La pallassa Pepa Plana: 'Vaig aconseguir que la senyera lluís al Cirque de Soleil'

 

 

Dimecres  21.01.2015  06:00

 

http://pepaplana.com/es/amaluna-2

Pepa Plana: 'Vaig aconseguir que la senyera lluís al Cirque de Soleil'

La pallassa Pepa Plana respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català. ―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya? ―No hi ha una sola raó, n'hi ha mil. Sobretot se m'acut de dir que estic tipa d'haver d'explicar què vol dir això que sóc catalana cada vegada que vaig pel món! Sempre és la mateixa cançó: 'Ah, ets d'Espanya, no?'. 'Nooo ―els dic―. D'Espanya, no. Vaja, sí, és clar, legalment.' I vinga, que si tenim una cultura diferent, una llengua que és nostra... M'agrada explicar-ho, és clar, però ja me n'he fet un tip! I estic cansada de tenir de compatriotes una gent que ignora i menysprea la meva llengua i la meva cultura. És esgotador. M'agrada molt viatjar per Espanya però quan surt el tema es creen moltes vegades converses surrealistes. Hi ha molta gent que ens vol però no vol que siguem com som.

Si més no, ara a l'estranger cada vegada hi ha més gent que em pregunta què passa a casa nostra. Per exemple, ara acabo de tornar del Brasil i Colòmbia i ho he notat molt. N'hi ha molta més consciència. Quan vaig treballar al Cirque de Soleil, abans de signar el contracte vaig demanar que, com que jugaven a banderes ―les posaven al lloc per on entrava el públic―, hi posessin la meva. També vaig demanar que al programa de mà també s'indiqués que jo era catalana. Vaig explicar que per a mi era molt important. Em van dir que cap problema, però a l'hora de la veritat no va constar al meu contracte i quan vam estrenar només hi havia la bandera espanyola que a mi no m'identifica. Em van dir que no podia ser perquè Catalunya no era un país. Vaig remoure cel i terra, fins i tot vaig demanar ajudar a Òmnium, perquè em vaig enrabiar molt. Vaig ser molt tossuda i ho vaig aconseguir. Per a mi era imprescindible. Va ser molt bonic i a més no vaig deixar de rebre correus electrònics de catalans que havien vingut a veure l'espectacle arreu del món i s'havien emocionat en veure la senyera. Quan vaig marxar em van fer una festa de comiat i tots els artistes van despenjar la bandera i la van signar perquè me l'endugués de record. Ja saps com són els nord-americans, amb aquestes coses. No cal donar-hi més importància, és un símbol. Si juguem a banderes, com feien al Soleil, per mi era important que hi fos la senyera. ―Què pot aportar una Catalunya independent al món? ―M'és complicat de respondre. Crec que el nostre país és tan bo i tan dolent com qualsevol altre. No estem tocats per cap divinitat ni serem els millors. Ara, en aquests moments tinc l'esperança que la independència és una oportunitat de canviar-ho tot. Des de les coses petites i ínfimes podem arribar a fer grans coses. Potser sí que després del caos es pot tornar a posar ordre i canviar moltes coses. La pallassa Pepa Plana respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català. ―Per què i per a què voleu la independència de Catalunya? ―No hi ha una sola raó, n'hi ha mil. Sobretot se m'acut de dir que estic tipa d'haver d'explicar què vol dir això que sóc catalana cada vegada que vaig pel món! Sempre és la mateixa cançó: 'Ah, ets d'Espanya, no?'. 'Nooo ―els dic―. D'Espanya, no. Vaja, sí, és clar, legalment.' I vinga, que si tenim una cultura diferent, una llengua que és nostra... M'agrada explicar-ho, és clar, però ja me n'he fet un tip! I estic cansada de tenir de compatriotes una gent que ignora i menysprea la meva llengua i la meva cultura. És esgotador. M'agrada molt viatjar per Espanya però quan surt el tema es creen moltes vegades converses surrealistes. Hi ha molta gent que ens vol però no vol que siguem com som. Si més no, ara a l'estranger cada vegada hi ha més gent que em pregunta què passa a casa nostra. Per exemple, ara acabo de tornar del Brasil i Colòmbia i ho he notat molt. N'hi ha molta més consciència.    Quan vaig treballar al Cirque de Soleil, abans de signar el contracte vaig demanar que, com que jugaven a banderes ―les posaven al lloc per on entrava el públic―, hi posessin la meva. També vaig demanar que al programa de mà també s'indiqués que jo era catalana. Vaig explicar que per a mi era molt important. Em van dir que cap problema, però a l'hora de la veritat no va constar al meu contracte i quan vam estrenar només hi havia la bandera espanyola que a mi no m'identifica. Em van dir que no podia ser perquè Catalunya no era un país. Vaig remoure cel i terra, fins i tot vaig demanar ajudar a Òmnium, perquè em vaig enrabiar molt. Vaig ser molt tossuda i ho vaig aconseguir. Per a mi era imprescindible. Va ser molt bonic i a més no vaig deixar de rebre correus electrònics de catalans que havien vingut a veure l'espectacle arreu del món i s'havien emocionat en veure la senyera. Quan vaig marxar em van fer una festa de comiat i tots els artistes van despenjar la bandera i la van signar perquè me l'endugués de record. Ja saps com són els nord-americans, amb aquestes coses. No cal donar-hi més importància, és un símbol. Si juguem a banderes, com feien al Soleil, per mi era important que hi fos la senyera. ―Què pot aportar una Catalunya independent al món? ―M'és complicat de respondre. Crec que el nostre país és tan bo i tan dolent com qualsevol altre. No estem tocats per cap divinitat ni serem els millors. Ara, en aquests moments tinc l'esperança que la independència és una oportunitat de canviar-ho tot. Des de les coses petites i ínfimes podem arribar a fer grans coses. Potser sí que després del caos es pot tornar a posar ordre i canviar moltes coses. http://www.vilaweb.cat/noticia/4227956/20150121/pepa-plana-vaig-aconseguir-senyera-lluis-cirque-soleil.HTML

La revista Zirkólika publica una entrevista y fotos exclusivas de la payasa Pepa Plana en el Cirque du Soleil

Reportaje - 17/05/2012 - zrk

La revista trimestral Zirkólika publica en el número 32 una entrevista exclusiva con la payasa Pepa Plana (Valls, 1965), enrolada con la compañía canadiense desde el pasado 2 de enero. La artista, que participa en el nuevo espectáculo Amaluna que el Cirque du Soleil estrenó en Montreal el 19 de abril, explica en la entrevista el proceso de adaptación a la compañía, los nervios antes del estreno, las dos entradas que presenta en la función y reivindica también la presencia de las payasas en las pistas de circo. La revista publica las primeras fotos en el Estado espanyol de Pepa Plana en la pista del Soleil, obra de Laurence Labat.

El número de primavera de la revista incluye otros interesantes contenidos, como crónicas de los últimos espectáculos en el Circo Price de Madrid y de los festivales de Montecarlo, Demain, Budapest, Praga, Albacete, Valencia y Figueres. Además, en la sección de perfil se hace un retrato del artista Max Calaf, actualmente residente en Londres, y del payaso Lluís Raluy ‘Lluïset’, que el pasado 28 de marzo presentó una nueva teoría sobre los números primos. Con una redacción de 8 personas, han colaborado en éste número 10 personas más. El estreno del artista Ignasi Gil en Alemania, una entrevista con el payaso Marcel Gros -premio Sabatot Alegre 2012- o una interesante reflexión del historiador italiano Raffaele de Ritis sobre el origen y el desarrollo hasta la actualidad de los festivales de circo son otros de los contenidos de la revista, que en las secciones fijas publica un retrato de la payasa Merche Ochoa, una entrevista con Elena Ros, asesora de programación, y un análisis de las dificultades para instalar carpas de circo en la ciudad de Barcelona; además de empezar una serie de artículos sobre los personajes freaks del director de cine Tod Browining y las últimas novedades editoriales sobre circo. La revista, de 52 páginas a todo color, incluye también una galería de imágenes con las fotografías más divertidas de la Nit de Circ, la gala de los Premios Zirkòlika, que se celebró el 20 de diciembre del 2011, y una completa sección de panorama con las noticias más destacadas del último trimestre, como el adiós a la residencia La Vela de Vilanova i la Geltrú o la elección de Joan Ramon Graell como presidente de la Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). http://www.zirkolika.com/?seccion=temaReportaje&id=1419

Pepa Plana Pallassa

La pallassa es va estrenar a l'abril amb 'Amaluna', un espectacle d'un caràcter marcadament femení

"El meu període amb el Cirque du Soleil finalitzarà en dos anys, quan acabi el contracte"

"El meu període amb el Cirque du Soleil finalitzarà en dos anys, quan acabi el contracte"

La pallassa Pepa Plana (Valls, 1965) es va estrenar oficialment amb el Cirque du Soleil el 19 d'abril a Montreal amb l'espectacle 'Amaluna'. La Pepa dóna la benvinguda al públic i després fa dos números: el primer, tracta sobre la seducció i l'enamorament entre dues pallasses, una juga el rol d'home i l'altra el de dona, i el segon és la conseqüència de la seducció que és el part, l'embaràs i la pallassa amb molts i molts fills. Plana ha signat un contracte de dos anys i li sembla que el seu període amb el Cirque du Soleil acabarà llavors. Tot i que ha indicat que mai se sap i que gaudeix molt amb la companyia, la Pepa ha assegurat, que té "ganes de tornar i fer les seves aventures".

15/06/2012

 

 

 

La catalana Pepa Plana a l'espectacle 'Amaluma' del Cirque du Soleil. (Laurence Labat / Cirque du Soleil/ACN)

Pallassos amb la catalana Pepa Plana, a l'espectacle 'Amaluma' del Cirque du Soleil (Laurence Labat / Cirque du Soleil/ACN)

Pere Francesc/ACN

A Plana la va sorprendre i molt quan la van trucar representants del Cirque du Soleil perquè formés part d'un nou espectacle que encara no tenia nom. Membres del famós circ l'havien seguit i els hi havia agradat la seva feina. La Pepa va anar el febrer del passat any a Montreal i la van "enlluernar". No va acceptar però a la primera de canvi perquè, com ha dit rient, "tampoc tens 20 anys".Tot i això, tenia clar que el projecte li venia molt de gust: "És la primera vegada que el Cirque du Soleil fa un espectacle marcadament femení amb un 70% de les artistes dones". ixí, es va incorporar el gener d'aquest 2012 i el procés de creació va ser molt llarg. En total són 53 artistes a la pista. "Gaudeixo molt de fer un xou d'aquestes característiques cada dia amb 2.400 persones, és un regal fer riure tota aquesta gentada". 'Amaluna' s'inspira en 'La Tempestat' de William Shakespeare, aquest és el seu punt de partida. La trama se situa en una illa de dones, on hi ha la celebració de la Miranda, que es fa dona. No obstant això, a l'illa hi arriba la tempestat i, amb ella, els homes. "Aquí comença tot l'embolic", ha dit Plana. Després hi ha una història d'amor de Miranda i Romeo i es barregen diferents personatges de Shakespeare. Una pallassa que parla català La Pepa parla molt poc a l'espectacle i ho fa en català. "Al començament els semblava molt xalat perquè creien que m'inventava una llengua i que mig barrejava el francès, el castellà, l'italià i el portuguès. Es pensaven que feia una barreja de llengües llatines", ha dit la pallassa somrient, que ha declarat que "en cap moment hi ha hagut cap problema, sinó al contrari". De fet, ha ressaltat que les paraules que diuen els pallassos les han de traduir quan canvien de país, però com que ella ha començat ja a dir les breus frases en català ja no les canviaran. Parlar en català també li permet veure si hi ha entre el públic algun català. Se n'adona si hi ha entre el públic algun somriure fora de to quan diu alguna cosa en llengua catalana. Plana ha signat amb el Cirque du Soleil un contracte de dos anys i li sembla que el seu període amb el circ acabarà llavors. Tot i que ha indicat que "mai se sap", la Pepa ha assegurat que té "ganes de tornar i fer les seves aventures i jugar". "Les coses més boniques són les més simples" La pallassa ha considerat que els assajos ja són un flaix amb les seves 12 hores maratonianes i amb 150 persones treballant. "És una gran producció i un gran vaixell i els mitjans que tenen per qualsevol cosa són de somni. Amb menys de la meitat no xalaríem ni res per poder fer coses a casa", ha assegurat. Però ella no es deixa enlluernar perquè "a vegades les coses més boniques són les més simples i el públic gaudeix quan hi ha veritat i subtilitat". Plana, així mateix, creu que és molt més fàcil fer riure a un pati de butaques de 150 persones. Ha admès que el que li va costar més era unificar el llenguatge i aprendre que no era el seu 'show' sinó "una eina que s'havia d'adaptar al sistema". Plana ha dit que al, inicialment, un crea el número i en principi hi ha molta llibertat per fer el que vols i proposes i després venen "les retallades". L'obra es va estrenar a Montreal i va rebre molt bones crítiques, segons explica la Pepa, i la sala s'omple en cada representació. Ara començarà un llarg periple de representacions: Montreal, Quebec, Toronto, Vancouver, Seattle, Portland, Chicago... La gira ja està prevista fins a l'any 2015. I a Europa? "Els espectacles arriben a Europa quan ja porten cinc o sis anys rodant".

http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2012/06/_el_meu_periode_amb_el_cirque_du_soleil_finalitzara_en_dos_anys_quan_acabi_el_contracte_18815.php

 

Blue Ocean strategy: como el Circo de Soleil revolucionó un sector en perdida

Postato il dicembre 12, 2013 Aggiornato il dicembre 13, 2013

NOTICIA

51 artistas en escena – ” ” Dralion “es una de la serie superior del Cirque du Soleil en 1999 , diseñado para ser instalado en la gran carpa ” , dice la compañía de viajes Niki Kemeny . ” Después de haber sido aplaudido por los siete millones de espectadores , ha sido completamente rediseñado en 2010 por el director Guy Caron y la nueva versión es adecuada para arenas y estadios . En Milán viene con 51 artistas en escena , incluyendo acróbatas, gimnastas , músicos y cantantes : 17 son chinos y el resto provienen de América del Norte, África, Australia . En el personal de allí es también un ingeniero de sonido italiano , feliz de estar en casa . ” La edad media de los artistas intérpretes o ejecutantes ? ” Veinticinco años : un espectáculo es todo un reto desde el punto de vista físico y requiere de jóvenes intérpretes . ” No es que los otros espectáculos de circo son completamente tranquilo : los cambios a una velocidad vertiginosa con saltos mortales sin la red son el leitmotiv de muchos espectáculos en repertorio : “Por supuesto . Sin embargo, ” Dralion “, en comparación a los demás, hace hincapié en las técnicas de la tradición asiática : la acrobacia , trampolín , flexibilidad extrema. Con el público asiático , sin embargo, ” Dralion ” aún no ha sido comparado : le toca a la gira ahora en Europa , América del Norte y África del Sur ” .
AUDIENCIAS CONTINÚAN – En el mundo , ¿te das prisa para entrar en la familia que abraza la utopía del fundador del circo Guy Laliberté , es decir, para estimular la imaginación , provocar los sentidos y evocar las emociones de la audiencia en todo el mundo , ” Sí, lo hacemos audiciones continuas Muchos candidatos son reportados por nuestros exploradores , otros nos envían videos de sus habilidades. No sólo para realizar en el escenario, sino también para trabajar detrás de las escenas ” . Una pared en escamas de aluminio que se convierte en un trampolín para subir el paisaje está cambiando dibujado por Stéphane Roy , la mitad del templo chino , armadura media medieval, que se suspendió en frente de un gran farol y tres círculos concéntricos para trucos aéreos .
Más que un argumento, ” Dralion ” siguientes sugerencias alegórico.
COMENTARIO
Ya han pasado ocho años desde la primera publicación por la Harvard Business School Press, de el libro ” Blue Ocean Strategy ” en el que dos investigadores analizaron treinta sectores y elaboraron un modelo para alcanzar altos niveles de crecimiento indentificando los principios y las herramientas que permitan a cualquier empresa  neutralizar la competencia y abrir un espacio puro de mercado y sin límites.

Se visualizaba  que la mejor manera de generar crecimiento  no es la de competir cuerpo a cuerpo con otros competidores en una industria que ya existe , sino más bien la idea  de crear una nueva demanda en un área de mercado sin explotar. El mercado en su conjunto que  se divide  en una especie de océanos: uno rojo ,  que representa los sectores industriales existentes en la cual todas las empresas tratan de superarse unos a otros con el fin de obtener una participación  más alta en el mercado  y uno azul, en el que, las reglas del juego no han sido dictadas y la competencia prácticamente no existe todavía. Las implicaciones de esta idea fueron y son notables, de hecho afirmando esta teoría, el punto de vista de la estrategia corporativa cambia totalmente llevando a  la balanza  las dos primeras estrategias básicas del modelo de Michael Porter ( liderazgo en costes y diferenciación ). La atención ya no está colocada en la competición, sino en la innovación : la demanda adicional está ante los ojos de la administración que no debe limitar su horizonte a la de un mercado ya hecho, sino que debe aspirar a crear uno nuevo a través el trade-off de coste/valor . Aunque pueda parecer difícil abandonar los enfoques tradicionales y explorar nuevas estrategias, el punto de inflexión no es tan brillante idea derrotarà la competición, pero está dando un valor innovador a algo que ya existe , interpretándolo de una forma diferente.

Uno de los ejemplos más exitosos de la aplicación de esta estrategia es el de Cirque du Soleil. Fundado en la década de los 80 en Canadá por algunos artistas de circo , entre ellos el dueño Guy de Laliberté, Cirque du Soleil cuenta con un equipo de 5.000 personas y es capaz de presentar 21 espectáculos simultáneamente en todos los continentes.
En 2012 registró 14 millones de beneficio, para una facturación récord de mil millones de dólares canadienses. Todo esto en absoluta contra tendencia con los otros actores (empresas) del  sector,  que vivió y sigue viviendo en un rendimiento decreciente cada vez más amplio por la proliferación de los nuevos medios de entretenimiento (como la televisión, la play station, etc.), que aleja los principales clientes objetivo (los niños) y las acciones cada vez más necesarias  como son los derechos de los animales que conformaban  lo que se consideraba la actividad principal del circo.
¿Cómo fue posible para este circo un crecimiento tan rápido , durante la última década en un coeficiente de 22 , en un sector tan poco atractivo ?
El movimiento estratégico fue la idea de  enriquecerse con elementos tomados de otros campos como el teatro, la danza, la música, suscitando a los clientes a tener  un nuevo interés y  a la diversificación de propia oferta. Así desde los inicios del circo tradicional, que los clientes potenciales eran las  familias con niños, a pasado   a un nuevo target como son  clientes  adultos y profesionales.  Dichas personas están dispuestas a pagar un precio más alto para asistir a un espectáculo nuevo y original que no tenía nada que ver con el concepto tradicional de circo gracias al cuidado de los detalles, la escenografía , el vestuario , el maquillaje, la trama  etcétera……
El Cirque du Soleil no ha conseguido su ventaja al competiendo con las empresas ya instauradas en la industria ,o por el robo de clientes a otros competidores, en cambio, ha creado un espacio indiscutible en un mercado maduro que ha hecho que el factor “competencia” sea  irrelevante. Se enfocó  a un nuevo grupo de clientes que no era el tradicional para la industria, como lo adultos apasionados por el teatro, la ópera o el ballet que, aún es más exigente y que  tenían un poder adquisitivo mayor que el anterior , identificando  así al circo como un bien exclusivo, creando un nuevo enfoque.

Questa voce è stata pubblicata in Uncategorized