El regne de Barcelona Hem llegit que els comtats de la futura Catalunya, independents els uns dels altres i localitzats entre la frontera amb al-Àndalus i l’Europa postcarolíngia, al llarg dels segles X i XI, van experimentar una progressiva convergència entre ells, que els va acostar en els diversos aspectes econòmics, polítics, diplomàtics, militars i culturals. Podem comprovar l’esmentada convergència a l’inici del segle XI, en aquest cas en aspectes de política familiar i militars, mitjançant una mirada externa, que alhora partia d’informants locals . És la relació de la batalla de Torà (1003, en la datació més recent) per André de Fleury, recollida als  Miracula Sancti Benedicti  (c. 1043), on s’esmenta el  regne de Barcelona . Davant la reacció andalusina a incursions cristianes, «quatre ducs del regne de Barcelona», tal com són descrits en el text ( haec Barcinonensis regni, IIIIor duces comperientes ), es van aplegar al pla del castell de Torà per decidir ...