Jordi Parramon: “Els primers 40 anys espatllem el cos i els 40 següents mirem d’arreglar-lo” “ L’ideal seria dinar entre les dotze i les dues del migdia i sopar cap a les set del vespre” ANTONI BASSAS Actualitzada el 28/08/2016 00:00 vídeo ANTONI BASSAS Un cuiner celíac, que va trigar a saber que ho era. Sí, jo era un nen inquiet, rebel, amb males notes. Vaig passar tota la infantesa anant amb els pares a veure tots els metges, a veure què em passava, perquè quan el que menges no et prova, et provoca malestar… Per això, quan hi ha un nen hiperactiu a casa, que l’hi mirin, perquè pot venir del menjar, perfectament. Llavors la celiaquia no era una cosa coneguda com ara i la prova era molt complicada. Ja de cuiner vaig anar apuntant tot el que menjava i quant trigava a fer les digestions i vaig veure que tenia un problema amb les farines. El metge em va fer la prova i era celíac. I a partir d’aquí va canviar molt tot. El que mengem és molt important per ...