Per M. Lluïsa Salazar Puiggròs Plats trencats Actualitzada 05/08/2019 a les 10:09   Aquest relat participa al concurs de  Relats d'Estiu del diari SEGRE. Vota'l perquè aconsegueixi el premi del públic!   Un llampec solitari trenca la nit sense lluna i travessa els finestrons mal ajustats, precedint el tro que desperta la Roser. El retruny sona a la seva oïda com un canó que li provoca un sanglot sord i sec. Ha plorat tant que els ulls se li han tornat erms i el cor empedreït. Es lleva sense encendre el llum, es vesteix amb una roba que li va baldera i es pentina, de memòria, uns cabells mal tallats a estisorades. Tot i no veure’s al mirall clivellat del tocador, intueix una imatge de deixadesa que li afegeix edat, just els anys que li han estat arrabassats sense demanar-li permís ni perdó. Un dolor punyent al ventre l’obliga a doblegar-se mentre crida en silenci la pena més gran d’una mare. Entra a la cuina i engega l’aparell radiofònic, on sona...