VIBRA-Alta Segarra
Alta Segarra
Aquí tenemos la séptima colaboración ahora con Zos3r. Luis se ha dado también un trabajón en esta composición , ambientada en el amor a la tierra donde uno pace. La Segarra es una comarca de Catalunya situada justamente en el centro ,la Alta Segarra se diferencia por su clima ,el acento del catalan tambien , por eso se llama de la Catalunya Central , la tierra es un altiplano cerca de 700 metros de altitud, basicamente cerealista por eso en tiempos lejanos se le llamaba el granero de Cataluña , este himno es para dar un empuje mas y que en la nueva configuración geográfica se incluya en la Vegueria Central.
Escuchar. ALTA SEGARRA
http://www.hispasonic.com/musica/alta-segarra/11299
Alta Segarra
Lletra de l´ Himne a l´Alta Segarra, autor Miquel Oller i Vidal.
Música de Ferran Sala i Casasampere ( Calaf) alies Vibra y Luis Sanchez Garcia ( Almeria)alias Zos3r
Arranjaments musicals i adaptació de la lletra amb la música d´ Angel Illa ( Calaf)
Terra eixuta i planera,
mare i germana
d’herois fidels,
besada amiga.
Horitzons eterns.
Venim de lluny,
som teus.Riallers, els tons del verd
enjoien la primavera
i l’ànima que espera.
A qui s’hi complau
ofrenes la pau.
Graner d’ordi i blat,
amb l’esclat de la rosella
feinera i callada
teixeix la bandera
la vella Balanguera.
Silencis antics acotxen
de nou la llavor.
En la calma i la bonança
juguen i maduren
somnis de tardor.
Amaga paraules
la boira, les guarda,
les destria el fred.
Les sap, les estima,
ai, el cor quiet.
Terra eixuta i planera,
mare i germana
d’herois fidels,
besada amiga.
Horitzons eterns.
Venim de lluny,
som teus.
Autor de la lletra : Miquel Oller i Vidal
Societat Catalana de Geografía
Una part de l’expedició, dalt la torre de la Manresana. Drets, d’esquerra a dreta: Francesc Castellet, Mireia Baylina, Carme Closas, Jordi Alberich, Ma. Carme Montaner, Francesc Nadal, Francesc i Maria Castellet, Roser Llongueres, Xavier Rosselló, Mercè Noguera i Joan Olivar. Asseguts, d’esquerra a dreta: Antonio Oliva, Enric Bertran, Assumpta Rovira, Breogán Lijó, Carolina Peña, Montserrat Nubiola (?), Joaquim Ma. Puigvert i Katsuyuki Takenaka. Al fons, una bonica panoràmica de l’Alta Segarra amb la vila dels Prats de Rei a primer terme i la de Calaf més lluny; fotografia de Jesús Burgueño.
L’Alta Segarra correspon al sector septentrional de la Segarra històrica, que al llarg de la història ha tingut com a centres urbans més destacats els Prats de Rei (537 hab.), Calaf (3.271) i Torà (1.274). Des del punt de vista físic, la comarca està centrada per l’altiplà de Calaf (600 a 770 m), envoltat d’un relleu més trencat i amb un paisatge més boscós, particularment a la capçalera del Llobregós, ja en transició cap al Solsonès. El paisatge segarrenc està determinat pel cromatisme estacional del cereal, i el poblament dominant és concentrat en petits nuclis, si bé al nord del riu Bregós predominen les masies.Montmaneu. Les cases del carrer Major de Copons, amb la seva alçada, decoració i grans ràfecs, ens parlen del dinamisme econòmic de la població el s. XVIII, quan la major part dels homes del poble feien de comerciants i traginers a Castella, Andalusia i Extremadura. De Catalunya se’n duien aiguardent i productes manufacturats (teixits, espardenyes…), i de l’interior peninsular portaven blat, oli, seda, llana… En aquell temps, seguint la descripció de Francisco de Zamora (1789), Copons era conegut com el poble de les amazones, perquè l’absència dels marits llargues temporades obligava les dones a tenir cura de la casa i la terra. El viatger arriba a observar que les dones van vestidas con más aseo y de ropas más finas que el resto de esta Segarra.
Val a dir que també a Calaf aquesta activitat comercial assolí una gran importància, amb l’anomenada Companyia d’Aragó.
Seguidament vam visitar la torre cilíndrica de la Manresana, fita meridional de l’Alta Segarra i magnífic mirador de l’altiplà calafí. El topònim al·ludeix al comtat de Manresa, denominació habitual del comtat d’Osona quan aquest s’expandí cap a Ponent. Com a terra de frontera entre els comtats cristians i els dominis hispànics musulmans al llarg de dos segles (X i XI), la Segarra és terra de fortificacions i poblets encastellats. Els millors exemples de torres de guaita (i de confinament de la població davant les ràtzies) es troben precisament a l’Alta Segarra: la Manresana, Vallferosa i Ardèvol. seguir >>>
http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S94171.htm
Alta Segarra
De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Localització de l’Alta SegarraL’Alta Segarra és una zona situada a l’extrem nord-occidental de la comarca d’Anoia, i abraça la zona confrotant del Bages i del sud del Solsonès. També ha rebut el nom d’alta Anoia, emprat sobretot com a marca turística, però sense cap fonament històric o cultural.Fisiogràficament i econòmicament té molts paral·lelismes amb la Segarra; d’aquí li ve el nom. Hi ha qui ha proposat que constituís una comarca diferenciada d’Anoia. Comprèn les poblacions de Calaf, Estaràs, Aguilar de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, la Molsosa, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pinós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Veciana, etc. Pràcticament tota la conca del riu Llobregós (llevat de Ponts, població situada a la comarca de la Noguera, que és on el Llobregós desemboca al Segre), també es considera Alta Segarra, si bé en aquest cas les poblacions que hi ha ja formen part de la comarca de la Segarra. Les poblacions que hi ha a la vall del Llobregós són Castellfollit de Riubregós, Torà, Biosca, etc., més relacionats amb Calaf (gràcies a la carretera que va paral·lela al Llobregós) que amb altres poblacions segarrenques
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alta_Segarra
Información sobre el músico Luis Sanchez alias Zos3r , su página web:
http://www.myspace.com/luissanchezmusic
Comentarios de Hispasonic:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada