Sense nació no hi haurà estat "Només serem capaços de guanyar la independència des de la confiança que un estat català representarà un guany per a tota la comunitat nacional"
Per aspirar a tenir un estat, cal ser una nació. Però ser una nació és quelcom més que una comunitat de llengua i cultura, amb les seues tradicions i un sentiment de pertinença. Aquests són, sens dubte, elements essencials. Però per ser un subjecte polític viable cal alguna cosa més. Una nació és especialment una voluntat de viure junts en un esquema de cooperació a perpetuïtat.
La nació aspira a ser el demos (poble) de la democràcia i la societat de la justícia social. Una nació és en definitiva, el resultat del contracte social. És el conjunt d’individus que volen conviure compartint les mateixes lleis i institucions. Tenir una identitat comuna serà habitualment el motiu de voler compartir aquest marc polític, però allò que ho farà viable i estable és que existeixi un sentiment de confiança i solidaritat.
La idea que una nació ha de ser un esquema de cooperació amb vocació de ser perpetu requereix un sentiment de confiança i de solidaritat col·lectives. Es tracta que, més enllà de la contraposició d’interessos i dels conflictes de tot tipus que existiran pel poder i per la distribució dels recursos, hi hagi una mínima voluntat de cooperació. Cooperació entre grups socials diversos, entre diferents generacions, entre territoris, classes socials i concepcions del món.
Aquest esquema de cooperació ha de permetre que les classes mitjanes estiguin disposades a sostenir polítiques redistributives en benefici dels sectors més vulnerables. Que les zones urbanes entenguin la importància d’invertir en les rurals. Que les generacions actives sostenguin el sistema de pensions i l’educació. Aquesta voluntat de cooperació no és automàtica. No existeix pel simple fet de compartir unes institucions polítiques ni per compartir una identitat.
Aquesta idea de solidaritat nacional té molt a veure amb l’estat del benestar. No es tracta només que uns paguin i els altres rebin, sinó de reconèixer que tothom aporta i tothom en rep un benefici. La classe mitjana, les classes populars, les generacions en edat de treballar i les persones jubilades: tothom participa d’aquest esquema de cooperació. L’estat del benestar és, en el fons, una expressió institucionalitzada d’un sentiment nacional de solidaritat.
Ja fa molt de temps que es va constatar que els estats del benestar més estables i exitosos tenien dues coses en comú: una notable cohesió nacional i una aliança política entre la classe mitjana i les classes populars. Això normalment dona lloc a un sistema de serveis universals de qualitat per a la majoria social, més que no prestacions públiques destinades a sostenir els grups més vulnerables.
Hi ha un ampli consens sobre el fet que la implosió del projecte independentista provocada pels partits catalans tradicionals ha afeblit la nació des del punt de vista lingüístic i cultural. I es parla de com fer-hi front i revertir aquesta situació. Tanmateix, l’evidència és també que la reculada ha erosionat també el sentiment de solidaritat nacional sense el qual no es pot sostenir la convivència política a llarg termini.
Durant els anys en què el moviment independentista portava la iniciativa i avançava, les divisions ideològiques no eren necessàriament menors. Però és indiscutible que existia una centralitat que ocupaven els dos principals partits, i que les fronteres ideològiques entre ells estaven difuminades. Es podria dir fins i tot la majoria independentista que va governar durant una dècada llarga representava una certa aliança interclassista, intergeneracional i interterritorial.
L’erosió de la confiança en les institucions i les crisis de prosperitat que afecten les societats occidentals suposen, doncs, un nou repte per a l’independentisme. La polarització dels conflictes socials que sempre han existit, entre classes, entre generacions o entre territoris, és cada vegada més perceptible. El risc és ara mateix que acabin desdibuixant el conflicte nacional amb l’Estat. Perquè només serem capaços de guanyar la independència des de la confiança que un estat català representarà un guany per a tota la comunitat nacional.
https://elmon.cat/opinio/sense-nacio-no-hi-haura-estat-1018255/?fbclid=IwY2xjawK-jGNleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETEwRUFVbXZoSDFKRDRWOFN5AR7lK3TasEsPvhpqemCuWggH81eS-0usJAIbW-TBudFdkuIMEr5baqxI2IIlPw_aem_J66R55B9uSCygtbzDLcRug
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada