció, que és similar al nostre delicte de rebel·lió, vol dir que no s’accepta la imputació perquè no hi ha cap mena de base. És a dir, no hi ha una confiança en la jurisdicció espanyola. Diu que la justícia alemanya no accepta que aquests fets es puguin assemblar a un delicte com el de traïció o alçament contra les institucions fonamentals de l’estat. Vaja, que no ho reconeix perquè no hi ha rebel·lió. És cert que la resolució diu que no s’ha d’entendre que hi hagi una persecució política a Espanya, però així i tot, el rebuig és demolidor. I per això, hi ha alguns membres del PP que han demanat que Espanya surti de l’espai Schengen. No té ni cap ni peus, però respon a la frustració enorme d’aquests membres de l’antic govern que van impulsar, protagonitzar i fomentar aquesta persecució processal.
Creieu que la justícia espanyola pot passar per alt la resolució d’Alemanya i jutjar igualment per rebel·lió els presos, tot i que Puigdemont, que suposadament era al capdavant, només sigui jutjat per malversació?
—El procés no es pot mantenir. Si jo acuso unes determinades persones d’uns fets, com pot ser que qui hi hagi assegut al costat, en aquest cas Puigdemont, no l’acusi igualment per rebel·lió, si són els mateixos fets? Imagineu que dues persones són acusades de dur droga en un maletí, però quan s’asseuen en el judici, a una l’acusen de delicte contra la salut pública i a l’altra no. No té ni cap ni peus, no hi ha cap fonament. Sabeu quin és el fonament? Que quan resideixes a Espanya te la jugues. Que si resideixes a Espanya i t’enganxa un tribunal espanyol, ets davant una justícia d’ínfima qualitat, polititzada, i pots acabar acusat de qualsevol cosa que es vulgui muntar com un relat, encara que no s’hagi comès. Per tant, com que la circumstància és que no es pot jutjar Puigdemont per rebel·lió perquè un tribunal alemany ho ha denegat i aquí continuen acusats per aquest delicte, el procés cauria sencer com un castell de cartes. El més segur és que Llarena rebutgi l’euroordre, i això seria il·legal.
Per què?
—Seria il·legal perquè, en l’àmbit penal, tot allò que es fa són potestats que es preveuen d’ofici, és a dir, públiques. No és un dret dispositiu en què puc fer com em sembli. Si jo estableixo que demanaré una euroordre per a determinats delictes, aquesta actuació em vincula. No puc anar contra els meus actes. I òbviament, quan demano una euroordre per a diversos delictes, no puc partir del fet que em donaran la raó. Me la donaran o no me la donaran. I jo he d’atenir-me a la resolució. No em puc retirar. A més, si no persegueix la malversació, perquè han dit que per malversació sí que l’extradeixen, Llarena podria cometre el delicte del 408 del codi penal, que és el de no perseguir delictes.
Si Llarena renunciés a l’euroordre, voldria dir que fa política?
—No és que fes política, és que cometria una il·legalitat. No sé si es podria entendre com un delicte de prevaricació, s’hauria de veure. I si l’accepta, el procés ha de ser nul, perquè jutjaria persones que, pels mateixos fets, són acusades de delictes diferents.
Llavors, tècnicament, el judici seria nul?
—Jo entenc que sí. És que presenta seriosos problemes. A més, no tan sols de nul·litat, sinó d’imatge. La imatge que es dóna és que si resideixes a Espanya, t’acusen de rebel·lió i si no resideixes a Espanya, no. Aquest judici no té les condicions mínimes per a continuar, perquè tothom podria sospitar que Junqueras i la resta de polítics que hi ha a la presó, són acusats per rebel·lió senzillament perquè eren a Espanya. Si haguessin marxat, tindrien millors condicions. És més, si s’escapessin de la presó i apareguessin a Alemanya, ja no podrien ser jutjats per rebel·lió. Els acusarien d’un delicte malversació i de trencament de condemna, que és molt més dèbil que el delicte de rebel·lió. És a dir, que escapant-se de la presó, podrien evitar la presó.
Vau exercir de jutge i no crec que us trobéssiu una situació similar. Però, com es pot sentir Llarena després que uns col·legues de professió, en aquest cas d’Alemanya, l’hagin contradit?
—No em puc posar a la pell de Llarena perquè mai no he polititzat la justícia ni m’he apuntat a una judicialització de la política. Això no estava dins el meu programa d’actuació. Per tant, no em puc posar en el seu lloc. Ara bé, sense dubte Llarena és davant un rebuig de moltes jurisdiccions europees: l’escocesa, la belga, la suïssa, la finlandesa, en part, i l’escocesa.
Llarena ha polititzat la justícia?
—Fonamentalment, han judicialitzat la política. Tot el procés en el seu conjunt és un fet polític. Però el PP va trobar mecanismes per a dinamitar el procés d’una manera incendiària i, d’aquesta manera, tapar la seva corrupció, i ho ha fet judicialitzant la política. Aquesta manera de procedir d’alguns jutges és inquisitorial i, a parer meu, fins i tot podria ser una conducta prevaricadora.
Llarena podria haver evitat arribar fins aquí?
—Podria haver evitat tot això senzillament abstenint-se d’instruir el cas perquè ell no n’és competent. Ho és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També podria haver determinat amb millor precisió els fets penals i la subsumpció de les conductes en els fets penals, tal com es descriuen en el codi penal. I s’hauria adonat que aquí no hi va haver ni rebel·lió, ni sedició, ni tampoc malversació, perquè s’ha de recordar que Montoro va manifestar reiteradament que no hi havia hagut malversació i, al congrés dels diputats, Mariano Rajoy li va donar la raó. Si el govern que munta tota aquesta persecució no veu que hi hagi malversació, no sé d’on la treu, ell.
Coneixeu el perfil de María José Segarra, la nova fiscal general de l’estat?
—Lleugerament.
Creieu que Segarra i el PSOE poden arribar a instar la fiscalia perquè en l’escrit d’acusació no inclogui el delicte de rebel·lió?
—El Ministeri Fiscal té totes les facultats del món per a veure què ha passat durant aquests mesos i no formular cap acusació de rebel·lió. I fins i tot, demanar la llibertat dels presos polítics. De fet, està obligat a fer-ho, perquè entenc que no hi ha delicte.
Però ho veieu realista? Factible?
—El PSOE haurà de fer un esforç per a veure que aquí no hi ha rebel·lió, però crec que sí. Ara, comprenc que el cost polític pot ser elevat perquè no s’ha fet pedagogia adequadament d’aquesta qüestió a la resta d’Espanya. No hi ha hagut debats, no hi ha hagut televisions públiques que n’informin bé… Només hem de veure com RTVE ha estat ocupada pel PP durant anys i mal utilitzada per finalitats absolutament polítiques i completament inacceptables. Ara esperem que es renovi l’ens públic, a veure si hi ha una altra manera de fer informació. Però la pedagogia que s’ha fet a Espanya és mínima. I per a moltes persones, no únicament els deu milions d’ultradretans que hi ha a Espanya, pot ser decebedor que després de tot el que ha passat aquí a Catalunya, el Ministeri Fiscal hagi de reconèixer que no hi ha cap delicte i que no sol·liciti el delicte de rebel·lió.
És clar.
—Però el cost més alt, a la llarga, és trencar l’estat de dret. Pot ser la ruptura del territori nacional i la pèrdua de Catalunya. Si parlem de costs, el més gran, de moment, és que hi ha dos milions i mig de persones que ja han desconnectat, que no volen saber res d’Espanya, que la perceben com l’horror, un règim inquisitorial sota un plantejament repressiu i opressiu que no és capaç d’oferir una imatge de tranquil·litat per als ciutadans. Aquest és el cost més alt: dos milions i mig de persones que ja no volen ser espanyols. Això s’ha de resoldre. Que després això et comporta un cost electoral? És un cost menor comparat amb la ruptura territorial.
Encara que en l’escrit d’acusació la fiscalia no inclogui el delicte de rebel·lió, si l’acusació particular (Vox) sí que ho fa, què passarà?
—Que la causa continuarà. I Vox mantindrà la petició per rebel·lió. Jo crec que s’ho creuen. És ultradreta i, per ells, qualsevol veu plural, oberta, que proposi el dret de decidir i que, des de la seva perspectiva, posi en perill la unitat d’Espanya, és delicte. Si ells ho mantenen, la causa continuarà, però la intensitat de l’acusació quedarà molt rebaixada. És un partit polític i els partits polítics es dediquen a la política. El seu plantejament és polític i la querella és política. Això, el jutge ho pot tenir en compte a l’hora de valorar la força de l’acusació. I que la querella se sustenta perquè hi ha un partit polític que fa màrqueting polític amb les querelles.
Ara el govern espanyol ha demanat a Bèlgica que defensi la immunitat de la justícia espanyola i de Llarena. És normal que es demani això a un altre estat?
—No. La justícia fa el seu paper, i el poder executiu, el seu. Els jutges no estan sotmesos a cap immunitat. A mi no em va protegir cap immunitat, tampoc a Garzón, a Castro, a Ruz, a Ayala… D’immunitat no n’hi ha, i si no n’hi ha, no la demanis de paraula. Aquesta no és una cultura aràbiga, de paraula, és germànica, fa allò que preveu la llei. Els jutges no tenen immunitat. Sí que han de tenir, i a Espanya no la tenen, la protecció d’un estat que ha de ser independent. Com que la justícia belga és independent, l’executiu belga respon a l’executiu espanyol que deixi treballar la justícia i que no li proposi coses que no pot fer.
Borrell demanava que es respectés el principi de ‘iure imperii’.
—No tinc gaire clar què ha llegit per a fer aquest pas tan arriscat. Llarena ha d’estar emparat pel sistema jurídic espanyol, per la legalitat dels seus actes i per ser un membre del poder judicial.
Com a advocat, veuríeu amb bons ulls un pacte amb la fiscalia?
—Com a advocat, primer és allò que et demana el client. Jo he d’escoltar el meu client. Si em diu que intenti pactar amb la fiscalia, li explicaré què en penso i atendré allò que em demani. En aquest cas, personalment, m’inclinaria per dir-li que no hi pactés perquè no hi ha cap delicte. I per una altra banda, perquè faria un flac favor a totes les causes del procés. De fet, en un cas com aquest, jo entenc que s’hauria d’exigir que, o pacten tots o no pacta ningú. O tots o ningú, perquè si només ho fa un, repercutirà indegudament als altres. Per tant, jo diria a totes les defenses que tinguin una actuació conjunta. Però en tot cas, al meu client li diria que lluitarem fins al final, que si no ha fet res, que no reconegui res. Amb l’excepció que el client em digués que ja fa molt temps que és tancat a la presó, que no té esperances amb el procés judicial i que té ganes de ser amb la seva família i vol sortir. Amb això, no t’hi pots negar.
Us ha afectat que us hàgiu posicionat tan clarament en favor dels presos polítics?
—Que jo sàpiga, no. Al contrari, el meu despatx té un gran prestigi en el dret penal econòmic i estem en les causes més importants d’aquest país: Banc Popular o el cas del taxi contra Uber i Cabify, per citar-ne alguns. Tenim, literalment parlant, milers de clients. També entenc que, com a advocat, he de poder fer ús de la meva llibertat d’expressió des del punt de vista de l’ordenament jurídic del meu país. I si entenc que comenten il·legalitats tan evidents, doncs s’ha de manifestar. I això hem de fer tots. Aquí no hi ha ideologia. No dic si estic d’acord amb el procés o no, dic que no hi ha rebel·lió. A part d’això, crec que hi ha un dret de decidir que s’hauria de poder regular a Espanya i que s’ha de configurar. S’ha de reconèixer el dret de decidir d’una part de la ciutadania espanyola, que és el poble català. I això no és res que es demani per demanar. Es demana perquè es viu dins d’un règim sotmès a una corrupció sistèmica i la gent no aguanta més. Perquè la corrupció sistèmica és opressió.

El Ministerio de Fomento de Ana Pastor benefició a medios conservadores en el reparto de publicidad institucional, beneficiaron especialmente a la radio de Jiménez Losantos, La Razón o Abc

Hasta la fecha, el reparto del dinero público que el Gobierno invierte en cada periódico, radio, cadena de televisión o medio digital es una información que ha guardado en estricto secreto. Por primera vez, y gracias a una solicitud de información de eldiario.es a través del Portal de Transparencia, se revela cuánto dinero adjudicó el Ministerio de Fomento (uno de los 13 ministerios del Gobierno del PP) a cada medio de comunicación en campañas de publicidad institucional entre 2012 y 2015. En aquel periodo estaba dirigido por la actual presidenta del Congreso, Ana Pastor.
Una sentencia de junio de este año del Contencioso Administrativo número 3 de Madrid falló a favor de eldiario.es y obligó al departamento a publicar en detalle cómo repartió el presupuesto en anuncios durante los primeros 4 años de Gobierno de Mariano Rajoy, algo a lo que se había negado reiteradamente. La resolución desestimaba así un recurso judicial que el Ejecutivo había presentado para esquivar las resoluciones del Consejo de Transparencia, el organismo que vigila el cumplimiento de la ley.
Ahora ha tenido que hacer públicos los documentos y los datos remitidos muestran que Fomento se gastó 2,5 millones de euros entre 2012 y 2015 en campañas para fomentar el uso del transporte público, promocionar nuevas líneas de alta velocidad o para ofrecer información sobre los aeropuertos de AENA. 
Según la ley de Publicidad Institucional, el reparto de ese dinero debe hacerse "atendiendo a criterios objetivos, que garanticen mejor la difusión de los mensajes", y uno de ellos es la audiencia a la que se alcanza en cada medio. El análisis de los datos de adjudicación de las campañas realizadas por el Ministerio de Fomento entre 2012 y 2015 revela que la adjudicación de ese dinero se hizo de modo que algunos medios recibieron importes muy por encima de la audiencia que tienen, de modo que esos anuncios no alcanzaron al mayor número posible de ciudadanos, poniendo en entredicho el criterio de "eficiencia" que recoge la ley (artículo 3.2).
Los periódicos La Razón y ABC son los medios más favorecidos entre las grandes cabeceras de la prensa nacional, si se compara la inversión con los datos de audiencia de la Encuesta General de Medios (EGM), que es el medidor de referencia. Durante ese periodo, los periódicos dirigidos por Francisco Marhuenda y Bieito Rubido recibieron más de 190 euros por cada 1.000 lectores diarios en publicidad institucional.
Una cifra que contrasta con los importes adjudicados a cabeceras como El País, El Periódico de Catalunya o 20 Minutos, que recibieron menos de la mitad por cada 1.000 lectores.


Entre las radios pasa algo similar. La cadena esRadio, fundada por el periodista Federico Jiménez Losantos, promedió 300.000 oyentes al día entre 2014 y 2015, los dos únicos años que se repartió publicidad institucional a las emisoras. Una cifra mínima comparada con los 4,4 millones de oyentes de la Cadena Ser, los 2,4 de Onda Cero o los casi 2 millones de Cope, según los datos del EGM.
En comparación con las grandes emisoras, la ratio entre anuncios y oyentes le sale muy positivo: la emisora de Jiménez Losantos recibió más de 28 euros por cada 1.000 oyentes. Cadena Ser y Cope se quedaron en ocho euros por cada millar de personas que les escuchaban diariamente.


El reparto de la publicidad entre los medios digitales también muestra una distribución de los anuncios que no atiende a criterios de difusión. El medio digital Voz Pópuli, que tuvo un promedio de 600.000 usuarios únicos entre 2012 y 2015 según Comscore, se llevó más dinero en publicidad institucional que otros medios digitales con más audiencia.
Además de Voz Pópuli, que recibió casi 10.000 euros por cada millón de usuarios únicos, la web Libertad Digital, también creada por Jiménez Losantos, y la versión digital de La Razón, fueron los medios más favorecidos por el reparto. Esta comparación solo incluye los medios digitales según la disponibilidad de datos de audiencia en el medidor Comscore.


Después de la prensa escrita, el segundo soporte que más dinero recibió en anuncios de Fomento fue la televisión, con 600.000 euros entre 2012 y 2015. Aquí, los grupos Mediaset y Atresmedia se comieron el 96% de la publicidad institucional adjudicada por la cartera entonces dirigida por Ana Pastor, ya que son los dos grandes grupos de televisión en España.
El resto, para la cadena de los obispos, 13TV, cuya dueña es la Conferencia Episcopal, que se llevó 25.000 euros en campañas publicitarias de Fomento a pesar de contar con un 2% de audiencia. Fue la única cadena privada que emitió anuncios fuera de los dos grandes grupos mediáticos.
Fuentes del equipo de Fomento en aquel periodo han respondido a eldiario.es que el reparto de publicidad institucional se saca a concurso para que lo ejecute una agencia de medios, que es la encargada de decidir dónde poner los anuncios del Estado. Así fue también en este caso. Sin embargo, la ley obliga a un control por parte del Gobierno al tratarse de fondos públicos. Ese control, además de recaer en los departamentos, corresponde, en última instancia, a la Secretaría de Estado de Comunicación que depende de Presidencia, en aquel momento en manos de Mariano Rajoy.

Casi dos años de batalla por la transparencia

El proceso para llegar a revelar el reparto de publicidad del Ministerio de Fomento arrancó en octubre de 2016, cuando eldiario.es inició una batería de solicitudes de información a través del Portal de Transparencia a los 13 ministerios del Gobierno sobre las inversiones en medios desde 2012 a 2015. Casi dos años después, las únicas respuestas han sido de los ministerios de Hacienda ( que solo ha dado datos de la Agencia Tributaria) y ahora, por mandato judicial, del de Fomento.
Ante la negativa del resto de departamentos del Gobierno a proporcionar la información, eldiario.es reclamó ante el Consejo de la Transparencia y Buen Gobierno (CTBG), el organismo encargado de velar   por el cumplimiento de la ley de transparencia.   El Consejo resolvió a favor de este medio, argumentando que el interés público por conocer el reparto de publicidad estaba por encima de cualquier otro.
Ante esas resoluciones, ocho de los trece ministerios decidieron pleitear por lo contencioso administrativo para seguir ocultando la información,  tal y como publicó eldiario.es. Tres recursos gubernamentales han sido desestimados (Fomento, Sanidad y Defensa) y cuatro se estimaron de forma parcial (Asuntos Exteriores, Industria, Educación y Presidencia) por cuestiones formales. En estos casos, los magistrados simplemente resuelven que hay que repetir el procedimiento para dar audiencia a las agencias de medios. Hasta la fecha, la justicia no ha resuelto sobre la demanda interpuesta por el ministerio de Interior. 
En 2017,   el Gobierno gastó 70 millones de euros en poner anuncios. Por ejemplo, con las campañas para prevenir los accidentes de tráfico, en las campañas de la Renta o contra la violencia de género.   Según la Ley de Publicidad Institucional, la distribución de esos millones debe hacerse con criterios objetivos y no partidistas. Hasta el momento, se desconoce si este principio se cumple ya que nunca se ha hecho público el reparto concreto medio a medio.

https://www.eldiario.es/sociedad/Ministerio-Fomento-ABC-Jimenez-Losantos_0_792321186.html

Vox es líder entre los militares y adelanta al PP en los cuarteles de la Guardia Civil Si las elecciones se celebrasen solo en los cua...