1877-LA CATALANA-Sabadell -Fábrica de Pasta para Sopa

         

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des. (BDH).

Anunci a tota pàgina de la fàbrica majorista de pastes per a sopa de La Catalana, al carrer Sant Josep de Sabadell. La Revolució industrial del segle XIX al nostre país va comportar que anessin de bracet interessos econòmics, proteccionistes, i interessos culturals, romàntics i de revaloració del passat (del passat medieval i del recent perdut per la transformació social). Aquests interessos eren oposats als que oferia l’Estat de la nostra estimada metròpoli espanyola, i això fou l’espurna per a la recuperació de la consciència nacional. Llavors com ara, les més altes classes de la burgesia (amb les poques excepcions que calgui) van intentar jugar la carta de la disfressa regionalista, a mig camí de tot per canviar una mica perquè res a la fi canviés: vivien (i viuen) de la doble assegurança de BOE i Ministerio del Interior.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.

La Ilustración Española y Americana, 30 des.

Detall de la casa del carrer Sant Josep núm. 7, on hi havia la fàbrica. 

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.

La Ilustración Española y Americana, 30 des. (BDH).

L’anunci il·lustrat a tota pàgina, presidit per una preciosa vista de la ciutat vallesana, una de les principals impulsores de la transformació econòmica del país al segle XIX. La ciutat va multiplicar gairebé per deu els habitants entre el final del XVIII i el començament del XX. Sobretot fou la indústria tèxtil la que estirà aquest creixement, i la població es va convertir en la capital peninsular de la llana, des de la instal·lació de la primera màquina de vapor al 1838.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.
Magnífica vista de Sabadell, estesa dins el Vallès, al costat del riu Ripoll.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

Detalls de la ciutat d’oest a est. Enderrocades les muralles, la ciutat s’anà estiragassant i les incomptables fumeres de les màquines de vapor de les fàbriques es convertiren en el nou horitzó de la ciutat. El campanar barroc de Sant Feliu va restar majestuós com a testimoni dels temps passats.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

Un pastador accionat per la força de la màquina de vapor, on les sèmoles eren convertides en la massa que després es treballava en diferents formes de pasta.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

Una de les rodes de molí, accionada pels engranatges de la màquina de vapor que es veuen al sostre, per amassar la farina en un cossi gegantí sota la vigilància d’un operari. La força arribava per la transmissió de la corretja des d’un eix principal connectat a la màquina.

LA GRAMOLA

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

Detall de la botiga, amb tot tipus de pasta de sopa a les empostades. L’aspecte de la botiga, tota de fusta treballada de dalt a baix, amb el llarg mostrador al davant i les bàscules, és autènticament vuicentista. A la dreta, un impressionant rellotge de paret.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

Forn escalfador d’aigua per a les diferents tasques.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

La premsa que donava forma a la pasta, que queia sobre aquestes caixetes planes, encara molla.

1877. Sabadell. Fàbrica La Catalana.
La Ilustración Española y Americana, 30 des.

L’estenedor era l’enorme sala on s’apilaven les caixetes de pasta molla per assecar-la.

EL BIEN OBRAR. S 9ª. Nº 3. FÁBRICA DE PASTAS PARA SOPA DE ENRIQUE MANAUT. ROVIRA Y CHIQUES EDITORES

CROMO FABRICA DE TODA CLASE DE PASTAS PARA SOPA Y TIENDA DE COMESTIBLE DE GASPAR COVAS






un crono de gran fábrica de pastas para sopa de juan casas marti frente san antonio valls

Fábrica de pastas para sopa Aro

Fábrica de pasta
Propietario:
Familia Solache
Dirección:
Plaza de San Miguel 7
Periodo:
1909 hasta
Historia:
La familia Solache ya era propietaria de una fábrica de harinas, “La Flor del Pisuerga”, desde 1909. La pérdida de las Colonias provocó un caos en el mercado cerealista que motivó que muchos empresarios avivaran el ingenio buscando nuevos clientes y creando distintas salidas a su negocio. La fabricación de pasta para sopas fue una de esas salidas, y algunas de las fábricas de Valladolid se distinguieron en todo el país con sus productos, como la fábrica de Sopas Aro, de la que fue propietario primero Antolín Solache, luego I. Rodríguez y posteriormente J. Torres Guasch.

http://www.funjdiaz.net/comercio/ficha.php?id=75