Entrades

Imatge
  E L «CÒDEX DE TORTOSA» I ELS COMTES DE BARCELONA L'esmentat manuscrit   és un còdex escrit amb una preciosa caligrafia, la pròpia de la cancelleria reial, sobre fina vitel· la. Comprèn 69 folis de 26-27 x38 cm relligats amb tapes de fusta, folrades de pell, amb les quatre «barres» catalanes i amb ferros daurats. S'hi troben ordenats per vuit capítols (o quaderns), on es copien una sèrie de testaments i documents que il.lustren la successió a la corona d'Aragó. L'anomenat «Códice de Caspe» s'escriví a petició dels braços del parlament de Tortosa, com veurem després, que considerà la necessitat de disposar dels testaments dels reis d'Aragó; el parlament sol.licità als diputats del general de Catalunya el mes de febrer de 1412 la còpia de la dita documentació i fet el treball de transcripció, fou remès als dits braços a la fi del referit mes. Aprofundint en l'estudi d'aquest manuscrit (essent ja director de l'ACA: 1961-1982) vaig ...

Pau Claris I Casademunt. Un heroi de la batalla de Montjuïc contra les tropes castellanes (espanyoles) del Comte-Duc d'Olivares.

Imatge
  Pau Claris I Casademunt. Un heroi de la batalla de Montjuïc contra les tropes castellanes (espanyoles) del Comte-Duc d'Olivares. Pau Claris i Casademunt va ser una de les figures polítiques més determinants de la Catalunya del segle XVII, especialment conegut per haver exercit el càrrec de president de la Generalitat en un moment de màxima tensió bèl·lica i política. Tot i que va néixer a Barcelona, la seva trajectòria professional i eclesiàstica el va portar a ser canonge de la catedral de la Seu d’Urgell, un fet que va marcar l'inici de la seva influència política com a representant de l'estament eclesiàstic en les institucions catalanes. ​El seu lideratge es va consolidar durant la crisi que va desembocar en la Guerra dels Segadors l'any 1640. Davant les pressions del Comte-duc d'Olivares, que pretenia obligar Catalunya a contribuir econòmicament i amb homes a les guerres de la monarquia hispànica, Claris es va erigir en el principal defensor de les constitucio...

12 de octubre de 1936, Universidad de Salamanca, se celebró el día de la raza,Miguel de Unamuno ,Venceréis, pero no convenceréis

Imatge
  El 12 de octubre de 1936, en el paraninfo de la Universidad de Salamanca, se celebró el día de la raza. El auditorio estaba repleto. Está presente Carmen Polo, esposa de Franco, las principales autoridades del franquismo y altos mandos militares y eclesiásticos. Miguel de Unamuno, rector de la universidad, decide no ser orador. Durante las sucesivas intervenciones, se cargó contra los vascos, los catalanes y contra todo aquel contrario al régimen. Se dice que el militar español José Millán-Astray, llegó a gritar: “muera la inteligencia, viva la muerte”. Esto hizo que Unamuno cambie de parecer y le decidió a participar de la oratoria: "Sé que estáis esperando mis palabras, porque me conocéis bien y sabéis que no soy capaz de permanecer en silencio ante lo que se está diciendo. Callar, a veces, significa asentir. No quería hablar, porque me conozco. Pero se me ha tirado de la lengua y debo hacerlo. Vencer es convencer. Pero no puede convencer el odio que no deja lugar a la compasi...