Sabies que el català va ser la llengua del poder a Grècia? Durant bona part del segle XIV, Atenes, Tebes i altres ciutats de la Grècia central van ser governades per una elit procedent de la Companyia Catalana. El grec continuava sent la llengua de la majoria de la població, però el català s’utilitzava per redactar lleis, privilegis, cartes i decisions polítiques. L’any 1380, a l’Acròpolis d’Atenes, aleshores convertida en una fortalesa coneguda pels catalans com el castell de Cetines, es va redactar un document polític excepcional. Estava escrit en català i regulava el govern dels ducats d’Atenes i Neopàtria. Eren els anomenats **Capítols d’Atenes**, una demostració clara que el català no només havia arribat a Grècia amb els almogàvers. També s’havia convertit en una llengua de poder. De mercenaris a governants Tot havia començat amb la batalla d’Halmiros de 1311. La Companyia Catalana va derrotar l’exèrcit del duc franc Gualter de Brienne i va eliminar bona part de la noblesa q...

  (VÍDEO) France 24 es fa ressò de la "nova generació de catalans que volen revifar l'independentisme" El reportatge de la cadena francesa assegura que molts joves han traslladat la reivindicació a l'àmbit cultural Política 26.08.2026 06.45 h Jordi Riba  0   Miniatura del reportatge de France 24 sobre l'independentisme català Autor/a: France 24 La cadena televisiva France 24 ha dedicat un reportatge "a la nova generació de catalans que intenta reviure l’impuls independentista a través de la cultura i la defensa de la llengua". Publicat el 17 d’agost sota el títol “A new generation of Catalans tries to rekindle the independence movement” ("Una nova generació de catalans tracta de revifar el moviment independentista"), descriu com, després del bloqueig polític i institucional post-2017, molts joves han traslladat la reivindicació del carrer i les urnes a l’àmbit cultural. El reportatge, rodat el juny a Catalunya, parteix de la realitat d’una ...

  Cap a un nou independentisme de masses: apunts previs a les mobilitzacions de la Diada A l’hora de construir un nou relat per a l’independentisme hem de reivindicar el Primer d’Octubre com un gran exercici de mobilització, desobediència civil i democràcia popular 01.09.2026 - 21:40 Reproduir 00:00 00:00 Silenciar Settings Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google. Afegeix VilaWeb al teu Google Si revisem els fets d’octubre del 2017 i els esdeveniments posteriors, constatem que la majoria de la direcció independentista no va tenir una voluntat decidida d’assolir la independència mitjançant una ruptura insurreccional amb l’estat, sinó que va optar, sobretot, per pressionar-lo amb un referèndum amb aval internacional i per negociar un millor autogovern. Això es va fer evident en episodis tan diversos com els dubtes sobre la continuïtat del referèndum l’1 d’octubre a migdia, la desactivació de la mobilització el vespre de la vaga general del 3 d’octubre, la declara...