Víctor Manuel,hi ha una cançó que sí que callarà a Barcelona ,el segon single que va publicar Víctor Manuel amb 19 anys dedicada a exaltar al dictador Franco
TAL FARÀS, TAL TROBARÀS
La cleca de Mainat a Víctor Manuel: aquesta no la cantaràs a Barcelona
El Nacional
Barcelona. Diumenge, 9 de setembre de 2018
Barcelona. Diumenge, 9 de setembre de 2018
Josep Maria Mainat ha enviat a Víctor Manuel una resposta amb un desafiament. El productor i músic, antic membre de La Trinca, ha recordat al cantant asturià que, a Barcelona, no s'atrevirà a cantar qualsevol cançó del seu repertori, com ha declarat.
Víctor Manuel farà una gira amb el seu nou àlbum que conté una cançó en la que reivindica l'orgull de ser espanyol. Fins aquí perfecte.— Josep M. Mainat (@MainatJM) 8 de setembre de 2018
Però també declara: "No callaré cap cançó a Barcelona, em compren sencer com soc"
I a mi em sembla que hi ha una cançó que sí que callarà ... pic.twitter.com/DxOKqLxwtn
Es tracta del segon single que va publicar Víctor Manuel. Tenia 19 anys. "Bé, són pecats de joventut, coses que passen", va dir el cantant a El Mundo quan aquesta història va reaparèixer, el 2007. "Tenia 18, 19 anys, era una criatura que no sabia res, estava començant, no estava gens polititzat, no sabia molt bé què deia... El meu pare no sabia ni volia saber res de política. Volia fer un disc sobre personatges coneguts... i així va sortir la cosa". La lletra diu:
'Un gran hombre'
Hay un país
que la guerra marcó sin piedad.
Ese país
de cenizas logró resurgir.
Años costó
su tributo a la guerra pagar.
Hoy consiguió
que se admire y respete su paz.
No, no conocí
el azote de aquella invasión.
Vivo feliz
en la tierra que aquél levantó.
Gracias le doy
al gran hombre que supo alejar
esa invasión
que la senda venía a cambiar.
Otros vendrán
que el camino no habrán de labrar.
Él lo labró,
a los otros les toca sembrar.
Otros vendrán,
el camino más limpio hallarán.
Deben seguir
por la senda que aquél nos marcó.
No han de ocultar,
hacia el hombre que trajo esta paz,
su admiración.
Y por favor pido siga esta paz
que la guerra marcó sin piedad.
Ese país
de cenizas logró resurgir.
Años costó
su tributo a la guerra pagar.
Hoy consiguió
que se admire y respete su paz.
No, no conocí
el azote de aquella invasión.
Vivo feliz
en la tierra que aquél levantó.
Gracias le doy
al gran hombre que supo alejar
esa invasión
que la senda venía a cambiar.
Otros vendrán
que el camino no habrán de labrar.
Él lo labró,
a los otros les toca sembrar.
Otros vendrán,
el camino más limpio hallarán.
Deben seguir
por la senda que aquél nos marcó.
No han de ocultar,
hacia el hombre que trajo esta paz,
su admiración.
Y por favor pido siga esta paz
Víctor Manuel, que sempre ha fet qüestió de la seva militància comunista, primer, i d'esquerres des de sempre, havia fet eliminar la cançó del seu catàleg. Aquí és on entra Mainat altra vegada, explicant com li va arribar el disc amb la cançó dedicada a Franco:
El meu germà Joan Ramon feia un programa a Ràdio 4 pels anys 80 i un dia va descobrir aquest disc i el va radiar.— Josep M. Mainat (@MainatJM) 8 de setembre de 2018
L'endemà, gent de CCOO i del PSUC van fer desaparèixer de la discoteca de RNE totes les còpies.
Però en Joan Ramon en va conservar una... pic.twitter.com/IYpkxGEVyN
Víctor Manuel ha explicat uns quants cops la història darrera de la cançó sobre el dictador:
https://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/mainat-victor-manuel-franco_303033_102.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada