Jordi Borràs: «La judicatura és encara avui un feu de l’extrema dreta»

Jordi Borràs // N.T.

Jordi Borràs: «La judicatura és encara avui un feu de l’extrema dreta»

Nicolas Tomás 22/10/2015

‘Aquella rata’, l’anomena el líder dels caps rapats que retrata amb la seva càmera. ‘Periodista tòxic’, li diuen els ultres encorbatats que intenta desemmascarar. Però Jordi Borràs (Barcelona, 1981), fotoperiodista, només fa la seva feina: documentar l’extrema dreta a Catalunya i els seus vincles amb l’espanyolisme democràtic. Per moltes amenaces de mort que carregui a les espatlles.

L‘episodi del 12 d’octubre no deu ser el primer…

-No, les amenaces ja fa dos anys que duren. Tot ve del 12 d’octubre de 2013, d’un tweet meu. Estava cobrint els actes de l’extrema dreta, a Montjuïc i a Plaça Catalunya, i em va trucar un amic dient-me que anés amb compte que hi havia vuit o deu caps rapats a la carretera de Sants. Jo ràpidament vaig pensar que aquests paios anaven de cacera, perquè és el que havien anunciat durant les setmanes anteriors. El fet que estiguessin a Sants ho deixava més clar. I vaig piular-ho, alertant. Al cap d’una estona, o d’unes hores, va haver-hi ha una baralla.
A la nit, ja de matinada, és quan començo a rebre missatges a través de Twitter, acusant-me de ser l’instigador d’aquells fets. A partir de llavors, comença una voràgine d’amenaces de mort que dura dues setmanes. En menor o major mesura, ha durat fins avui, perquè les amenaces no han marxat mai. Vaig denunciar aquells fets, amb un paquet d’una trentena d’usuaris, i un any més tard vaig saber -de sota mà- que allò s’havia arxivat. A mi oficialment no se m’ha comunicat mai. L’episodi de l’altre dia és la continuació d’uns fets que es venen desenvolupant des de fa dos anys.

‘Plus Ultra’: una crònica gràfica de les connexions entre l’espanyolisme i l’extrema dreta. El llibre de Jordi Borràs

-I després de dilluns passat ha anat a més?
-Sí, encara continua. A més a més, la gent de Democracia Nacional està victimitzant Pedro Chaparro, que és el que em va amenaçar i va esperonar el personal a fotre’m una pallissa. Fins i tot han creat el hashtag #jesuischaparro. La cosa va a més. I, per ara, impunitat total. Estem mirant amb els advocats del col·lectiu Drets quina és la millor fórmula per denunciar no només aquestes amenaces, sinó tota la resta. Per exemple, les de Somatemps.
-No tenen cap por de dir a cara descoberta, amb un micròfon i càmeres gravant-los, que ets el seu objectiu…
-Pensa que aquesta gent fa dos o tres anys que crida ‘Artur Mas, cámara de gas’, o que demanen afusellar Mas i Junqueras per sedició…. I no els hi passa res.

Foto: Jordi Borràs

-Però tem que vagin més enllà, que esbrinin on viu…?
-En el seu moment van difondre l’adreça del meu antic domicili. No seria estrany que tornés a passar. Evidentment jo prenc totes les precaucions possibles. El fet que molts d’ells visquin a Madrid, com el mateix Chaparro, en part em tranquil·litza. Però, per l’altra part, tenen gent aquí. No sabem què pot passar. Ara, jo crec que haurien de ser fets suficients com perquè la fiscalia de delictes d’odi i violència actués d’ofici. Però, per ara, no ha dit ni as ni bèstia.
-Quin tipus de precaucions pren?
-Per començar, no anar a determinats llocs. Hi ha gent que em diu que em poso a la gola del llop. No, mira, si em posés a la gola del llop, jo no estaria aquí. Vaig només a aquells llocs on tinc garantida una seguretat, on sé que corro menys risc. Aquesta és una. L’altra és que molts actes no els puc cobrir. Jo ja fa dos anys que no puc fer la meva feina amb normalitat. I després, precaucions en la vida diària… Bàsicament tenir ulls al clatell, perquè m’entenguis.

L’extrema dreta espanyolista serà la protagonista de la conferència al Col·legi de Periodistes. Foto: Jordi Borràs
-De la justícia no n’espera res?
-Si ens basem en l’experiència i el treball de camp, està massa ocupada posant multes a les estelades que es despleguen als camps de futbol…
-A Catalunya aquests grups són marginals?
–Hem de diferenciar aquella extrema dreta més estètica, més visible, la de Montjuïc, i l’extrema dreta més intel·lectual, que considero més perillosa. A mi em fa molta més por Somatemps que Democracia Nacional. Somatemps es camufla com una entitat historicista i atrau gent que fins i tot hauria d’estar-hi oposada frontalment. Penso en Joaquim Coll, per exemple. Què hi fa un socialista fent una ponència per a una organització d’extrema dreta? A mi em fa molta més por aquesta extrema dreta.
Són minoritaris, però correm el risc de la normalització de l’extrema dreta. Que es manifestin cada any les mateixes 200 persones a Montjuïc no és preocupant des del punt de vista del creixement. Sí que ho és que, des de 2012, de bracet de PP i Ciutadans a Plaça Catalunya, es manifestin Falange Española de las JONS, el Movimiento Social Republicano (MSR) -que és un partit neonazi referent d’Alba Daurada a l’Estat espanyol-, Plataforma per Catalunya, VOX, la Hermandad de Combatientes de la División Azul, el Casal Tramuntana… Ah, i Somatemps, evidentment. És preocupant que no hi hagi un cordó sanitari entre els partits que s’autodefineixen com a democràtics i l’extrema dreta.

www.antifeixistes.org
-Estan organitzats aquests col·lectius?
-I tant. Molt organitzats. Tan organitzats que hi són, actuen i ningú els percep com a tal.
-Se sap qui els finança?
-No. Evidentment hem de pensar que la majoria són aportacions dels socis, membres o militants. D’altres, quan ja estem parlant d’associacions, poden buscar altres tipus de finançament. Segur que també hi ha mecenes. Caldria veure qui ha pagat la manifestació de Plaça Catalunya d’aquest any. Potser ens enduríem una sorpresa. Qui finança Societat Civil Catalana? Separant termes, perquè no considero que Societat Civil Catalana sigui una associació d’extrema dreta. Considero que el tema és molt més greu. És una associació transversal on l’extrema dreta és fundadora, codirigent i fins i tot ha presidit. No ho sabem, qui ho finança.

www.naciodigital.cat

Diversos militants de MSR en una imatge del 12-O a Barcelona. Foto: Jordi Borràs / ND.

-Què és exactament Somatemps?
-Somatemps és una organització autodefinida com a historicista, fundada a finals del 2013 per Josep Ramon Bosch a Santpedor, el seu poble natal, juntament amb el que ell definia com a “nou amics”, tots membres de l’extrema dreta més intel·lectual que hi ha a Catalunya. Somatemps és l’hereu ideològic del Moviment Patriòtic Català, Milícia Catalana, Batzegada, els carlins…
-El Ministeri de l’Interior fa els ulls grossos?
-Absolutament. Els lligams de l’extrema dreta amb l’Estat espanyol hi són des del moment en què neixen els primers gèrmens de grups d’extrema dreta en casernes militars. Com a exemple, els primers gèrmens de l’extrema dreta a la Capitania General de Barcelona, que van anar a rebentar la redacció del ¡Cu-cut! perquè havien fet un acudit sobre militars. El grup d’extrema dreta armat més potent i violent que hi ha hagut el va fundar el PSOE: els GAL. Milicia Catalana, que va ser un grup terrorista que va funcionar fins a l’any 91, mai va ser considerat com a organització terrorista pel Ministeri de l’Interior. En l’operació Panzer, al País Valencià, s’hi van detenir dos militars professionals. Van requisar armament de guerra. La convivència entre els cossos de seguretat de l’Estat i l’extrema dreta és un fet provat que a més a més té uns vincles històrics evidents.

www.naciodigital.cat

Jordi de la Fuente en el seu parlament als ultres. Foto: Jordi Borràs

-Només passa en el cas de l’Exèrcit?
-La justícia segurament és l’últim càncer que queda per extirpar de l’antic règim. A l’Estat espanyol no hi ha separació de poders. Només cal veure com estan repartits els membres del Tribunal Constitucional. O qui el presideix: un senyor que de jove havia estripat exemplars de la Constitució. Això és molt simptomàtic. Només cal veure qui demana la imputació de Mas o la il·legalització de la CUP: el senyor Miguel Bernard, exdirigent de Fuerza Nueva. La judicatura és encara avui un feu de l’extrema

-Denuncia en el seu llibre ‘Plus Ultra: Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya’ que partits de l’unionisme democràtic, com PP i C’s, fins i tot han adoptat el discurs d’aquesta extrema dreta.

Imatge difosa per Som a Temps el 12O

-Això és una constant a partir del moment que Manuel Fraga Iribarne, exministre franquista, decideix fundar un gran partit per a reagrupar el franquisme sociològic, Alianza Popular. Un dels seus primers objectius és desactivar la seva competència directa: Fuerza Nueva, de Blas Piñar. Això com ho fa? Això ho fa intentant capitalitzar els discursos d’extrema dreta de Fuerza Nueva. I intentant també portar cap a casa exdirigents del mateix règim. I això és una constant que ha durat fins avui. Només cal veure quin era el lema de l’última alcaldable de Rubí del PP: «Primer els de casa».És un lema creat i ideat per Plataforma per Catalunya. O el «Netegem Badalona» de García Albiol. Qui no vulgui veure racisme i ultradreta en això, que vagi a l’oculista.

-I en el cas de Ciutadans?
-Amb Ciutadans passa una mica el mateix. En diferent mesura, ho fan de forma més dissimulada. Però no és d’estranyar que Ciutadans hagi hagut de retirar desenes de llistes de diferents pobles de l’Estat espanyol perquè els seus candidats a les últimes eleccions havien anat en candidatures d’extrema dreta, com Plataforma per Catalunya, España 2000… Ara em ve al cap el cas de Getafe, on cinc dels seus deu candidats estaven relacionats amb l’extrema dreta. I a més a més després t’ho neguen. Però són els primers a treure Fuster-Fabra als seus mitings. José Maria Torrellas Fuster-Fabra, exdirigent de joventuts de Fuerza Nueva a Catalunya.

Sense anar més lluny, el MSR i Falange Española de las JONS van fer un comunicat en aquestes eleccions, en què per primer cop en 35 anys no es presentava cap candidatura d’extrema dreta. En el comunicat demanaven el vot per qualsevol candidatura que no fos Junts pel Sí o la CUP. Més clar, l’aigua.
-De moment, gràcies a una investigació seva, ja ha caigut Josep Ramon Bosch…
–Espero que sigui jutjat i pagui les conseqüències. Però, com que la meva confiança en la justícia espanyola, i també catalana, és poca, no sé on acabarà. Per mi el fet que l’imputin ja és una victòria, perquè vol dir que la justícia ha vist que hi ha suficients indicis per a investigar el cas. No sé com acabarà el cas, lamentablement.
-Per què en totes les manifestacions unionistes a Catalunya apareixen aquests elements?
-Per començar, perquè no hi ha aquest cordó sanitari entre l’extrema dreta i l’espanyolisme. És més: no hi ha voluntat des de l’espanyolisme democràtic de posar aquest cordó sanitari. I no només hi ha una negació de la seva presència, sinó que, a més a més, com si no fos prou, hi ha una identificació de l’adversari -l’independentista- com a nazi, com a feixista. Els nazis i els feixistes es manifesten amb ells però els nazis i els feixistes som nosaltres.
També hi ha una tradició històrica. Per què l’independentisme bascula generalment cap a l’esquerra i l’espanyolisme generalment cap a la dreta? Perquè l’extrema dreta, des dels seus orígens, va oposar-se a reivindicacions nacionals als Països Catalans, al País Basc, a Galícia, a Astúries, a les Canàries… És aquesta idea de l’Espanya monolítica, de l’Espanya castellana.

Per tant, no és estranya l’absència de grups organitzats d’extrema dreta independentistes. És una rara avis dins d’Europa. A Flandes hi ha el Vlaams Belang, que és un partit independentista flamenc d’extrema dreta. A Catalunya, afortunadament, patim aquesta absència, perquè l’extrema dreta s’ha posicionat tradicionalment amb l’espanyolisme. Això no vol dir que els catalans estiguem vacunats contra el virus de l’extrema dreta. L’extrema dreta latent hi és. I molt probablement el dia que Catalunya sigui independent s’organitzi. S’ha d’estar molt alerta.
-Hi ha semblances entre el que viu Catalunya aquests últims anys i el que ha viscut el País Valencià durant les últimes tres dècades?
-Són casos diferents. L’extrema dreta de Catalunya, el País Valencià i Madrid no tenen massa a veure. Quan es parla d’extrema a l’Estat espanyol, es parla precisament del triangle ultra: Madrid-Barcelona-València. A Madrid hi ha una extrema dreta molt més nostàlgica, que ha pretès capitanejar el moviment, crear organitzacions, lluitar per liderar aquestes organitzacions, però alhora la mateixa llosa del franquisme ha impedit avançar.
Al País Valencià trobem una extrema dreta molt més agitativa, anticatalana, blavera, però sense estratègia política. Es basen només en el lema: «No mos fareu catalans», «No som catalans»… Però no hi ha un discurs al darrere. Hi ha molta agitació, molta manifestació, són racistes a ultrança, blavers fins a la medul·la, però no hi ha estratègia política més enllà d’això. Sí que han estat alimentats durant dècades pel PSOE i el PP, això és evident.
En canvi a Catalunya trobem una extrema dreta molt més moderna, una extrema dreta que en lloc de mirar què feien a Madrid o València, ha mirat més enllà del Pirineu, les experiències que ha funcionat arreu d’Europa. L’extrema dreta catalana ha preferit mirar què feia el Front Nacional francès que no pas què estava fent Alianza Nacional. Perquè qui té èxits polítics és el Front Nacional de Marine Le Pen.
-Pot haver-hi més Guillems Agulló?
-Sens dubte. Això sí que és una cosa que tinc clara. Malgrat sigui marginal o minoritària, això no vol dir que no es radicalitzi cada cop més. És més: en el moment del trencament, quan ja no hi hagi marxa enrere, aquests sectors de l’extrema dreta no tinc cap mena de dubte que agafaran les armes. La història ens ho demostra. I a més a més diuen que ho faran, a cara descoberta.

-Paga la pena complicar-se tant la vida? No sou gaires, els qui seguiu els passos de l’extrema dreta a Catalunya.
-Jo crec que sí. Tampoc tinc la sensació de complicar-me-la tant. Ara mateix complicar-me-la seria saber el que sé i no fer res. Jo no puc quedar-me de braços plegats després d’investigar aquesta gent durant anys. Per mi és un deure de país. Jo no serveixo per militar en un partit o organització. Amb els anys he après que serveixo per a agafar la càmera i fer el que sé fer. Quan no arriba la càmera, arribarà la ploma. El sacrifici seria quedar-me a casa.
-Tot i que pesant, sent que agafa el testimoni de gent com Xavier Vinader?
-Ja m’agradaria. Xavier Vinader precisament havia de fer l’epíleg del llibre, però, just la setmana que l’havia d’entregar, va caure terminalment malalt i va morir. I va ser una llàstima, no per l’epíleg en si, sinó perquè hagués pogut donar una visió única, personal. Les mateixes persones que jo estava investigant, ell les havia investigat a mitjans i finals del 70. Quan llavors anaven amb pistoles, cadenes i bats de beisbol, avui me’ls trobava amb trajo i corbata dirigint associacions de l’espanyolisme democràtic o com a mecenes intel·lectuals de diferents partits polítics unionistes.
No m’atreviré mai a dir que sóc hereu de gent com Xavier Vinader, però també et diré que tant de bo Xavier Vinader il·lumini els meus passos. És un referent i un exemple. Tant de bo se m’hagi encomanat alguna cosa d’ell.
http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/10/jordi-borras-la-judicatura-es-encara-avui-un-feu-de-l-extrema-dreta-12047.php

Jordi Évole i David Fernàndez, un cara a cara sobre futbol, política i ultradreta

En la presentació del llibre ‘¡A las armas! Hooligans ilustrados’, de Quique Peinado

Dissabte 24.10.2015 12:

David Fernàndez ha arribat una mica tard al món del futbol, i ho ha fet com a afeccionat del Rayo Vallecano. Jordi Évole és un conegut afeccionat del Barça. I tots dos van coincidir en un acte aquesta setmana a la llibreria Taifa del barri de Gràcia de Barcelona per a presentar el llibre del periodista Quique Peinado ‘¡A las armas! Hooligans ilustrados’ (Libros del KO), en què fa el seu particular homenatge al Rayo, el club del seu barri. La presentació es va fer poc abans del Barça-Rayo del Camp Nou, i en la tertúlia es va parlar de futbol, i de política, de moviments socials, i també de la impunitat de la ultradreta.

Algunes frases destacades del debat:
Jordi Évole: ‘Em sento identificat amb l’expressió barrionalista que surt al llibre. Els bukaneros són dels pocs grups d’afeccionats d’esquerres als camps de futbol. Tu creus David que els bukaneros donarien suport a Artur Mas en la investidura?’
David Fernàndez: ‘Dirien que no, n’estic convençut!’
D.F: ‘I això del barrionalisme també funciona molt bé a Gràcia, per la seva història. La meva opció pel Rayo és de classe, de rebel·lia. Si s’ha de triar quan hi ha les lògiques dels grans que tot ho volen i tot ho poden i hi ha els petits que sempre resisteixen… I la del Rayo va ser l’opció més digna.’
D.F: ‘El Barça és efectivament més que un club, és una multinacional, i té el cinisme de la política internacional en la seva samarreta: davant hi té Qatar, que és qui finança la guerra al Pròxim Orient, i a darrere hi porta Unicef, que és qui s’encarrega de les víctimes.’
DF, parlant de Messi: ‘Som en un país en què la verge és negra, el goril·la és blanc i l’heroi nacional és un defraudador fiscal, i no parlo de Pujol. ‘

DF sobre ultradreta: ‘L’especificitat és la tolerància amb l’extrema dreta i amb les formes de feixisme. És un insult. Qui amenaça a Jordi Borràs és qui entra a la Blanquerna fa dos anys.’

Jordi Évole diu que va comentar el fet en una tertúlia en una televisió de Madrid i tothom el mirava amb cara d’estranyesa. ‘Que trist que ni tan sols els hagi arribat aquest fet.’
http://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-evole-i-david-fernandez-un-cara-a-cara-sobre-futbol-politica-i-ultradreta/

Jordi Borràs deixa en evidència l’ultra Josep Alsina

Alsina acusa a Borràs de ser tòxic i perillós per la seva investigació de l’extrema dreta

Un cara a cara que ja se sap irrepetible (perquè Borràs ha dit que no repetirà), ha estat el que s’ha produït avui a Catalunya Ràdio. Jordi Borràs, fotoperiodista especialista en la investigació de l’extrema dreta, i Josep Alsina, vicepresident de Som a Temps, s’han enfrontat al programa de Mònica Terribas després que el periodista fos amenaçat per la mateixa entitat i per Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, el passat 12O.

Jordi Borras i Josep Alsina avui a Catalunya Ràdio

Imatge difosa per Som a Temps el 12O

Desemmascarant Josep Alsina

Durant el cara a cara que han mantingut avui al Matí de Catalunya Ràdio, Jordi Borràs ha posat sobre la taula les diverses vinculacions de Josep Alsina i també de la seva entitat amb l’extrema dreta nazi, unes relacions que Alsina ha confirmat però que ha contestat amb atacs constants al fotoperiodista acusant-lo de “tòxic” i “sensacionalista”.
I és que Josep Alsina s’ha posat força nerviós quan Borràs ha explicat que de jove Alsina havia estat membre del PENS (partit clandestí d’ideologia nacionalsocialista) i ha posat de manifest la seva col·laboració amb Fuerza Nueva i Frente de la Juventud, així com la seva pertinença a MSR –que va abandonar mesos-, referent d’Alba Daurada a l’Estat espanyol.
Així mateix Jordi Borràs ha posat en evidència que en els actes de Som a Temps, entitat de la qual Josep Alsina és vicepresident, hi assisteixen membres destacats de Plataforma per Catalunya i les seves joventuts, d’Alba Daurada, del Casal Tramuntana, i altres grups ultres.
I doncs, qui és el perillós?
Malgrat que Josep Alsina ha començat el cara a cara solidaritzant-se amb Jordi Borràs per els insults i les amenaces que el fotoperiodista va rebre a Montjuïc el 12O i que ha negat mai haver-lo insultat o amenaçat, Borràs ha evidenciat que es tractava d’un gest estètic, només citant un parell de publicacions i declaracions d’Alsina.
“No perdo el temps amb subnormals” , en paraules que el mateix Alsina no ha pogut negar haver pronunciat públicament, i una imatge difosa per la seva entitat – i que Alsina va difondre des de les seves xarxes personals- on s’incitava a “controlar” a tres periodistes (Jordi Borràs, Quico Sallés i Beltran Cazorla) per ser d’un diari “ultraseparatista i subvencionat (Nació Digital)” i “passar informació sobre patriotes en manifestacions”, han estat suficients per desmuntar el maquillatge d’Alsina.
De fet Catalunya Ràdio ha hagut de demanar la vigilància dels Mossos d’Esquadra als estudis quan ha advertit que la seguretat de Jordi Borràs podia ser compromesa al entrar o sortir dels estudis. Al fet, Josep Alsina ha contestat amb certa mofa dient que ell no li ha calgut demanar seguretat perquè no li agrada “muntar aquests xous”.
Les publicacions de Josep Alsina

Alsina tenia molt d’interès en parlar de les seves publicacions a Nhil Obstat, la revista del qual n’és editor i que ha defensat com de gran interès per el seu treball historiogràfic. Tanmateix, seguint el tema de les publicacions Jordi Borràs ha evidenciat el caràcter racista i feixista d’alguns articles, tant de la revista com del web de Som a Temps llegint-ne algunes línies.
A tot això Alsina li ha respost a Borràs que ell es relaciona i presenta els seus llibres en “àmbits terroristes”, i preguntat per Terribas, ha aclarit que per aquests “àmbits terroristes” entén el centre cultural Euskal Etxea de Barcelona, per exemple.
Per Alsina no hi ha diferència entre comunista i nazi
Visiblement nerviós i a la defensiva durant tot el cara a cara, Josep Alsina ha quedat retratat ell sol quan se li preguntava sobre les banderes falangistes i les esvàstiques mostrades a l’acte organitzat per Som a Temps el 12O. Alsina ha defensat que no es tracta d’un fet il·legal i ha preguntat si se’l qüestionaria si les banderes haguessin estat comunistes.
Societat Civil Catalana és massa progressista per a Alsina
Josep Alsina ha insistit molt en què no té cap relació amb Societat Civil Catalana i de fet ha acusat a Jordi Borràs de tenir una obsessió amb aquest fet – que el mateix Borràs ha confirmat-. “Et costa una mica entendre les coses”, li ha etzibat. Alsina ha explicat que malgrat va tenir-hi certa relació en el moment de creació de l’entitat unionista, va desentendre-se’n perquè “és massa progre”.

http://www.directe.cat/noticia/442129/jordi-borras-deixa-en-evidencia-l-ultra-josep-alsina

Cercar en aquest blog