Si la Candelera riu (si fa bon temps) l'hivern és viu(farà fred)- Si la Candelera plora (si plou) l'hivern és fora (s'acaba el fred).

 2 de febrer és la festa de la Candelera (en principi la tradició diu q avui és el dia per guardar perssebres i arbres de Nadal). La dita diu: si la Candelera riu (si fa bon temps) l'hivern és viu (farà fred). Si la Candelera plora (si plou) l'hivern és fora (s'acaba el fred).

Presentació de Jesús al Temple, per Fra Angelico, 1440 (Florència, San Marco)

La Candelera és la que, a 40 dies del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
La Presentació del Nen Jesus i la Purificació de Maria és una de les festes més antigues d'entre les tributades a Maria durant l'any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l'any 496. El Papa Gelasi I va introduir la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.

Antecedents i processons

La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
Estrictament, les processons de la Candela és, en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d'haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l'any anterior, dones embarassades, dones que hagin perdut un infant o dones vidues. La processó es desenvolupa a l'exterior o interior de l'església i els que l'efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.
És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.

Pronòstics meteorològics

Tradicionalment s'ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mitjà exacte entre l'inici i la fi de l'hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu". Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys a arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera "plora"), és quan la primavera s'avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera "riu" i indica que la primavera tardarà més a arribar. Una variant del refrany és "Quan la Candelera flora, l'hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.", relacionant el dia amb la floració.
Una creença popular, estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els óssos comencen a despertar de la seva hibernació: "Per la Candelera, l'ós surt de l'ossera". Al Pirineu, hom creu que aquest dia l'ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir. L'explicació diu que l'ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena torna al seu refugi i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més; si hi ha noviluni, surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat.
Aquesta creença ha generat en moltes poblacions catalanes una manifestació festiva anomenada el Ball de l'Ós o Ball de l'Óssa en què un home n'acompanya un altre que va disfressat d'aquest animal. Ambdós personatges, junt amb d'altres que evolucionen amb ells, efectuen diverses bromes amb els que són per allà. El ball encara és ben viu en diferents municipis dels Pirineus (Viu de Llevata), Andorra (Encamp) i la Catalunya Nord (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans).
També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s'ha allargat prou, també: "Per la Candelera, una hora entera" i "Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera".
http://ca.wikipedia.org/wiki/Candelera
Miracle eucarístic del Sant Dubte d'Ivorra
http://www.santdubte.com/mileni/noticies.htm
 




Santuari del Sant Dubte d'Ivorra 



Miracle del Sant DubteArquitectura religiosa


Un dels fets que durant la història ha donat més rellevància i més prestigi a Ivorra ha estat l’anomenat prodigi del Sant Dubte, de tal manera que durant segles va ser motiu perquè aquest indret de la Segarra fos punt d’arribada de nombroses peregrinacions. Hi ha documents a l’Arxiu diocesà de Solsona que, tot i no ser coetanis del miracle, se’n situen molt a prop en el temps. Tota aquesta documentació, així com la tradició oral i fins i tot les restes i relíquies que es conserven, ens donen a entendre que al segle XI ja existia la creença de la veracitat del Sant Dubte.

Un dia no determinat de l’any 1010, en l’església parroquial de Santa Maria d’Ivorra, situada a l’indret on més tard, al segle XVII, es construiria l’actual Santuari, deia la missa el rector Mn. Bernat Oliver, fill de l’Aguda de Torà. Després de la consagració, el mossèn va dubtar de la presència eucarística de Jesucrist en les espècies del pa i del vi. Aquell dubte provocà que el calze es convertís en una font d’on rajava sang que tacà els corporals de l’altar i el terra. Unes dones que filaven prop de l’església recolliren la sang amb les estopes procedent dels seus filats.

Avisat Sant Ermengol, bisbe d’Urgell, que es trobava a Guissona, reconegué el fet com a miraculós i prenent el calze i una mostra dels corporals tacats de sang, se’ls endugué a Roma en un dels viatges que hi realitzà. El papa Sergi IV, un cop escoltat el relat del bisbe d’Urgell, va enviar un comissionat a Ivorra. Un cop reconegut i examinat el fet, el Papa va signar una Butlla certificant el miracle i concedint privilegis per a la confraria que el mateix bisbe Ermengol va fundar a Ivorra. El fet del Sant Dubte convé emmarcar-lo dins el context de l’època, en plena reconquesta i reconstrucció i cohesió del país, així com en un marc més ampli, caracteritzat per les doctrines de Berengari, arxidiaca d’Angers, que l’any 1004 va començar a estendre l’heretgia de negar la presència real de Crist en l’Eucaristia.


Cal remarcar la importància del bisbe Sant Ermengol d’Urgell en la construcció i cohesió social de Catalunya i com el fet del Sant Dubte hi ajudà en aquell projecte que, junt amb els comtes d’Urgell, la Cerdanya i el bisbe Oliva amb els quals estava emparentat, donaria pas al naixement del nostre país

http://www.turismellobregos.cat/miracle-del-sant-dubte/