Ves al contingut principal

Drets i Alonso-Cuevillas donant a Llarena una lliçó legal per recordar-li que no pot suspendre com a diputats els presos polítics

Drets dóna a Llarena una lliçó legal per recordar-li que no pot suspendre com a diputats els presos polítics

El Suprem va confirmar ahir el processament dels 25 encausats pel procés i es va presentar com l'últim pas abans que Llarena pugui suspendre els diputats empresonats

Comentaris 6  
Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional 4 vots )
M.B| "El jutge Llarena hauria de saber que la suspensió de càrrecs polítics està prevista per terroristes rebels que usin armes de guerra o explosius, com va sentenciar el TC l'any 1987, i no per casos de rebel·lions imaginàries". Amb aquestes paraules ha carregat el col·lectiu Drets contra el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, davant la confirmació ahir de la sala d'apel·lacions del Tribunal de processar per rebel·lió, malversació i desobediència (després de desestimar 15 recursos) els 25 encausats pel procés en aquest tribunal. Aquesta decisió s'ha presentat com un últim pas abans de suspendre com a diputats els presos polítics, per la qual cosa cal una interlocutòria motivada de Llarena per demanar-ho. 
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu
Pablo Llarena, en una imatge d'arxiu
© Pol Solà

COMPARTEIX
    



ETIQUETES

El jutge Llarena hauria de saber que la suspensió de càrrecs polítics està prevista per terroristes rebels que usin armes de guerra o explosius, com va sentenciar el TC l'any 1987, i no per casos de rebel·lions imaginàries.
La versió difosa ahir per la premsa espanyola, doncs, és que la confirmació del processament dels 25 encausats per part del Suprem dona via lliure a Llarena per suspendre de funcions els diputats empresonats per la justícia espanyola sense necessitat de judici, en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que diu que "ferma una ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó". Molts professionals del dret han negat que l’article sigui aplicable al cas català, com ja va fer al febrer l'advocat i membre del col·lectiu Drets, Agustí Carles. Segons va explicar a directe.cat, el Suprem vol fer un mal ús de la Llei d'Enjudiciament Criminal en relacionar el terme "individus rebels" amb els líders independentistes. Però, per entendre-ho, cal buscar l’origen de l’article.

El 384 bis neix després de l’article 55.2 de la Constitució Espanyola, que regula primerament l’estat d'excepció o de setge a l’Estat espanyol. Emmarcat en el capítol sobre “suspensió dels drets i llibertats”, aquest article constitucional permet la creació d’una llei per “determinar la forma i els casos en que, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets [...] poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l'actuació de bandes armades o elements terroristes”. Aquí rau el problema: tot i que ho diu clarament, només bandes armades o elements terroristes; el 1984 -quan s'aprova la llei orgànica corresponent “excedint-se del que diu la Constitució Espanyola”-  s'introdueix el terme “rebels” en l’època dura del terrorisme d’ETA. Una llei que tant el Parlament Basc com el català recorren per inconstitucional, qüestionant al Tribunal Constitucional quin significat tenen els “elements rebels” que hi apareixen. El 1987, el TC fa pública una sentència en que interpreta el concepte i l’equipara amb l'ús il.legítim d'armes de guerra o explosius per trencar l'ordre constitucional. És a dir, els “rebels” són terroristes amb l’objectiu de trencar Espanya. 
No és fins al 1988 -amb tot- quan arriba el famós article 384 bis, amb una nova llei orgànica que deroga la de 1984. “Aquesta llei estableix el concepte d'’individus rebels’, que cal interpretar segons la sentència del Tribunal Constitucional” que es dicta mentre aquesta norma ja s'estava tramitant, explica Agustí Carles.  Segons ell, la “prova” que el terme “individus rebels” és només aplicable a casos de violència terrorista és que no apareix en cap reforma posterior del Codi Penal. De fet, en la reforma que esdevé -el 1995- en el Codi Penal de la democràcia ja només es parla de "bandes,organitzacions o grups terroristes" i en la darrera (que es fa el 2015 per introduir els casos de jihadisme) d’"organitzacions o grups terroristes". El delicte de rebel·lió comès per terroristes té una regulació diferenciada. 

Amb tot, la interlocutòria de la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem que obriria la porta a que Llarena demanés la suspensió d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva assegura que és "suficientment raonable" qualificar els fets de rebel·lió perquè va existir "un alçament" amb un ús "enganyós" per poder aconseguir la independència "al marge de la llei". Tot i que la sala reconeix que el codi penal parla de rebel·lió com un alçament "públic i violent",  s'atreveix a dir que això no implica necessàriament l'ús d'armes. En la interlocutòria, descriuen el terme "alçament" quan les autoritats catalanes decideixen "des de l'exercici del seu poder derogar la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic que s'oposa als seus designis", substituint-los -segons la interlocutòria- per "d'altres normes emanades dels seus propis poders legislatius, negant amb tot això l'autoritat de l'Estat i constituint-se en un poder polític absolutament autònom, usant de manera enganyosa el poder que se'ls va conferir amb finalitats molt diferents".

La sala torna a admetre que aquesta explicació no encaixa amb la descripció "clàssica" del pronunciament militar, però que la "falta de similitud formal no impedeix la possibilitat de considerar-la correctament inclosa en el precepte que correspon a la rebel·lió". També té la barra de dir que van existir "indicis suficients d'actes violents" almenys en els dies 20 de setembre i 1 d'octubre i que es van exercir "contra les persones i les coses". A més, apunta que els ciutadans es van "alçar pública i tumultuàriament amb la finalitat d'impedir per la força i al marge de les vies legals l'aplicació de les lleis" i alerta que això seria constitutiu d'un delicte de sedició.

Els magistrats també rebaten els arguments de la defensa d'Oriol Junqueras i neguen que existís persecució política. Apunten que es pot defensar un projecte polític "sempre dins el sistema constitucional", però apunta que en aquest cas es va fer "acudint a actes de violència que, tot i realitzats per tercers, haurien estat incitats de manera directa o indirecta i assumits per ells". Retreu als recurrents que parlin del procés independentista com una actitud "festiva i pacífica". Segons els magistrats, això és "una certa banalització del que va passar". Segons la sala, es van produir uns fets "d'inusitada gravetat en un sistema democràtic". Sobre el dret a vot, respon que no es pot exercir "en qualsevol moment ni de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte", i apunta que a Espanya el dret a vot és "extremadament generós" ja que permet la presentació de candidatures que "pretenen abolir el sistema constitucional".
Com queda la situació dels diputats exiliats?

Està per veure quina interpretació de la llei fa el jutge Llarena en el cas dels diputats exiliats, Antoni Comín i Carles Puigdemont, que  tenen decretada la presó provisional a través de la mateixa interlocutòria de processament, on el jutge acordava mantenir les mesures cautelars contra ells. Segons recordava Carles, “no es poden prendre mesures com la inhabilitació sense ser escoltat” i -per tant- el jutge Llarena hauria de tornar a activar l’euroordre de detenció - "no de detenció i ingrés a presó”, perquè no pot empresonar els afectats abans que declarin- contra Comín a Bèlgica que ja va retirar en una ocasió per por a fer el ridícul davant la justícia europea. En el cas de Puigdemont, la resolució de la justícia alemanya encara no ha arribat.
Responsabilitats penals per a Llarena 
“Qui apliqui l'article 384 bis al cas d'un presumpte delicte de rebel·lió on en cap cas s'han usat il·legítimament armes de guerra, munició i explosius -si ens atenem al segon apartat de l'article 55 de la  Constitució Espanyola- incorrerà en responsabilitat penal si fa un ús injustificat o abús d'aquesta prerrogativa”, explica Agustí Carles per afegir que “si el jutge Llarena aplica aquest precepte als representants polítics independentistes pot incórrer en responsabilitat penal per violació dels drets i llibertats fonamentals recorreguts per la llei”. “Aleshores, qui podria resultar querellat i -en el seu cas- inhabilitat, seria el mateix Jutge del Suprem”, sentenciav

http://www.directe.cat/noticia/785683/drets-dona-a-llarena-una-llico-legal-per-recordar-li-que-no-pot-suspendre-com-a-diputats-e




L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha reaccionat a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena, que ordena la suspensió de càrrecs de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull, recordant que la Llei d’Enjudiciament Criminal només permet la suspensió de càrrecs electes en supòsits de terrorisme.
A més, Alonso-Cuevillas diu que per a suspendre Puigdemont i, una vegada es resolgui un recurs, Toni Comín, cal que estiguin en situació de presó. En canvi, Llarena argumenta que l’ordre d’ingrés a presó vigent a l’estat espanyol li permet de suspendre els diputats exiliats. Afegeix que el processament no és ferm su encara pot ser recorregut per algunes de les parts.

La suspensió de càrrecs electes ex 384 bis Lecrim només és aplicable en supòsits de terrorisme
Requereix no només ordre de presó, sinó també situació de presó
La interlocutòria de processament (única) no es pot considerar ferma si encara pot ser recorreguda per alguna part
👏👏👏

Més informació:
[VilaWeb https://www.vilaweb.cat/noticies/alonso-cuevillas-recorda-que-nomes-poden-suspendres-carrecs-electes-en-suposits-de-terrorisme/
L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha reaccionat a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena, que ordena la suspensió de càrrecs de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull, recordant que la Llei d’Enjudiciament Criminal només permet la suspensió de càrrecs electes en supòsits de terrorisme.
A més, Alonso-Cuevillas diu que per a suspendre Puigdemont i, una vegada es resolgui un recurs, Toni Comín, cal que estiguin en situació de presó. En canvi, Llarena argumenta que l’ordre d’ingrés a presó vigent a l’estat espanyol li permet de suspendre els diputats exiliats. Afegeix que el processament no és ferm su encara pot ser recorregut per algunes de les parts.
Més informació:
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
https://www.vilaweb.cat/noticies/alonso-cuevillas-recorda-que-nomes-poden-suspendres-carrecs-electes-en-suposits-de-terrorisme/

Entrades populars d'aquest blog

Mesa de Salomón (rey de Israel, 978-931 a. C.) –conocida también como Tabla o Espejo de Salomón