Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’abril 12, 2019

Barilla la fábrica de pasta más grande del mundo

Imatge
Locos por la pasta: la fábrica más grande del mundo Visitamos en Italia la fábrica más grande del mundo de este alimento sano, barato y fácil de cocinar y cuya producción ha crecido un 57% en los últimos 18 años DARÍO MENOR Martes, 20 junio 2017, 01:02 Parma se conoce en Italia como la ciudad de las cuatro 'pes': 'prosciutto', 'parmigiano', 'pomodoro' y, por supuesto, pasta. Al jamón serrano, al queso duro de leche de vaca y a las salsas de tomate que conforman su gastronomía típica se une que aquí surgió el mayor productor internacional de pasta, Barilla. Es uno de los símbolos internacionales de esta urbe hermosa y pudiente de casi 200.000 habitantes que representa alguna de las mejores facetas del estilo de vida italiano, como reconoció la Unesco al declararla en 2015 Patrimonio de la Humanidad por su «creatividad culinaria». 140 años después de su nacimiento en un pequeño comercio que vendía pan en una de las calles principales d

EL MERCADO DE LA PASTA EN ESTADOS UNIDOS DE NORTEAMÉRICA

Imatge
EL MERCADO DE LA PASTA EN ESTADOS UNIDOS DE NORTEAMÉRICA UNIVERSIDAD IBEROAMERICANA “EL MERCADO DE LA PASTA EN ESTADOS UNIDOS DE NORTEAMÉRICA “ ESTUDIO DE CASO Que para obtener el grado de MAESTRO EN ADMINISTRACIÓN Presenta: SERGIO GARCÍA RIVAS Directora de tesis: Maestra Lourdes Linares Castro Lectora: Maestra María del Rocío Moro López Lector: Maestro Eduardo Musi Checa México, D. F. 2004 ÍNDICE I.- INTRODUCCIÓN 1 II. EL MERCADO EN EUA 2 III. LA OPORTUNIDAD DEL CRECIMIENTO 12 IV. LA ALTERNATIVA DE CRECIMIENTO 14 V. ANÁLISIS DE DAKOTA GROWERS PASTA (DGP) 16 VI. CONCLUSIONES 19  VII. BIBLIOGRAFÍA 20 I. INTRODUCCIÓN. El mercado de la pasta alimenticia de harina de sémola en Estados Unidos de Norteamérica (EUA) ha ido de la mano con el desarrollo y progreso de la gente. En un mercado tan competitivo, como es el alimenticio, en el cual han durado, surgen y desaparecen empresas al amparo del libre mercado, permanecer en él es un logro que muy pocas empresas pu

Hacia los años 1940 en Calahorra existía una fábrica de pastas alimenticias llamada MAKÚ

Imatge
Hacia los años 40 en Calahorra existía una fábrica de pastas alimenticias llamada MAKÚ. Antes MAKÚ pertenecía a D. Esteban Lana y cuando él la quiso cerrar, mi bisabuelo D.Carlos Ameyugo Calvo, se la compró. Cambió de lugar la fábrica y la construyó en el actual centro de la ciudad, donde lo que ahora es la farmacia Ameyugo, la vivienda número 12 y el Banco Popular. Esteban Lana le puso ese nombre a la empresa en honor a su hija a la que le solían llamar Makú y mi bisabuelo lo mantuvo. Cuando Carlos Ameyugo Calvo empezó a construir el edificio que albergaría la fábrica, se encontraron monedas romanas, ya que antes todo lo que ahora es el Mercadal era un circo romano. Todas las monedas y restos arqueológicos encontrados en la excavación del edificio fueron donados a la biblioteca municipal de Calahorra. A la apertura de la nueva fábrica vino un señor catalán llamado Saula a montar las máquinas más novedosas de la época y a enseñar cómo funcionaban . Aquellas máquinas

1926,PASTAS ALIMENTICIAS “SAN FERNANDO, Baza

Imatge
  Una sección de Sebastián Manuel Gallego Morales LAS FABRICAS DE PASTAS Artículo publicado originalmente en la sección Memoria y Opinión de la revista El Norte , en la primera quincena de junio de 2005 La abundancia de fábricas de harinas en nuestra ciudad (El Carmen, El Primero, Harinera de San Juan en La Ribera, Harinas San Jerónimo, etc., llevó aparejada una industria de Pastas Alimenticias. La fábrica de PASTAS ALIMENTICIAS “SAN FERNANDO” fue creada por la familia Domínguez (D. Jesús y D. Hilario) por los años 1926, en el edificio del antiguo Pósito, en la Plaza de la Trinidad número 4 (Plaza de la Cascada). Estuvo en poder de esta familia, hasta el año 1948, en el que pasa a la propiedad de D. Antonio Carmona López, el cual la cede en arriendo a D. Francisco Urquiza Carmona, en los años 1951/52. Finalmente sería gerente de la misma D. Antonio Castilla García, que mantiene la fabricación hasta su cierre en el año 1991. Llegó a tener 35 ob

Sopa jardinera amb pasta

Imatge
Sopa jardinera Una plat tradicional a la nostra península. Excel·lent sopeta per consumir en qualsevol moment de l'any. Aquesta sopa,  és d'aquells plats que sempre està molt més bo del que ens imaginem . Creieu-me. Emprenya una mica haver de tallar la verdura tan petita, en  brunoise  que es diu, però en 10 minuts ho tindrem enllestit, no cal posar-no massa. La resta, es fa amb els ulls tancats. Us recomano la lectura prèvia de la recepta  Brou de verdures . INGREDIENTS 1,5 l de  brou de verdures verdura trinxada petita (pastanaga, porro, api, pebrot vermell, pebrot verd, ceba, etc...) 1 tomàquet madur ratllat 1/2 ceba trinxada petita 1 gra d'all trinxat pasta tipus " mariscos " sal VARIANTS: - Podeu afegir mitja cullerada petita de pebre vermell dolç al sofregit - Podeu fer servir altres tipus de pasta - S'hi poden incorporar trossets de pollastre amb el sofregit ELABORACIÓ Primer haurem de fer el brou de verdures. Colar-lo... i reservar-lo

Miquel Prunés Canals (1921-2005), primogènit d’Emili Prunés Sató que era fabricant de pasta alimentària per a sopa (“La Manresana”), amb la seu de l’empresa a la Plaça dels Infants.

Imatge
Curtmetratge d’un casament a la Seu de Manresa celebrat el 1947, l’endemà de la visita del general Franco Amb imatges del paisatge urbà de la ciutat i de l’interior del Casino i d’obrers retirant les tribunes de fusta instal·lades per a rebre el dictador Memoria.cat incorpora al seu portal de webs un curt de 15 minuts d’un gran interès documental. Es tracta de les noces dels manresans  Miquel Prunés  i  Maria Àngels Feixas , amb escenes ubicades a l’interior i l’exterior de la basílica de la Seu i del Casino. El casament va tenir lloc el dimecres 21 de maig de 1947, l’endemà de la  visita del general Franco a Manresa . La basílica va ser l’escenari del casament de dos joves de la ciutat que van haver de posposar 24 hores el seu enllaç que inicialment era programat per al dia anterior, en una coincidència impossible amb el “Generalísimo”. Qui eren els dos contraents? Ella era Maria Àngels Feixas Planas (1925-2010) i era filla del dentista Josep Feixas Riba que durant g

El Fideuer de ca l’Aliart,1891,carrer de Sant Jaume, número 8, la marca IBUR és a dir, ‘Rubí’ al revés

Imatge
Cal Fideuer, una antiga fàbrica de pastes de sopa El Rubí d'abans | 24 de novembre de 2017   JORDI VILALTA, GCMR-CER Aquest establiment se situava des del 1844, data en què fou fundat per Josep Aliart, a l’actual carrer de Sant Cugat, cantonada amb l’avinguda de Barcelona. Avui en dia és un bar anomenat El Manantial i està protegit al catàleg de patrimoni de la nostra ciutat. Aquest carrer era la frontera entre els termes de Rubí i de Sant Cugat, de tal manera que la vorera sud pertanyia a Sant Cugat i la vorera nord a la nostra població. Aliart es va establir a la part sud i, conjuntament, amb molts altres comerciants del carrer, va fer la sol·licitud per demanar la segregació en favor de Rubí. Aquests tràmits acabaren l’any 1855, data en què Rubí s’annexionà una bona part del terme veí i 220 veïns del carrer varen passar de ser santcugatencs a ser rubinencs. A ca l’Aliart, que estava situada al costat de l’escola nacional de nenes, hi havia un soterrani on elabo