[1956] L'Alta Segarra calafina en començant el segle XX

 

[1956] L'Alta Segarra calafina en començant el segle XX

1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).

La plaça del tan anomenat Mercat de Calaf en començant el segle XX.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).

Detalls de la Plaça Major i Born de la vila altsegarrenca, amb els porxos i l'antic pou. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

Encomi del caràcter treballador de la vila: «Qui visiti una vegada Calaf quan se mouen com el mar els camps d'espigues, quan se vesteix amb el mantell de mil flors que sadollen l'ambient i enforteixen l'esperit, qui senti el xiulet del volant i el cant del batedor... es convencerà que aquí... tot és lluita». El pas del ferrocarril de la línia Lleida-Barcelona havia posat la vila al mapa del segle XX. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

L'escut parlant de la vila, amb un ca completat amb la segona síl·laba del topònim, segons l'etimologia popular.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

L'antiga Porta del Carme, dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Dusfort, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Aleny, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Solanelles, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. La Fortesa, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Mirambell, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Pobles de la rodalia de Calaf. Dibuix d'Eveli Palà (1886-1961).
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

«La rella, el mall i l'enclusa han de ser el nostre escut d'armes», referència simbòlica al treball i a l'esperit d'esforç, ja ultrapassada de moda.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

Una vista general de la població, amb el camí que hi arribava.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

L'esvelt campanar presideix el vell poble allargassat a sos peus.
1904. Calonge de Segarra, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

Una esplèndida masia en un llogaret a la rodalia de Calaf.
1904. L'ermita de Sant Sebastià, Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Ermita aixecada al 1690 pels jurats de Calaf,per causa d'haver-se deslliurat de la pesta en aquells temps. Dibuix d'Eveli Palà.
1904. La Torre de la Manresana, Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 La torre de defensiva medieval d'aquest llogaret del municipi de Prats de Rei. Dibuix d'Eveli Palà.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

La Plaça de la Constitució (llavors espanyola), davant l'església del segle XVII. Una bota a tocar dels porxos, on no hi veig llums a les parets. Desconec l'any d'arribada de l'electricitat al poble. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

L'altar major de l'església parroquial de Sant Jaume, amb la cripta on figurava que hi havia les relíquies de Santa Calamanda, patrona del poble.

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 2012 hi havia 39 persones amb aquest nom a Catalunya, de les que 11 a l'Anoia, 9 al Barcelonès i 4 al Montsià.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Dibuix d'Eveli Palà (MdC-BdC).

La vella Plaça de 'l'Arrabalet' de Calaf.
1904. El castell de Boixadors, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Dibuix d'Eveli Palà (MdC-BdC). 

El castell medieval al terme del municipi anoienc de Sant Pere Sallavinera.

https://quinalafem.blogspot.com/2019/03/1956-lalta-segarra-calafina-en.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CÓMO SE FABRICAN LOS FIDEOS, PASO A PASO,14 millones de toneladas de pasta se produce en el mundo en un año.

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión

El juez Elpidio José Silva: "La madre de la corrupción está en el poder judicial"