Calaf -Una auditoria posa al descobert deutes de més d’un milió que no són a la llista de crèdits contrets

El govern de Calaf cobrava l’aigua als veïns i la deixava a deure a la subministradora

Una auditoria posa al descobert deutes de més d’un milió que no són a la llista de crèdits contrets

28.05.2016 | 07:28

L´alcalde, Jordi Badia, explicant els comptes a veïns de Calaf aj calaf

REDACCIÓ | CALAF L’Ajuntament de Calaf tenia un deute total al final del 2014 de 4.136.023 milions d’euros, el que li suposava un endeutament del 130,24%. Una part se sabia perquè era deute contret amb entitats d’estalvi, però una altra no. El deute als bancs al final del 2014 era de 3.094.801 euros, però hi havia un altre milió més per pagar que no tenen operacions de crèdit o que estan encobertes.
D’aquest milió afegit, hi ha 144.137 euros que són de la gespa artificial del camp de futbol, 261.151 euros d’un deute amb el ministeri de Foment per inversions en la millora del Castell, i 984.264 euros que els calafins paguen a Aigües de Manresa, ja que entre el 2004 i el 2009 l’Ajuntament va cobrar l’aigua als ciutadans però no va pagar les factures a l’empresa subministradora, segons ha explicat l’alcalde de Calaf, el republicà Jordi Badia, que va exposar els comptes als ciutadans calafins. Les dades es troben a l’informe econòmic i financer que ha elaborat l’empresa BDO Auditors per encàrrec de la Diputació de Barcelona.
La situació a final del 2014 era complicadíssima per a les finances municipals i limitava de manera molt important la capacitat de gestió de l’Ajuntament. Si s’haguessin sumat els crèdits reconeguts i aquest altre milió, el nivell d’endeutament s’hauria situat per sobre del 130%. I amb un nivell tan alt d’endeutament, l’Estat hauria pogut intervenir les finances i establir un estricte pla de viabilitat.

No ha estat així, però. Els més de 4 milions de deute hi eren, però 3.094.801 corresponien al deute amb entitats de crèdit, i la resta, no. Aquests més de 3 milions de crèdit suposen un deute viu del 97,45%, que ja és elevat, però no va encendre els llums d’alarma d’Hisenda (el límit se situa als 110%).
Aquest milió que el ministeri d’Hisenda no ha vist, s’explica perquè el crèdit per la instal·lació de la gespa al camp de futbol no el paga directament l’Ajuntament, sinó el club (i l’Ajuntament atorga una subvenció perquè l’entitat pugui pagar), també perquè el deute amb el ministeri de Foment no s’ha saldat ni resolt, i encara està pendent, i perquè en el tema de l’aigua, el que va fer l’Ajuntament anterior és pagar a Aigües de Manresa a través d’un cànon, que no consta com a crèdit, i que, repercuteix, de manera invisible als ulls del ciutadà, en el rebut de l’aigua. Calaf va estar sense pagar el consum d’aigua del 2004 al 2009. Això va generar un deute amb Aigües de Manresa de 656.413 euros, pels quals ara ha de pagar 984.264 euros, en un retorn pactat a gairebé 20 anys (fins al 2033).
Jordi Badia es va sorprendre en conèixer aquests dades de l’auditoria, però assegura que en el primer any que ha estat a l’Ajuntament ja han aconseguit reduir la despesa en deute. D’una banda, s’ha renegociat crèdits amb entitats d’estalvi i, d’altra banda, les inversions han estat mínimes per no incrementar la despesa.
“Hem fet molta feina d’ordenar i endreçar”, explica Badia, que assegura que en el deute total, en aquest moment, “el 26 de maig, s’estava en el 97%”, però “a final del 2017 espera estar per sota del 75%”.
Si s’aconsegueixen aquests nivells i es manté la despesa actual, l’economia municipal permetria afrontar inversions de cara al 2017-2018.
En aquesta perspectiva, l’alcalde Badia preveu poder invertir en una actuació urgent a l’ermita de Sant Sebastià, en els convenis amb solars buits per fer-hi pàrquings o zones de jocs per a nens, a acabar la sala d’actes municipal, a fer horts urbans i a renovar el ferm de la pista poliesportiva.
http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2016/05/28/calaf-ha-tornar-900000-euros/363285.html?platform=hootsuite

El deute de l’Ajuntament

On 31 de maig de 2016/ By Jordi Badia/In Articles 

L’Ajuntament de Calaf tenia un deute a 31 de desembre de 2014 de 4.136.023,59 euros, equivalent al 130,24 per cent dels ingressos liquidats, segons l’Informe Econòmic i Financer elaborat per l’auditora BDO per encàrrec de la Diputació de Barcelona a qui vam demanar el servei el setembre de l’any passat.
El resultat de l’auditoria augmenta en 1.041.222,13 euros el deute reconegut per l’anterior govern. La correcció s’explica, bàsicament, per tres deutes contrets per l’Ajuntament però no comptabilitzats com a tals: 635.933,51 euros amb Aigües de Manresa per haver deixat a deure les factures entre 2004 i 2011, 144.137,37 euros amb la UE Calaf per la instal·lació de la gespa artificial al camp de Les Garrigues i 261.151,25 euros amb el ministeri de Foment per les obres de rehabilitació del castell.
Divendres al vespre vam presentar el resultat de l’informe en una sessió de L’alcalde respon i vam contestar totes les preguntes que se’ns van fer. Vam explicar l’origen del deute a partir del que hem pogut esbrinar durant l’any que portem al govern municipal, fruit de l’anàlisi de la documentació oficial.
En resum, es pot concloure que entre els anys 2003 i 2011 es van acumular els dèficits que expliquen l’endeutament com a conseqüència, en primer lloc, d’una política pressupostària fictícia, en el sentit que es preveien ingressos per vendes de patrimoni que o bé no es realitzaven mai, o bé es realitzaven molt parcialment: 840.000 euros (per 1.125,91 euros) l’any 2003; 979.006 (503.411,95) el 2005; 570.000 (68.3888,08) el 2006; 2.670.184,51 (0) el 2007; 903.456 (0) el 2008; 320.195,42 (0) el 2009; 1.000.000 (0) el 2010; i 1.000.000 (0) el 2011.
Aquesta manera de procedir és incomprensible. Una previsió d’un ingrés tan elevat per l’alienació d’un bé pot fallar un any, o potser dos si és que les negociacions van de veres i hi ha una probabilitat alta de consumar-la, però si l’error es repeteix durant 8 anys, llavors, al nostre entendre, deixa de ser un error.
Una segona explicació del deute de 4,1 milions d’euros la trobem en una política imprudent pel que fa les inversions realitzades els darrers dotze anys, que en la majoria d’exercicis no es van poder cobrir amb el pressupost ordinari ni amb les subvencions. En aquest punt, hem detectat una pràctica sorprenent (és una manera de dir-ho, ja es deu entendre) consistent a demanar una subvenció per un projecte però, a l’hora de rebre la transferència, destinar els diners a una altra finalitat. Els dos casos més il·lustratius són el prèstec de 226.000 euros que es va demanar el 2007 per a comprar un camió d’escombraries nou i que, un cop ingressat, es va destinar a despesa corrent, i un préstec de 350.000 euros que es va demanar l’any 2014 a la Diputació a interès zero amb l’objectiu de disminuir el deute existent però que es va utilitzar per millorar la liquiditat.
El nostre propòsit, que hem començat a aplicar fa un any, és tot el contrari: tant els pressupostos com les inversions han de seguir un criteri de prudència. El nostre objectiu més immediat és reduir el deute per sota del 75 per cent, tant el financer com el total. La previsió de tancament de 2015 ens endreça el camí, però encara es devien 3.534.629,49 euros, un 100 per cent dels ingressos liquidats.
El deute de l’Ajuntament