Mas de Bondia fou una quadra del castell de Montornès,el 1181 el rei Alfons I el Cast féu donació del castell a l'orde del Temple
Mas de Bondia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
_-_2.jpg) | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | masia i poble | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic tardà, obra popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Ponent | |||
| Comarca | Segarra | |||
| Municipi | Montornès de Segarra | |||
| Localització | C. del Portal, Mas de Bondia. Montornès de Segarra (Segarra) | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 26067 | |||
 | ||||
El lloc de Mas de Bondia és una vila closa d'origen medieval situat al municipi de Montornès de Segarra a la comarca de la Segarra. Originalment un mas, es va anar ampliant al llarg d'un carrer amb dues fileres de cases i una única porta d'accés per la part de llevant.
La principal característica del nucli és el carrer tancat, un recinte on només hi ha un accés i les cases fan de muralla, anomenat carrer Portal. Posteriorment, i per manca d'espai al nucli inicial, s'han edificat habitatges fora vila, al voltant del que s'anomena carrer Sant Bartomeu. S'hi conrea cereals, vinyes, oliveres i ametlles.
Descripció[modifica]
_-_5.jpg)
En origen, el Mas de Bondia era un edifici aïllat, al cim d'un turó. Amb el temps, l'estructura del mas es va anant modificant, i va derivar en un petit nucli de població a partir d'un carrer sense sortida. Ambdós costats d'aquest carrer s'annexionen les cases dels nous pobladors, en sentit perpendicular a l'eix del carrer, formant un carrer fortificat, on els darreres de les cases feien de muralla i al qual s'accedia per un únic portal. Aquest portal és l'antiga porta d'entrada de la primitiva masia i actualment ha esdevingut pas cobert. L'aspecte exterior d'aquest portal d'accés al poble, té l'estructura d'una masia tradicional, de tres cossos, amb dos trespols que separen la planta baixa (portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat), primer pis (dues finestres quadrades i balcó) i les golfes (obertura de dues finestres). El parament exterior d'aquesta façana està format per carreus de pedra local i al costat esquerre del portal, s'adossa un contrafort. La teulada d'aquest edifici és a doble vessant.[1]
_-_1.jpg)
Dins d'aquest conjunt fortificat, que esdevé un clos murallat d'origen medieval, podem destacar alguns edificis significatius. Un d'ells és l'església parroquial de Sant Bartomeu en el número 4 del carrer del Portal. Es tracta d'una església d'origen medieval però molt modificada amb el pas del temps. Presenta una façana estructurada a partir d'una porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. Per damunt i sobre de la porta sobre un òcul motllurat, actualment sense entrada de llum, ja que la seva estructura rodona és aprofitada per un rellotge en perfecte funcionament, i corona la façana, un campanar d'espadanya de dos ulls.[1]
També, al llarg d'aquest carrer poden trobar algunes cases que presentes decoracions interessants centrades a llindes de les balcons de les seves façanes principals. És el cas de Cal Pere Gros, en el número 31, i Cal Ferrer, número 29. Ambdós cases, presenten relleus, ondulats a les llindes del balcons situats al primer pis, com una sanefa. També, aquest aspecte decoratiu el trobem en la llinda del balcó a Cal Narcís, en el número 4. Aquesta decoració present als seus balcons ens contextualitza la remodelació o creació d'aquest habitatges al llarg del segle XVI.[1]
Un cas diferent alhora que significatiu, el podem trobar a cal Narcís Vell, en el número 21, on hi troben altres elements decoratius esculpits a les pedres de la seva planta baixa. Es tracte del treball amb relleu dos escuts de pedra, situats ambdós costats d'una espitllera. Un dels presenta el dibuix en relleu d'una creu hospitalària i l'altre, l'escut no està identificat, clar reflex del passat medieval de la vila[1]
Història[modifica]
El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme. El 1181 el rei Alfons I el Cast féu donació del castell a l'orde del Temple, on també s'inclogué el mas. Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell, que passaren a dependre de la comanda de Granyena.[1]
El mas o la masia, alhora unitat residencial i centre d'explotació agrària, presenta una riquesa en les seves formes arquitectòniques fruit tant de complexos processos històrics, com de l'aprofitament i transformació d'estructures preexistents. L'estabilitat i la recuperació agrària que va tenir el camp català a finals del segle XV, va propiciar l'aparició d'una pagesia benestant. Aquest fet va comportar la restauració d'antics masos, amb la construcció d'un alt nivell arquitectònic. El vandalisme i la pirateria a Catalunya, van obligar a la fortificació de molts d'aquests masos.[1]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Bondia
Montornès de Segarra
Montornès de Segarra
Plaça de l'Església de Sant Joan
Localització
41° 36′ 03″ N, 1° 13′ 50″ E
Estat Espanya Autonomia Catalunya Vegueria Ponent Comarca Segarra Entitats de població 2 Població Total 98 (2018) • Densitat 7,97 hab/km² Llar 41 (1553) Geografia Superfície 12,3 km² Altitud 605 m Limita amb
Organització política • Alcalde Laura Cortada Cortada Identificador descriptiu Codi postal 25340 Codi de municipi INE 25143 Codi territorial IDESCAT 251431 Altres
Lloc web Lloc web oficial
Montornès de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra des del 1989, i es troba al límit amb l'Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació de la divisió territorial de 1936.
Els principals nuclis de població d'aquest municipi són el poble de Montornès de Segarra, cap de municipi, i el del Mas de Bondia.
El poble, aturonat a 605 m d'altitud, és situat a la confluència del Cercavins i de la riera de Montornès, que desguassa per l'esquerra procedent del terme de Montoliu de Segarra.
El presideixen les restes del castell de Montornès (algunes de les seves parets daten dels segles XII i XIII) i l'església parroquial, adossada a l'antic castell, és dedicada a Sant Joan Baptista, bastida probablement aprofitant alguna de les dependències del castell, amb elements afegits d'estil renaixentista. Conserva alguns racons típics i agradables, amb cases antigues de portals adovellats. El castell es bastí en l'època de la conquesta de la zona sobre uns estrats de poblament ibèrics i romans en un lloc que estratègicament dominava les terres del voltant. La primitiva església del castell, desapareguda totalment, es devia situar tocant el cementiri antic.
L'agricultura i la ramaderia són les úniques activitats econòmiques del municipi: cereals, oli, vi i ametlles al secà (el regadiu es limita a 2 ha, regades amb aigua de pous), bestiar oví i animals de granja. La zona forestal (alzines i roures) ocupa 300 ha.[1]
| Montornès de Segarra | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Plaça de l'Església de Sant Joan
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Vegueria | Ponent | ||||
| Comarca | Segarra | ||||
| Entitats de població | 2 | ||||
| Població | |||||
| Total | 98 (2018) | ||||
| • Densitat | 7,97 hab/km² | ||||
| Llar | 41 (1553) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 12,3 km² | ||||
| Altitud | 605 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Laura Cortada Cortada | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25340 | ||||
| Codi de municipi INE | 25143 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 251431 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
| |||||
Montornès de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra des del 1989, i es troba al límit amb l'Urgell, al qual pertanyia des de la incorporació de la divisió territorial de 1936.
.jpg)
Els principals nuclis de població d'aquest municipi són el poble de Montornès de Segarra, cap de municipi, i el del Mas de Bondia.
El poble, aturonat a 605 m d'altitud, és situat a la confluència del Cercavins i de la riera de Montornès, que desguassa per l'esquerra procedent del terme de Montoliu de Segarra.
El presideixen les restes del castell de Montornès (algunes de les seves parets daten dels segles XII i XIII) i l'església parroquial, adossada a l'antic castell, és dedicada a Sant Joan Baptista, bastida probablement aprofitant alguna de les dependències del castell, amb elements afegits d'estil renaixentista. Conserva alguns racons típics i agradables, amb cases antigues de portals adovellats. El castell es bastí en l'època de la conquesta de la zona sobre uns estrats de poblament ibèrics i romans en un lloc que estratègicament dominava les terres del voltant. La primitiva església del castell, desapareguda totalment, es devia situar tocant el cementiri antic.
L'agricultura i la ramaderia són les úniques activitats econòmiques del municipi: cereals, oli, vi i ametlles al secà (el regadiu es limita a 2 ha, regades amb aigua de pous), bestiar oví i animals de granja. La zona forestal (alzines i roures) ocupa 300 ha.[1]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada