El líder de Podemos a Madrid Jesús Montero diu que el Santander i Botín no són casta

        El líder de Podemos a Madrid diu que el Santander i Botín no són casta

Emilio Botín recibe casi 10 millones de euros del dividendo del Banco Santander.

Miembros de Stop Desahucios protestan esta mañana en el Banco Santander de Santiago.

 

Segons Jesús Montero el Santander i Botín volen contribuir al benestar social

Podem ha popularitzat el mot ‘casta’ com a desqualificatiu polític. I el fa servir per a designar aquella elit política o econòmica que, segons aquest partit, ha estat la responsable de la crisi i que, a més, se n’ha beneficiat. Avui han sorprès unes declaracions del secretari general de Podem a Madrid, Jesús Montero, que surten publicades en un reportatge de John Carlin a El País. Montero afirma amb rotunditat que la família Botín i el Banc Santander no es poden considerar casta, perquè ‘volen contribuir al benestar social’.

CUATRO LOBITOS TIENE ……..

Aquestes són les seves declaracions: ‘No tots els empresaris són iguals. Hi ha dues cultures empresarials. Una és la casta i l’altra vol contribuir al benestar social, com la família Botín al Banc Santander.’ Carlin li demana si parla seriosament. ‘Sí! Estic convençut que hi ha empresaris de bona voluntat. Hi ha sectors del capitalisme emprenedor que saben que necessiten un país sense tanta desigualtat social, que entenen que així expandeixen el seu mercat. De segur que Ana Botín [presidenta del banc] es veuria amb Pablo Iglesias i parlarien d’aquestes coses.’

Jesús Montero, de cinquanta-un any, és un històric d’Esquerra Unida; fins i tot va participar a fundar-la, el 1986. És llicenciat en ciències polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, d’on ha sortit tot el nucli dirigent de Podem i d’influència de Pablo Iglesias. Va deixar IU el 1997 i se’n va anar a Chiapas per veure de prop el moviment zapatista del ‘subcomandant’ Marcos. I, passats uns anys allunyat de la primera línia política, ha tornat amb Podem

http://www.vilaweb.cat/noticia/4229062/20150128/lider-podem-madrid-diu-santander-botin-casta.HTML

DIOS LOS CRIA Y ELLOS SE JUNTAN

10.09.2014

Arcadi Oliveres: Botín, un cacic a la cúpula absoluta del poder

El senyor Emilio Botín ja feia molts anys que presidia el Banc de Santander, però era la tercera generació de la seva família que se n’ocupava. Una saga de banquers poderosa. Quan jo era jovenet, l’Emilio Botín no era ell, sinó son pare. Per tant, ell ja ho havia heretat i pretenia que la seva filla se’n fes càrrec quan ell morís. És Ana Patricia Botín, que ja ha presidit algun altre banc. Ja veurem com acabarà aquesta qüestió. Podem dir que ha estat un banquer clàssic.

Botín tenia un arrelament molt fort del seu banc a la ciutat de Santander. Les vegades que hi he anat m’he adonat que qualsevol cosa –concerts, edificis, museus, universitat…– és patrocinada pel banc. Es tractava d’un cacic local de l’antiga estirp. Personalment, Botín estava absolutament obessionat per la seva salut. Fins a l’extrem que viatjava sempre amb un desfibril·lador en una maleta. Per desgràcia seva, no li ha servit fins al final si és que s’ha mort d’un infart.

A més, Botín ha estat un cas paradigmàtic de vinculació entre poder econòmic i poder polític. Va acollir en el seu banc molts ex-ministres. És la famosa qüestió de les portes giratòries. Per exemple, un càrrec important del banc l’exerceix Matías Rodríguez Inciarte, que era el ministre de la Presidència amb Leopoldo Calvo-Sotelo. Precisament, aquest senyor ha estat molt de temps el representant personal de Botín a les reunions del famós Club Bildelberg, on es reuneix més descaradament el poder econòmic i polític. En formen part aquests que remenen les cireres del poder mundial. O les remenaven, perquè l’auge dels xinesos i els indis els ha pres posicions. En aquestes reunions tan sols hi anaven dos espanyols de manera permanent: l’ex-rei Juan Carlos i el senyor Botín. Això vol dir que el banquer era a la cúpula absoluta del poder.

Per una altra banda, diria que Botín s’ha trobat bastant darrere de tota l’escombrada que s’ha fet de les caixes d’estalvis. En bona mesura, han desaparegut després de les maniobres de la banca privada per guanyar terreny. Les caixes eren a les mans d’institucions públiques, fundacions… però alguns van voler que el negoci bancari cada vegada estigués més en mans privades.

Una altra característica que cal destacar de Botín és l’expansió internacional dels seus negocis. Ha convertit el Santander en un dels principals bancs del món. I ha acabat tenint una presència abusiva a l’Amèrica Llatina.

També hem de recordar que aquest senyor ha tingut una relació generosa amb el frau fiscal. Evidentment, ha tingut bons advocats per a evitar d’entrar a la presó. Però s’han descobert enormes quantitats de frau fiscal seu i de la seva família. Se li han descobert comptes secrets a tot els món. I això és bo de no oblidar-ho.

Encara val la pena d’explicar una altra cosa que em sembla interessant d’esmentar. I és que va convertir el Santander en el segon inversor d’Espanya en la indústria armamentística.

I finalment, una cosa que a mi sempre m’ha sabut greu com a professor universitari. Que la universitat hagi permès al Santander de tenir oficines dins de les facultats. Quan saps que una banca que ha arribat a cometre tantes estafes i malifetes és el primer que et trobes quan entres a l’antiga Facultat d’Econòmiques a la Diagonal, on jo havia estudiat, em fa mal el cor.

I hi ha una cosa que encara em fa més mal. Fa un any o dos vaig anar a València a fer una conferència. El diari explicava que el dia abans hi havia anat precisament el senyor Botín. A què fer? A fer una reunió amb els rectors de totes les universitats de l’estat per oferir-los una programa de finançament que es diu Universia, vinculat a beques a estudiants… I aquelles desenes de rectors van aplaudir bojament aquell senyor perquè els aportava una mica de dinerets per finançar unes beques. Com a professor d’universitat em va fer vergonya aliena que els rectors aplaudissin amb fervor un senyor que ha comès tota mena de delictes, estafes i fraus fiscals.

http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4210110/arcadi-oliveres-botin-cacic-cupula-absoluta-poder.html

Botín ha estat un cas paradigmàtic de vinculació entre poder econòmic i poder polític.

Aquest senyor ha tingut una relació generosa amb el frau fiscal.

Una triple conjunció entre ‘El País’ i Banco Santander

Sis diaris -tots menys ‘El Punt Avui’ i l’ARA- acudien al quiosc aquest dimecres amb un singular abric: un anunci del Banco Santander de quatre pàgines que embolicava el diari

ÀLEX GUTIÉRREZ | Actualitzada el 28/01/2015 18:45

Sis diaris -tots menys El Punt Avui i l’ARA- acudien al quiosc aquest dimecres amb un singular abric: un anunci del Banco Santander de quatre pàgines que embolicava el diari i en respectava -és un dir- només la capçalera. A El País coincidia amb una doble pàgina dedicada a Podem en què el secretari general del partit a Madrid feia una sorprenent declaració: la família Botín -propietària del banc en qüestió- no és casta perquè, segons relata, “contribueix al benestar social”.

http://www.ara.cat/firmes/alex_gutierrez/triple-conjuncio-Pais-Banco-Santander_0_1294070592.HTML

Banco Santander compra las portadas de los principales periódicos españoles

• Banco Santander ha comprado las portadas de ‘Abc’, ‘La Razón’, ‘El Mundo’, ‘El País’, ‘La Vanguardia’, ‘El Periódico’ y ’20minutos’
• La entidad financiera no ha querido revelar cuánto le ha costado hacerse con la primera página de los siete diarios de mayor tirada de España

Marta Semitiel

Actualizada 28/01/2015 a las 14:16    

Noticias“No hay democracia posible sin libertad de prensa”

• Noticias¿Adiós a una prensa libre?
• NoticiasLas pérdidas, la mala gestión y la presión política descabezan a los gigantes de la prensa escrita

Algunas portadas de prensa compradas por Banco Santander. MARTA SEMITIEL

Los periódicos españoles han llegado este martes a los quioscos de la mano de Banco Santander. Bajo el eslogan GeneraciOnEncontrada, la entidad dirigida por Patricia Botín ha comprado las portadas de Abc, La Razón, El Mundo, El País, La Vanguardia, El Periódico y 20minutos, los siete diarios españoles de mayor tirada.
El objetivo de la entidad al hacerse con las portadas de la prensa española es dar a conocer su programa de becas en pymes para jóvenes matriculados todavía en la universidad.
Según ha confirmado el departamento de prensa de Banco Santander a infoLibre, se trata de una “campaña puntual” y, de momento, no han previsto repetirla en futuras ocasiones.

http://www.infolibre.es/noticias/medios/2015/01/28/banco_santander_compra_las_portadas_los_principales_periodicos_espanoles_27458_1027.html

Los responsables de Banco Santander no ha querido revelar cuánto les ha costado la compra de las portadas de este martes.
Es la primera vez en la historia de la prensa española que los siete diarios de mayor tirada salen a la calle con la portada ocupada completamente por un anuncio.