Entrades

Imatge
  La mort del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics, pels pecats del rei Ferran: aragonesisme, anticastellanisme i crítica als observants en la història aragonesa d’Alexandre VI . Per Maria Toldrà La prematura i inesperada mort del príncep Joan d’Aragó, fill i hereu dels Reis Catòlics, l’octubre de 1497 a Salamanca, pocs mesos després del seu casament amb Margarida d’Àustria, filla de l’emperador Maximilià, dona peu a l’autor de la història aragonesa del pontificat d’Alexandre VI a inserir un llarg discurs que reflecteix el ressò obtingut per la notícia a les dues penínsules. El capítol corresponent s’obre amb un plany retòric en què l’anònim increpa la Mort. Tot seguit es passa a desenvolupar l’argument principal: la mort de Joan és un càstig diví a la política religiosa del seu pare, el rei Ferran, idea que es repeteix en una frase que obre i tanca el discurs («multociens propter peccata parentum filii moriuntur») i que aquí funciona com una premissa particular al costat de la mé...

AJUNTAMENT DE CALAF 𝗽𝗿𝗲𝘀𝗲𝗻𝘁𝗮 𝗹𝗮 𝗳𝘂𝘁𝘂𝗿𝗮 𝗿𝗲𝘀𝗶𝗱è𝗻𝗰𝗶𝗮 𝗶 𝗽𝗹𝗮𝘁𝗮𝗳𝗼𝗿𝗺𝗮 𝗱𝗲 𝘀𝗲𝗿𝘃𝗲𝗶𝘀 𝗽𝗲𝗿 𝗮 𝗹𝗮 𝗴𝗲𝗻𝘁 𝗴𝗿𝗮𝗻 del municipi i de l’Alta Segarra.

Imatge
  Es presenta a la ciutadania el projecte de la futura Residència i Plataforma de Serveis Integrals per a la Gent Gran de Calaf Dilluns, 9 de març de 2026 L’equipament afronta la seva recta final abans de l’obertura prevista per l’1 de juny i es perfila com un dels projectes socials més importants dels darrers anys al municipi. L’Ajuntament de  Calaf  ha presentat aquest diumenge 8 de març el projecte de la futura  Residència i Plataforma de Serveis Integrals per a la Gent Gran , un equipament pensat per donar resposta a les necessitats actuals i futures de la població gran del municipi i de l’ Alta Segarra . La  xerrada informativa, celebrada davant de més de 250 veïns i veïnes , representants institucionals i professionals del sector social i sanitari, va servir per explicar l’estat actual del projecte, les característiques de l’edifici, el model d’atenció que s’hi desplegarà, el sistema de gestió i el finançament de l’equipament. Durant l’acte, l’alcaldessa M...

Capitulacions Matrimonials de Barbastre, acorts entre Ramiro el Monjo per al casament de la seua filla Petronila en el comte Ramon Berenguer IV, i la donació del seu regne

Imatge
  Capitulacions Matrimonials de Barbastre L'atre dia parlant en Carles Rallo ixqué la qüestió dels acorts entre Ramiro el Monjo per al casament en diferit de la seua filla Petronila en el comte Ramon Berenguer IV, i la donació del seu regne en tots els honors que el rei aragonés va fer al comte català, i que segons la corrent històrica tradicional, poc discutida, és molt més que un acort matrimonial,  és l'acta fundacional de la corona d'Aragó . I també vam poder vore algunes curiositats. A banda d'algunes còpies posteriors fidels, hi ha almenys  dos versions del document, i les dos originals , sembla que una per al rei i un atra per al comte, molts similars encara que no idèntiques. La  primera versió, la del rei aragonès  comença "Omnibus est manifestum quod ego, Ranimirus, Dei gracia rex Aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti Barchinonensi, simul cum omni regni mei honore" que vol dir "És de tots conegut que yo Ramir, per la gràcia de Déu rei d...

Antoni Canals, el primer autor que escriu en “llengua valenciana”

Imatge
  Antoni Canals, el primer autor que escriu en “llengua valenciana” Hi ha diversos testimonis que, almenys des del segle XIV, els valencians anomenaven català la seva llengua –a més dels termes genèrics de romanç, vulgar o pla–, una denominació perfectament comprensible, perquè tenien ben clar que el seu origen era la llengua que portaven els catalanoparlants que s’estaven instal·lant al seu regne des de 1238. La primera menció coneguda del nom de “llengua valenciana” no apareix fins el 1395, i és en el pròleg de la traducció feta des del llatí pel dominic Antoni Canals de les  Fets i dits memorables  de Valeri Màxim, un recull d'anècdotes i exemples morals del món antic. El pròleg va dedicat a Jaume d’Aragó, membre de la família reial, cardenal i bisbe de València, que va encomanar-l’hi per regalar-la als consellers de Barcelona, en un volum bellament il·luminat que avui encara es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (més avall l’enllaç a la còpia digita...