Sabies que el català va ser la llengua del poder a Grècia?

 

Sabies que el català va ser la llengua del poder a Grècia?

Durant bona part del segle XIV, Atenes, Tebes i altres ciutats de la Grècia central van ser governades per una elit procedent de la Companyia Catalana. El grec continuava sent la llengua de la majoria de la població, però el català s’utilitzava per redactar lleis, privilegis, cartes i decisions polítiques.

L’any 1380, a l’Acròpolis d’Atenes, aleshores convertida en una fortalesa coneguda pels catalans com el castell de Cetines, es va redactar un document polític excepcional. Estava escrit en català i regulava el govern dels ducats d’Atenes i Neopàtria.

Eren els anomenats **Capítols d’Atenes**, una demostració clara que el català no només havia arribat a Grècia amb els almogàvers. També s’havia convertit en una llengua de poder.

De mercenaris a governants

Tot havia començat amb la batalla d’Halmiros de 1311. La Companyia Catalana va derrotar l’exèrcit del duc franc Gualter de Brienne i va eliminar bona part de la noblesa que governava el ducat d’Atenes.

Els almogàvers ocuparen ràpidament Tebes, Livàdia i Atenes. Una força militar errant es transformava així en una comunitat territorial, amb terres, castells, consells municipals i càrrecs administratius. Les ciutats disposaven de comunes pròpies i enviaven representants a un consell encarregat de prendre decisions polítiques i promulgar normes.

El català com a llengua de govern

No significa que tota Grècia parlés català. La població autòctona continuava parlant grec, mentre que el llatí també conservava un paper important en la documentació oficial i eclesiàstica.

Tanmateix, el català era habitual entre els governants dels ducats. S’utilitzava en estatuts, privilegis, correspondència reial i documents administratius. Una carta de 1368 assenyala que els estatuts de la Companyia havien estat redactats en llengua catalana, mentre que un document de 1372 confirma un privilegi escrit en català segons els usos de la ciutat d’Atenes.

Aquesta administració no estava formada exclusivament per catalans. Alguns grecs van obtenir drets de ciutadania i participaren en els consells municipals. Pere el Cerimoniós es referia als representants d’Atenes com els síndics i prohoms de Cetines, «així francs com grecs».

Els Capítols d’Atenes de 1380

El 20 de maig de 1380, els síndics i consellers dels ducats es reuniren a Atenes i redactaren unes condicions per reconèixer Pere el Cerimoniós com a sobirà. El rei les ratificà a Lleida l’1 de setembre del mateix any.

Els Capítols establien que el dret públic i privat dels ducats es regís pels Usatges i els Costums de Barcelona. També regulaven la transmissió de terres, impedien que determinats

béns passessin a l’Església i prohibien els matrimonis entre dones catalanes i homes grecs, mentre toleraven els matrimonis entre homes catalans i dones gregues.

No eren una constitució moderna, però exercien una funció semblant: fixaven els privilegis, les normes i les relacions entre les comunitats dels ducats.

Un poder que començava a enfonsar-se

Els Capítols també revelaven feblesa. Els ducats havien patit conflictes interns i els atacs de la Companyia Navarresa. Tebes i Livàdia havien estat saquejades i el florentí Nerio Acciaiuoli avançava sobre els territoris catalans.

El 1388, després de més d’un any de setge, l’Acròpolis d’Atenes va caure en mans d’Acciaiuoli. El domini català entrava en la seva fase final.

Conclusió

Els almogàvers havien conquerit Atenes amb les armes. Els seus successors intentaren conservar-la amb consells, privilegis i lleis.

Els Capítols de 1380 en són la prova més clara: durant unes dècades, el català no només es va sentir a Grècia. **Va ser la llengua amb què s’hi legislava, s’hi governava i s’hi exercia el poder.**

 El Pedrenyal