Alta Segarra- Troben a Els Prats de Rei una prova de l'existència del poblat iber de la Sikarra

Troben a Els Prats de Rei una muralla del segle V a.C

La troballa, que també ha fet aflorar ceràmica grega, demostraria l'existència del poblat iber de la Sikarra

19.04.2013 | 13:42

ACN | ELS PRAT DE REIUnes obres d'excavació al subsòl del municipi d'Els Prats de Rei (Anoia) han posat al descobert un tram de muralla ibèrica i el fossat, que daten del segle V a.C. Aquesta troballa arriba poques setmanes després que sortís a la llum un mosaic paleocristià. L'arqueòleg encarregat de les obres, Dídac Pàmies, ha ressaltat la importància de la descoberta de la muralla perquè corroboraria l'existència del poblat iber de la Sikarra a l'actual municipi d'Els Prats de Rei. El tram de muralla, que s'ha pogut datar gràcies a unes restes de ceràmica grega, té una longitud de sis metres i entre 3 i 5 metres d'amplada i 3,6 d'alçada. Les restes estan situades davant de l'església de la Mare de Déu del Portal.
http://www.regio7.cat/portada/2013/04/19/troben-prats-rei-muralla-del-segle-v-ac/230723.html

Troben a Els Prats de Rei una prova de l'existència del poblat  iber de la Sikarra

Un tram de muralla del segle V a.C. s'ha pogut datar gràcies a  la descoberta de restes de ceràmica grega

Igualada - Anoia | 19/04/2013 - 17:44h |  Actualizada a las 18:07h

La muralla ibèrica del segle V a.C localitzada a Els Prats de Rei ACN / Mar Martí

Descubren en Els Prats de Rei una sepultura con  mosaico del siglo IV

Els Prats de Rei. (ACN).- Unes obres d'excavació al subsòl del municipi  d'Els Prats de Rei, a l'Anoia, han posat al descobert un tram  de muralla ibèrica i el fossat, que daten  del segle V a.C. Aquesta troballa arriba poques setmanes  després que sortís  a la llum un mosaic paleocristià. L'arqueòleg encarregat de les obres, Dídac  Pàmies, ha ressaltat la importància de la descoberta de la muralla perquè  corroboraria l'existència del poblat iber de la Sikarra a  l'actual municipi d'Els Prats de Rei. El tram de muralla, que s'ha pogut datar  gràcies a unes restes de ceràmica grega, té una longitud de 6  metres, entre 3 i 5 metres d'amplada i 3,6 d'alçada. Les restes estan situades  davant de l'església de la Mare de Déu del Portal.
La descoberta d'un tram de muralla del segle V a.C a Els Prats de Rei aporta  una prova més que demostraria l'existència de la ciutat ibèrica de la Sikarra.  Fins ara, es considerava que la fundació del conegut com a 'Municipium  Sigarrensis' tenia un origen no més antic al segle II d.C, però amb els  resultats preliminars obtinguts en la nova investigació arqueològica es pot  afirmar l'existència d'un nucli de població anterior al segle V a.C. L'arqueòleg  encarregat de les obres, Dídac Pàmies, ha explicat que aquest nucli pateix  diferents reformes urbanístiques i ampliacions fins el segle III a.C.
El tram de muralla localitzat té sis metres de longitud, entre 3 i 5 metres  d'amplada i 3,6 metres d'alçada. Es troba ubicada davant de l'església de la  Mare de Déu del Portal i, segons ha explicat Pàmies, la muralla "encerclaria el  turó, on actualment hi ha la fàbrica de la Farinera, i seria l'assentament més  antic trobat fins al moment al municipi". La superfície aproximada del tramat  defensiu que envoltaria el nucli urbà seria d'aproximadament uns 6.300 metres  quadrats.
Pàmies ha ressaltat que el tram de muralla s'ha pogut datar gràcies a la  localització de restes de ceràmica grega. "Totes les peces que hem trobat ens  situen la cronologia entre els segles V i IV a.C", ha expressat. Tanmateix,  l'arqueòleg ha puntualitzat que les ceràmiques s'han localitzat al fossat, fet  que significat que "al segle V a.C la muralla ja hi era". Per tant, es desconeix  el moment fundacional exacte d'aquest recinte emmurallat i "de moment, només  sabem que és anterior al segle V a.C", ha afegit.
La hipòtesi dels responsables de les empreses arqueològiques Cat Patrimoni i  Antequem SL -encarregades de les obres d'excavació- és que al voltant del segle  IV a.C, el fossat que s'ha localitzat "s'omple, molt probablement degut a la  necessitat d'expansió que requereix la població, i s'hi construeixen nous  edificis al damunt i adossats a la muralla". En aquest moment també s'hauria  construït un nou recinte emmurallat, encara avui per localitzar. Les restes  d'època ibèrica localitzades en diferents zones del municipi determinarien que  l'urbanisme del poblat hauria augmentat fins assolir una superfície de 13.000  metres quadrats.

De la seva banda, l'alcalde d'Els Prats de Rei, Francesc Duocastella, ha  ressaltat la importància de la troballa perquè "això ens dóna la notícia que el  poblat de la Sikarra ibèrica era aquí a Els Prats de Rei i això és molt  important per la nostra història". Duocastella ha avançat que estan tenint  converses amb diferents universitats catalanes, i amb la Diputació de Barcelona  i la Generalitat perquè aquest estiu es pugui fer una excavació més exhaustiva  de la muralla.

Descubren en Els Prats de Rei una sepultura con mosaico del siglo  IV

También se han localizado estructuras de época ibérica, romana y  medieval

Igualada - Anoia | 03/04/2013 - 18:25h |  Actualizado el 05/04/2013 - 09:23h

La lápida que se ha descubierto en Els Prats de Rei. ACN /  Estefania Escolà

En 'stand by' el centro de la Guerra de Sucesión

• La Alta Anoia debate si liquidar su consorcio de  turismo

Els Prats de Rei. (ACN).- Las excavacionesarqueológicas que desde hace dos semanas se han estado haciendo  en Els Prats de Rei, en la comarca de la Anoia, han permitido  sacar a la luz una lápida musiva del siglo IV. Se trata de una  lauda funeraria en mosaico y con crismón que se solía poner a los sarcófagos de  la gente importante. El director de las obras, Dídac Pàmies, ha explicado a la  ACN que se trata de un descubrimiento relevante teniendo en  cuenta que en toda Catalunya sólo se han localizado siete de dicha tipología.  Las excavaciones, que se sitúan delante de la iglesia de Santa Maria, también  han permitido localizar estructuras de época ibérica, romana y medieval. Entre  los hallazgos, hay seis sarcófagos de los siglos IV y VI, y 38 esqueletos que  entre los s. XVI y XVIII.
Los restos arqueológicos se han descubierto  mientras se realizaban las obras de alcantarillado y de renovación del casco  antiguo del municipio de la Anoia. Els Prats de Rei fue declarado Bien Cultural  de Interés Nacional (BCIN) y por este motivo todas las obras que se quieran  hacer en el término municipal deben estar supervisadas por un arqueólogo.
La sepultura funeraria con mosaico que se ha localizado delante de la iglesia  de Santa Maria forma parte de un panteón paleocristiano de la última mitad del  siglo IV o primera del siglo V. El director de las excavaciones arqueológicas,  Dídac Pàmies, ha explicado que este tipo de sepulturas funerarias con mosaico se  solían poner en los sarcófagos de gente muy importante dentro de la comunidad  cristiana.
Pàmies ha destacado la importancia de este hallazgo ya que, hasta ahora, sólo  se conocían seis más en toda Catalunya con esta tipología. En concreto, cuatro  en Tarragona, una en Barcelona y una más en Terrassa. En el mosaico de Els Prats  de Rei -que se encuentra en mal estado de conservación- se puede ver un símbolo  cristiano llamado Crismón, un trenzado y círculos hechos con teselas de mármol  de colores.
Este miércoles, técnicos del Servei de Restauració de Béns Mobles de la  Generalitat han extraído la lápida descubierta para analizarla y  restaurarla, y se prevé que el mosaico vuelva al municipio para ser expuesto en  el museo.
Otros hallazgos Por otra parte, las excavaciones que se  han hecho durante estos días y que ya se han dado por finalizadas también han  permitido localizar seis sepulturas de los siglos IV y VI, 38 esqueletos que  datan de los s. XVI y XVIII, y estructuras de época ibérica, romana y medieval.  El alcalde del municipio, Francesc Duocastella, ha resaltado la importancia de  los hallazgos y ha manifestado su satisfacción por estar realizando una obra  que, por un lado, conllevará una mejora del núcleo de Prats y, a la vez, "nos  permite conocer mejor nuestra historia ".
En total, el ayuntamiento ha recibido 1,2 millones de euros provenientes de  los programas Viure al Poble de la Generalitat, ayudas de la Diputació de  Barcelona y también del PUOSC. El dinero servirá para arreglar todo el casco  antiguo del pueblo -pavimentación, mobiliario urbano, señalización,  alcantarillado y aguas- y también para hacer las excavaciones  arqueológicas.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/anoia/20130403/54371956563/descubren-els-prats-de-rei-sepultura-funeraria-mosaico.html#ixzz2Qw1hBE45 Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

ES PRESENTA “L’AGER DEL MUNICIPIUM SIGARRENSIS” ALS PRATS DE REI

Postejat a General el dimecres, 13 de  març de 2013 per marc – Sigues el primer a comentar

Amb una sala polivalent plena de gom a gom es va presentar el llibre “L’ager del Municipium Sigarrensis“, escrit per l’historiadora Natalia Salazar Ortiz. El llibre desenvolupa l’estudi en l’àmbit de l’arqueologia del territori i del paisatge, centrat en el que va ser el Municipium Sigarrensis. L’autora ofereix un recull crític de conjunt i una anàlisi multidisciplinària de les ja considerables dades històriques i arqueològiques de què disposem sobre el territori del Municipium Sigarrensis (Els Prats de Rei). Aquest estudi és un assaig d’aproximació a l’ager d’aquest municipi a partir de la proposta, per primer cop, de l’evolució diacrònica del poblament entorn a l’articulació d’una xarxa viària els origens de la qual es remunten a la Prehistòria i que consoliden els seus patrons al llarg de l’antiguitat.

Els resultats obtinguts permeten atorgar al Municipium Sigarrensis el lloc que li correspon en el mapa de l’Imperi Romà, per tal com en el seuager trobem la manifestació arqueològica de grans processos de transformació històrica de les societats antigues com ara al transhumància, la romanització i la cristianització.

Aquest estudi va aconseguir el Premi d’Arqueologia Memorial Josep Barberà i Farràs. En la presentació hi va assistir la Sra. Maria Àngels Petit, Presidenta de la Societat Catalana d’Arqueologia.

Aprofitant la presentació del llibre, el director del seguiment arqueològic de les obres dels carrers del municipi que porten a terme l’empresa ANTEQUEM I CAT PATRIMONI, el Sr. Dídac Pàmies, va presentar als assistents els resultats obtinguts en l’àmbit desenvolupat durant l’any 2012, al carrer del Mur, Plaça de la Sardana i tram final del carrer Ravalet.

http://www.pratsderei.cat/

Podria correspondre a l'antiga ciutat ibèrica anomenada Sigarra

Troben una muralla del segle VaC als Prats de Rei

Cultura dimarts, 16 abril 2013. 11.00h

---

Les excavacions dels Prats de Rei han deixat al descobert importants troballes arqueològiques que donarien llum a una de les incògnites relacionades amb el municipi. És Els Prats de Rei l'important ciutat ibèrica anomenada Sigarra? La troballa de d'un tram de muralla corresponent  a un assentament del segle V aC podria confirmar-ho. Els treballs de millora del nucli antic han deixat al descobert un pany de muralla de 3,6 metres d'alçada i entre 4 i 5 metres d'amplada que, per morfologia, s'ha deduit que rodejaria la superfície ocupada actualment per la Farinera.

---

Les troballes s'han localitzat davant del santuari de la Mare de Déu del Portal

---

Segons Dídac Pàmies, director de les excavacions, les restes correspondrien a l'assentament més antic trobat als Prats de Rei fins al moment, ja que fins ara s'havien trobat restes ibèriques del III al II AC, restes romanes i també medievals, però mai anteriors al segle III aC com les que s'han localitzat aquests dies (corresponents al segle V aC, o a l'època ibèrica antiga). La importància de les troballes rau en el fet que posarien de relleu la importància del nucli urbà que hi havia en aquesta zona. 'Això ens aproparia a la teoria que el municipi ibèric anomenat Sigarra estaria ubicat als Prats de Rei, una ubicació que fins ara era incerta' explica Pàmies. Fins ara aquesta teoria era força plausible  ja que s'havien trobat unes làpides d'època posterior on es parla del 'Municipium Sigarrensis', però no s'havia trobat mai fins ara cap assentament urbà d'època ibèrica  de la importància suficient com per correspondre a l'antiga Sigarra, El municipi de Sigarra era molt important en l'època, la prova és que va donar nom a un extens territori amb una extensió superior al que correspon a l'actual comarca. Era una ciutat que pel seu volum i importància, fins i tot hauria pogut encunyar la seva pròpia moneda. Només ha sortit a la llum un metre de muralla dels 10 o 15 existents Fins ara ha sortit a la llum  una part d'aproximadament un metre d'un tram de muralla amb fossat excavat a l'estat geològic. Els sondejos però indiquen que la muralla podria abarcar uns 10 o 15 metres El tram de muralla que ha sortit a la llum està en bon estat de conservació, i faria entre 3,6 metres d'alçada i entre 4 i 5 metres d'amplada, segons explica el director de les excavacions.  S'ha localitzat davant del santuari de la Mare de deu del Portal i ja s'ha fet un sondeig per determinar la seva potència estratigràfica. 'Ara estem pendents de veure com s'actua en aquesta zona, i és probable que les troballes acabin modificant el projecte constructiu de l'obra de millora del nucli urbà, que és el que ha posat al descobert aquestes troballes. Pàmies ha explicat que des de l'Ajuntament hi ha tot l'interès per conservar les troballes i ara caldrà trobar el finançament provinent d'administracions superiors per fer-ho possible. Una ciutat emmurallada que va créixer Segons ha explicat Dídac Pàmies 's'han documentat dues fases constructives en les restes trobades:  el pany de muralla que ha quedat al descobert que data del segle V-IV abans de crist, i una segona fase constructiva que data dels segles III-II aC, amb edificacions adossades a la muralla i que indicarien el creixement de la ciutat'. El nucli més antic abastaria unes 6 hectàrees, i la superfície corresponent a la suma del nucli inicial més l'ampliació tindria una extensió d'unes 15 hectàrees. Aquesta extensió seria aproximada segons Pàmies ja que les troballes ibèriques localitzades en diferents intervencions arqueològiques no tenen una continuïtat 'però si que hem trobat diferents punts amb restes ibèriques amb cronologies que van des del segle III al II aC i això ens indica que el municipi que al segle V aC abarcaba 6 hectàrees, podria haver tingut un important creixement en els segles III i II aC' Segons Pàmies les excavacions també ens donen a conéixer que a Prats de Rei  hi va haver una continuaitat de població des del Segle V aC al segle II aC, 'de restes romanes se n'han trobat ben poques i per això caldria saber si la ciutat va perdre importància en època romana o el nucli de la ciutat romana estava situat en algun altre punt del municipi que desconeixem' explica Dídac Pàmies. Les obres de millora del nucli antic l'orígen de les troballes Les restes arqueològiques han sortit a la llum gràcies a les obres de millora del nucli antic que s'estan portant a terme. En total, l'Ajuntament va rebre 1,2 milions d'euros provinents dels programes Viure al Poble de la Generalitat, ajuts de la Diputació de Barcelona i també del PUOSC. Aquests diners han servit per realitzar les obres de millora del nucli antic del poble -pavimentació, mobiliari urbà, senyalització, clavegueram i aigües- que està portant a terme Constructora de Calaf i també per fer les excavacions arqueològiques, que porta a terme Antequem i Cat Patrimoni.
http://www.anoiadiari.cat/noticia/16959/sigarra