Sala -Casasampere
CASASEMPERE - Escudo de Armas En campo de plata un leon de purpura coronado de oro con una espada en la diestra.
És un cognom compost, no en són dos. ... Casasampere (tot i que hauria de ser Casasantpere).
Paquita Casasampere
moliner “del Vinyes” Ramon Casasanpere
Tant el molí anomenat del Vinyes com el desaparegut
molí Xic es trobaven en territori entremig dels que
pertanyien als Nuix per herència de Miquel de Tristany,
cosa que provocà més d’una disputa com descobrim
en la documentació facilitada per la família Nuix.Unes notes finals del “Llibre de comptes y diferens
coses…” ens aporta informació sobre els moliners,
informació que cal datar de la fi del s. XIX, probablement
posterior a la construcció de l’edifici que avui
coneixem. En data indeterminada Rosa Bardés duu a
judici al moliner “del Vinyes” Ramon Casasanpere per
tal de desallotjar-lo per donar pas al nou moliner
Francesc Huguet. L’any 1889 el moliner era Ramon
Verdés i des de l’any 1891, i fins almenys
Com el molí Blanc i el molí del
Segués, ambdós pertanyents als Tristany, l’any 1787
compartien un únic moliner, Joan Huguet
Molí del Vinyes és un antic molí fariner del municipi de Ivorra (Segarra) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
L'edifici conservat actualment d'aquest antic molí és un casal que data del darrer quart del segle XIX, segons ens indiquen les llindes de les dos entrades situades a la façana principal amb l'any 1881. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, estructurat amb soterrani, planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat arrebossat de calç i arena, exceptuant les dues portes d'accés amb llinda superior. L'edifici fou construït aprofitant el marge natural, per aquest motiu el mur lateral esquerra s'eleva a partir del primer pis, mentre que el mur lateral dret s'eleva des de la base o soterrani.[1]
El nivell del soterrani, únicament visible al costat dret de la façana principal, està format per una porta d'accés amb llinda superior on apareix l'any de construcció, el 1881.[1]
La planta baixa, presenta una altra porta d'accés de majors dimensions amb llinda superior amb la inscripció de la mateixa data que l'anterior, juntament amb una finestra de mitjanes dimensions a la seva dreta.[1]
La primera planta, utilitzada originàriament com a habitatge, presenta un balcó central, tot i que no conserva ni la llosa de pedra ni les baranes, acompanyat per dues finestres laterals de mitjanes dimensions.[1]
Finalment, a les golfes hi ha dues obertures de petites dimensions.[1]
Adossat a la façana principal, situat perpendicularment, trobem un cobert obert pel davant amb volta de canó.[1]
Història[modifica | modifica el codi]
Sota d'aquest molí n'hi havia un altre, el molí Xic, enderrocat juntament amb la bassa cap als anys seixanta i que molia farina més gruixuda per al consum animal.
Els dos molins apareixen documentats entre finals del segle XIX, tot i que el molí Xic té els seus orígens en època medieval.[1]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_del_Vinyes
Molí del Vinyes.
Morfologia de l’edifici
Cal dir d’antuvi que l’edifici que hem tingut oportunitat
de visitar és un casal que es va bastir pràcticament
sencer al darrer quart del s. XIX, segons resen
dues llindes de dues entrades que trobem a la façana
principal amb l’any 1881 incís recordatori, amb tota
probabilitat, de la data en què s’acabà l’obra. El casal és
de planta quadrangular (9,10 x 7,40 m) i s’estructura a
tres nivells (soterrani, planta baixa i pis) amb coberta
de teula àrab a doble vessant d’aiguavessos que escu-pen
als costats. La façana d’ingrés s’orienta a migjorn
i, com el conjunt, és obrada a base de paredat comú i
arrebossat de calç i arena al damunt; els carreus són
reservats a les dues portes d’ingrés, bastides a dos
nivells diferents, que són capçades amb llinda plana.
L’edifici es basteix aprofitant el marge natural, de tal
manera que per la part de ponent, el mur de tancament
només s’eleva pel damunt del trespol del primer
pis, mentre que la façana de llevant s’eleva des de la
base o soterrani. Adossat al mur d’ingrés, perpendicular
a aquest i entrant en el marge hi ha bastit un cobert
en volta de canó, obert pel davant. Al mur de tramuntana,
a la part baixa hi documentem el desguàs.
Tot i tractar-se d’un molí, l’edifici actual del qual es
remunta al s. XIX, conserva en el seu interior part de la
volta apuntada típica en aquest tipus
de construccions, i gens diferent de les que hem pogut
veure pels voltants, cosa que provaria també un origen
medieval de l’edificació.
La part de la volta conservada s’orientava d’est a
oest i està obrada abase de carreus
però modern, el mecanisme de mòlta. Ni la bassa, que
va ser enderrocada, ni el cacau, que probablement es
troba enterrat, no han pogut ser descrits. Sí que hem
pogut veure el rodet i el pany, ja de ferro, i una mola,
en una sala de l’interior, una altra a l’exterior, davant
mateix de la façana, i un fragment d’una altra en un
pedregar proper.
El molí podia ser utilitzat tant per fer farina per al
consum humà com pel consum animal en ser habilitades
amb aquesta finalitat les seves instal·lacions.
Segués, ambdós pertanyents als Tristany, l’any 1787
compartien un únic moliner, Joan Huguet
Molí del Vinyes és un antic molí fariner del municipi de Ivorra (Segarra) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
L'edifici conservat actualment d'aquest antic molí és un casal que data del darrer quart del segle XIX, segons ens indiquen les llindes de les dos entrades situades a la façana principal amb l'any 1881. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, estructurat amb soterrani, planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat arrebossat de calç i arena, exceptuant les dues portes d'accés amb llinda superior. L'edifici fou construït aprofitant el marge natural, per aquest motiu el mur lateral esquerra s'eleva a partir del primer pis, mentre que el mur lateral dret s'eleva des de la base o soterrani.[1]
El nivell del soterrani, únicament visible al costat dret de la façana principal, està format per una porta d'accés amb llinda superior on apareix l'any de construcció, el 1881.[1]
La planta baixa, presenta una altra porta d'accés de majors dimensions amb llinda superior amb la inscripció de la mateixa data que l'anterior, juntament amb una finestra de mitjanes dimensions a la seva dreta.[1]
La primera planta, utilitzada originàriament com a habitatge, presenta un balcó central, tot i que no conserva ni la llosa de pedra ni les baranes, acompanyat per dues finestres laterals de mitjanes dimensions.[1]
Finalment, a les golfes hi ha dues obertures de petites dimensions.[1]
Adossat a la façana principal, situat perpendicularment, trobem un cobert obert pel davant amb volta de canó.[1]
Història[modifica | modifica el codi]
Sota d'aquest molí n'hi havia un altre, el molí Xic, enderrocat juntament amb la bassa cap als anys seixanta i que molia farina més gruixuda per al consum animal.
Els dos molins apareixen documentats entre finals del segle XIX, tot i que el molí Xic té els seus orígens en època medieval.[1]
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_del_Vinyes
Molí del Vinyes.
Morfologia de l’edifici
Cal dir d’antuvi que l’edifici que hem tingut oportunitat
de visitar és un casal que es va bastir pràcticament
sencer al darrer quart del s. XIX, segons resen
dues llindes de dues entrades que trobem a la façana
principal amb l’any 1881 incís recordatori, amb tota
probabilitat, de la data en què s’acabà l’obra. El casal és
de planta quadrangular (9,10 x 7,40 m) i s’estructura a
tres nivells (soterrani, planta baixa i pis) amb coberta
de teula àrab a doble vessant d’aiguavessos que escu-pen
als costats. La façana d’ingrés s’orienta a migjorn
i, com el conjunt, és obrada a base de paredat comú i
arrebossat de calç i arena al damunt; els carreus són
reservats a les dues portes d’ingrés, bastides a dos
nivells diferents, que són capçades amb llinda plana.
L’edifici es basteix aprofitant el marge natural, de tal
manera que per la part de ponent, el mur de tancament
només s’eleva pel damunt del trespol del primer
pis, mentre que la façana de llevant s’eleva des de la
base o soterrani. Adossat al mur d’ingrés, perpendicular
a aquest i entrant en el marge hi ha bastit un cobert
en volta de canó, obert pel davant. Al mur de tramuntana,
a la part baixa hi documentem el desguàs.
Tot i tractar-se d’un molí, l’edifici actual del qual es
remunta al s. XIX, conserva en el seu interior part de la
volta apuntada típica en aquest tipus
de construccions, i gens diferent de les que hem pogut
veure pels voltants, cosa que provaria també un origen
medieval de l’edificació.
La part de la volta conservada s’orientava d’est a
oest i està obrada abase de carreus
però modern, el mecanisme de mòlta. Ni la bassa, que
va ser enderrocada, ni el cacau, que probablement es
troba enterrat, no han pogut ser descrits. Sí que hem
pogut veure el rodet i el pany, ja de ferro, i una mola,
en una sala de l’interior, una altra a l’exterior, davant
mateix de la façana, i un fragment d’una altra en un
pedregar proper.
El molí podia ser utilitzat tant per fer farina per al
consum humà com pel consum animal en ser habilitades
amb aquesta finalitat les seves instal·lacions.
| Baronía de Perpiñá | ||
|---|---|---|
 Corona de barón | ||
| Primer titular | Francisco de Nuix y de Perpiñá | |
| Concesión | Carlos IV | |
Sota mateix d’aquest molí, se’n bastí un altre, conegut
amb el nom de Molí Xic, que també pertanyia a la
família Vinyes. Va ser enderrocat, juntament amb la
bassa cap als anys seixanta. La bassa ocupava una part
del camp de conreu que hi ha a tramuntana de l’edifici
actual.Tant el molí anomenat del Vinyes com el desaparegut
molí Xic es trobaven en territori entremig dels que
pertanyien als Nuix per herència de Miquel de Tristany,
cosa que provocà més d’una disputa com descobrim
en la documentació facilitada per la família Nuix.Unes notes finals del “Llibre de comptes y diferens
coses…” ens aporta informació sobre els moliners,
informació que cal datar de la fi del s. XIX, probablement
posterior a la construcció de l’edifici que avui
coneixem. En data indeterminada Rosa Bardés duu a
judici al moliner “del Vinyes” Ramon Casasanpere per
tal de desallotjar-lo per donar pas al nou moliner
Francesc Huguet. L’any 1889 el moliner era Ramon
Verdés i des de l’any 1891, i fins almenyshttp://www.somsegarra.cat/noticia-imp.php?co=2724
En el siglo XII surgió el linaje o apellido Ivorra que se extendió, debido a la reconquista y a la repoblación, por todo el país valenciano, donde actualmente es bastante frecuente. Igualmente se encuentra el apellido Ivorra entre los templarios de Granyena a partir del siglo XIII.
una de las familias que ostentó durante mucho tiempo el poder en Ivorra. Fue la familia Tristany, la cual ya la encontramos documentada en un libro catedralicio del siglo XV, concretamente un tal Guillem Tristany.
amb el nom de Molí Xic, que també pertanyia a la
família Vinyes. Va ser enderrocat, juntament amb la
bassa cap als anys seixanta. La bassa ocupava una part
del camp de conreu que hi ha a tramuntana de l’edifici
actual.Tant el molí anomenat del Vinyes com el desaparegut
molí Xic es trobaven en territori entremig dels que
pertanyien als Nuix per herència de Miquel de Tristany,
cosa que provocà més d’una disputa com descobrim
en la documentació facilitada per la família Nuix.Unes notes finals del “Llibre de comptes y diferens
coses…” ens aporta informació sobre els moliners,
informació que cal datar de la fi del s. XIX, probablement
posterior a la construcció de l’edifici que avui
coneixem. En data indeterminada Rosa Bardés duu a
judici al moliner “del Vinyes” Ramon Casasanpere per
tal de desallotjar-lo per donar pas al nou moliner
Francesc Huguet. L’any 1889 el moliner era Ramon
Verdés i des de l’any 1891, i fins almenyshttp://www.somsegarra.cat/noticia-imp.php?co=2724
En el siglo XII surgió el linaje o apellido Ivorra que se extendió, debido a la reconquista y a la repoblación, por todo el país valenciano, donde actualmente es bastante frecuente. Igualmente se encuentra el apellido Ivorra entre los templarios de Granyena a partir del siglo XIII.
una de las familias que ostentó durante mucho tiempo el poder en Ivorra. Fue la familia Tristany, la cual ya la encontramos documentada en un libro catedralicio del siglo XV, concretamente un tal Guillem Tristany.
ORIGEN DEL PUEBLO
> El origen del pueblo de Ivorra se remonta a la época medieval al construirse un castillo o torre fortificada, al abrigo de la cual fue creciendo el núcleo de población. Sin embargo, el lugar ya estaba poblado anteriormente, como lo demuestran los yacimientos arqueológicos del Tossal de les Forques, que situarían los primeros habitantes en época ibérica. Estos primeros asentamientos estarían situados cerca de las fuentes de Santa María y dio lugar a un pequeño núcleo primitivo, posteriormente presididos por la iglesia de Santa María, mencionada ya en el siglo XI, y donde tuvo lugar el milagro del Sant Dubte.
SALA
Linaje muy antiguo de Cataluña, de donde pasó a los reinos de Valencia, Mallorca y Aragón.
El apellido deriva de la voz de origen germánico -salla-, “caserío viejo”, “quinta vieja”, “edificio que se compone sólo de una gran pieza de recepción”.
Entre las casas catalanas de este apellido más principales figuran las que radicaron en la ciudad de Barcelona; en el lugar de Alella, del partido judicial de Mataró, en aquella provincia; en el lugar de Arenys de Munt, del partido judicial de Arenys de Mar (Barcelona); en la ciudad de Vic, de igual provincia; en el lugar de Folgueroles, del partido judicial de Vic, en la ciudad de Barcelona y en la villa de Sallent.
| ||||||
| ||||||
|
Curiositats
Els procediments, tècniques i materials utilitzats al llarg de la història per a la obtenció del vi no han variat significativament fins l’actual centúria. Aquests cups possiblement medievals però que poden ser de construcció fins i tot anterior, no es diferenciaven dels emprats als nostres masos fins fa pocs anys per gaire elements; potser l’element diferenciador és que els de construcció més moderna estaven revestits de grans cairons vernissats. Fins i tot la tècnica del premsat que per permetia obtenir el màxim rendiment de la collita també es coneixia en civilitzacions anteriors a la nostra, tot i que en els cups que són objecte de la present descripció no disposen de cap element que ens permeti assegurar que disposaven de premses
|
Los de Sallent proceden de la casa pairal «la Sala de Sant Ponç», en la comarca de Pla de Bages, provincia de Barcelona.
Al reino de Valencia pasaron los Sala a la villa de Oliva, del partido judicial de Gandía (Valencia). Allí fundaron la noble casa solar de este apellido en la villa de Pego (Alicante).
En el antiguo Reino de Valencia hubo casas de familias Sala en Montesa i Vallada (1289), Cocentaina (1290-95), Oriola (1300-1314), Moixent (1303), València (1354-1373), Bell.lloc del Pla (1379), Cami St. Julià (Horta Valencia) (1379), Cebolla (El Puig) (1379), Miravet (terme de Cabanes) (1379), Onda (1379), Vilafamés (1379), Vallibona (1396), Vilafranca del Maestrat (1396), Castelló de la Plana (1396), Alzira (1399), Sueca (1399), Pobla de Bellaguarda (1415), Vila-real (1415), Penàguila (1421), Xixona (1421), Benassal (1443).
También a Mallorca pasó el linaje en lejanos tiempos, y en aquella isla es tan antiguo como su conquista. El solar primitivo y mas calificado que tuvo fue el predio Solanda, y de él salieron varias ramas que se diseminaron por algunos pueblos. En el de Campos se conservan aún dos casas de este apellido.
En Aragón tuvieron noble casa solar en Jaca, con ramas en Zaragoza y Peralta de la Sal, documentadas ya en 1497.
Armas:
En campo de gules, una sala de plata, tejada de oro.
En campo de oro, una casa o sala de azur y en el centro de su portal un león rampante que tiene entre sus garras un corazón de azur, cargado de las cuatro letras S.A.L.A. que forman el nombre de Sala.
En campo de azur, un león de oro en pie y puesto de frente, sosteniendo con sus garras un escudo de gules cargado de con las letras SALA de oro en dos fajas.
Terciado en banda: 1º, de plata, con una salamandra de sinople con corona de oro; 2º, de oro, liso, y 3º, de azur, con una torre redonda de plata.
En campo de azur, una barra de gules fileteada de oro, cargada de cinco estrellas de plata y acompañada en lo alto de una sala o galería del mismo metal, aclarada de sable y sumada de un ala también de plata moteada de gules, y en lo bajo de un castillo con tres homenajes, de plata, aclarado de sable y mamposteado de plata.
De azur, con un ala de plata.
De gules, con una sala o galería de plata, aclarada de gules, entre dos torreones también de plata.
De oro, con un ala de azur, y bordura dentellada y lisa del mismo color.
Cortado: 1º, de gules, con una sala o galería de oro, y 2º, de azur, con tres alas de oro puestas en triángulo.
En campo de azur, una fachada de palacio de oro.
En campo de plata, una cruz de gules, y un león rampante, de púrpura, brochante sobre el todo.
En campo de plata, una cruz sencilla de gules y sobre ella un león rampante de azur.
En campo de azur, una torre de plata.
En azur, una estrecha, de oro.
En plata, un áncora, de sable.
En gules, una casa, de oro, cerrada de plata.
De gules, una casa, de oro.
De oro, medio vuelo bajado, de azur, bordura componada de azur.
De oro medio vuelo bajado, de gules, bordura de azur con ocho lises de plata.
De plata, un castillo de azur, con la puerta abierta al campo y cargada de un corazón de azur
Los Sala de Cataluña traen: En campo de oro, una sala o galeria de azur aclarada de gules.
es una adaptación del apellido noruego "Sealah", miembros de una dinastia del mismo pais (aproximadamente 1475-1542 d.C.) que originariamente significaba "descendiente del León de Judah", termino que usaba en la epoca por inmigrantes de Israel.
Neu a Calaf 04/02/15 -
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada