Petons d’una mare, el més gran del món CARLES CAPDEVILA 25/09/2015 21:04 Perdoneu la intimitat, en aquest dia de reflexió. En les últimes sessions de ràdioteràpia, ja superades, una sèrie d’efectes secundaris combinats em van tombar, físicament. No li passa a tothom, però a mi em van deixar al llit, baldat. Vas sabent com ets de fort quan et posen a prova. L’al·licient que tenia era no fallar a aquesta cita, a l’article diari. I llavors va trucar la mare. Des que el pare va tenir un infart conduint a la Meridiana de Barcelona, tornant de veure els quatre néts, han decidit que només trepitgen aquesta avinguda i la ciutat per causes majors, com l’11-S. I la mare va dir: et volem venir a cuidar, agafem el tren i venim, ja està decidit. Té 77 anys, està adolorida, es recupera d’una operació de pròtesi al genoll. Li costa tot, però troben la força, agafen el tren (valoreu-ne el mèrit, és la R3, la línia més maltractada per Renfe) i es presenten a casa. Al principi se’m fa estra...