El "búnquer" eclesial es rebel·la contra el Papa en el sínode sobre la família -El cardenal Rouco és un dels membres del bloc reaccionari
Sínode sobre la família al Vaticà
Tempesta sobre Roma
El "búnquer" eclesial es rebel·la contra el Papa en el sínode sobre la família
La voluntat de Francesc d’obrir la doctrina catòlica en temes com els divorciats i els homosexuals desferma un motí dels conservadors
El cardenal Rouco és un dels membres del bloc reaccionari
El Papa Francesc, aquest dimecres a Roma | Europa Press
Des del 4 d’octubre se celebra a Roma el sínode sobre la família convocat pel Papa Francesc per tractar aspectes de la moral catòlica sobre el matrimoni, els homosexuals, els divorciats que es tornen a casar pel civil, els nous models de família, etc. La voluntat del Papa que l’Església obri la porta en aquest camp en què manté una doctrina molt rígida ha desfermat una autèntica tempesta sobre Roma.
El 5 d’octubre, quan feia només unes hores que havia començat el sínode sobre la família convocat pel Papa Francesc per tractar aspectes de la moral catòlica sobre el matrimoni, els homosexuals, els divorciats que es tornen a casar pel civil, els nous models de família, etc. La voluntat del Papa que l’Església obri la porta en aquest camp en què manté una doctrina molt rígida ha desfermat una autèntica tempesta sobre Roma
El 5 d’octubre, quan feia només unes hores que havia començat el sínode sobre la família convocat pel Papa Francesc per tractar aspectes de la moral catòlica sobre el matrimoni, els homosexuals, els divorciats que es tornen a casar pel civil, els nous models de família, etc. La voluntat del Papa que l’Església obri la porta en aquest camp en què manté una doctrina molt rígida ha desfermat una autèntica tempesta sobre Roma
El sector conservador s’oposa de forma radical al document principal de treball, l’Instrumentum laboris, que deixa la porta oberta (en el seu punt 122) que els divorciats que es tornen a casar puguin rebre la comunió. Això sí, després de seguir un “camí penitencial” vetllat de prop pel bisbat de la diòcesi local. Però, tot i aquestes “prevencions”, hi ha sectors eclesiàstics que consideren aquest inici de gir com a gairebé herètic. En el text esmentat també s’incideix en l’acollida que han de rebre les persones homosexuals, un altre aspecte que irrita els sectors reaccionaris.
El sínode està format per 270 persones, en la seva majoria bisbes elegits per les respectives conferències episcopals. Però també hi ha prelats nomenats personalment pel Papa, així com experts que assessoren però que no tenen dret a vot.
Una lluita pel poder
El sínode s’ha convertit en un autèntic camp de batalla ideològic en què es dirimeix la força dels diversos grups de poder a la cúpula de l’Església. El discurs sobre moral i família és un assumpte considerat crucial pel "búnquer" eclesial perquè afecta al moll de l’os de la doctrina catòlica tradicional. El punt que ha esdevingut central en la pugna entre "liberals" i "conservadors" és el de si els divorciats que es tornen a casar pel civil tenen dret a rebre els sagraments. Un dignatari polonès ha dit aquests dies: "Si donem la comunió als divorciats, vol dir que acceptem el divorci".
Fa mesos que el sector conservador s’organitza per impedir que Francesc introdueixi canvis en la doctrina. El setembre va aparèixer el llibre Onze cardenals parlen de matrimoni i família. Assajos sobre la pastoral, una obra que ha estat editada en diversos idiomes (en castellà, per Ediciones Cristiandad). El cardenal emèrit de Madrid Antonio María Rouco n'és un dels autors.
El principal autor de l’obra és Carlo Caffarra, arquebisbe de Bolonya i un dels líders del front conservador contra l’obertura en matèria de família. Rouco, un cardenal molt ben relacionat amb els sectors ultraconservadors d’Alemanya i d’Amèrica Llatina, va fer tots els possibles per impedir l’elecció de Jorge María Bergoglio en el conclave de 2013. Ara torna a ser un activista contra ell.
Un conflicte entre teòlegs alemanys
El cardenal hongarès Péter Erdö i l’italià Carlo Caffarra lideren el bloc immobilista. Però probablement és entre els bisbes i teòlegs alemanys on hi ha els ideòlegs més influents de cada un dels sectors enfrontats. El teòleg Gerhard Müller és el prefecte ("ministre") de la Congregació de la Doctrina de la Fe, el "guardià" de l’ortodòxia. Va ser nomenat per Benet XVI, i Francesc l’ha mantingut en el càrrec. Amb ell hi ha un cardenal emèrit alemany molt influent entre l’episcopat del seu país: Joachim Meissner.
El principal exponent de la teologia alemanya liberal, favorable a obrir els sagraments als divorciats tornats a casar, és Walter Kasper, un teòleg rellevant, antic amic de Hans Küng, de qui es va separar quan aquest va xocar de ple amb Roma. Kasper és ara la bèstia negra dels conservadors. Amb ell, hi ha Reinhard Marx, cardenal arquebisbe de Munic, president dels bisbes alemanys i de les conferències episcopals d’Europa. Una figura a observar.
Tot i que Francesc dóna suport de manera més o menys oberta el grup reformista, mitja cúria vaticana fa costat als conservadors. A banda de Müller, l’africà Robert Sarah, prefecte de la Congregació del Culte Diví, és un altre dels adversaris de Francesc dins mateix dels murs de Sant Pere. Com també l’australià George Pell, amb responsabilitats sobre els afers econòmics vaticans.
Per la seva banda, el conservador hongarès Erdö és un dels deu prelats que redactaran la Relatio finalis, però és cert que entre ells hi ha una majoria de línia reformista, com l’italià Lorenzo Baldisseri, a qui el Papa va fer cardenal, Bruno Forte i el general dels jesuïtes –orde al qual pertany Bergoglio-, Adolfo Nicolás. El 25 d’octubre, conclourà el sínode. Les seves recomanacions no obliguen el pontífex –que té la darrera paraula en l’estructura de l’Església- però el condicionen.
Hi haurà lloc a la nau de Pere per a les persones que opten per conviure d'una manera diferent a la beneïda per l’Església? El Papa introduirà, amb una majoria clara del sínode o sense ella, algunes modificacions. De moment, al marge del sínode, Roma ja ha decidit agilitar les condicions de la nul·litat matrimonial.
Però en una estructura tan complexa com la de l’Església, és possible que hagi de ser el seu successor qui consolidi els intents de renovació que el jesuïta argentí vol introduir. De moment, envoltat d’enemics, aquest Papa que prefereix parlar com a bisbe de Roma que com a vicari de Crist, avança per un senderi accidentat mentre el temps l'aclapara.
Jorge Fernández Díaz torna a condecorar una altra verge
vehttp://www.naciodigital.cat/noticia/96635/tempesta/sobre/romarge
El guardián de la ultraortodoxia y 12 cardenales más fracasan en su intento de boicot al Papa
Francisco pide perdón por los "escándalos" tras la filtración de una carta de 13 cardenales críticos durante el Sínodo de la Familia
El prefecto de Doctrina de la Fe, Gerhard Müller, se presenta como el principal adversario de Bergoglio
Los opositores al Papa han quedado retratados y desactivados tras la intervención de Bergoglio contra la "conspiración"
El prefecto de Doctrina de la Fe, Gerhard Müller, se presenta como el principal adversario de Bergoglio
Los opositores al Papa han quedado retratados y desactivados tras la intervención de Bergoglio contra la "conspiración"
El Papa, tras la misa de apertura del Sínodo de la Familia
"En nombre de la Iglesia quiero pedirles perdón por los escándalos que, en estos últimos tiempos, han acaecido en Roma y en el Vaticano. Les pido perdón". En un gesto sin precedentes, el Papa Francisco se dirigió este miércoles a las decenas de miles de fieles que se agolpaban en la plaza de San Pedro para disculparse por la imagen dada por algunos obispos y cardenales reunidos en el Sínodo de la Familia.
El Papa hacía especial referencia al escándalo suscitado tras la filtración de una carta escrita por 13 cardenales, algunos de ellos especialmente relevantes, como el responsable de Doctrina de la Fe, Gerhard Müller, el relator general del Sínodo, Peter Ërdo, o el cardenal de Milán (y quien disputó a Bergoglio los votos en el pasado cónclave), Angelo Scola. En la misiva se criticaba la metodología impuesta por Francisco y, de paso, algunas de las reformas que parecen abrirse paso gracias al impulso del Papa, como el acceso a la comunión de los divorciados vueltos a casar, el reconocimiento de las parejas de hecho o un cambio en las políticas de acogida a los homosexuales en la Iglesia.
Gehrard Müller, el prefecto de la Doctrina de la Fe
El escrito se hizo público esta semana, aunque la misiva fue entregada en mano a Bergoglio el 5 de octubre, primer día del Sínodo. Su lectura explicaría la intervención por sorpresa al día siguiente del Papa Francisco, cuando tomó la palabra en el Sínodo e invitó a los 270 padres sinodales a evitar pensar que existen "complots" o "manipulaciones". En su intervención, Bergoglio arremetió contra la "hermenéutica de la conspiración" e invitó a los obispos a tener "una plena confianza los unos en los otros, estar convencidos de lo que se expresa y que el proceso sinodal se celebra en plena libertad y expresión sincera de las propias opiniones".
Profunda división en el Vaticano
Este nuevo episodio ha vuelto a demostrar la profunda división existente en la Iglesia católica ante la posibilidad de cambios en la doctrina, así como la existencia de dos facciones: una más aperturista, que aboga por una Iglesia "hospital de campaña", y la minoría conservadora que continúa teniendo una gran influencia, especialmente en el interior de una Curia que, pese a los esfuerzos del Papa, sigue sin renovarse.
La filtración de la carta vino del vaticanista Sandro Magister, quien el pasado mes de junio perdió su acreditación ante la Santa Sede tras saltarse el embargo de la encíclica Laudato Si. Sin embargo, en esta ocasión, y según apuntan otros expertos en la Santa Sede, como Andrea Tornielli (vaticanista de La Stampa), la información ha producido el efecto contrario.
Nada más conocerse la carta, y después de la intervención papal, siete de los trece firmantes del escrito desmintieron su participación, o anunciaron la retirada de su firma. Scola, Ving-Trois, Erdo y Piacenza fueron los primeros. A ellos les siguió el australiano George Pell, actual 'ministro de Economía' del Vaticano, el sudafricano Napier o el venezolano Urosa. Únicamente el cardenal de Nueva York, Timothy Dolan, admitió haberla firmado.
Müller, el señalado
Quien ha quedado especialmente señalado es el cardenal alemán Gerhard Müller, máximo responsable de la Congregación para la Doctrina de la Fe (la antigua Inquisición), y que se ha mostrado radicalmente en contra a cualquier cambio en la doctrina católica para acercar a la Iglesia a divorciados vueltos a casar, parejas de hecho u homosexuales. Müller no ha querido confirmar ni desmentir su firma, aunque sí ha denunciado que "es un escándalo que se publique una misiva privada del pontífice. Esto es un nuevo Vatileaks (...). La intención de quien ha querido hacer pública esta carta es la de sembrar peleas y crear tensiones. Me parece claro".
Cardenales saludando a un bebé y su madre en el Sínodo
Otras fuentes aseguran que ha sido el entorno del propio Papa quien ha favorecido la filtración de la misiva, con el objetivo de desactivar a los más críticos y favorecer el "espíritu de cambio" en las discusiones sinodales. El Sínodo de la Familia concluye el próximo 24 de octubre, y sus conclusiones serán entregadas a Francisco, quien decidirá -pues es el único que tiene potestad real para hacerlo- si emite algún tipo de declaración ministerial -que debe ser obedecida- para modificar la doctrina en algunos aspectos clave, como pidieron la práctica totalidad de los católicos preguntados el pasado año, cuando el Papa encargó la mayor encuesta sobre la familia de la historia de la Iglesia.
Centenares de miles de respuestas llegaron hasta el Vaticano, que en los próximos meses podría tomar decisiones que se antojan históricas. Pese a los intentos, cada vez más evidentes, de los sectores ultraconservadores por evitarlas.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada