Hostal del Bou (St. Pere Sallavinera) (del segle XVIII) on tenien parada i fonda viatgers i traginers-La pell de Bou amb monedes d´or
Hostal del Bou (St. Pere Sallavinera) (del segle XVIII) on tenien parada i fonda viatgers i traginers-La pell de Bou amb monedes d´or
Hostal del Bou (St. Pere Sallavinera)
La casa del Mas del Bou (del segle XVIII) antigament va ser un hostal on tenien parada i fonda viatgers i traginers que feien el recorregut Manresa a Lleida i de Calaf a Manresa.
A més a més realitzaven l’activitat ramadera i agrícola amb la producció de cereals, vinya i ramat vacú.
L’hostal es troba en el límit dels termes de Prats de Rei i Sant Pere Sallavinera, amb tres fites que es troben properes a la casa :
Fita 6: se situa al Clot de l’Irga, a uns quinze metres del marge sud-est de la carretera C-25, i a uns tres-cents metres al nord-est de l’Hostal del Bou. La línia de terme reconeguda entre les fites cinquena i sisena és la recta compresa entre totes dues. Les coordenades UTM ED50 31T són X: 379667,4 i Y: 4621161,2.
Fita 7: se situa a la rasa de l’Hostal del Bou, a uns quaranta metres al sud de la façana de la casa. La línia de terme reconeguda entre les fites sisena i setena és la recta compresa entre totes dues. Les coordenades UTM ED50 31T són X: 379430,0 i Y: 4620944,2.
Fita 8: se situa a la Plana de l’Hostal del Bou, i a uns sis metres del marge oest del camí de Cardona. La línia de terme reconeguda entre les fites setena i vuitena és la recta compresa entre totes dues. Les coordenades UTM ED50 31T són X: 379205,2 i Y: 4620758,5.
Des de l’actual carretera de Calaf a Sant Pere Sallavinera i a l’alçada de l’Hostal del Bou, surt un camí que va en direcció a Sant Jaume de Puigdemàger.
Actualment és una masia de turisme rural amb una capacitat per 10 places.
FONTS CONSULTADES :
http://www.masdelbou.com/
http://www.altaanoia.info/index.php?md=cercar&clau=ar%E7&ambit_cercar=1&p_actual=6
http://www.gencat.cat/diari/5403/09134034.htm
Mapa : Icc.cat
.
http://hostals.blogspot.com.es/search/label/Anoia
Les notícies que arribaven al petit poble de Castellot deien que per tot arreu on passaven els exèrcits invasors, tot ho arrasaven, tot ho destruïen. Per això no extranya que cada matí hi hagués la por de si aquell dia arribarien fins al petit poblat els retrunys del casc dels cavalls, o si al contrari es deslliurarien de la destrucció.
Tanta preocupació tenien els habitants de Castellot, que van reunir-se un vespre, vora el foc, per decidir què podien fer amb els pocs béns que tenien. Si arribava el moment, i havien de fugir corrents, havien de trobar una solució per, un cop fora l’enemic, poder refer la destrossa que haurien patit.
Estaven segurs que si l’enemic els trobava moneda, els la pendrien i després els matarien. Van decidir, l’endemà, anar-se’n pels camps dispersos, però abans van reunir tots els seus béns monetaris, principalment les monedes d’or, i les van posar dins la pell d’un bou, i anaren aquella mateixa nit, a enterrar-la en un lloc apartat, que només ells sabrien, tot esperant que un cop passat el fet destructiu poguessin tornar i recuperar cases i diners.
No van trigar a arribar els enemics. Feia tres dies que la gent havia fugit del poble de Castellot, quan es va sentir una forta veu:
– Endavant! A veure què trobarem aquí!
En arribar el poble estava abandonat. Van entrar dins les cases, però res de valor van poder trobar, ja que els seus posseïdors ja s’ho havien endut.
– han fugit! Aquí no hi ha ningú
– doncs si han fugit, mai més no podran tornar. Destruirem el poblat!
I així va ser.
Amb el temps, aquella gent que va enterrar la pell va morir sense haver pogut retornar, i quan els més joves ho feren, en veure tantes runes, tanta destrucció, enlloc de refer el poble, van decidir fer-ne un de nou una mica separat d’aquell. Va ser, i és, el poble de la Floresta. No obstant això, avui encara, la pell de bou, plena d’or, està colgada en algun lloc del terme.
Però l’origen de l’hostal encara és confús. La primera noticia que hem pogut documentar es de l’any 1825, quan el traginer Esteve Rotllan, natural de Bagà, i la seva dona Clemència Canudas van demanar diners a Mariano Guinovart, mestre de Taradell (Osona), per poder acabar les obres d’un hostal que estaven construïnt al terme de la Valldan. L’Esteve Rotllan havia nascut a Bagà i era bon coneixedor de l’ofici hostaler ja que uns anys abans havia arrendat la taverna del raval de Bagà.
FAMILIA SIBILLÀ-ROTLLAN A la mort del propietari Esteve Rotllan, l’hostal del Bou va passar amans de la seva filla Cecilia Rotllan Canudas, que vivia a Manresa, casada amb el procurador Pere Sibillà. Pels volts de 1843 es va edificar un altre hostal al costat mateix de l’hostal del Bou, que seria conegut com l’hostal de cal Passasserres. Els propietaris, que vivien a Manresa, devien arrendar l’hostal del Bou a diferents hostalers. El1847 hi trobem establert a Valentí Marigot, i el 1852 a l’Antoni Bonet i la seva dona Maria Antònia, que hi tenien llogada una habitació.
El 1854 la propietària Cecilia Rotllan Canudas otorga testament i deixa l’hostal al seu fill Pere Sibillà Rotllan, carnicer de Manresa. La propietat estava molt hipotecada i segurament per aquest motiu l’any 1872, Pere Sibillà decideix vendre la casa al seu principal prestatari, el traginer Joan Badia Canals de la Valldan. FAMILIA BADIA-MASSANÉS Joan Badia Canals (1825-1898) va néixer a Berga i era fill de Joan Badia i de Teresa Canals (1799-?) de Llinars. Es va casar amb Maria Massanés Camprubí (1827-1887) de Súria. Van tenir 8 fills : la Teresa (1850-1924), la Dolors (1852-?), l’hereu Joan Badia Massanés (1854-1945), la Queralt (1856-?), el Ramon (1858-?), el Miquel (1861-?), la Clara (1863-?), i l’Antònia (1869-1904). L’estiu de 1873 l’hostal del Bou i moltes cases de la Valldan són víctimes dels escorcolls fets per l’exèrcit governamental. L’any 1877 el matrimoni viu amb 7 dels seus 8 fills, i amb la mare del Joan, la Teresa Canals que ja era viuda. L’any 1881 els propietaris de l‘hostal del Bou fan una aportació econòmica per fer un nou altar a l’església de Sant Bartomeu de la Valldan, que estava a càrrec del rector mossèn Joan Prats.
FAMILIA BADIA-NOGUERA
L’hereu Joan Badia Massanés es va casar el 27 d’octubre de 1885 amb Maria Noguera Figueras (1864-1927). La Maria era filla de Salvador Noguera Viladom i d’Anastasia Figueras de la casa de cal Carrió de Sant Fruitós de Bages.
El matrimoni del Joan Badia i la Maria Noguera van tindre 9 fills : la Mercè (1883-1938), la Teresa (1888-1923), la Lola (1891-1911), el Joan (1892-1954), el Pere (1895-1920), la Maria (1897-1963), el Ramon (1901-1973), el Josep Maria (1904-1932) i l’Isabel Badia Noguera (1903-1984).
Entre el 1890 i el 1900 es va arrendar una part de la casa de l’hostal per acollir-hi l’escola de la Valldan i la seu de l’Ajuntament del poble de la Valldan. L’hostal es coneixia a finals del XIX com “cal Micus” i ja era lloc de parada obligada pels traginers que transitaven el camí ral de Cardona. El 1892 va néixer l’hereu Joan, el primer fill de la familia Badia-Noguera..
L’any seguent, com cada any a les 5 del matí del 25 de juny es van reunir davant de l’hostal del Bou, els traginers per tal de cel.lebrar la Festa dels Elois :
“A las 5 de la mañana, se reuniran cuadrupedos y bipedos en el hostal del Bou, a matar el cuch estos, emprendiendo luego los ginetes la marcha por el centro de la ciudad…”
El 24 de febrer de 1894 es publica al diari “El Bergadan” la noticia que l’hostal havia patit un incendi uns anys abans :”Bomba-Incendios: El Ayuntamiento posse hace tiempo una bomba, pero recordamos que cuando ocurrio el incendio del hostal del Bou no pudo servir, y no sabemos haya prestado hasta ahora servicio alguno”.
L’excursionista Artur Osona publicava l’any 1899 : “… del hostal de Sant Bartomeu se va en 10 minuts al Hostal del Bou y á la casa d’en Passa Serres, de hon en altre tant se va á la ciutat de Berga” (p.242)
L’any 1900 l’escola de la Valldan situada a la casa de l’hostal del bou acollia 5 nens i 11 nenes. El 1902 la metra titular Dª.Julita Mas es queixa a l’Ajuntament que l’hostal no és un lloc prou adeqüat per fer-hi classes, i ja es comença a planificar la construcció d’una nova escola a les afores del poble.
Nomès 3 anys després, el 1905, es fa el trasllat de l’escola provisional de l’hostal a la nova que s’havia construït a les afores del poble, quan ja s’havien fet els accessos desde la nova carretera. Aquell mateix any es crea una nova plaça de carter al poble, coincidint amb la publicació de la guia del Berguedà de l’excursionista César August Torras :
(. ..) “el passeig mes concorregut pels bergadans es el de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou, ben arreglat ab pedriços y ombrejat ab corpulent y espes arbrat” (p.40)
(…) “10 min de Berga. Hostal del Bou, unes quantes cases que fan d’hostal junt al cami, llochs populars d’esbarjo de la ciutat de Berga, molt concorreguts a les festes y en certes diades especialment. (p.242)
(…) “La nova carretera arrenca del carrer del Roser y passa pel costat del passeig de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou. 10m. (1k. escàs). Deixa de banda l’Hostal del Bou y segueix de dret molt propera a l’antich camí ral”. (cat, 339)
FAMILIA REIG-BADIA
El 15 d’octubre de 1913 la filla de l’hostal del Bou, Teresa Badia Noguera es va casar amb l’hereu de cal Planés de l’Espunyola, el Josep Reig Serra (1877-1931), on hi van anar a viure.
El Josep Reig era fill de Domingo Reig Marsinyac (1850-?) i de Paula Serra Cots de Berga (1854-?), coneguda com Munda, i tenia 7 germans. El patrimoni de la familia Reig constava en aquella època de sis finques de l’Espunyola: Planès, Comarmarda, Rafa, cal Capçana, el Mercadal i Ballestà, totes arrendades a parceria.
Un any després va nèixer el primer fill de la familia Reig-Badia, el Josep i dos anys després, el 1916 va néixer la Roser. Aquell mateix any el capellà J. Postius escriu la seva Guia de Berga :
“Partiendo de Berga por la calle del Rosario y dejando a un lado el Paseo del Pla Alemany se encuentra a 10 min. El Hostal del Bou, lugar de esparcimiento”. (p.37)
El fotògraf i excursionista Josep Salvany i Blanch va fer una fotografia de la façana l’any 1918, el mateix any que va néixer el tercer fill, el Joan Reig Badia. El 1920 va nèixer el quart fill, el Pere Reig Badia, i dos anys després, el 1922 l’excursionista César August Torras va publicar la guia del Cardoner coincidint amb el naixement de la Maria Teresa Reig Badia, el cinquè fill de la parella : “Hostal del Bou. Unes quantes cases s’apleguen al cap del passeig. La major part d’elles serveixen menjar y begudes”. (p.81)
El 3 de maig de 1923 va morir Teresa Badia Noguera a cal Planés de l’Espunyola, tres dies després d’haver donat a llum el seu sisè fill, el Ramon Reig Badia. Al quedar orfe de mare, el Ramon fou criat a dida a la casa de cal Serrador d’Avià, sent considerat un fill més de la familia Bascompte fins que assolí els 7 anys d’edat, moment en que retornà a l’Hostal del Bou amb els seus germans, avis i oncles. L’any 1927 va morir la Maria Noguera Figueras, dona de Joan Badia Massanés, propietari de l’hostal. El 16 d’abril de 1928 Josep Reig Serra de cal Planés, pare de les 6 criatures, es torna a casar en segones núpcies amb Maria Pujol Vila de Puig-reig. El 1929 Antoni Gallardo i Garriga, fotògraf i excursionista del CEC, va aturar-se davant de l’hostal i va fer una fotografia de la façana on s’hi veu roba estesa i carros a l’entrada. El 4 d’octubre d’aquell any, el diari la Vanguardia es fa ressò d’un greu accident de cotxe que es va produir a la carretera prop de l’hostal : “El martes, a las once y media de la noche, el auto número 37,395, guiado por Antonio Planas Subirana, en el que viajaban diez y nueve religiosos franciscanos, que, desde el convento de Santo Domingo, de Balaguer, se trasladaban a la residencia de esta ciudad, ál llegar al kilómetro 42 de la carretera de Solsona a Ribas, sitio conocido por el «Hostal del Bou», término municipal de la Vall-dán, se le rompió una clavija, ocasionando la salida de la rótula de la rueda de mando y, perdiendo la dirección, fue a chocar violentamente contra un árbol (…)” El 11 de setembre de 1931 va morir Josep Reig Serra a cal Planés. Al tornar de l’enterrament els tutors dels sis fills, Joan Badia, Pau Santandreu i Mossèn Viladot, i davant de tota la familia i els fills, pagaren a la viuda Maria Pujol la legítima, que va agafar totes les seves coses i se’n tornà amb la seva familia a Puig-reig. Els nens s’havien quedat sense pare i mare, i per aquest motiu els avis materns, Joan Badia i la Maria Noguera van decidir portar tots els néts a viure amb ells a l’hostal del Bou. Els néts grans, el Josep i el Joan, foren educats al col.legi dels Salesians de Barcelona; la Roser al col.legi de monges de Cervera, i els petits, el Pere, la Maria Teresa i el Ramon als col.legis religiosos de Berga. Durant la guerra civil, el Josep Reig Badia, de la lleva del 35 serveix a l’exèrcit Republicà a Madrid, mentre que el Joan Reig, de la lleva del 38 cridat a files als 16 anys, està en el bàndol Nacional al front de Terol. En aquell temps les filles, la Roser Reig, la Maria Teresa i també els fills Pere i Ramon els trobem a l’hostal ajudant l’avi Joan i la tieta Isabel a sobreviure, cuidant les terres i alguns animals. La casa ja havia deixat de fer les funcions d’hostal. El 31 de març de 1945 va morir l’avi Joan Badia Massanés i aquell mateix any, la tieta Isabel Badia Noguera (1903-1984) va marxar a l’Argentina amb el seu germà Ramon (1901-1973), capellà, que ja hi havia anat durant la guerra civil. L’any 1950 a la casa hi trobem empedronats el matrimoni Joan Badia Noguera de la Valldan casat amb la Trinitat de Badia Guitó de Berga, i els seus tres fills : el Ramon, la Maria Queralt i el Joan . També hi trobem empedronats a : Josep Reig Badia, cap de familia, amb els germans Joan, Pere, i el Ramon de la Valldan, i la Roser i la Teresa de l’Espunyola, amb les servents Filomena Traveset i Clemencia Pujol Subirana de Berga, i la Lola.
L’avi Joan Badia es va preocupar que tots els néts tinguessin ofici, així en Josep Reig Badia fou empleat de Banca; en Joan forner i després fou transportista; en Pere sastre d’ofici i pintor artístic, Teresa fou perruquera i el Ramon, el fill petit, fou mecànic. FAMILIA REIG-SOLANELLAS El 4 de maig de 1953 Josep Reig Badia es va casar amb la Herminia Solanellas Fornell (1932), i aquell mateix any, el 21 de setembre, es va casar el seu germà petit, el Ramon Reig Badia amb la Susanna Vila Vigo (1929). El 1944 va morir l’avi Joan Badia Noguera de l’hostal del Bou. Deu anys després va néixer la néta Maria Teresa Reig Solanellas. El 1955 Josep Reig Badia va comprar la casa de l’hostal del Bou al seu oncle Joan Badia Noguera, i d’aquesta manera passà a ser la casa pairal de la familia Reig-Solanellas.
http://hostals.blogspot.com.es/2012/06/hostal-del-bou-la-valldan-berga.html
Ctra. Alicante Murcia Km 35 03340 ALBATERA, Alacant
L’Hostal del Bou
Antic hostal del terme de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre), a la comarca del Berguedà, situat al costat de l’antic camí ral que anava de Guardiola
Antics hostals de camí ral: Fonda Nova del Porvenir (Sant Sadurní d’Anoia
Antics hostals de camí ral: Hotel Pirineo (Puigcerdà)
Antics hostals de camí ral: Fonda Farga (Tremp)
Antics hostals de camí ral: Hostal ca la Rita (Viladrau)
Antics hostals de camí ral: Hostal del Gall (Centelles): Gall Centelles,
La tartana de Joan Pons, que enllaçava Manresa amb Vic per Calders, a l’entrada del Poble Nou de Moià (actual Avinguda de la Vila) l’any 1910
La llegenda de la pell de bou: Diuen que a la partida de Sant Jordi, on es troben les restes d’un castell, hi ha una pell de bou enterrada, plena de monedes d’or. Qui l’amagà o com va arribar aquí ningú ho sap, però asseguren que la pell de bou és allí. Diu la llegenda, que per obtenir el tresor s’ha d’anar fins allà on es troba enterrat amb uns llibres i unes cançons molt concretes, i s’han de cantar allà. Però ningú sap les cançons ni els llibres que són. El dia que algu encerti les cançons qeu s’han de cantar i els llibres que eren, la terra s’obrirà i es recuperarà la pell amb tot l’or que guarda a dintre. Avui en dia la pell de bou encara és allà
LA PELL DEL BOU ENTERRADA AMB MONEDES D´OR
Tota la comarca vivia temps difícils, i el so del tambor era pràcticament so de destrucció. La por s’anava apoderant de tots els habitants que encara vivien en aquesta feréstega terra.Les notícies que arribaven al petit poble de Castellot deien que per tot arreu on passaven els exèrcits invasors, tot ho arrasaven, tot ho destruïen. Per això no extranya que cada matí hi hagués la por de si aquell dia arribarien fins al petit poblat els retrunys del casc dels cavalls, o si al contrari es deslliurarien de la destrucció.
Tanta preocupació tenien els habitants de Castellot, que van reunir-se un vespre, vora el foc, per decidir què podien fer amb els pocs béns que tenien. Si arribava el moment, i havien de fugir corrents, havien de trobar una solució per, un cop fora l’enemic, poder refer la destrossa que haurien patit.
Estaven segurs que si l’enemic els trobava moneda, els la pendrien i després els matarien. Van decidir, l’endemà, anar-se’n pels camps dispersos, però abans van reunir tots els seus béns monetaris, principalment les monedes d’or, i les van posar dins la pell d’un bou, i anaren aquella mateixa nit, a enterrar-la en un lloc apartat, que només ells sabrien, tot esperant que un cop passat el fet destructiu poguessin tornar i recuperar cases i diners.
No van trigar a arribar els enemics. Feia tres dies que la gent havia fugit del poble de Castellot, quan es va sentir una forta veu:
– Endavant! A veure què trobarem aquí!
En arribar el poble estava abandonat. Van entrar dins les cases, però res de valor van poder trobar, ja que els seus posseïdors ja s’ho havien endut.
– han fugit! Aquí no hi ha ningú
– doncs si han fugit, mai més no podran tornar. Destruirem el poblat!
I així va ser.
Amb el temps, aquella gent que va enterrar la pell va morir sense haver pogut retornar, i quan els més joves ho feren, en veure tantes runes, tanta destrucció, enlloc de refer el poble, van decidir fer-ne un de nou una mica separat d’aquell. Va ser, i és, el poble de la Floresta. No obstant això, avui encara, la pell de bou, plena d’or, està colgada en algun lloc del terme.
En Malacara i la pell de bou plena de monedes d’or,
Explica la llegenda que en la partida coneguda com Els plans de la Qüestió, hi ha soterrada una pell de bou plena de monedes d’or, de fet la gent del poble n’hi ha trobat monedes, però mai el tresor.
En l’any 1352, quan el poble d’Estaràs havia passat al domini de Ponç de Vilallonga, hi havia un recaptador d’impostos molt malcarat, que deixava en la misèria a la gent a qui anava a recaptar els impostos per al senyor sense importar-li el més mínim la sort d’aquells.
Aquest encarregat recaptador d’impostos, sense sentiments, era anomenat Malacara, ell passava vegada rere vegada, per les masies i els camps, per tal de controlar els pagaments i que ningú s’escapés de pagar impostos. Els pagesos es queixaven de que no tenien per viure, no obstant ell els espremia.
Un dia al vespre, reunit amb uns quants homes de confiança, i sospitant que els pagesos s’amagaven alguna cosa, decidiren, anar demà a la nit a regirar totes les cases, i prendre tot el que poguessin tenir aquella pobra gent.
Un dels que eren amb ell a la reunió, anà a explicar-ho a la gent del poble aquella mateixa nit. La gent del poble va decidir posar tot el que tenien de valor en una pell de bou i enterrar-ho en algun lloc on en Malacara mai ho pogués trobar.
Quan en Malacara, arribà i registrà les cases, no hi va trobar res de valor, això va fer que en Malacara sospités que ho havien amagat tot, i es passà la vida vigilant-los per si mai sortien els objectes i diners que ell sospitava que els pagesos havien amagat.
Els pagesos van preferir no desenterrar-lo mai abans de que en Malacara ho recaptés. I encara resta enterrat ja que tots els que sabien on era tal tresor es varen morir, i amb ells el seu secret. “
Hostal del Bou (La Valldan, Berga)
Antic hostal de la Valldan edificat al peu del camí ral que anava de Berga a Cardona. Avui la casa encara existeix i dóna nom a la plaça de l’hostal del bou. Sembla que la casa ja estava edificada a principis del s. XIX, ja que hi na noticies que entre els anys 1804-1806 hi vivia la familia Bacardit, sent actiu fins l’any 1932 aprox.
FAMILIA ROTLLAN-CANUDASPerò l’origen de l’hostal encara és confús. La primera noticia que hem pogut documentar es de l’any 1825, quan el traginer Esteve Rotllan, natural de Bagà, i la seva dona Clemència Canudas van demanar diners a Mariano Guinovart, mestre de Taradell (Osona), per poder acabar les obres d’un hostal que estaven construïnt al terme de la Valldan. L’Esteve Rotllan havia nascut a Bagà i era bon coneixedor de l’ofici hostaler ja que uns anys abans havia arrendat la taverna del raval de Bagà.
El 1829 l’Esteve i la Clemència ja figuren com a propietaris d’un hostal que no tenia nom, ni tampoc permís per exercir l’activitat hostalera. Quatre anys després, el 1833, van guanyar un pleït judicial que havien interposat contra el regidor únic de la Valldan i contra Jaume Vilardaga, propietari de l’hostal de Sant Bartomeu, que devia estar en contra de l’obertura de nous negocis que li fessin la competència directa. L’hostal del Bou va obtenir finalment el permís per poder obrir com a taverna i hostal públic al terme de la Valldan.
La casa es va edificar en terrenys de la familia Canudas, a la partida coneguda com “els abeuradors“, i a l’esquerra del torrent de Garreta (després torrent de l’hostal del bou). Durant la primera guerra carlina , i concretament el 31 de gener de 1837, els carlins afusellaran vint-i-dos militars de l’exèrcit lliberal a les rodalies de l’hostal.FAMILIA SIBILLÀ-ROTLLAN A la mort del propietari Esteve Rotllan, l’hostal del Bou va passar amans de la seva filla Cecilia Rotllan Canudas, que vivia a Manresa, casada amb el procurador Pere Sibillà. Pels volts de 1843 es va edificar un altre hostal al costat mateix de l’hostal del Bou, que seria conegut com l’hostal de cal Passasserres. Els propietaris, que vivien a Manresa, devien arrendar l’hostal del Bou a diferents hostalers. El1847 hi trobem establert a Valentí Marigot, i el 1852 a l’Antoni Bonet i la seva dona Maria Antònia, que hi tenien llogada una habitació.
El 1854 la propietària Cecilia Rotllan Canudas otorga testament i deixa l’hostal al seu fill Pere Sibillà Rotllan, carnicer de Manresa. La propietat estava molt hipotecada i segurament per aquest motiu l’any 1872, Pere Sibillà decideix vendre la casa al seu principal prestatari, el traginer Joan Badia Canals de la Valldan. FAMILIA BADIA-MASSANÉS Joan Badia Canals (1825-1898) va néixer a Berga i era fill de Joan Badia i de Teresa Canals (1799-?) de Llinars. Es va casar amb Maria Massanés Camprubí (1827-1887) de Súria. Van tenir 8 fills : la Teresa (1850-1924), la Dolors (1852-?), l’hereu Joan Badia Massanés (1854-1945), la Queralt (1856-?), el Ramon (1858-?), el Miquel (1861-?), la Clara (1863-?), i l’Antònia (1869-1904). L’estiu de 1873 l’hostal del Bou i moltes cases de la Valldan són víctimes dels escorcolls fets per l’exèrcit governamental. L’any 1877 el matrimoni viu amb 7 dels seus 8 fills, i amb la mare del Joan, la Teresa Canals que ja era viuda. L’any 1881 els propietaris de l‘hostal del Bou fan una aportació econòmica per fer un nou altar a l’església de Sant Bartomeu de la Valldan, que estava a càrrec del rector mossèn Joan Prats.
FAMILIA BADIA-NOGUERA
L’hereu Joan Badia Massanés es va casar el 27 d’octubre de 1885 amb Maria Noguera Figueras (1864-1927). La Maria era filla de Salvador Noguera Viladom i d’Anastasia Figueras de la casa de cal Carrió de Sant Fruitós de Bages.
El matrimoni del Joan Badia i la Maria Noguera van tindre 9 fills : la Mercè (1883-1938), la Teresa (1888-1923), la Lola (1891-1911), el Joan (1892-1954), el Pere (1895-1920), la Maria (1897-1963), el Ramon (1901-1973), el Josep Maria (1904-1932) i l’Isabel Badia Noguera (1903-1984).
Entre el 1890 i el 1900 es va arrendar una part de la casa de l’hostal per acollir-hi l’escola de la Valldan i la seu de l’Ajuntament del poble de la Valldan. L’hostal es coneixia a finals del XIX com “cal Micus” i ja era lloc de parada obligada pels traginers que transitaven el camí ral de Cardona. El 1892 va néixer l’hereu Joan, el primer fill de la familia Badia-Noguera..
L’any seguent, com cada any a les 5 del matí del 25 de juny es van reunir davant de l’hostal del Bou, els traginers per tal de cel.lebrar la Festa dels Elois :
“A las 5 de la mañana, se reuniran cuadrupedos y bipedos en el hostal del Bou, a matar el cuch estos, emprendiendo luego los ginetes la marcha por el centro de la ciudad…”
El 24 de febrer de 1894 es publica al diari “El Bergadan” la noticia que l’hostal havia patit un incendi uns anys abans :”Bomba-Incendios: El Ayuntamiento posse hace tiempo una bomba, pero recordamos que cuando ocurrio el incendio del hostal del Bou no pudo servir, y no sabemos haya prestado hasta ahora servicio alguno”.
L’excursionista Artur Osona publicava l’any 1899 : “… del hostal de Sant Bartomeu se va en 10 minuts al Hostal del Bou y á la casa d’en Passa Serres, de hon en altre tant se va á la ciutat de Berga” (p.242)
L’any 1900 l’escola de la Valldan situada a la casa de l’hostal del bou acollia 5 nens i 11 nenes. El 1902 la metra titular Dª.Julita Mas es queixa a l’Ajuntament que l’hostal no és un lloc prou adeqüat per fer-hi classes, i ja es comença a planificar la construcció d’una nova escola a les afores del poble.
Nomès 3 anys després, el 1905, es fa el trasllat de l’escola provisional de l’hostal a la nova que s’havia construït a les afores del poble, quan ja s’havien fet els accessos desde la nova carretera. Aquell mateix any es crea una nova plaça de carter al poble, coincidint amb la publicació de la guia del Berguedà de l’excursionista César August Torras :
(. ..) “el passeig mes concorregut pels bergadans es el de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou, ben arreglat ab pedriços y ombrejat ab corpulent y espes arbrat” (p.40)
(…) “10 min de Berga. Hostal del Bou, unes quantes cases que fan d’hostal junt al cami, llochs populars d’esbarjo de la ciutat de Berga, molt concorreguts a les festes y en certes diades especialment. (p.242)
(…) “La nova carretera arrenca del carrer del Roser y passa pel costat del passeig de Pla Alemany, que porta a l’Hostal del Bou. 10m. (1k. escàs). Deixa de banda l’Hostal del Bou y segueix de dret molt propera a l’antich camí ral”. (cat, 339)
FAMILIA REIG-BADIA
El 15 d’octubre de 1913 la filla de l’hostal del Bou, Teresa Badia Noguera es va casar amb l’hereu de cal Planés de l’Espunyola, el Josep Reig Serra (1877-1931), on hi van anar a viure.
El Josep Reig era fill de Domingo Reig Marsinyac (1850-?) i de Paula Serra Cots de Berga (1854-?), coneguda com Munda, i tenia 7 germans. El patrimoni de la familia Reig constava en aquella època de sis finques de l’Espunyola: Planès, Comarmarda, Rafa, cal Capçana, el Mercadal i Ballestà, totes arrendades a parceria.
Un any després va nèixer el primer fill de la familia Reig-Badia, el Josep i dos anys després, el 1916 va néixer la Roser. Aquell mateix any el capellà J. Postius escriu la seva Guia de Berga :
“Partiendo de Berga por la calle del Rosario y dejando a un lado el Paseo del Pla Alemany se encuentra a 10 min. El Hostal del Bou, lugar de esparcimiento”. (p.37)
El fotògraf i excursionista Josep Salvany i Blanch va fer una fotografia de la façana l’any 1918, el mateix any que va néixer el tercer fill, el Joan Reig Badia. El 1920 va nèixer el quart fill, el Pere Reig Badia, i dos anys després, el 1922 l’excursionista César August Torras va publicar la guia del Cardoner coincidint amb el naixement de la Maria Teresa Reig Badia, el cinquè fill de la parella : “Hostal del Bou. Unes quantes cases s’apleguen al cap del passeig. La major part d’elles serveixen menjar y begudes”. (p.81)
El 3 de maig de 1923 va morir Teresa Badia Noguera a cal Planés de l’Espunyola, tres dies després d’haver donat a llum el seu sisè fill, el Ramon Reig Badia. Al quedar orfe de mare, el Ramon fou criat a dida a la casa de cal Serrador d’Avià, sent considerat un fill més de la familia Bascompte fins que assolí els 7 anys d’edat, moment en que retornà a l’Hostal del Bou amb els seus germans, avis i oncles. L’any 1927 va morir la Maria Noguera Figueras, dona de Joan Badia Massanés, propietari de l’hostal. El 16 d’abril de 1928 Josep Reig Serra de cal Planés, pare de les 6 criatures, es torna a casar en segones núpcies amb Maria Pujol Vila de Puig-reig. El 1929 Antoni Gallardo i Garriga, fotògraf i excursionista del CEC, va aturar-se davant de l’hostal i va fer una fotografia de la façana on s’hi veu roba estesa i carros a l’entrada. El 4 d’octubre d’aquell any, el diari la Vanguardia es fa ressò d’un greu accident de cotxe que es va produir a la carretera prop de l’hostal : “El martes, a las once y media de la noche, el auto número 37,395, guiado por Antonio Planas Subirana, en el que viajaban diez y nueve religiosos franciscanos, que, desde el convento de Santo Domingo, de Balaguer, se trasladaban a la residencia de esta ciudad, ál llegar al kilómetro 42 de la carretera de Solsona a Ribas, sitio conocido por el «Hostal del Bou», término municipal de la Vall-dán, se le rompió una clavija, ocasionando la salida de la rótula de la rueda de mando y, perdiendo la dirección, fue a chocar violentamente contra un árbol (…)” El 11 de setembre de 1931 va morir Josep Reig Serra a cal Planés. Al tornar de l’enterrament els tutors dels sis fills, Joan Badia, Pau Santandreu i Mossèn Viladot, i davant de tota la familia i els fills, pagaren a la viuda Maria Pujol la legítima, que va agafar totes les seves coses i se’n tornà amb la seva familia a Puig-reig. Els nens s’havien quedat sense pare i mare, i per aquest motiu els avis materns, Joan Badia i la Maria Noguera van decidir portar tots els néts a viure amb ells a l’hostal del Bou. Els néts grans, el Josep i el Joan, foren educats al col.legi dels Salesians de Barcelona; la Roser al col.legi de monges de Cervera, i els petits, el Pere, la Maria Teresa i el Ramon als col.legis religiosos de Berga. Durant la guerra civil, el Josep Reig Badia, de la lleva del 35 serveix a l’exèrcit Republicà a Madrid, mentre que el Joan Reig, de la lleva del 38 cridat a files als 16 anys, està en el bàndol Nacional al front de Terol. En aquell temps les filles, la Roser Reig, la Maria Teresa i també els fills Pere i Ramon els trobem a l’hostal ajudant l’avi Joan i la tieta Isabel a sobreviure, cuidant les terres i alguns animals. La casa ja havia deixat de fer les funcions d’hostal. El 31 de març de 1945 va morir l’avi Joan Badia Massanés i aquell mateix any, la tieta Isabel Badia Noguera (1903-1984) va marxar a l’Argentina amb el seu germà Ramon (1901-1973), capellà, que ja hi havia anat durant la guerra civil. L’any 1950 a la casa hi trobem empedronats el matrimoni Joan Badia Noguera de la Valldan casat amb la Trinitat de Badia Guitó de Berga, i els seus tres fills : el Ramon, la Maria Queralt i el Joan . També hi trobem empedronats a : Josep Reig Badia, cap de familia, amb els germans Joan, Pere, i el Ramon de la Valldan, i la Roser i la Teresa de l’Espunyola, amb les servents Filomena Traveset i Clemencia Pujol Subirana de Berga, i la Lola.
L’avi Joan Badia es va preocupar que tots els néts tinguessin ofici, així en Josep Reig Badia fou empleat de Banca; en Joan forner i després fou transportista; en Pere sastre d’ofici i pintor artístic, Teresa fou perruquera i el Ramon, el fill petit, fou mecànic. FAMILIA REIG-SOLANELLAS El 4 de maig de 1953 Josep Reig Badia es va casar amb la Herminia Solanellas Fornell (1932), i aquell mateix any, el 21 de setembre, es va casar el seu germà petit, el Ramon Reig Badia amb la Susanna Vila Vigo (1929). El 1944 va morir l’avi Joan Badia Noguera de l’hostal del Bou. Deu anys després va néixer la néta Maria Teresa Reig Solanellas. El 1955 Josep Reig Badia va comprar la casa de l’hostal del Bou al seu oncle Joan Badia Noguera, i d’aquesta manera passà a ser la casa pairal de la familia Reig-Solanellas.
http://hostals.blogspot.com.es/2012/06/hostal-del-bou-la-valldan-berga.html
L’Hostal del Bou Taradell, Osona
Hostal Mos del Bou en ALBATERA
L’Hostal del Bou
Ja no l’anomena gairebé ningú, sobretot d’ençà que, ja fa anys, es va modernitzar i va agafar el nom de fonda i, fins i tot, d’hotel. Ocupa un edifici del carrer de Casals cantonada amb el carrer de Vilar.
Referències:
“Jph. Adzerias hostaler hostal del Bou” (Cad. 1827, 267v); “Fonda del Bou” Aymat, José Monografia geográfica… (1905).
| Título | L’Hostal del Bou: comedia en un acte y en vers |
| Publicado en | 1895 |
| N.º de páginas | 82 páginas |
| Título | L’Hostal del Bou: comedia en un acte y en vers |
| Publicado en | 1895 |
| N.º de páginas | 82 páginas |
Antic hostal del terme de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre), a la comarca del Berguedà, situat al costat de l’antic camí ral que anava de Guardiola
Antics hostals de camí ral: Fonda Nova del Porvenir (Sant Sadurní d’Anoia
Antics hostals de camí ral: Hotel Pirineo (Puigcerdà)
Antics hostals de camí ral: Fonda Farga (Tremp)
Antics hostals de camí ral: Hostal ca la Rita (Viladrau)
Antics hostals de camí ral: Hostal del Gall (Centelles): Gall Centelles,
La tartana de Joan Pons, que enllaçava Manresa amb Vic per Calders, a l’entrada del Poble Nou de Moià (actual Avinguda de la Vila) l’any 1910
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada