L’any 2015 Calaf arriba a una efemèride importantíssima: els seus mil anys de vida -El Mil·lenari-mil anys de vida .

Ferran Sala 24 abril 2014 Calaf Edit

1015/2015-El Mil·lenari de Calaf

 , el nostre municipi arriba a una efemèride importantíssima: els seus mil anys de vida . Coneixem l’any concret gràcies a un document que data del 30 d’abril de 1015, on consta que els puigs anomenats “Kalafum, Kalafellum i Ferraria” (Calaf, Calafell [St. Sebastià] i Farrera) es donen al levita Guillem d’Oló perquè els repobli, domini i cultivi.
Mil anys d’història. Un esdeveniment com aquest mereix una celebració a l’alçada. I per això ja s’està treballant des de fa mesos en el marc de l’Associació del Mil·lenari . Volem que sigui una programació festiva, cultural i, sobretot, participada; i que pugui marcar un punt de referència de cara al futur del nostre poble. 

Aquí podeu observar una fotografia actual del document de 1015, mentre que a l’arxiu adjunt podreu llegir-ne el contingut i la seva traducció:
 

EL BISBE BORRELL I ELS CANONGES, REUNITS EN SÍNODE DAVANT L’ALTAR DE SANT PERE [DE VIC], DONEN AL LEVITA GUILLEM, FILL DEL NOBLE SESMON, DIFUNT,UNA

TERRA QUE ELS HAVIEN DONAT ELS COMTES RAMON I ERMESSENDA [DE BARCELONA‐OSONA], SITUADA AL COMTAT D’OSONA, ALS CONFINS DE LES MARQUES, A L’EXTREM DEL TERME DE MANRESA, AL LLOC ANOMENAT DES D’ANTIC SEGARRA, ON HI HA ELS PUIGS DE CALAF, CALAFELL I FERRERA.

Original(56 x41 cm): Vic. AC., cal.9, episc.II, núm. 16 (abans cal. 6, núm.39). Al dors: “Donatio facta ad vitam per Borellum episcopum de castro Calaf.(s.XIII).i “Donacio de Calaf” (s.XIII)

FONT I RIUS. J. M. Cartas
Traducció:En nom de Déu misericordiós i piadós. Jo Borrell, per la gràcia de Déu bisbe Osonenc o sigui de Sant Pere de Vic, amb els meus germans canonges o clergues subjectes a la dita seu, fem la present donació a Guillem, levita, fill del noble difunt Sesmon. Sigui manifest a tothom que ens ha plagut i amb tot el nostre gust donar, com en realitat ara fem, algunes coses dels béns i riqueses de la nostra mare Església, són aquestes terres ermes, en part conreades o per cultivar que es troben en llocs ben anomenats i amb totes les seves qualitats, les quals ens varen pervenir per donació del generós senyor comte Ramon i de la seva esposa la comtessa Ermessenda, que, per la seva gran devoció, en varen fer donació a la nostra seu de Sant Pere.

Es troba la esmentada donació en el comtat d’Osona, a l’extrem de la seva frontera, allà on acaba el terme de Manresa, en el lloc anomenat antigament i en els nostres dies La Segarra i en la que es troben tres puigs anomenat un Calaf, el segon Calafell i el tercer Ferrera.Tota aquesta terra, amb els puigs anomenats, termenegen per la part de llevant en el coll de Corregó, que es troba davant de Boixadors i continua el terme fins als límits de la Llavinera o les parets altes, per la part de migdia limita amb Solanelles o el terme de la Manresana i segueix pels termes de Vilallonga fins al límit o espona de la selva, per la part de ponent arriba a l’extrem de la vall de Gàver enfront d’Espanya i toca la vila erma anomenada l’Oluja i d’allà en endavant amb totes les terres que, amb l’ajuda de Déu, es puguin prendre i ocupar en honor de San Pere fins límits de les terres que ocupen la gent profana dels sarraïns, finalment per la part de tramuntana o cerç arriba fins a la guàrdia anomenada Sudaó i en el terme del castell de Calonge fins a Ars(Arce).

Tot que inclouen les anomenades delimitacions i/o tot el que encerclen els termes que l’envolten us ho donem i posem a la vostra potestat, ben de gust i lliurament, en mig dels nostre sínode general davant de l’altar de Sant Pere; tot us ho donem amb les seves entrades i eixides amb el tot el que conté, amb la condició que per obra teva hi edifiquis fortificacions i que ho regeixis o administris de la millor manera que puguis, i que hi portis pagesos que l’habitin i cultivin i de manera que tot es posi en cultura i estigui en domini teu ben organitzat i habitat, ara i en els temps futurs.

Cal recordar que jo Borrell, bisbe, vaig adquirir tot això en profit de l’església i personal, per tota la meva vida, de mans del comte Ramon i de la seva esposa Ermessenda, quan tot estava erm i amb una gran solitud, vaig convenir donar‐t’ho a tu Ramon perquè vares mostrar voluntat d’ajudar‐me i defensar‐ho de les moltes baralles que hi posaven els propietaris veïns i altres insídies dels enemics i que això em va ocasionar despeses que vaig socórrer amb els meus propis béns; per això amb el teu assentiment jo tindré sempre el dret de tenir en dit lloc la meva pròpia terra que puguin mantenir i treballar cinc parelles de bous i també el dret d’entrar i sortir en dits castells per la teva protecció i també protegir els meus drets. Després de la meva mort que els meus successors respectin això, perquè jo hi he treballat i hi he suat junt amb tu i per això he de tenir sempre el teu consentiment i ajuda mentre visqui. Després de la meva mort tot ha de continuar sota la teva vida en servei i profit de la nostra mare Església. Que no hi hagi cap bisbe, ni sacerdot, ni clergue o canonge ni cap religiós, ni cap persona laica, ni potent o ni humil, ni de qualsevol sexe que presumeixi anar contra el que s’ha pactat, i això valgui també pels que ens succeiran. Igualment si jo Borrell, bisbe, visc més que tu, que mantingui el pacte pacte que hem fet oi que el mantingui també el clergue o persona a qui tu ho hagis llegat, perquè és una cosa molt indigne que es privi dels seu dret a una persona que ha tret unes terres de l’erm que les ha tornat productives, que les ha defensat i posat en protecció i productivitat.

Per això tot el que aquí s’ha esposat t’ho donem i ho passem del nostre dret al teu perquè ho tinguis i posseeixis de manera prospera i saludable tota la teva vida. I també ho concedim al clergue que després de tu ho posseeixi amb les mateixes condicions i de manera pacífica i sense cap contrarietat. Després de la seva mort tot retorni íntegrament a poder de la nostra mare Església. I si hi hagués algú que s’atrevís a violar el que us hem donat tan lliurament que sigui obligat a retornar el doble dels que hagi usurpat, que caigui sobre ell l’anatema i sigui condemnat amb Judes Iscariot i que perduri aquest pena fins que ho hagi esmenat del tot.

Es feu la donació el dia 2 abans de les calendes de maig, de l’any 19 del regnat del rei Robert.

Firmes de Borrell, bisbe per la gràcia de Déu, encara que indigne, que fet aquest pacte i document de fermesa amb el consentiment i precs de tots els canonges de la seu de Sant Pere de Vic, que l’he signat i he pregat que signessin: Ricolf, arxilevita, Guitard levita i sacriscrini, Randolf, arxilevita, Guitard, levita, Guifret, levita i cap de l’escola, Guibert, gramàtic, Bonfill, levita, Guillem, levi

levita i prelat. Albert. Diaca, Ot, sotsdiaca, Hiquilà, sacerdot, Olibà, sacerdot, Bonhome, levita i jutge, Guifret, levita i jutge. Argemir, sacerdot i escriptor que ho va escriure el dia i any abans esmentats.

A.P.F. Barcelona. 10 juliol 2012

 http://www.calaf.cat/el-municipi/calaf/el-millenari.html

Calaf enceta dissabte els actes del seu Mil·lenari

Diumenge 20/04/2014

El municipi inaugurarà el dissabte 26 d’abril un any ple d’activitats per celebrar aquesta important efemèride. Des de l’Associació del Mil·lenari us convidem a participar-hi!

L’abril de 2015 es compliran mil anys del primer document que referencia el nom de Calaf, una data que mereix una celebració a l’alçada. És per això que des de fa mesos diverses persones i entitats treballen en el marc de l’Associació del Mil·lenari (formada per l’Ajuntament, la Parròquia i la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca) per confeccionar un complet programa d’actes, que es vol que sigui el més participat possible.
Dissabte 26 d’abril-2014
Els actes començaran a les 8.00 h amb el despertar trabucaire. La colla de trabucaires de Manresa passarà pels carrers i places del poble per fer saber a tot el veïnat que comença la festa. Després, a les 12.25 h, és prevista l’arribada a l’Ajuntament del conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya, l’Hble. Sr. Francesc Homs. Després de ser rebut per l’alcaldessa, Maria Antònia Trullàs, i l’equip de govern, el conseller Homs signarà al Llibre d’Honor del municipi. A les 12.30 h tindrà lloc el Tedeum a l’església de Sant Jaume, i en sortir, a la plaça Gran, hi haurà trabucada d’honor i ball de gegants, amb les colles de Calaf, els Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles. D’allí s’emprendrà una cercavila cap al castell.
Serà en aquest emblemàtic escenari, el castell de Calaf, on les autoritats inauguraran oficialment la celebració del Mil·lenari de Calaf. Seguidament hi actuaran els trabucaires i els grups de gegants, i es podrà veure una mostra de dansa tradicional catalana. La festa es clourà amb un aperitiu popular per a tots els assistents.
Dimecres 30 d’abril i dijous 1 de maig-2014
Amb motiu del Mil·lenari s’ha organitzat una nova activitat per a la vigília de l’1 de maig, festa de Sant Sebastià. Així, a les 22.00 h a l’esplanada del turó, es podrà observar el cel d’avui i el cel de fa mil anys, amb els telescopis i el guiatge de l’Observatori de Pujalt. Es tracta d’una activitat oberta a tothom, que quedaria anul·lada en cas de pluja. L’endemà dijous 1 de maig, en el marc de l’Aplec de Sant Sebastià, hi haurà experiments meteorològics i observació solar a càrrec del mateix Observatori, a les 11.00 h.
Divendres 2 de maig-2014
Des d’ara i fins l’abril de 2015 s’ha previst un interessant calendari de conferències sobre diversos temes relacionats amb la història de la nostra vila. Encetarà aquest cicle el Molt Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat de Catalunya, amb una conferència titulada “El Mil·lenari del país”. La seva intervenció, de segur ben interessant, es completarà amb l’actuació musical “Llibre vermell. Una visió contemporània del codex montserratí”, a càrrec dels músics Pep Massana i Carles Viarnés. La conferència tindrà lloc el divendres 2 de maig a les 20.00 h a la Capella dels Dolors (església de Sant Jaume) i és oberta a tothom.
Vestim Calaf de Mil·lenari!
Ben aviat rebreu a casa vostra una reproducció del document del Mil·lenari de la vila, un obsequi que esperem serà del vostre agrat per la simbologia que comporta, i perquè es tracta d’un testimoni únic dels mil anys d’història de la nostra vila. Al mateix temps, rebreu un val que podreu bescanviar per un domàs commemoratiu del Mil·lenari, i que us convidem a penjar a les vostres finestres i balcons per fer més lluïda, entre tots, la celebració d’aquesta festa.
http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/calaf-enceta-dissabte-els-actes-del-seu-millenari-100.HTML

CALAF-ALTA SEGARRA 

 

CALAF, és una vila situada a la Comarca de l`Alta Segarra. Te una població de 3612 hab. (Gener 2010)
i te una extensió de 9,35Km2. El terme municipal esta delimitat des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb: Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Els Prats de Rei,Sant Martí de Sesgueioles i Pujalt.

CAMPANAR-PLAÇA GRAN

Ermita de Sant Sebastià

Cap l’any 1651, la pesta bubònica s’ha apodera de Calaf, perden
un 40% dels habitants del poble, malgrat tot la epidèmia només
va durar deu mesos, al contrari que a la resta de Catalunya que
va durar fins 1654. En acció de gracies, la Vila va erigir la ermita
de Sant Sebastià, al Puig de Calafell i que es va acabar de construir
a l’any 1694.

El cementiri de Calaf, es  compon de dos
edificis, el vell fou construït l’any 1873-74
i el nou l’any 1956-57

RECONSTRUCCIÓ DEL CASTELL

ESCALES  QUE  ANTIGUAMENT
PORTAVEN   A   LA   ENTRADA
DE LES DOMINIQUES I CASTELL.

CENTRE CIVIC
Inaugurat el 24 d’octubre del 1997

En aquest edifici hi havia l’escorxador

ANTIGUA ARCADA DE L’ALTAR DE SANT JOSEP

PORTAL D’EN XURIGUERA

AJUNTAMENT
ESGLÉSIA SANT JAUME
PLAÇA GRAN
 Sta. CALAMANDA
Patrona de CALAF

CARRER DEL FORN

ANTIC AJUNTAMENT
Hi havia una petita presó i la
vivenda de l’agutzil.

CARRER DEL CARME

CARRER SANT JAUME

CARRER SANT ANTONI
En el nº 39 d’aquest carrer hi havia el col·legi
Nostra Senyora del Pilar.
El mestre Sardá i un grup dels
seus alumnes

Casa del veterinari Antoni Martí Morera

Raval de Sant Jaume

CAL CORTADELLAS


CAL MATRICULES
TORRES CASANA

CASA d’en LAUREÀ FIGUEROLA
Va instaurar l’any 1868 la pesseta com a unitat monetària, quan
va ésser ministre d’Hisenda.

CASA Dr. BERTRAN

JARDI DE CAL BERTRAN

MERCAT DE CALAF
Diuen que un dia d’hivern, mentre s’estava celebrant el mercat
de Calaf, va fer tant de fred, que les paraules es van glaçar i tot
va quedar en silenci fins que va sortir el sol i va desfer el glaç,
llavors es va produir un xivarri monumental.

ESTACIÓ DE CALAF
El 30 de Maig de 1861, es va inaugurar la línea fèrria
entre Manresa i Lleida, amb estació a Calaf

PLAÇA DE LES ERES

PLAÇA RAVALET

PLAÇA DELS ARBRES

PLAÇA BARCELONA 92
El 5 d’abril de 1992, el llavors alcalde de Barcelona,
l’excm. Sr. Pascual Maragall i Miret, inaugurà la Plaça,
en commemoració dels XXV jocs olímpics
La font que hi ha a la Plaça, es un replica de la font de Canaletes de Barcelona.

PLAÇA BELTRAN I MORROS
Al fons casa La Torre (antiga caserna del nord)

Plaça Alta Segarra

Plaça La Sort. Al fons Restaurant espectacle Bogart

PARC DEL FIRAL

PARC RAMÓN SALA I COY

PARC DE LA GENERALITAT

UNIÓ CALAFINA (Casino)

CASAL DE CALAF

Institut d’Educació Secundària Alexandre de Riquer

Col·legi d’Educació infantil i Primària Alta Segarra

CENTRE DE DIA CASA JOAN GIMFERRER

CAP-Centre asistencia primaria

Ceramiques Calaf

CONVENT DE SANT FRANCESC
En aquest indret hi havia l’antic Priorat de Sant Jaume,
constituït en Col·legiata l’any 1592.

Antic rentador

Depuradora aiguas de Calaf

CAMP DE FUTBOL MUNICIPAL

POLIESPORTIU MUNICIPAL

PISCINA MUNICIPAL

BARRI LA PINEDA

BARRI NOU

L’ESPLAI DE LA GENT GRAN
FOTOGRAFIES Y MONTATJE: SEBASTIÀ BACARDIT I MONTCUNILL
—————————————————————————————

PODEU ESCOLTAR LES CANÇONS DEL MUSICAL VERSIVIBRACIONS-VIBRA:

http://ferransala.com/?page_id=282

CALAF-1901

Ferran Sala 11 febrero 2011 Calaf Edit

El Castell de CALAF

Ferran Sala 26 marzo 2011 Calaf Edit

EL CASTELL DE CALAF

Dissabte 25/03/ 2011 es podrà visitar el castell de Calaf, després de les obres de restauració    Tots els veïns de Calaf tindran oportunitat, aquest dissabte 26 de març, de veure de ben a prop l’estat del castell del municipi, després que el passat 1 de març finalitzessin les obres que han permès la seva recuperació. Les tasques, que van començar el juliol del 2009, han estat finançades a través del programa de l’1% Cultural, i han consistit a reconstruir l’estructura del castell i fer-lo, d’aquesta manera, visitable.
A més, les tasques arqueològiques prèvies a la restauració van descobrir l’existència d’una gran sala noble, que en un futur es vol condicionar per tal d’acollir un centre d’interpretació que permeti als visitants entendre com era el castell i quins usos tenia. Finalment, també s’ha arranjat un camí de ronda al voltant del perímetre del castell, que s’acabarà de completar en el marc de la Llei de Barris.
Les obres al castell, que han durat uns 19 mesos, han tingut un pressupost de 1.120.373 euros —l’aportació municipal ha estat del 10% d’aquest import. La inauguració de la restauració del castell tindrà lloc aquest dissabte a les 17.00 h, i comptarà amb la presència de la subdelegada del govern espanyol a Catalunya, Montserrat Garcia Llovera. Es tracta d’una bona ocasió per descobrir què amaguen les muralles del castell i veure el resultat final de les obres.
http://www.calaf.cat/index.php?md=articles&id=1884
Bona participació en la inauguració del castell de Calaf
Més de dues-centes persones van acostar-se al llarg de dissabte a la tarda al castell de Calaf, que s’inaugurava oficialment després de les obres de restauració  que s’han portat a terme. L’entrada al castell es va fer pel nou camí de ronda, que permet resseguir bona part del perímetre de les muralles i observar la banda exterior del monument. Un cop a la porta, l’alcaldessa, Maria Antònia Trullàs, la directora de l’Àrea de Foment de la subdelegació del Govern, Dolores Morán Laorden, i el Cap d’Unitat d’Obres Gestionades de l’Incasòl, Francisco Reina, van descobrir la placa commemorativa de la jornada.
Descoberta de la placa
A continuació, les autoritats i els visitants van entrar al recinte del castell, on van poder observar els canvis que ha experimentat en els prop de 19 mesos d’obres. L’alcaldessa va exposar, en el seu discurs, la feina feta per a la recuperació d’aquest monument, i la importància que té i pot tenir per al desenvolupament turístic del municipi.
Inauguració del castell
Després, els assistents van poder explorar pel seu compte les diverses àrees del castell, així com pujar a les muralles —bona part de les quals s’ha habilitat com a mirador— i observar el paisatge i la vista de Calaf que s’albira des del capdamunt. Les obres al castell han tingut un pressupost de 1.120.373 euros, finançats a través del programa de l’1% Cultural, del Ministeri de Foment, i l’Incasòl —l’aportació municipal ha estat del 10% d’aquest import.
http://www.calaf.cat/index.php?md=articles&id=1887
EL CASTELL DE CALAF ABANS DE LA RECONSTRUCCIÓ
Està situat dalt d’un turó a la part alta del poble. Degué ser construït poc després de l’any 1015, quan el bisbe Borrell d’Osona va fer donació dels puigs de Calaf (Kalafum), Calafell i Ferrera per tal que hi alcés fortificacions i hi repoblés el terme. Durant els segles següents en van ser senyors els vescomtes de Cardona, sota el domini eminent del bisbat de Vic. Els Cardona en van mantenir la possessió fins a l’extinció de les senyories, el segle XIX, tot i que el castell es va enrunar l’any 1781, juntament amb l’església de Sant Pere, situada dins el recinte murat.
Les restes que ens han pervingut, probablement fruit d’una ampliació dels segles XII-XIII, denoten que era un castell força notable. Tenia planta pentagonal amb els angles arrodonits. Els seus murs assolien un gruix de 3 m i una alçada, en alguns trams, de més de 10 m. A l’angle nord-est hi les restes d’una torre de planta circular. La porta dóna al cantó del poble.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4907
El Castell de Calaf és una fortificació que es troba a la part alta de Calaf en un estat de semi-ruïnes. Aquest emplaçament és un punt estratègic de control perquè es troba entre dues vies de comunicació ja existents en època romana. Aquesta fortificació té un perímetre poligonal amb els angles arrodonits. Tot i que es troba en un estat de semi-ruïna encara es conserva dos portals a dins del recinte de les muralles que són: el de Xurriguera i el de l’Hospital. L’any 1781, el castell acabà enrunant-se fins arribar avui dia que s’han aplicat diverses feines de recuperació. Està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Calaf#Castell
Castell de Calaf
Després de l’any 1010, la regió de Calaf que havia estat donada pel comte Borrell als vescomtes de Cardona, fou adjudicada al bisbe Borrell i a l’església de Vic.
L’any 1015, els bisbes donaren aquesta marca de la Segarra al levita (individu que tenia castell o castells en servei de l’Església, podien transmetre’ls a un fill, que fos servidor de l’Església) Guillem, castlà de Mediona i Clariana.
Guillem finà l’any 1034, en el seu testament llegava el “castro de Chalaph” amb els seus termes a un dels fills, bé a Ramon o Ermengol, que sigui clergue i tenir-lo en servei de l’Església de Vic.
En aquests temps havia greus diferències pel senyoriu d’aquest castell entre el bisbe de Vic i els vescomtes de Cardona; l’any 1039, el bisbe Olibà reconegué que l’escriptura de donació del castell pels comtes de Barcelona als vescomtes de Cardona era anterior a la seva i renuncià a la possessió d’aquest castell, deixant-lo en poder de la vescomtessa Engúncia i dels seus fills. Aquests darrers quedaren tan agraïts al bisbe Olibà, que donaren el castell i el terme de Calaf a la seu de Sant Pere, d’Ausona.
L’any 1078, els vescomtes Ramon Folc i Ermessendis, que tenien el “Castro de Calaph” en feu, prestaren homenatge de fidelitat a Berenguer, bisbe de Vic.
L’any 1086, quan finà Ramon Folc, vescomte de Cardona, llegà aquest castell al seu germà Folc i a la muller Ermessendis, perquè el tinguin en feu pel Sant Pere.
L’any 1187, Guillem, vescomte de Cardona, jurà fidelitat a Ramon, bisbe d’Ausona.
L’any 1246, Ramon de Cardona, prestà homenatge i fidelitat a Bernat, bisbe de Vic, per aquest castell.
L’any 1307, es tornà a repetir l’homenatge entre el vescomte Ramon Folc i Berenguer de la Guàrdia, bisbe de Vic.
L’any 1318, el papa Joan XXII escrivia a l’arquebisbe de Tarragona encarregant-li que investigués la conveniència de la venda, del bisbe de Vic al rei Jaume d’Aragó, dels castells de Montbui, el Saió, Tous i Calaf per 3.000 sous barcelonesos.
L’any 1322, la castlania pertanyia a la família de Ponç de Vilallonga.
L’any 1323, el vescomte Ramon Folc prestà homenatge al bisbe de Vic pels feus que li tenia, en especial pel de Calaf.
Quan l’any 1375, el rei Pere “el Cerimoniós” constituí el comtat de Cardona, el “castrum et locum de Calaf” hi formava part.
En el fogatjament de 1359 comptava amb 63 focs, pertanyia al comte de Cardona i figurava dins la vegueria de Cervera.
En la guerra de la Generalitat contra Joan II, Calaf estigué de part dels primers; l’any 1465 tingué lloc l’anomenada “batalla de Calaf”, on per una part comandava l’exèrcit joanista l’infant Ferran, per l’altra, el comte de Prades, primogènit dels Cardona, la victòria caigué del bàndol joanista i caigueren presoners molts cavallers catalans, entre ells el comte de Pallars.
L’any 1535, Lluís de copons, prior del monestir de “St. Jacobi de Calaff” tenia al seu càrrec la vila i la parròquia de Calaf.
Al segle XVII, “Calaph” era del “Duch de Cardona, y son lloch del Ducat”.
http://www.castellsmedievals.com/anoia/246-calaf/396-castell-de-calaf
dimecres 15 d’abril de 2009
CALAF
Nom del castell: Calaf
Data de construcció: segle XI
Municipi: Calaf
Altitud: 716 m
Coordenades: E 376135.5, N 4621543 (ED50 UTM 31N)
Longitud: 1º 30′ 33.99” Latitud: 41º 44′ 3.126”(ETRS89 Geodèsiques)
Com arribar-hi: dins el propi nucli urbà del poble de Calaf.
«Poc després del 1010, la regió de Calaf, que havia estat donada pel comte Borrell a la casa vescomtal de Cardona, fou adjudicada ara al bisbe Borrell i a l’Església de Vic, potser —diu Abadal— perquè els vescomtes no havien curat d’arranjar el terme». «Sabem — agrega Sobrequés— que l’any 1015 els bisbes donaren aquesta marca de la Segarra al levita Guillem, castellà de Mediona i Clariana. Es tractava d’una terra en part ja cultivada en la qual hi havia els tres puigs de Calaf, Calafell i Ferrera, i que a ponent s’estenia ‘fins a la vall del Gavar contra Espanya, però que d’ací endavant arribarà ajudant Déu fins al confí dels límits de les gents profanes sarraïnes’».
Amb el nom de levites eren designats els individus que tenien castell o castells en servei de l’Església, i que podien transmetre’ls àdhuc a un fill, que fos igualment servidor de l’Església.
La universitat de la vila d’Igualada elevà greuge, a les Corts de Perpinyà, el 1350, pel mercat atorgat a Calaf i per la imposició del vescomte de Cardona, «a les sues gens, sots pena del peu a perdre», que no vagin a la fira igualadina. «Castrum et locum de Calaf» entraren en el grup de localitats que formaren el comtat de Cardona, en ésser aquest erigit, pel rei Pere «el cerimoniós», el desembre del 1375. Segons el fogatjament del 1359 «Calaf: del comte de Cardona» comptava 63 focs i figurava dins la vegueria de Cervera. Ara la casa de Cardona era senyora de la vila de Calaf.
En temps de la guerra de la Generalitat contra Joan II, d’inici Calaf estigué al servei de la Terra. L’1 d’agost del 1462, els jurats de la vila dels Prats de Rei comunicaven a la Diputació sobre «la vila e castell de Calaf, la qual es molt avituallada de gra que mes de cinch milia quarteres de forments si troben e lo castell molt fort e defensivol, la qual vila es molt propinqua en aquesta vila». Calaf no anava d’acord, per tant, amb la política joanista; però calia no confiar-hi. El 28 de
febrer del 1465 tingué lloc, en els camps propers, l’anomenada, en ocasions, «batalla de Calaf», on s’abrivaren les armes dels dos reis, Pere i Joan II; comandaven l’exèrcit joanista l’infant Ferran (jove encara) i el comte de Prades, primogènit dels Cardona. La victòria assolida per les forces joanistes, entre els Prats de Rei i Calaf, ha estat qualificada de «sensacional »; hi caigueren presoners molts cavallers catalans, entre els quals el comte de Pallars.
El 1602, hi ha esment de «la capella del Castell»; en visites anteriors al 1630, sovint hom parla de l’església de Sant Pere del Castell.
En el segle XVII, Calaf, amb una població de 210 veïns, figurava llavors entre els batllius de la batllia de Torà.
El Diccionario… Madoz (V; Madrid, 1846) ofereix, entre altres, aquesta referència sobre Calaf: «…en el terreno más elevado y céntrico de Cataluña; le combaten todos los vientos; su clima es muy frío y propenso a nieblas y escarchas, aunque bastante sano. Tiene 5 puertas o entradas y sobre 100 casas… También existen vestigios del antiguo alcázar donde residió el juez árabe Calaf en el siglo XI … En el término se hallan una torre no muy antigua, bien conservada, que fue antes molino de viento; el sitio nombrado Soler de Lladrús, en que hay 2 casas, y 1 pequeña iglesia, aneja de la parroquia, donde se celebra misa…, y en una altura hacia el O. un cast. unido con su torre. …La primera vez que el nombre de Calaf suena en los historiadores es a principios del siglo XVIII con motivo de la guerra de Sucesión. En agosto de 1711 el general de los imperiales, Starhemberg… se colocó entre Copons y Rocas con el objeto de apoderarse de los lugares de S. Martín y de Calaf. El duque de Wandoma, su antagonista, tenia el mismo pensamiento. …» Aqueixa acció fou guanyada pel duc de Vendóme.
Tot enregistrant que avui la torre conservada del castell és utilitzada per al servei d’aigua a la població, posem punt final amb l’interrogant d’aquest jutge àrab Calaf, car més trobem joc del topònim Calaf amb el veí topònim Calafell que, amb Ferrera, constituïen els tres puigs donats el 1015 al levita Guillem de Mediona.
Nota: escrit extret del Volum V de l’obra sobre els Castells Catalans publicada per l’editor Rafael Dalmau l’any 1976.
Jordi Gironès i Vilardebò / abril de 2009
http://castellscatalans.blogspot.com/2009/04/calaf.html
Comencen les obres de restauració del castell de Calaf
Política dimarts, 11 agost 2009. 03.00h Ja han començat els treballs de la segona fase de restauració del castell de Calaf, que s’executaran en 16 mesos, i tenen per objectiu restaurar les estructures medievals del castell, adequar l’entorn monumental i crear un espai que permeti conèixer un indret emblemàtic de la història del municipi.
El Castell de Calaf
Les tasques de la segona fase de restauració del castell calafí tenen un pressupost de 1.120.373,99 euros. L’Institut Català del Sòl ha adjudicat les obres a l’empresa Constructora de Calaf SAU. Les obres les licita l’Incasòl en virtut del conveni signat entre l’Ajuntament i aquest organisme, i es financen entre el fons de l’1% cultural del Ministeri de Fomento, l’Incasòl i el consistori calafí.
Amb aquestes obres es consolidaran les estructures dels murs i de les façanes del castell, i es reconstruiran els elements essencials de l’edifici. Així mateix, és previst un estudi arqueològic del conjunt interior del castell i dels espais exteriors, i la instal•lació dels serveis d’il•luminació i de subministrament d’aigua.
Construït durant el segle XI, el castell de Calaf es troba situat a la part alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies de comunicació ja utilitzades en època romana. La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presenta diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. El castell acabà enrunant-se l’any 1781, però les tasques de recuperació dels últims anys podrien obrir-lo al públic d’aquí no gaires anys.
http://www.anoiadiari.cat/noticia/comencen-les-obres-de-restauracio-del-castell-de-calaf

Un petit Cluastre -Casa Fàbrica-el centre de Calaf

Un petit Cluastre -Casa Fàbrica-el centre de Calaf

Un petit claustre -el centre de CALAF
Per un costat dona a l´ avinguda de la Pau ,

per l´altre a l´antiga FIDEÜERIA ” LA FLOR DE LA SEGARRA”,

TAMBÉ VOREJA A LES PORTELLES DE SANT JAUME i per la cara nord voreja amb la Finca del Sr Vila germà de l´antic propierari del petit claustre,de la casa Fàbrica on van viure molts anys cuidant vaques la familia de l´Elvira Colell

Segons  fons de l´historiador Calafí ,Jaume Mas pares existeix un treball sobre aquest inmoble anomenat CASA FÀBRICA , construida segons ell per un indiano i per altres fons no gaire contrastades la fàbrica era de betes , el treball escrit i que deu constar en l´arxiu del Ajuntament de Calaf, l´autora es la historiadora Assumpta Musset de Manresa, es importan destacar que tenin un bon historiador a Calaf com en Jordi Torner.
centrestudisbages@gmail.com
Centre d’Estudis del Bages
C/Via Sant Ignasi, 40
08241 MANRESA
Tel. 93-8736525
Assumpta Musset
Presentació de la Jornada 17 maig 2008 Jordi Torner (AHCM)
http://www.cebages.org/agenda/2008/2008.html Historiadors de Calaf

Joan Graells

Josep Maria Solà

Presentació pública de la moneda SIKARRA a Calaf-Denominació ibèrica original de la Segarra

Ferran Sala 26 noviembre 2011 Calaf, Historias y Leyendas Edit

Presentació pública de la moneda SIKARRA a Calaf

Denominació ibèrica original de la Segarra
Acte a càrrec del Dr. David Garcia i Rubert, arqueòleg i professor de la UB
    Divendres 9 de desembre de 2011 a les 19.30h
Sala d’exposicions Casa Felip
2-4 de la Plaça Gran de Calaf
Acte organitzat per: Fundació Jordi Cases i Llebot, Fòrum l’Espitllera i La Sitja.
lasitja.wordpress.com www.espitllera.cat www.fundaciocasesllebot.org

http://www.1minut.info/espitllera.cat/html2/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=37&Itemid=71

El president de la Generalitat Francesc Macià a Calaf-1931

Ferran Sala 12 febrero 2012 Calaf, Historias y Leyendas Edit

ESCOLTAR-ESCUCHAR: LA SARDANA El Mercat de Calaf
http://www.hispasonic.com/musica/mercat-calaf/33493

El president de la Generalitat Francesc Macià a Calaf

CALAFINS I SEGARRENCS

ESCOLTAR-ESCUCHAR :ALTA SEGARRA

http://www.hispasonic.com/musica/alta-segarra/11299

El president de la Generalitat Francesc Macià a Calaf-1931

: LA SARDANA El Mercat de Calaf

http://www.hispasonic.com/musica/mercat-calaf/33493

Joan Tarragó i Gassó 1922 -2006-pintor

ESCOLTAR-ESCUCHAR:Cafeina

http://www.hispasonic.com/musica/cafe

http://www.regio7.cat/

http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

Les CARAMELLES i  les FLORS MORADES. L’altaret de Mn. Pius Forn. Un exemple de Memorial Obert contradictori.

jordicarrera |                                                                                                                    MÓGUES ( Memorial obert de la Guerra d’Espanya  ).  |                                        dilluns, 24 de març de 2008 | 18:00h

Les CARAMELLES i  les FLORS MORADES. Son dos llibrets de Mn. Pius Forn, prevere, organista de Calaf. Avui un dilluns de Pàsqua, dia de les Caramelles, es un bon dia per recordar-lo.
El presento per fer-li un altaret al Memorial Obert de la Guerra d’Espanya.
De Calaf amagat als bosc ( 36 ) a la presó de Lleida ( 37) passant per seglar. Es on conegué mon pare. Es feren amics i en continuaren essent sempre més. Tingueren sort. No els havien mort i el 38 quan els bombardejos i abans de la caiguada de Lleida els cap dels guardians els tragueren de la presó per dur-los a un refugi, i els deixaren anar, escapar, o els dugueren a Tremp. Mn Pio no sabia on anar i va tirar cap a França i arribà a Esterri d’Àneu ( 1938 ). Hi preguntà per casa Carrera del seu amic i company.
No se si a Calaf el recorden i si hi té família. De coneguts segur que si. Acabada la Guerra hi tornà. Escriví una poesia per al recodatori de la meva primera comunió i casà a una germana meva a Montserrat l’any 59.
Pregunta.-
Llegeixo els seus poemes. A les seves poesies no diu res de les morts en revenja i represssió que feren els nacionals d’abril a agost  del 38 al Pallars, molt especialment a la Vall d’Àneu, i ell, els metixos mesos, era  a Esterri. Tampoc no parla dels mort del Pallars del 36. No son un diari ni una crònica d’un temps, sinó moments personals. No inspira i  demana revenja sinò pau compassió i es plany de la ignorància.
19.03.11.- He pogut tornar a llegir “Les Flors Morades” i hem anat a Calaf. Ara ja podem aportar més coses a l’altaret de Mn Pius i respondre les preguntes fonamentades o tòpiques que seriosament o per ignorància es puguen fer. Catalanista, demòcrata, culte, de la Renaixença, de bona voluntat, fugitiu de la revolució i guerra civil  catalana del 36.
http://blocs.mesvilaweb.cat/jordicarrera/cat/1495

---

Passejant pel casc antic de Calaf

divendres, 26 març 2010. 03.00h

---

Calaf es troba situat al nord de la comarca de l’Anoia, i és el centre de la subcomarca de l’Alta Segarra o Segarra Calafina. L’altiplà calafí, situat a 680 m sobre el nivell del mar, es caracteritza per uns estius calorosos i uns hiverns freds, amb la presència de glaçades i gebrades que donen lloc a uns espectaculars paisatges. Les primeres notícies històriques que coneixem de Calaf s’inicien al començament del segle XI, en el context de la repoblació. Calaf, ben aviat, quedà vinculada a la família dels Cardona.

---

Vista de Calaf-

http://campanyacalaf.wordpress.com/el-projecte-al-dia/projecte-en-imatges/

---

Cal Matrícules

---

Casa Cortadellas

---

Portal de l’Hospital

---

La Plaça Gran

---

Castell de Calaf

---

L’ermita de Sant Sebastià

---

Campanar de Calaf

---

---

A finals del segle XI gaudirà de moneda pròpia (com a nota curiosa podem destacar el fet que Calaf i Sant Martí de Sesgueioles comparteixen l’honor d’haver emès els primers bitllets del món, confeccionats en fulls de plàstic, l’any 1937). Les primeres notícies documentals del mercat i les fires ens apareixen al segle XIII. Fent un recorregut per la seva història ens hauríem d’aturar en episodis com la Guerra Civil catalana i la batalla de Calaf (1465) o la Guerra de Successió. Serà als segles XVII i XVIII quan la vila es convertirà en un important centre cerealístic, ramader i d’intercanvi. Es comercialitzarà amb l’Orient i Amèrica. D’aquest època són alguns dels elements més representatius del patrimoni arquitectònic: l’església parroquial de Sant Jaume, el convent de Sant Francesc, algunes cases senyorials com casa Mensa, casa Nadal, casa Cortadellas, can Segarra o can Torrescassana… El segle XIX farà importants aportacions a l’actual configuració urbanística de la població. L’explotació minera, el ferrocarril (la línia Barcelona-Lleida és inaugurada l’any 1861), la fil·loxera, la creixent indústria tèxtil o la indústria terrissaire són alguns capítols d’una història força recent. Les cases senyorials La ruta comença a la Plaça dels Arbres, situats d’esquena a l’entrada de l’Oficina de Turisme, girarem a mà dreta i ens dirigirem cap al Raval de Sant Jaume i enfilem C/ Sant Jaume amunt. Al núm. 18 del C/ Sant Jaume trobem Cal Matrícules, casa senyorial dels segles XVI-XVII, època en què Calaf va aconseguir un important desenvolupament gràcies a la seva producció cerealística. El picaporta d’estil colonial representa el cap d’un indi i fa al·lusió a la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica. Al núm. 2 del C/ Sant Jaume trobem la Casa Cortadellas, d’estil neoclàssic, va ser la seu de la Companyia de Calaf, dedicada a l’exportació i comercialització de cereals, esdevingué la companyia de ramblers i traginers més importants de Catalunya. L’Antic Hospital Al final del C/ Sant Jaume trobem la Plaça Gran. Trenquem a l’esquerra pel C/ del Carme i ens dirigim cap al Castell i l’Antic Hospital. Al final de la pujada i en el punt on el carrer vol tornar a baixar, veiem a la nostra dreta unes escales amples a les quals ens acostem. Som davant de l’antic hospital. Aquest edifici ja estava en funcionament al s. XVI i ha estat refet en diverses ocasions a causa del deteriorament causat per les guerres. Està adossat a l’antiga muralla i n’aprofita fins i tot una destacable torre quadrada formada per carreus escaironats, declarada bé cultural d’interès nacional. La funció original, que es mantingué fins ben entrat el s. XIX, era la de donar acollida (hospitalitat) als viatgers a la manera dels actuals albergs. Posteriorment fou seu de les monges carmelites i després de les dominiques. L’edifici actualment rehabilitat i reconvertit en Centre Cívic, acull l’Escola Municipal de Música i una sala polivalent per dur-hi a terme activitats culturals.  Des del peu de les escales veiem el portal de muralla de l’antic hospital, el travessem.  A mitges escales i a la nostra esquerra, descobrim una escultura que duu per nom ‘Temporalitat’, és de l’escultora Raquel Garcia, simbolitza la unió entre el cel i la terra, ascendent i descendent, mitjançant la vertical simbolitza la possibilitat de moviment, el moviment de la vida, del temps. Aquesta és una de les 27 escultures fruit de les Trobades Internacionals d’Escultors que es van acollir a Calaf entre els anys 1993 i 1996 i que van deixar un llegat extraordinari d’escultures d’art contemporani al carrer. Al final de les escales, veiem a la nostra esquerra l’entrada de l’edifici de l’antic hospital i al costat, aixecant la vista enlaire, el castell. Sens dubte el castell es troba situat a la part més alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies de comunicació ja utilitzades en època romana. L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona. D’aquest castell n’eren senyors feudals el Bisbat de Vic i els vescomtes de Cardona feudataris seus (en tenien el domini útil), arribant a batre moneda vescomptal de Calaf entre finals del s. XI i començaments del s. XII. La fortificació, de planta poligonal i angles arrodonits, presenta diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. El castell acabà enrunant-se l’any 1781, però actualment s’està portant a terme la seva restauració. Continuem pel C/ Xuriguera, al final del carrer i a la nostra esquerra, veiem el portal de Xuriguera, el travessem i continuem carrer amunt. Al final de la pujada i a la nostra esquerra, podem veure de nou el castell. A l’horitzó, es pot endevinar sobre un turó l’ermita de Sant Sebastià que espia entre els pins. Aquesta ermita fou erigida al final del s. XVII com a agraïment al sant per haver deslliurat la població de la pesta negra, que va fer estralls arreu de Catalunya. En l’actualitat s’hi celebra, cada primer de maig, un tradicional i festiu aplec per tal de complir el vot de poble. El Mercat de Calaf Fem mitja volta i tornem endarrera per allà on hem vingut fins a trobar de nou el Portal de Xuriguera. A la dovella central del Portal, s’aprecia encara un relleu de l’escut de Calaf. Travessem el portal i entrem a la població. Continuem pel carrer enllosat que fa baixada, davant nostre, el campanar i la Plaça Gran. Baixem pel carrer fins arribar a la plaça Gran. A mitjans del s. XIV la vila anà traslladant la seva activitat del castell cap a la zona que envolta aquesta plaça. Antigament, s’hi celebrava el tradicional Mercat de Calaf, important per l’activitat i la quantitat de gent que s’hi aplegava. Apel·les Mestres divulgà la importància del mercat de Calaf amb la seva llegenda, que conta que un dia de mercat en ple hivern, l’intens fred de la zona feu que es quedessin glaçades las paraules de venedors i compradors que eren a la plaça, i que quan el sol feu acte de presència començà a desglaçar totes aquelles converses fent que es barregessin i la gent no s’entengués. Aquesta llegenda ha donat lloc a l’expressió ‘Això sembla el Mercat de Calaf!’ utilitzada quan en una conversa entre diferents persones totes parlen alhora sense escoltar-se. La plaça Gran està presidida per l’església Sant Jaume i el seu esvelt campanar. L’església és un edifici d’estil gòtic tardà, amb 40m de profunditat, 12’5m d’amplària i 20 d’alçada. Es començà a finals del s. XVI i fou inaugurada al culte l’any 1639, tot i que les obres van continuar durant un temps més. L’element que, sens dubte, destaca per sobre dels altres és el campanar, acabat en època molt posterior, l’any 1889, i que assoleix 52m d’alçada. L’inventor de la ‘pesseta’ Situats a la Pl. Gran de cara a l’església, trobem a la nostra esquerra, ben bé sota el campanar, un petit passadís. És el passadís que passa per sota el campanar, el travessem. Al sortir trobem l’escultura del ‘Carregador’, on els blocs de pedra són els que van ser rebutjats de la restauració del conjunt arquitectònic de la Plaça Gran. Continuem endavant, som a la plaça de les Eres, veiem l’escultura ‘Twister chair’, objecte d’us quotidià convertit en art. Continuem a mà dreta i baixem pel C/ Sant Pere. Trobem la cruïlla amb el C/ Sant Jaume i trenquem a l’esquerra, continuem uns passos més cap endavant fins a trobar la cruïlla amb el C/ Ravalet i trenquem a mà esquerra. Al final de C/ Ravalet trobem la casa Figuerola, edifici del s. XIX, on al 1861 hi nasqué Laureà Figuerola i Ballester, Ministre de Finances que va instaurar al 1868 la ‘pesseta’ com a unitat de compte de l’Estat Espanyol. Continuem endavant pel C/ Ravalet i baixem la forta pendent que hi ha al final del carrer. Ens trobem al C/ Viena, a l’esquerra, l’escultura de ‘Les crisàlides’ a la paret del jardí de Can Figuerola, a la dreta, l’enllaç amb la Raval Sant Jaume. Després de veure ‘Les crisàlides’ donem mitja volta i baixem en pendent pel C/ Viena. Al final de la pendent, trenquem a la dreta i enllacem amb la Raval Sant Jaume, continuem endavant per la Raval i arribem novament a la Plaça dels Arbres. Fi de la passejada pel casc antic de Calaf.  La ruta s’ha de realitzar a peu, ja que és una visita pel casc antic de Calaf, on en alguns trams no hi pot accedir un altre vehicle. Serveis · Llocs d’interès turístics Plaça dels arbres La Plaça Gran Cal Matricules Casa Cortadellas L’antic hospital L’Ermita de Sant Sebastià El castell L’esglèsia de Sant Jaume El Campanar Casa Figuerola Escultures: Temporalitat, Carregador, Twister Chair, Les crisàlides · Restauració: Buffet Català – Telf. 93.869.84.49 Santaulària – Telf. 93.869.82.02 Bar 31 – Telf. 93.869.87.26 L’Atelier – Telf. 93.868.08.11 / 600.56.58.57 La Coppe – Telf. 93.868.00.67 Bogart – Telf. 93.869.92.58 Frankfurt Karma – Telf. 93.868.10.49 Bar Rosa – Telf. 93.868.03.67 Bar Cabrero – Telf. 93.869.98.70 Turisme – Telf. 93.869.84.74 Canet – Telf. 93.869.82.52 El Caliu – Telf. 93.869.91.37 La Sort – Telf. 93.868.00.36 El Tast de Ca la Florentina – Telf. 93.869.85.15 Bar Casal de Calaf – Telf. 93.869.82.95 Restaurant La Cuina de Mercat – Telf. 93.868.02.32 Unió Calafina – Telf. 93.869.83.77 Dràcula – Telf. 93.869.81.87 · Allotjament Rural: Hotel Alta Segarra Passeig Sta. Calamada, 20 08280 – Calaf Telf. 93.868.09.43 / 625.222.760 E-mail: info@hotelaltasegarra.com Web: www.hotelaltasegarra.com · Activitats: Hípica Cal Graells Telf. 636.96.58.08 / 619.531.222 / 639.41.46.07 e-mail: calgraells@gmail.com Web: www.calgraells.com Visita el Mercat de Calaf Telf. 93.868.08.33 e-mail: turismecalaf@diba.es Visita a l’Ermita de Sant Sebastià Telf. 93.869.88.70 e-mail: turismecalaf@diba.es Visita al Campanar de Calaf Telf. 93.869.85.40 / 93.868.08.33 e-mail: turismecalaf@diba.es
 

Calaf

 CALAF

Situació i presentació

El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km², però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada. No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval.

<a target=”_blank” href=”http://editor.enciclopedia.cat/medies/FOTO/FG003269.JPG&#

A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda. L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles i Pujalt.
El terme ocupa el centre geogràfic de l’altiplà al qual dóna nom. Aquest altiplà, que forma part de la Depressió Central, és una extensa plataforma calcària, d’uns 700 m d’altitud mitjana, que marca la partió entre les aigües que aboquen al Segre (mitjançant el Riubregós i el Sió) i les que aboquen al Llobregat (a través de les rieres de Rajadell i l’Anoia). El municipi limita al N amb els puigs del Castell (685 m), de Sant Sebastià (765 m) i de Ferrera (759 m) i s’estén vers el S, sobretot en el sector central, en amples planures de camps de conreu. La part més accidentada i desèrtica és la que s’allarga vers l’W, per sobre de Sant Martí Sesgueioles i la Guàrdia Pilosa. El clima és mediterrani amb tendència continental, caracteritzat per un hivern llarg i molt fred, però un estiu curt i calorós. L’aridesa del terme és només trencada amb algunes clapes de matollars vers l’indret de Ferrera i el Soler Lladrús. La vegetació constituïda per brolles i garrigues ocupa els sectors no conreats, i els arbres més característics són l’alzina (de carrasca) i el roure de fulla petita. L’escassetat d’aigua ha estat un problema endèmic de Calaf, en part solucionat als darrers anys amb aigües portades de fora, ja que l’aigua del subsòl no és potable per la constitució del terreny.
Situat al centre de la contrada i en una cruïlla de camins, Calaf és el lloc de pas obligat per a tots els pobles del seu rodal. Ja antigament era el punt per on passaven les carrerades de transhumància que sortien del Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell. Avui travessen el terme la carretera de Cervera a Manresa (N-141), que prop de Calaf enllaça amb l’Eix Transversal de Cervera a Girona (que facilita la comunicació amb Manresa), la C-1412 d’Igualada a Tremp, i carreteres locals: la de Sant Martí Sesgueioles i fins a Sant Guim de Freixenet, i la de Calaf a Pinós. Hi ha estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Lleida.
Al segle XIX els Prats de Rei mantenien encara la capitalitat religiosa i segles abans havien tingut l’administrativa de la regió. Calaf era el lloc més ben fortificat, el centre de mercat i fins va tenir mesures i moneda pròpia.

La població i l’economia

La població del muncipi (calafins) es concentra sobretot en el nucli de la vila. Es pot dir que Calaf gairebé no té pagesia aïllada. En concret el 1860, quan la vila tenia 251 cases, i el Soler Lladrús, 2, es consideraven masies només Cal Cotoner, Cal Met, Can Ferrera, Girifaràs, la Masia d’en Satorres, la Masia d’en Tapiol i la Torre d’en Caselles.
Els documents del segle XIV, els primers conservats a l’arxiu municipal, testimonien una població força notable de menestrals, mercaders i fins una petita comunitat jueva. La primera estadística coneguda, dels volts del 1380, dóna a la població la xifra de 63 famílies, molt inferior a l,assolida abans de la Pesta Negra. Al llarg del segle XV, el cens es va mantenir estable, car tenia 66 famílies el 1497. Al llarg del segle XVI, temps en què es configurà la vila antiga, la població conegué un gran augment segons revelen el cens del 1515, que li dóna 91 focs, el del 1553, que li n’assenyala 128, i el del 1626, que li’n dóna 214. Durant els segles XVIII i XIX la població oscil·là entre els 1 200 i els 1 400 h, i és només a partir del 1920 i el 1930 que la població va créixer espectacularment, i encara més des dels anys cinquanta i fins a l’inici dels anys vuitanta, que passà a 2 206 h el 1950, 3 143 h el 1975 i 3 231 h el 1981. En les dècades del 1980 i 1990 la població va tornar a iniciar una lleugera davallada, com indicaven el cens del 1991, amb 3 207 h, i el cens del 2001, amb 2 975 h.
A partir de les dades de població activa hom observa una recessió continuada del sector agrícola i ramader, ja que si el 1975 ocupava el 8,9% dels actius, la població ocupada en aquest sector el 2001 era del 3,58%. El terme municipal, molt planer, és ocupat en bona part per terres de conreu, gairebé totes de secà, dedicades als cereals (ordi i blat). La ramaderia es basa en la cria d’aviram i de bestiar porcí, i en menor grau en la cria de conills i de bestiar oví. Cal remarcar que l’extensió dels terrenys forestals va sofrir una important recessió sobretot en la dècada del 1980.
Les activitats menestrals i de comerç han tingut certa tradició en el municipi. A Calaf consten paraires des del segle XIV, que el 1516 ja formaven confraria. Calaf havia tingut moneda pròpia als segles XII i XIII, i al segle XIV hi havia un grup de famílies jueves, que devien ser menys de deu ja que mai no formaren aljama, a les quals acudien a demanar diners gent dels pobles veïns (Pujalt i Sant Martí Sesgueioles). La indústria ha esdevingut la base de l’economia local amb el 42,59% dels ocupats. L’estructura és prou diversificada, però el sector més important és el dels materials de construcció, com ara les terres cuites (maons, teules). També hi ha indústria tèxtil, de maquinària agrícola i de la construcció. El municipi és situat en una zona lignitífera que ha estat explotada de manera intermitent amb l’extracció de les mines.
La capitalitat econòmica de Calaf s’exercia antigament sobretot pels mercats i les fires. El mercat de Calaf, tan famós fins i tot per les contalles, que l’han fet passar al camp de les dites folklòriques, existia des d’abans del 1345, ja que un privilegi dels vescomtes de Cardona d’aquell any faculta només els jurats de Calaf, i no els particulars, d’arrendar bancs i taules als venedors del mercat. Un altre privilegi del rei Pere III, donat dos anys més tard (1347), autoritza que puguin assistir als mercats i les fires de Calaf els habitants dels Prats de Rei i de Sant Martí Sesgueioles, que eren súbdits reials. La importància del mercat de Calaf s’ha anat mantenint, amb un àmbit que ultrapassa el terme municipal. Se celebra el dissabte a la plaça dels Arbres; és molt concorregut i un element de primer ordre pel que fa a la cohesió de la subcomarca de la Segarra Calafina. La fira de setembre del Mercat de Calaf coincideix amb la celebració de la festa major.

La vila de Calaf

La vila de Calaf (685 m d’altitud), que tenia 3 076 h el 2005, va néixer al peu del castell i es va anar estenent, pel costat de migdia, inicialment encerclada dins un primer cinyell de muralles, que va ultrapassar a mitjan segle XIV i després va originar el Raval i el Passeig, de carrers més rectilinis que arriben fins a l’estació del tren o la carretera de Manresa. D’aquest cercle de muralles en resten vestigis de dos portals (el de Xorriguera i el de l’Hospital), bé que aquests corresponen a una reedificació dels murs feta entorn del 1584. L’element més antic és una gran torre quadrada adossada a l’antic hospital. L’antic mercadal es va originar a mitjan segle XIV, a l’extrem S de la població, on ara hi ha la Plaça Gran, a l’extrem de la qual els prohoms de la vila van erigir la capella de Sant Miquel, poc abans del 1356, amb una confraria i un sacerdot beneficiat. L’augment demogràfic que es produí durant el segle XVI a causa de la configuració de la vila antiga, amb els seus carrerons estrets i cases amb pòrtics tots encerclats per les fortificacions o muralles alçades entorn del 1580, féu necessari de desplaçar l’església parroquial de Sant Jaume al centre de la vila on era emplaçada l’antiga capella de Sant Miquel. Inicià l’obra el prior Francesc Sala (1597-1634) i es va acabar o almenys inaugurar al culte el 1639. La nova església és un notable edifici de la fi de l’època gòtica, composta d’una gran nau amb capelles laterals i una cripta sota el presbiteri per a contenir les restes de santa Calamanda, d’una gran veneració local i amb confraria pròpia. Vers l’any 1670 es va construir la seva façana i l’esvelt campanar d’uns 52 m que li fa costat, un dels més alts de Catalunya. Les obres duraren fins el 1720.
La vila continuà expandint-se pel Raval, on es creà una plaça nova i amples carrers en els camins que desemboquen en la carretera de Manresa i en l’estació del ferrocarril. El gran creixement que va experimentar Calaf des dels anys quaranta va fer envoltar la població de cases noves entorn de l’antic Raval i vers el sector de llevant; també es van renovar cases del sector antic. Aquest creixement va anar acompanyat d’una sèrie de millores en l’aspecte urbanístic de pavimentació de carrers i places, com la de l’antiga plaça del Mercat o de l’Església. A mig quilòmetre del centre urbà es localitza la urbanització de la Pineda, que tenia 195 h el 2005.
Ultra les restes de portals i muralles, l’església parroquial de Sant Jaume i la Plaça Gran, porticada, la vila de Calaf té alguns edificis notables, com l’antiga Casa Satorras (abans Casa Cortadelles), la Casa Servitge, la Casa Mensa, Cal Nadal, Cal Torrescassana, l’antic Hospital de la vila o el que resta del convent franciscà.
La Casa Cortadelles, situada al carrer de Sant Jaume, és un notable edifici neoclàssic del segle XVIII, amb columnes estriades i altres elements arquitectònics de pedra, que revela la importància dels antics estadants, notables comerciants de gra i una de les famílies més destacades de la vila. Els Cortadelles es dedicaren a administrar diversos pobles de la província de Terol i participaven com a intermediaris de l’arrendament dels drets del ducat de Cardona. La casa, que passà després a la família Satorras, conserva l’antic mobiliari i una notable biblioteca i arxiu.
Can Segarra és una noble casa que s’alça a l’extrem del carrer del Ravalet i dóna a la plaça del Firal, lloc on se celebraven les fires de bestiar. Pertany a la família Figuerola, propietària de moltes terres de la població i que, com els Satorras, es dedicaven al comerç de productes d’artesania, gra i vi i administraven diferents poblacions del ducat de Cardona. Fill d’aquesta casa fou Laureà Figuerola i Ballester, ministre de finances durant la Primera República i president del Senat.
Can Torrescassana és una casa del carrer de Sant Jaume, que va fundar el doctor Raimon d’Abadal. Entre els fills de la casa cal destacar el doctor Isidre d’Abadal, prior de Sant Jaume de Calaf. Un altre fill de la casa, Jaume d’Abadal i Camats, fou agraciat pel rei Carles II l’any 1675 amb el títol de ciutadà honrat de Barcelona. La casa canvià de nom en entrar-hi Joan Antoni Torrescassana, catedràtic de la Universitat de Cervera. Durant la guerra del Francès s’hostatjà en aquesta casa el general Vendôme i fou gràcies a la intervenció de Joaquim Torrescassana que es pogueren evitar molts estralls dels francesos a la comarca. El nom actual de la casa és Can Matrícules i es troba repartida entre diversos llogaters i botiguers.
La Torre de l’Arc de ldHospital és una altra casa situada a l’extrem del nucli urbà, a prop de la carretera de Solsona. Data de temps immemorial i antigament s’anomenà la Torre d’en Caselles. Fou reformada a la fi del segle XIX, però conserva encara una noble fesomia de típica casa de pagès catalana amb una façana de dotze arcades.
L’Hospital és una de les fundacions més antigues de Calaf, ja que existia des d’abans del 1559. Es troba al peu del castell i és un edifici sever, de pedra ben escairada, en el qual es destaquen una torre quadrada i un portal adovellat pel qual es puja al castell. Durant el segle XVIII es regia per una junta de prohoms presidida per un eclesiàstic, i tenia l’obligació, imposada pels fundadors, d’acollir els malalts i els vells de la vila, amb preferència els de llinatge del fundador i del dotador, i després d’aquests, els pobres vianants. Fou restaurat el 1873, i de nou el 1884, i ocupat per religioses carmelitanes de la caritat. Aviat deixà de ser hospital i es convertí en un col·legi per a nenes. Aleshores la seva església es dedicà a la Mare de Déu del Carme. Les mares carmelitanes estigueren a Calaf fins el 1936. Després de la guerra civil de 1936-39, el col·legi fou dirigit per germanes dominiques de l’ensenyança. Fou abandonat el 1965, any en què les monges passaren a un nou edifici col·legi fet a la vila. Actualment s’ha rehabilitat com a centre cívic de la vila.
El convent de Sant Francesc, situat davant l’estació, ocupa, com ja s’ha dit, el solar de l’antic priorat de Sant Jaume. Els franciscans, establerts a Calaf el 1696, el van construir entre el 1715 i el 1729. L’església fou acabada entorn del 1750. El convent fou exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835; aleshores el seu edifici fou venut a particulars. Al final de la dècada del 1990 es trobava en estat d’abandonament.
La vida associativa de la vila de Calaf és força important, i entre les entitats més destacades cal esmentar el Casal de Calaf, fundat el 1925, que disposa d’una sala de teatre, i el Grup Excursionista de Calaf, a més de diverses societats i equips esportius. La institució amb més solera és la Unió Calafina, fundada el 1890, que el 1930 integrà una sala de teatre. Entre els locals culturals cal mencionar la biblioteca i l’arxiu municipial.
La vila celebra la festa major d’hivern de Santa Calamanda pel febrer, i al setembre es fa la fira anomenada Mercat de Calaf, que coincideix amb la festa major. Finalment, al novembre se celebra la fira de Tots Sants. És molt tradicional la representació dels Pastorets per les festes de Nadal. Altres festes introduïdes en la dècada del 1990 són el Festival de Música Tradicional, al juny, i una trobada internacional d’escultors; les escultures es poden contemplar pels carrers i voltants de la vila.

Altres indrets del terme

El castell de Calaf i el priorat de Sant Jaume

El castell de Calaf, que corona el puig que domina la vila, guarda encara una bona part del seu perímetre de murs, algunes torres d’angle i rengles d’espitlleres. Tingué castlans propis o guardians fins al segle XV. La seva història és la de la població, de la qual fou l’acròpoli o darrera defensa. Al peu dels murs hi havia l’església parroquial de Sant Pere de Calaf o del Castell, esmentada des del 1040, que fou la primitiva parroquial de la vila, fins al segle XIV, en què fou desplaçada per l’església del priorat canonical de Sant Jaume, que esdevingué la parroquial; Sant Pere en fou la sufragània. Pel seu mal estat va caure el 1781.
El priorat canonical de Sant Jaume és la segona fita històrica de Calaf. Inicialment era situat vers el S del castell, en el mateix solar on el 1715 es va erigir el convent de franciscans, les ruïnes del qual encara s’alcen davant de l’estació. Aquest priorat es va erigir el 1069 com a filial de l’abadia canonical de Sant Vicenç de Cardona. L’antic priorat fou abandonat el 1639, quan es va inaugurar la nova església parroquial a la plaça del mercadal.

Sant Sebastià

Al puig, entre el castell de Calaf i Can Ferrera, hi ha la capella de Sant Sebastià. Aquesta capella votiva fou erigida pels jurats de Calaf entorn del 1690 per haver-se deslliurat la població d’una de les pestes que per aquell temps devastaven el país. El 1980 s’hi construí una cisternafont i s’arranjà el voltant. El lloc, des d’on es pot gaudir d’una magnífica vista que s’estén sobre la comarca, és visitat pels calafins el dia primer de maig, que se celebra la festa del vot del poble i un aplec.

La història

El primer document que esmenta Calaf és de l’any 1015 quan el comte Ramon Borrell va donar a l’església de Sant Pere de Vic i al seu bisbe Borrell el lloc de Calaf perquè el repoblessin. El mateix any el bisbe va encomanar al levita Guillem d’Oló o de Mediona —el mateix que nou anys més tard repoblaria i organitzaria els termes de Montbui, Ocelló i Tous— el puig de Calaf, de Calafell i de Ferrera. El levita Guillem va ocupar i organitzar tot seguit el territori i alçà el castell de Calaf en el primer dels esmentats puigs; el segon sembla que és el que ara s’anomena de Sant Sebastià, i el tercer, el de Ferrera, va tenir, i té encara, una antiga casa del mateix nom (Can Ferrera), que fou una casa forta i després una de les poques masies que tingué tradicionalment el terme de Calaf.
L’any 1038, en el litigi entre l’Església de Vic, representada pel bisbe Oliba, i el vescomte Folc de Cardona, el seu germà Eriball, bisbe d’Urgell, i la seva mare Engúncia, els jutges donaren la raó als vescomtes. Aquests, però, és possible que en reconeixement de l’acció de l’Església de Vic, cediren al bisbe Oliba el dret superior o eminent del castell i se’n reservaren el domini immediat; també li cediren per pactes posteriors del 1087 una parellada de terra, la quarta part dels esplets de les vinyes, el domini sobre un home del terme i el compromís de no batre moneda a Calaf sense donar-ne al bisbe la porció corresponent. Sota aquest estatut jurídic estigué en endavant el castell i terme de Calaf.

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0013412

POSTAL DE CALAF AÑOS 1954

‘CALAF’ -Passeig de Santa Calamanda- Postal año 1968

CALAF, año 1903. Retrato recuerdo de grupo con palos de cricket

7581 – ANTIGUA E INTERESANTE FOTOGRAFÍA (RECUERDO DE CALAF) AÑO 1905

postal misión y desarrollo  foto familia de bolivia – publicidad j,sugrañes de calaf 1974

1974

POSTAL CALAF PLAZA DE LA IGLESIA FRANQUEADA EN 1908

POSTAL DE PONS , CARRETERA DE CALAF









http://www.todocoleccion.net/maniobras-militares-calaf-hormiga-oro-serie-ii-num-147-barcelona-1890~x29793371

L`ANTIC PRIORAT, Í DESPRÉS COL´LEGIATA , DE SANT JAUME DE CALAF , Contiene 16 pagines

Goigs en alabança de la gloriosa Verge i Martir SANTA CALAMANDA, CALAF (Ed.Imp.Vives de Manresa)

estatutos de la cooperatiba de agricultores de calaf y comarca  coopac – 1964

CALAF. Barcelona. Atardecer en Calaf. Almendro en primer plano. Circa 1940

CATALUNYA ARTÍSTICA. Nº3, juliol 1904. CALAF. AYNÉ RABELL J. (Director)
22 pags Revista ilustrada de arte, letras y ciencias. Íntegramente en catalán. Este número dedicado a Poblaciones típica de Cataluña: CALAF: historia, pobles de la rodalia, personajes ilustres, estudi social, partitura de la Tornada de las tradicionals Caramellas que’s cantan a Calaf y la Metradansa (ball típich calafí)… Numerosas fotos en negro e ilustraciones.

Bonita postal: Calaf. Barcelona. Dos aspectos. Circulada. Editada en el año 1988

 

Billete o ticket de tren de la Renfe, de carton grueso, de BARCELONA a CALAF

ESPAÑA. BARCELONA. CALAF. Arco del Hospital (FOTO). Años 50.

CALAF 1890 LERIDA MANIOBRAS Y VISTAS 7 HOJAS REVISTA

. Hostal Calaf. Circulada. Editada en 1968
http://www.todocoleccion.net/buscador.cfm?C=t&P=9&Bu=calaf&S=t&M=t&O=r&D=t&N=i




Calaf. Iglesia. 9/1935

REVISTA JORBA. 292. AÑO 1934. REPORTAJE DE SEBASTIAN JUNYENT. NACIDO EN CALAF. LA LEYENDA DE LORELEY
 Calaf. Barcelona. Dos aspectos. Circulada. Editada en el año 1988

calaf, altar mayor

 

GOIGS A LLAOR DE SANT PERE, Apòstol, Patró de la parròquia d’Ars, Arxiprestat de Calaf. 1959

ILUSTRACION IBERICA. 410. AÑO 1890. MANIOBRAS MILITARES EN. CALAF. CAMPAMENTO ALFONSO XIII.

Calaf. Passeig del Dr. Llorenç. /1935

A.T.V.-3440-CALAF,VISTA PARCIAL, R.PALA Y B. – 1917

POSTAL DE CALAF , NUM 13 , PLAZA DEL CAUDILLO ,

Postal de CALAF : Plaça de la Constitució (HSM, Foto Xuclaverol)

TP Aviso de Recibo. Circulada Calaf-Bcn dic 1951.

AJEDREZ: Planilla – CLUB AJEDREZ CALAF – Local Social Union Calafina,  Barcelona – 1959

CALAF,MANIOBRAS
GRABADO  DE LA ILUSTRACCION DE LUIS TASSO,AÑO 1895,

FULLA SOLA. ANY 1913.FOTO DE CALAF. RESUM HISTORIC DE CABRERA. SEGELLS MUNICIPALS

Calaf. Anoia.  *Hostal de Calaf

POSTAL DE CALAF,PASEO DE LA ESTACION

Postal de CALAF (Barcelona): Passeig del Doctor Llorenç (HSM, foto Xuclaverol)

Postal de CALAF (Barcelona): Plaça Nacional, porxades

CALAF -FOTOS

 

La Manresana- Cal Maginet (Rubió) -Ivorra-Dusfort (Calonge de Segarra)

Ferran Sala 21 abril 2013 Calaf, Historias y Leyendas Edit

JOAN SALA GIRALT

TORRE MEDIEVAL DE LA MANRESANA

Prats de Rei, Els – Torre de la Manresana Del castell de la Manresana, documentat des del segle XI, es conserven diversos basaments de la muralla, una estança i la torre circular de més de 20 m d’alçada. Està dividida en tres pisos, els dos primers separats inicialment per trespols de fusta i el tercer per una cúpula de pedra que serveix de base al terrat superior. L’únic accés es realitza per la poterna situada a uns 11 m d’alçada. Vers migdia i formant part del recinte del castell hi ha l’església de Sant Andreu, un edifici romànic refet bàsicament al segle XVIII, que conserva un retaule barroc a l’interior. També a pocs metres cap a ponent de la torre hi ha restes medievals d’un habitatge i una tomba excavada a la roca.

Prats de Rei, Els – Torre de la Manresana

Curiositats

Coneixem que el rei Jaume I va fer estada a la Manresana en diverses ocasions. De fet es tractava d’un castell citat com una de les seves possessions. Per exemple coneixem la seva visita el 3 de setembre de 1245 quan va signar un privilegi a favor de Sant Martí Sesgueioles i el mateix dia però de l’any 1263 va atorgar una altre privilegi a favor de la vila de Santpedor.

ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT ANDREU DE LA MANRESANA

Prats de Rei, Els – Església de Sant Andreu de la Manresana

Encara que esmentada l’any 1070 a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria dels Prats de Rei i per tant originàriament romànica, l’edifici actual presenta una imatge més aviat barroca deguda a la refeta portada a terme als segles XVII i XVIII (en una cantonada exterior apareix la data 1699 i a la llinda de la portal principal la de 1769). És un edifici d’una sola nau coberta amb volta apuntada. En el seus murs destaquen diversos blocs de pedra amb decoracions vegetals i geomètriques.

Al seu interior conserva el retaule barroc de Sant Andreu datat l’any 1715, de dos pisos, amb tres carrers a l’inferior i un de sol central, al superior; rematat per arquitectures barroques i florons. Al pis inferior apareixen, d’esquerra a dreta una imatge de Sant Cristòfol damunt un relleu que representa l’Anunciació a al Verge, Sant Andreu al carrer central damunt del Manifestador amb la data 1673 i Sant Sebastià damunt d’un relleu de l’Epifania o Adoració dels Reis. El pis superior està presidit per la Mare de Déu del Roser. Inicialment  aquest temple exercí funcions de parroquial que aviat passaren a la parroquial dels Prats de Rei.

Curiositats

En un dels laterals hi ha un altre petit retaule, possiblement d’origen renaixentista, presidit per una imatge moderna de Sant Agustí, flanquejat també  per una altra imatge moderna de Sant Jaume i una de més antiga de la Verge. Està presidit a la part superior per un antic Crist Crucificat, de característiques renaixentistes. A la propera masia de cal Sala es va instal·la el quarter general del mariscal comte Starhemberg, comandant suprem dels exèrcits aliats  de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual es va enfrontar entre els dies 16 de setembre fins al 23 de desembre de l’any 1711, en el decurs de la guerra de Successió amb les forces del duc de Vendôme, comandant suprem de les forces borbòniques de Felip V.

Visita

Visita exterior i lliure.Per accedir a l’interior cal demanar la clau a la casa veïna de cal Joan Roca o a la veïna de cal Sala (casa des d’on s’ofereix un servei de guia per visitar l’enton com la Manresana, els cups de cal Sala o la mateixa església de Sant Andreu).  CONCEPCIÓ BACARDIT PRAT Cal Maginet-Rubió Son dos casas , una de 1870 y la otra un antiguo cobertizo reformado a vivienda en 1984 . Además , hay un cobertizo y un pajar cubierto. Terreno de  10,21 hectareas  , de las cuales 5,83 son de cultivo y  4,38 de bosque bajo y pastos.  ESTEVE CASASAMPERE JUST Ivorra Ivorra (En detall) (En detall) Localització Municipi de la Segarra Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca Espanya Catalunya Lleida Ponent Segarra Gentilici XXXXX Superfície 15,4 km² Altitud 567 msnm Població (2012[1])   • Densitat 118 hab. 7,66 hab/km² Coordenades UTM(ED50) 31T 366750 4625850Coord.: 41° 46′ 24″ N, 1° 23′ 48″ E / 41.77333,1.39667 (mapa) Organització Entitats de població • Alcalde: 1 Josep Simón LLorens (ERC) Codi territorial 251142 Ivorra és un municipi de la comarca de la Segarra situat a l’extrem de llevant de la meitat nord de la comarca. És un dels municipis susceptibles d’ésser englobat en la nova comarca de l’Alta Segarra, però ara per ara tot sembla indicar que romandrà dins de la Segarra estricta. Tot el seu límit de ponent i nord és el terme de Torà, de la Segarra, que és un dels que podria integrar l’Alta Segarra; a llevant, té el de Castellfollit de Riubregós, actualment pertanyent a l’Anoia, però que podria passar a l’Alta Segarra. Al sud té el terme segarrenc de Sant Ramon, i al sud-oest el de Sant Guim de la Plana, tots dos de la Segarra estricta. http://ca.wikipedia.org/wiki/Ivorra FRANCISCA LLADÓ MARTORELL Dusfort Dusfort (també anomenat Durfort) és una entitat de població i cap de municipi de Calonge de Segarra, a la comarca de l’Anoia. Està situat a dos quilòmetres al nord-oest del municipi de Calaf. L’any 2006 tenia 26 habitants censats. Va ser municipi independent fins al segle XIX.  Llocs d’interès Església de Santa Maria, d’origen romànic, està situada sobre el turó que domina el poble.   http://ca.wikipedia.org/wiki/Dusfort     CASA SALANOVA -LA MOLSOSA ISIDRE SALA SEGALÀ (LA MANRESANA)PEPETA GIRALT (SALANOVA-MOLSOSA)   CAN CASALOT-LA MOLSOSA http://archive.osa.cat/gustavobarba/casalot/index.htm MAGÍ BACARDIT (CAL MAGINET RUBIÓ)FILOMENA PRAT (EL CASALOT- LA MOLSOSA)  XXXX CASASAMPERE XXXX-XXXX JUST XXXX    RAMON LLADÓ TATJÉ  (DUSFORT- CALONGE DE SEGARRA)ANTONIA MARTORELL SERRA BATALLA DE PRATS DE REI 1911 GUERRA DE SUCCESIÓ Diario de lo sucedido en el campamento de Prats de Rei desde 16 de setiembre de 1711 hasta 23 de diciembre del mismo Diari aliat escrit durant la doble batalla de Prats de Rei-Cardona. El document, originalment traduït per Josep Riba i Gabarró, aporta interessant informació sobre les operacions de setge contra les dues viles, el constant degoteig de desertors borbònics i les activitats dels regiments de fusellers de muntanya (miquelets) contra la logística de l’exèrcit de les Dues Corones http://www.guerradesuccessio.cat/bat_pratsderei_07.HTML