Cada Nit de Nadal, la sibil·la Eritrea demostra tossudament que els Països Catalans són una realitat cultural.

 

Països «sibil·lins»Cada Nit de Nadal, la sibil·la Eritrea demostra tossudament que els Països Catalans són una realitat cultural.

Tarragona recupera aquesta nit el Cant de la Sibil·la, representat històricament a Mallorca i l'Alguer, i recuperat recentment a Gandia, la Seu d'Urgell, Ripoll o Barcelona

B.F. | Actualitzat el 24/12/2013 a les 17:00h

 

Cada Nit de Nadal, la sibil·la Eritrea demostra tossudament que els Països Catalans són una realitat cultural. De Gandia al santuari de Lluc de Mallorca, passant per l'Alguer, la Seu d'Urgell, Ontinyent, Puigcerdà, Barcelona, Terrassa, Vic i el monestir de Ripoll, la interpretació musical sobre el judici final i l'adveniment de Crist ressona a bona part dels territoris de parla catalana, com havia passat durant bona part de l'Edat Mitjana. Enguany, a més, la Catedral de Tarragona passa a enriquir tot aquest panorama sonor.

 El cicle nadalenc del teatre medieval català tenia en el Cant de la Sibil·la un dels seus puntals principals. La interpretació d'aquest cant en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall tenia lloc a la majoria d'esglésies dels territoris catalanoparlants, però el concili de Trento (s. XVI) va vetar les manifestacions populars a les celebracions litúrgiques, i la tradició es perdé a la majoria d'esglésies. Tanmateix, va sobreviure a l'Alguer (Sardenya) i a Mallorca, on va continuar celebrant-se intensament, després de les matines i abans de començar la missa.

 El 2010, la Unesco va inscriure el Cant de la Sibil·la mallorquí en el llistat de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. D'uns anys ençà, bona part dels territoris on antigament s'havia representat opten per recuperar-lo. Enguany és el torn de la catedral tarragonina, en un projecte produït i impulsat per l'agrupació musical Zonagralla, juntament amb la Capella de Ministrers de la Ciutat de Tarragona, el director d'Ensemble O Vós Omnes, Xavier Pastrana, i la soprano tarragonina Marta Mathéu, que interpretarà el paper de la Sibil·la.

Orígens del cant

El cant llatí fou traduït a les llengües romàniques a partir del s. XIII, i el primer testimoniatge català és també d'aquest segle. Ultra el simple cant, consta que la cerimònia constituïa una autèntica escena dramàtica on la Sibil·la era encarnada per un petit cantor abillat convencionalment, a vegades com una dona; el pas de cant a escena dramàtica tingué lloc en convertir-se el sermó Contra iudaeos en el drama litúrgic Ordo prophetarum (~1096), en el qual eren cridats a declarar llurs vaticinis messiànics diversos profetes de l'Antic Testament, uns quants del Nou i alguns gentils, entre ells la sibil·la Eritrea, que hi cantava el Iudicii signum .
A la Catedral de Barcelona, el Cant tot just va recuperar-se l'any passat, després d'un lapse de més de 400 anys: l'última vegada que s'havia representat a la Seu barcelonina havia estat l'any 1575. L'ampli fons documental conservat al respecte a la Catedral va permetre recrear, després de més de 400 anys, el cant sibil·lí amb la mateixa melodia i en els mateixos espais en què es va desenvolupar al segle XVI.

El Cant de la Sibil·la a la Catedral d'Urgell.

Lletra del :

Lo jorn del Judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
abans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremi¡ura de gran por

Terra tremola pendol serà que les torres
derrocarà les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es frondran.

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
abans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo Sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la Lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!

Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit

Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

 

 

http://www.naciodigital.cat/noticia/63117/paisos/sibil/lins