Passa al contingut principal

Finalitza l’excavació arqueològica a les ruïnes del castell de Mirambell


Finalitza l’excavació arqueològica a les ruïnes del castell de Mirambell


14
Aquesta darrera setmana va finalitzar l’excavació arqueològica a les ruïnes del castell de Mirambell que es van iniciar el passat mes de juliol.
Els treballs de la intervenció arqueològica realitzada han consistit en l’extracció del nivell de runes i enderroc que, amb el temps, s’havien anat acumulant tant a l’interior com a l’exterior de la fortificació, fins a assolir els nivells arqueològics. A partir d’aquest moment, i de forma manual, ha continuat el treball de camp tot identificant diferents estructures vinculades a les darreres fases habitades i de treball en el recinte del Castell de Mirambell.
Cal destacar la localització de restes que podríem relacionar entres els segles XVIII i principis del s. XIX i se n’ha pogut anar seguint l’evolució del lloc a través d’altres materials. Des del què sembla que seria inicialment un estable a un cup per a la producció de vi, que amb l’arribada de la fil·loxera va quedar abandonat i se’n va propiciar l’aprofitament dels seus materials per a noves construccions.
L’excavació en l’àrea exterior de les estructures muraries medievals han servit per eliminar el nivell d’enderrocs que s’hi havia acumulat i que no permetien veure ni estudiar les diferents fases constructives i destructives del mur exterior dels castell.
Aquest treball arqueològic en el sector exterior ha permès copsar i interpretar clarament les dues principals fases constructives de la fortalesa medieval.
Un primer moment (s. XI) amb la construcció d’una torre cilíndrica en l’extrem nord del tossal i un segon moment (s. XIII-XIV) amb el desmuntatge de la torre del s.XI i el bastiment d’un recinte poligonal, pròpiament el castell, de cinc cares que ocupava tot el tossal de Mirambell i que delimitava la fortalesa.
Aquest espai, des del seu abandonament, ha estat objecte d’importants extraccions de pedra i altres materials per a les construccions que es realitzaven al nucli de Mirambell. Aquestes intenses activitats extractives tant en les estructures constructives com en els nivells geològics, han destruït les estructures i els nivells arqueològics medievals, restant-ne només d’aquest moment, els  imponents murs nord i oest amb alçades conserves superiors als quatre metres i amplades de més d’un metre i mig.
Aquesta intervenció arqueològica és el primer pas a l’hora de recuperar aquest espai històric i emblemàtic de l’Alta Segarra. L’objectiu és posar en valor i protegir un dels elements patrimonials més significatius del nucli de Mirambell, el castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb l’objectiu de crear un espai cultural i dinàmic que expliqui la història dels Castells de la Marca en el territori de l’Alta Segarra.
http://veuanoia.cat/finalitza-lexcavacio-arqueologica-a-les-ruines-del-castell-de-mirambell/


Mor una veïna de Calaf després de precipitar-se amb un tot terreny a un pantà de Conca


368
Una veïna de Calaf va morir el passat dimecres després que el vehicle en què anava es precipités a un embassament de la província de Conca. La víctima, Teresa Moreno, de 59 anys i molt vinculada al municipi tot i no residir-hi, viatjava acompanyada d’un amic que va ser detingut per homicidi imprudent i després posat en llibertat sota fiança. Segons sembla l’accident es va produir després que l’amic, i conductor del cotxe, sortís a fer unes fotografies i el vehicle caigués, terreny avall, fins l’embassament d’Henchidanos.
La víctima vivia a Sant Cugat del Vallès però se la veia de manera molt freqüent pel municipi de l’Alta Anoia, ja que col·laborava amb diverses entitats i associacions. L’enterrament serà aquest dissabte a la tarda, a les 5, a Calaf.
https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3727415909287747148#editor/target=post;postID=7734541378453077116

Marc Sendiu, regidor de Festes dels Prats de Rei: “Hem d’intentar pensar en un nou ens per gestionar els serveis dels municipis de l’Alta Segarra”


33
Aquest cap de setmana, Els Prats de Rei celebra la seva Festa Major. Aprofitant-ho, entrevistem al regidor de Festes del municipi, Marc Sendiu.
Hi ha alguna novetat important en la Festa Major d’aquest any?
L’esquema general segueix la línia dels anys anteriors. L’any passat vam incorporar inflables i la festa de l’espuma a la piscina. Seguim la mateixa línia que creiem exitosa.
La Festa Major l’encetarem amb un concert de Vent Endins que ens fa especial il·lusió perquè alguns dels membres del grup són del poble.
L’Escala en Hi-Fi també és una de les activitats més participades.
Per altra banda, una de les coses que ens fa més il·lusió és que l’Associació Cultural i Recreativa Sigarra s’encarregui del Pregó de Festes. És una de les entitats amb més activitat del poble amb el pessebre vivent, les caramelles, el sopar romà i moltes altres coses que organitzen.
Hi ha previst alguna reivindicació durant la Festa Major per recordar els presos polítics i exiliats?
Les estovalles de la botifarrada popular seran de color groc i probablement es faci algun incís en l’acte institucional del 14 d’agost. En volem fer esment però no volem que la Festa Major estigui centrada en la reivindicació.
Fa poc heu començat amb la recollida d’escombraries porta a porta. Quina és la valoració d’aquestes primeres setmanes?
Fa un any la intenció era facilitar aquest servei junt amb els altres municipis de l’Alta Segarra, a través de la Mancomunitat de l’Alta Segarra. Però la situació política a l’Ajuntament de Calaf no ha estat favorable, amb un govern en minoria, i això ha provocat que no s’hagi pogut implantar el porta a porta a nivell de l’Alta Segarra.
Així que hem hagut de buscar solucions i finalment ens hem acollit al Consell Comarcal de l’Anoia.
La implantació ha estat una mica ràpida, en un principi crèiem que seria al setembre però finalment se’ns ha avançat i ha sigut ara al juliol. La gent no s’ho esperava massa, però tothom s’ha adaptat i tret d’algunes situacions excepcionals com la residència Apinas o productors més grans que hem d’acabar d’ajustar, el resultat de moment és positiu.
Tampoc teníem alternativa, hem d’anar cap a aquest model per aconseguir uns índex de reciclatge del 80-85% i el porta a porta sembla que en ho ha de facilitar.
Quins projectes teniu pensats fer en aquests 10 mesos que queden de legislatura?
Està previst que s’acabi el nou magatzem municipal, que és el projecte més important de la legislatura. Calculem començar l’execució a la tardor i acabar-la com a molt tard a inicis del 2019.
Aquest estiu estem fent l’adequació de l’escola i el menjador per temes de seguretat, renovant tots els falsos sostres i fent la teulada del menjador nova també.
Aquest any també farem l’arranjament del camí dels Seguers i l’adequació del Pont de l’Albareda, posant-hi unes baranes per augmentar-ne la seguretat.
A més, gràcies al programa complementari de la Diputació, fem una actuació de consolidació de l’ermita de Sant Ermengol. No l’estem reformant en el seu global però sí que en fem una actuació de xoc.
Tot això ho fareu en el que queda de 2018. Hi ha res previst de cara a inicis de l’any que ve?
Pretenem acabar l’última fase de la museïtzació de la plaça de la Mare de Déu del Portal. Fer que sigui un espai visitable i que sigui un punt més d’interès turístic dels Prats de Rei.
També farem adequació de la senyalització de la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei.
A més, ens hem proposat potenciar que més escoles visitin el museu de Prats i tots els seus llocs històrics i és per això volem editar uns dossiers didàctics perquè els alumnes en pugin fer les activitats corresponents. Es tractaria de fer una visita guiada que englobés el museu, la Torre de la Manresana i la Plaça de la Mare de Déu.
Quina és la valoració d’aquests tres anys de legislatura?
Les obres de la piscina crec que han estat molt positives. La nova fondària (menys profunditat), permet més estalvi i fer noves activitats com aquagym, amb un gran èxit de participació.
La reforma del Parc de davant de la piscina també ha estat molt satisfactòria perquè, sobretot en els mesos d’estiu, se’n gaudeix molt.
Ha afectat la situació política de Catalunya i especialment l’aplicació del 155 en el dia a dia de Prats de Rei?
A nivell econòmic, pagaments i aquestes coses, l’afectació no ha estat massa important. Però és evident que ens ha afectat a nivell nacional. També és veritat que la dependència econòmica que ara tenim de la Generalitat és molt diferent a la d’abans en què teníem subvencions com el Pla d’Obres i Serveis que ara ha quedat reduït a una subvenció molt petita, però la Diputació ha continuat en la seva línia. De fet això sempre ho diem, sort en tenim de la Diputació!
Sense ella, per exemple, el magatzem municipal no l’hauríem pogut portar a terme.
Abans parlàvem de l’Alta Segarra. En algun moment hi ha hagut una possibilitat real de ser una comarca?
Els municipis sempre l’hem reivindicat. I ara, de fet, estem en una situació estranya. Els municipis de l’Alta Segarra estem a la vegueria de la Catalunya Central, però dins una comarca que forma part de la vegueria del Penedès. Hem d’intentar pensar en una entitat gestora per intentar administrar els serveis i que, evidentment, estigui dotada de recursos. No som gaire partidaris de tenir una seu del Consell Comarcal de l’Alta Segarra. Volem una estructura simple però que encaixi administrativament en el marc que tenim.
La voluntat política ha de venir acompanyada de la voluntat de la gent. No podem fer res sense la gent.
Amb aquest ens administratiu nou que reclamem, potser podríem millorar el tema del transport públic, per exemple. Per anar a Manresa, molts municipis de l’Alta Segarra tenen moltes dificultats, no hi ha massa possibilitats.
Els Prats de Rei té aigua, aquest no és el problema. El que passa és que la qualitat d’aquesta aigua és molt baixa, amb nivells massa alts de nitrats i això fa que no es pugui beure. Hem reivindicat per activa i per passiva que s’activi el servei de la Llosa del Cavall. La xarxa està desplegada, els dipòsits fets i ens aniria molt bé perquè barrejaríem la nostra aigua amb la de la Llosa del Cavall i reduiríem el nivell de nitrats. Estem al mateix punt que estàvem l’any passat quan semblava que la solució seria ràpida.
http://veuanoia.cat/marc-sendiu-regidor-de-festes-dels-prats-de-rei-hem-dintentar-pensar-en-un-nou-ens-per-gestionar-els-serveis-dels-municipis-de-lalta-segarra/


La guerra del Francès i el drama de la Margaridó ompliran els carrers de Sant Martí Sesgueioles


69
Demà, dissabte 11 d’agost, Sant Martí Sesgueioles es transportarà a inicis del segle XIX, a l’època de la guerra del Francès. Durant la tarda i nit es podrà passejar, sentir i gaudir d’uns temps passats i sobretot del drama, inspirat en fets històrics, amb la representació de La Margaridó, una actuació que fa reviure uns valors, una forma de vida molt del nostre temps i el nostre entorn, tot i haver succeït fa més de 200 anys.
L’associació la Corriola i pràcticament tot el poble de Sant Martí, davant de la insistència de molts amants de la dramaturgia i la seva pròpia nostàlgia, van decidir donar vida, novament, a la Margaridó i el seu amant, representació lírica d’Apel.les Mestres, escrita a finals del s. XIX. Això serà el proper dissabte dia 11 d’Agost a partir de les 6 de la tarda. Enguany, però, serà una representació diferent. Durant la tarda tot el poble, engalanat per a l’ocasió, s’omplirà de racons amb quadres escènics de les costums de l’època (inicis del s. XIX). Al mateix temps els visitants podran gaudir d’un mercat de productes artesanals de la zona, l’Alta Anoia. Hi haurà un espai anomenat el Rebost de la Margaridó on es servirà un sopar amb productes tradicionals de l’època.
Quan es faci fosc es durà a terme la representació de l’obra, prop de l’antiga estació de Sant Martí. Una cinquantena d’actors, veïns del poble i actors amateurs, amb adaptació teatral i direcció de Pilar Guardiola i música en directe original d’en Jeroni Pagan, faran reviure, en vers, l’èpica col·lectiva i l’amor impossible que protagonitzen un soldat francès anomenat Tambor i la Margaridó, filla de Sant Martí. Aquesta obra fou convertida en dramatúrgia teatral el 1916.
L’any 1991 es va representar per primera vegada l’obra d’Apel.les Mestres, escrita fa uns 130 anys, sota la direcció de l’advocat i amant del teatre Joan Oller de Calaf, però molt vinculat amb el poble de Sant Martí. Posteriorment, el 2016 es va fer una segona representació en el 25è aniversari de la se seva primera representació i en honor a Joan Oller, desaparegut, coincidint també amb 80è aniversari de la mort d’Apel.les Mestres, autor de l’obra. L’any passat és van dur a terme petites representacions en diferents pobles de l’Alta Anoia, rememorant llocs i fets tal i com s’explica en el poema.
La representació està promoguda per La Corriola amb el suport de l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i per la pràctica totalitat dels veïns
Per poder assistir a la representació és necessària la reserva d’entrades anticipada, tr ucant al telèfon 659192110.

http://veuanoia.cat/la-guerra-del-frances-i-el-drama-de-la-margarido-ompliran-els-carrers-de-sant-marti-sesgueioles/
 
© EFE
Los vecinos de Calaf (Barcelona) habían visto las impactantes imágenes del Land Rover rodando ladera abajo hasta sumergirse en el embalse de Alarcón (Cuenca), pero hasta este viernes -dos días después- no supieron que la fallecida, la mujer que se encontraba en el interior del vehículo, era su paisana Teresita M.
Viuda desde hacía tiempo, de 59 años y madre de dos hijos, Teresita era una empresaria muy conocida en la zona, dueña de un aserradero. "Era una mujer muy agradable y muy guapa, parecía mucho más joven de su edad", cuenta una vecina.
Al tiempo que la noticia se expandía por Calaf, el hombre que acompañaba a Teresita, Luis P., de 52 años, y originario de una pequeña localidad leridana a 60 kilómetros de Calaf, pasaba a disposición judicial. La titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 2 de Motilla del Palancar, que lo ha imputado como presunto autor de un homicidio por imprudencia grave, lo dejó en libertad provisional bajo fianza de 1.500 euros que deberá depositar antes del 20 de agosto. "Por lo que manifiesta, en este momento carece de recursos económicos, no dispone de efectivo", dice el abogado que lo defiende de oficio, Julián Amoraga.
Explica el letrado que, según su declaración, el suceso parece ser fruto de "un desgraciado accidente". "Él tampoco puede precisar mucho los detalles porque conforme han ido avanzando los días ha entrado en una fase de medio shock. Ha ido asumiendo lo sucedido y está en un estado de mucho nerviosismo, como es lógico ante una circunstancia como esta", dice Amoraga.
Aunque en un principio trascendió que Teresita y Luis eran pareja, éste lo ha negado ante la juez, declarando que tenían un relación de amistad y que simplemente viajaban juntos.
El miércoles por la tarde, poco después de que sucedieran los hechos, a pie del embalse, Luis relataba lo sucedido al alcalde de Alarcón, Pedro Párraga: "Estaba sentado en una piedra enfrente, muy impactado. 'Alcalde, ¿dónde estoy? No sé ni dónde estoy. Me quedé impresionado del paisaje, bajé del coche para hacer unas fotos y creí que también iba a bajar mi compañera. Dejé el coche, anduve unos pasos hacia el precipicio y cuál fue mi sorpresa que, al darme la vuelta, ya estaba el coche volando'", reproduce el alcalde sus palabras.
Luis le contó también que llevaban unos días de viaje, que habían partido de Lérida y que pasaron por ZaragozaMadrid y Chinchón antes de recalar en Alarcón. "En Calatayud[Zaragoza] habían tenido un problemilla. Se le calentó el coche, se quedó aparcado en mal sitio y un camión se llevó el espejo retrovisor. Le dieron el alto y le hicieron un juicio rápido que los detuvo un tiempo. '¡Vaya un viaje accidentado!', me dijo", explica Pedro Párraga. El alcalde le facilitó ropa -sólo vestía un bañador y todas sus pertenencias y documentación se encontraban en el vehículo- y alojamiento en un hotel de la localidad.
El resultado preliminar de la autopsia, según informa el Tribunal Superior de Justicia de Castilla-La Mancha, es que Teresita «falleció a causa de un traumatismo torácico, sin indicios de criminalidad
https://www.msn.com/es-es/noticias/espana/la-mujer-que-muri%C3%B3-al-caer-con-su-coche-al-pantano-de-alarc%C3%B3n-es-una-empresaria-catalana-viuda/ar-BBLMi8Y?li=BBpmbhJ&ocid=mailsignout

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fábrica de Fideos COGORNO S.A-PERU

LA LEYENDA DE LAS TRES MARÍAS, Alnitak, Alnilam y Mintaka,constelación de Orión

Una planta versátil: ¿Cuáles eran las numerosas aplicaciones del Cannabis en el antiguo Egipto?- La empresa Soria Natural ya esta comercializando las gotas de CBD con THC DEL CANNABIS en Méjico