1926. Invasió militar per alliberar Catalunya. «Els Fets de Prats de Molló»: El 4 de novembre de 1926. Francesc Macià (foto) va engegar un projecte d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya. Tot fou planificat per la direcció del partit Estat Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes, una des de Sant Llorenç de Cerdans i l'altra des del coll d'Ares (foto). Havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana. L'operació va ser descoberta i avortada: Un agent secret de Benito Mussolini, Ricciotti Garibaldi, va advertir la gendarmeria francesa i Macià va ser detingut. Macià va ser processat a París, en un judici que va tenir un enorme ressò internacional. Fou condemnat a dos mesos de presó. Després del procés, el Govern francès va decidir expulsar Macià del seu territori. El futur president català va ser acollit a Bèlgica, acompanyat del seu advocat, Henri Torrès. Macià va ser ben rebut a Brussel·les. La reb...

 

  Memòria democràtica Els banquers que van finançar el colpisme feixista contra la República El colp d'Estat militar de 1936 contra la legalitat republicana va comptar amb sucoses contribucions de l'aleshores oligarquia financera espanyola. Banquers que havien amassat la seua fortuna a través de pràctiques monopolístiques i especulatives, com ara Juan March, van engreixar econòmicament la trama castrense contra la democràcia. A partir del treball d'investigació  Los ricos de Franco. Grandes magnates de la dictadura, altos financieros de la democracia  (Roca, 2020), del periodista alacantí Mariano Sánchez Soler, EL TEMPS enumera les nissagues financeres que van conspirar amb les seues generoses aportacions a favor del colpisme franquista. Per  Moisés Pérez 29.12.2020 X Bluesky Facebook WhatsApp Telegram Comparteix El dictador Francisco Franco| Fundación Francisco Franco Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Quasi tres mesos després ...

  L''Atles Català' dels jueus mallorquins que van traçar el camí de la volta al món i van qüestionar el terraplanisme Abraham i Jafudà Cresques van dibuixar a finals del segle XIV un mapamundi fonamental per a les expedicions oceàniques. Després de l'assalt del call de Palma, la família es va convertir al cristianisme i va tancar el taller: va ser l'ocàs de l'Escola cartogràfica mallorquina — La 'gentrificació' fa desaparèixer pobles des del segle XIV: què va ser de Santa Maria de la Torre o Guinyent Per exhibir-ho, l''Atles Català' va haver de muntar-se sobre diverses taules de fusta: fa tres metres de llarg Pablo Sierra del Sol Mallorca —   22 de marzo de 2025   18:19 h   Actualizado el 22/03/2025   18:23 h   1 LLEGIR EN  CASTELLÀ Cresques Abraham i Jafudà Cresques tenien dos finestres per mirar el món sense sortir de la ciutat emmurallada on vivien. Una, darrere les parets de ca seua, situada al barri jueu. Pare i fill disposaven d’una bib...