Entrades

Imatge
  El dia que es va abolir l’Orde del Temple, el 1312 A la Corona d’Aragó, hi havia establides 36 comandes o assentaments Sebastià Carratalà 03/04/2025 07:00 El  3 d’abril del 1312  el papa  Climent V  va abolir l’ Orde del Temple . Meitat guerrers, meitat monjos, aquest ordre militar cristià va nàixer lligat al desenvolupament de les Croades, la campanya militar impulsada per la cristiandat per frenar l’expansió de l’Islam i aconseguir la recuperació de Jerusalem com a gran símbol del triomf de la fe cristiana sobre els musulmans. Et pot interessar Però, i si entrem en el Gran Mínim Solar? Què és el «fracking» cultural? L’orde militar va ser fundat al començament de segle XII per nou cavallers d’origen francés, als quals es va encomanar la defensa dels cristians de Jerusalem després d’haver estat conquerida per Godofred de Bouillon el 1099. L’orde va rebre el nom dels pobres Cavallers de Crist ( pauperes comilitones Christi ), però serà més conegut com els Caval...

1926. Invasió militar per alliberar Catalunya.

Imatge
  1926. Invasió militar per alliberar Catalunya. «Els Fets de Prats de Molló»: El 4 de novembre de 1926. Francesc Macià (foto) va engegar un projecte d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya. Tot fou planificat per la direcció del partit Estat Català. El pla consistia en la penetració de dues columnes, una des de Sant Llorenç de Cerdans i l'altra des del coll d'Ares (foto). Havien d'ocupar Olot i proclamar-hi la República Catalana. L'operació va ser descoberta i avortada: Un agent secret de Benito Mussolini, Ricciotti Garibaldi, va advertir la gendarmeria francesa i Macià va ser detingut. Macià va ser processat a París, en un judici que va tenir un enorme ressò internacional. Fou condemnat a dos mesos de presó. Després del procés, el Govern francès va decidir expulsar Macià del seu territori. El futur president català va ser acollit a Bèlgica, acompanyat del seu advocat, Henri Torrès. Macià va ser ben rebut a Brussel·les. La reb...

Jordi Solé Tura-Derecho de autodeterminación-Nacionalidades y Nacionalismos en España -1985

Imatge
 

Els banquers que van finançar el colpisme feixista contra la República

Imatge
  Memòria democràtica Els banquers que van finançar el colpisme feixista contra la República El colp d'Estat militar de 1936 contra la legalitat republicana va comptar amb sucoses contribucions de l'aleshores oligarquia financera espanyola. Banquers que havien amassat la seua fortuna a través de pràctiques monopolístiques i especulatives, com ara Juan March, van engreixar econòmicament la trama castrense contra la democràcia. A partir del treball d'investigació  Los ricos de Franco. Grandes magnates de la dictadura, altos financieros de la democracia  (Roca, 2020), del periodista alacantí Mariano Sánchez Soler, EL TEMPS enumera les nissagues financeres que van conspirar amb les seues generoses aportacions a favor del colpisme franquista. Per  Moisés Pérez 29.12.2020 X Bluesky Facebook WhatsApp Telegram Comparteix El dictador Francisco Franco| Fundación Francisco Franco Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges Quasi tres mesos després ...

L''Atles Català' dels jueus mallorquins que van traçar el camí de la volta al món i van qüestionar el terraplanisme

Imatge
  L''Atles Català' dels jueus mallorquins que van traçar el camí de la volta al món i van qüestionar el terraplanisme Abraham i Jafudà Cresques van dibuixar a finals del segle XIV un mapamundi fonamental per a les expedicions oceàniques. Després de l'assalt del call de Palma, la família es va convertir al cristianisme i va tancar el taller: va ser l'ocàs de l'Escola cartogràfica mallorquina — La 'gentrificació' fa desaparèixer pobles des del segle XIV: què va ser de Santa Maria de la Torre o Guinyent Per exhibir-ho, l''Atles Català' va haver de muntar-se sobre diverses taules de fusta: fa tres metres de llarg Pablo Sierra del Sol Mallorca —   22 de marzo de 2025   18:19 h   Actualizado el 22/03/2025   18:23 h   1 LLEGIR EN  CASTELLÀ Cresques Abraham i Jafudà Cresques tenien dos finestres per mirar el món sense sortir de la ciutat emmurallada on vivien. Una, darrere les parets de ca seua, situada al barri jueu. Pare i fill disposaven d’una bib...