La llengua catalana ja existia com a llengua parlada pròpia des del segle IX, i a partir del segle XI ja trobem textos escrits amb formes pròpies
Per què la llengua catalana s’estengué?1. La repoblació en temps de la Reconquesta (segles XI–XIII)
Quan els comtats catalans van conquerir territoris als musulmans, els van repoblar amb catalans cristians:
Lleida i Tortosa (segle XII): repoblades per catalans de l’Alt Pirineu i la Catalunya central.
Mallorca i València (segle XIII): conquerides per Jaume I i repoblades per catalans i també per aragonesos i occitans.
Això va portar el català més enllà de les terres originàries del nord, i s’hi va implantar com a llengua viva i dominant.---
2. La Corona d’Aragó i els comtes catalans una potència mediterrània.
Amb el casament entre Ramon Berenguer IV (català) i Peronella d'Aragó (aragonesa), el 1137, naixia la Corona d’Aragó, amb Catalunya com a motor econòmic i naval.
Això va permetre:
Conquerir València, Mallorca, Menorca, Eivissa, Sardenya, Sicília, Nàpols i fins i tot territoris a Grècia.
Exportar institucions, cultura i llengua allà on es governava des de Barcelona.
El català va esdevenir la llengua dels funcionaris, de l’administració, del comerç i fins i tot de la cultura a moltes zones mediterrànies.3. La repoblació no va ser uniforme: origen dels dialectes
Les zones repoblades eren diferents segons la procedència dels colons:
A València i el sud de Catalunya hi anaren molts parlants de català occidental → origen del valencià i del català nord-occidental.
A Mallorca hi anaren colons del Català Central (Empordà i Girona) → origen del mallorquí i menorquí.
A l’Alguer (Sardenya), els colons vingueren majoritàriament de la zona de Lleida → s’hi parla alguerès, un català arcaic.
Aquesta diversitat d’orígens explica per què, malgrat la unitat de base, el català té diversos dialectes.4. El català, llengua de cultura i administració (segles XIII–XV)
El català no només era la llengua de la gent del poble, sinó també:
Llengua de cancelleria reial i municipal
Llengua de literatura culta (Ramon Llull, Ausiàs March, etc.)
Llengua dels furs i lleis de València, Mallorca, i les constitucions catalanes
Això el consolidà i el feu respectable i extensible.
5. Andorra i la Franja de Ponent
A Andorra, el català es va mantenir com a única llengua pròpia, protegida per la seva situació muntanyenca i independent.
A la Franja de Ponent (Aragó oriental), s’hi parlava català des de l’edat mitjana, com a extensió natural dels comtats catalans que van arribar fins al Cinca.
6. El Rosselló i la Catalunya Nord
El Rosselló, el Conflent i el Vallespir formaven part dels comtats catalans.
Quan van ser annexionats a França (1659, Tractat dels Pirineus), ja eren de parla catalana, i ho han seguit sent fins avui, tot i la repressió lingüística francesa.
Resum final: el perquè de l’extensió del catalàLa llengua catalana es va estendre per:
1. Conquestes militars i repoblacions catalanes a noves terres (València, Balears, Sardenya…).
2. Unificació política i institucional amb la Corona d’Aragó.
3. Prestigi cultural, administratiu i legal del català durant segles.
4. Continuïtat demogràfica en zones rurals i muntanyoses on la llengua es va mantenir viva.
5. Orígens diversos dels colons que expliquen la formació dels dialectes.
Els primers textos en català:La llengua catalana comença a diferenciar-se clarament del llatí entre els segles VIII i XI, però no és fins al segle XI i especialment el XII que apareixen textos escrits clarament en català. Abans d’això, els documents encara són llatins, però sovint amb interferències de lèxic i formes pròpies del català primitiu (llatí vulgar localitzat).
Els primers testimonis escrits (finals del segle X i segle XI):1. Jurament de Radulf Oriol (†1028):
És considerat un dels primers textos en català, escrit entre el 1028 i 1047.
Hi trobem formes ja pròpiament catalanes, malgrat el context llatí.
2. Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (vers 1080-1095):
És un dels primers textos jurídics íntegrament en català, un document de queixes vassall-senyor.
Està escrit amb una llengua pròxima al català oral de l’època, encara amb rastres llatins.
És la prova escrita més clara de la llengua catalana com a sistema consolidat.
3. Homilies d’Organyà (finals del segle XII, cap al 1204):
Considerades el primer text literari en prosa catalana conservat.
Són fragments de sermons religiosos traduïts del llatí per ser entesos pel poble.
Estil clarament català, amb lèxic, sintaxi i morfologia ja desenvolupada.
---
Clau:> Sí, hi ha textos en català des de abans del 1100, i per tant l’afirmació que el català només apareix com a llengua escrita al segle XII és massa simplificada. Els primers testimonis reals són del segle XI, i fins i tot del X si comptem interferències en llatí escrit.
---
Conclusió :La llengua catalana ja existia com a llengua parlada pròpia des del segle IX, i a partir del segle XI ja trobem textos escrits amb formes pròpies. El català com a llengua de documents jurídics, religiosos i literaris va guanyant força i s’anirà consolidant plenament durant els segles XII i XIII.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada