La mort del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics, pels pecats del rei Ferran: aragonesisme, anticastellanisme i crítica als observants en la història aragonesa d’Alexandre VI . Per Maria Toldrà La prematura i inesperada mort del príncep Joan d’Aragó, fill i hereu dels Reis Catòlics, l’octubre de 1497 a Salamanca, pocs mesos després del seu casament amb Margarida d’Àustria, filla de l’emperador Maximilià, dona peu a l’autor de la història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI a inserir un llarg discurs que reflecteix el ressò obtingut per la notícia a les dues penínsules. El capítol corresponent s’obre amb un plany retòric en què l’anònim increpa la Mort. Tot seguit es passa a desenvolupar l’argument principal: la mort de Joan és un càstig diví a la política religiosa del seu pare, el rei Ferran, idea que es repeteix en una frase que obre i tanca el discurs («multociens propter peccata parentum filii moriuntur») i que aquí funciona com una premissa particular al costat de la mé...