Mestre de Cabestany-escultor desconegut de l’època románica

Mestre de Cabestany

De Viquipèdia

Mestre de Cabestany

Naixement	Segle XII desconegut
Ocupació	escultor

Activitat professional
Art	escultura.
Moviment	Art romànic

Obres destacades
Timpà de Cabestany

Detall del sarcòfag de sant Sadurní. Martiri del sant (abadia de Sant Hilari)

El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l’època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l’Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona. Cronològicament i en relació amb els edificis en què va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. El nom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany.

Estil[

Aquest escultor té un estil força característic, que el diferència de la resta d’artistes de la mateixa època que van treballar en el mateix marc geogràfic:

Els caps són angulosos, amb els fronts estrets, ulls grans i expressius, treballats amb trepant.

El treball de les vestidures, amb plecs característics.

Important desproporció en les figures, notablement en les mans.

Treball dels volums molt expressiu.

És habitual que empleni tots els buits amb figures i comparse d’animals decoratius, probablement inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans.^[1]

Tractant-se d’un artista gens documentat i la complexitat de l’atribució de les obres (atribució que es basa únicament en les similituds estilístiques), identificar el que pot ser obra del mateix mestre, la del seu taller i altres artistes influenciats per ell, és una tasca força complexa, fins i tot s’ha dit que aquell taller en realitat es tractava d’un grup de monjos que anaven d’un lloc a l’altre, segons les necessitats.

Obra atribuïda[modifica | modifica el codi]

Degut a les mateixes característiques del taller del Mestre de Cabestany, hi ha opinions ben diferents sobre l’atribució o no d’obres. Segueix una relació de l’obra que habitualment hom li atribueix, tot i que les opinions són unànimes en poques vegades.^[2] Degut a la poca fiabilitat i precisió quan hom vol establir un ordre cronològic de les obres conegudes o atribuïdes al mestre, aquestes figuren ordenades geogràficament.

Departament de l’Aude[modifica | modifica el codi]

Rius de Menerbés, església de l’Assumpció. Capitells a l’interior de l’església. Aquest edifici té la particularitat de ser de planta circular, o més exactament poligonal, amb catorze costats. Té un conjunt de catorze capitells dels quals cal destacar especialment el que representa l’Assumpció, amb una escena de la Mare de Déu, amb els ulls clucs que puja al cel envoltada d’àngels. Aquest capitell és característic de la tècnica del mestre. Un altre capitell representa uns lleons i els altres dotze són de tipus corinti, més allunyats d’aquella tècnica, però possiblement de taller. A part d’aquest conjunt hi ha altres capitells que pertanyien a una antiga portada amb un capitell al centre amb un personatges grotescos tocant unes trompes i als costats un amb lleons i el darrer amb monstres.

Capitell de l’Assumpció
Capitell de l’Assumpció
Capitells de l’antiga portada

Asilha, església de Sant Esteve. La decoració interior (fris i capitells), si més no, està influenciada per l’estil del Mestre de Casbestany, possiblement hi va treballar el mateix taller que va estar també a Rius de Menerbés.

Sant Pàpol, abadia de Sant Pàpol. En aquest cenobi, l’obra del Mestre de Cabestany està situada a l’exterior de l’absis central. Un dels capitells representa Daniel entre els lleons, un segon el càstig dels calumniadors, ambdues escenes d’inspiració bíblica (llibre de Daniel). Cal afegir el conjunt de modillons, també situats en el mateix lloc. Aquesta obra s’atribueix amb assiduïtat al mestre.

Daniel entre els lleons
Càstig dels calumniadors

Sant Ilari, abadia de Sant Hilari. En aquest lloc es conserva una de les peces més importants del mestre que caldria situar en l’època de maduresa de l’artista. Es tracta del sarcòfag de sant Sadurní, a qui era dedicada l’abadia antigament. És una bella peça de marbre treballada amb relleus per tres dels seus costats i on s’explica la vida del sant. Més que un sarcòfag realment es tracta d’un reliquiari. Està inspirat en altres peces d’aquesta mena de l’antiguitat romana i paleocristiana, conegudes en aquella època.

Enmig de la part frontal es veu l’Arrest del sant Sadurní, el personatge que porta un llibre entre les mans, a la dreta els soldats, dos d’ells assenyalant un edifici, el Capitoli. La part esquerra d’aquest frontal mostra el martiri del sant, que és tret del mateix Capitoli lligat pels peus a un brau, que l’arrossega, hi figuren representades dues dones, les que van recollir el cos del sant.
A la cara de l’esquerra es veu l’enterrament de sant Sadurní. A la dreta hi figuren sant Sadurní i els seus deixebles: sant Pàpol i sant Honest.

Sarcòfag de sant Sadurní

La Grassa, monestir de Santa Maria de la Grassa. D’aquest lloc es conserven diversos fragments que possiblement procedeixin d’una antiga portalada, algunes peces es conserven a la mateixa abadia i d’altres (unes dovelles) al cementiri. L’atribució al mestre o al seu taller no és gens segura, tot i les concordances estilístiques.^[3]

Comarca del Rosselló[

Cabestany, església de Santa Maria de Cabestany. Aquí es conserva la peça clau del mestre, la que li va donar el nom pel qual hom el coneix. Es tracta d’un timpà de marbre blanc (el timpà de Cabestany), que possiblement procedeix de la mateixa església, antigament es trobava encastada en un mur i ara s’exposa al seu interior. Està mutilada en la seva part superior, possiblement la peça en què es va fer l’obra era una tapa de sarcòfag antiga, el que explicaria la seva forma trapezoïdal. Té la particularitat d’estar treballada en la seva part inferior el que vol dir que no es trobava situada sobre una llinda, com és habitual.

Conté tres escenes principals: a l’esquerra es veu Crist mentre treu del sepulcre la Mare de Déu en presència dels apòstols Pere i Joan. A la dreta l’Assumpció, que recorda la mateixa escena del capitell de Rius de Menerbés. Al centre el Crist beneint entre la Mare de Déu i l’incrèdul sant Tomàs sostenint el seu cinturó.^[4]

El timpà de Cabestany
El timpà de Cabestany. Detall de l’Assumpció

Paçà, monestir del Camp. La portada de l’església del monestir conté quatre capitells (dos a cada banda) que, estilísticament són propers al taller del mestre. D’esquerra a dreta veiem un capitell amb animals fantàstics, un segon amb l’Anunciació, el tercer amb monstres i el darrer amb personatges grotescos fent sonar unes trompes, similar al de Rius de Menerbés.

Capitells de la portada del monestir del Camp
Capitells de la portada del monestir del Camp

El Voló, església de Santa Maria. Aquesta església, que ha sofert modificacions en el decurs del temps conserva encara el seu antic portal romànic. La porta de l’edifici està emmarcada per dues columnes amb capitells i una arquivolta. A la part superior es troba un fris historiat suportat per set modillons, que habitualment hom atribueix al Mestre de Cabestany i el seu taller. Degut a l’alçada on es troba, la seva visió és una mica dificultosa pel que fa als detalls. La seva lectura fa de dreta a esquerra, i representa l’Anunci als pastors, la Nativitat, el Bany de Nen Jesús, l’Adoració dels Mags i la Fugida a Egipte.

El fris del Voló
Detall de l’Adoració dels Mags

Alt Empordà[

Port de la Selva, monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta és una de les grans obres del Mestre de Cabestany. Es tracta de la monumental portada de l’església del monestir, afegida a la segona meitat del segle XII a l’església preexistent. Havia de ser una peça complexa, però malauradament es conserva de forma fragmentària i dispersa. Elements procedents d’aquesta portada es conserven en diversos indrets, al monestir només s’hi pot veure uns petits fragments:^[5]^[6]

– Relleu de l’L’aparició de Jesús als seus deixebles en el mar. Conservada al Museu Frederic Marès de Barcelona. Es tracta d’una peça amb un excel·lent estat de conservació.^[7]
– Cap de sant Pere. Al Museu del Castell de Peralada.
– Relleu de l’Agnus Dei. Clau d’arquivolta, també al Museu Marès de Barcelona.
– Cos fragmentari de sant Pere. Conservat al Port de la Selva.
– Cap d’home. Col·lecció Oleguer Junyent, Barcelona.
– Capitell. Museu del Castell de Peralada.
– Capitell. Col·lecció Barrachina de Barcelona.
– Cap d’home amb barba. Fitzwilliam Museum, Cambridge.^[8]
– Relleu amb personatge i creu, Col·lecció Casamor.^[9]

L’aparició de Jesús als seus deixebles en el mar al Museu Frederic Marès.
Agnus Dei
Capitell. Museu del Castell de Peralada

Gironès[

Girona, monestir de Sant Pere de Galligants. A la zona absidal de l’església es conserven dos capitells que, si més no, cal atribuir al taller del mestre. Un d’ells representa una escena de martiri d’un sant, probablement sant Pau. El segon representa Crist entre dos apòstols.^[10]

Garrotxa[

Sant Esteve d’en Bas, església de Sant Esteve d’en Bas. El taller del Mestre de Cabestany probablement va treballar en els capitells que decoren la zona absidal de l’església. Hi destaca un capitell amb analogies amb el de Rius de Menerbés. Aquest representa la Mare de Déu amb el Nen dins una màndorla envoltada d’àngels.^[11]

Navarra[

Errondo, església. Al Metropolitan Museum of Art de Nova York (The Cloisters) es conserven dues peces que molt probablement procedeixen d’Errondo (la llinda és segur que té el seu origen aquella església). Es tracta d’una llinda i un timpà decorats, probablement no formaven part del mateix conjunt ja que les proporcions no s’ajusten. Al timpà s’hi veuen les Temptacions de Crist i la Multiplicació dels pans i els peixos. La llinda és centrada per un crismó, envoltat per quatre àngels.^[12]

La Toscana

San Casciano Val di Pesa, església de San Giovanni in Sugana. Al Museu de San Casciano es conserva un fust de columna procedent de l’església de San Giovanni in Sugana que el 1969 es va atribuir al Mestre de Cabestany. Les característiques figures del mestre representen l’Anunciació, Nativitat i el Bany del Nen Jesús.^[13]

Sant’Antimo, abadia. A l’interior de l’església es conserva un capitell monumental que representa les escenes de Daniel entre els lleons i el Càstig dels calumniadors, temes que ja trobem a Sant Pàpol.^[13]

Capitell de Sant’Antimo

Prato, catedral de Santo Stefano. Al claustre hi ha una galeria romànica, amb tres capitells que poden atribuir-se amb certa seguretat al cercle del Mestre de Cabestany. El primer presenta uns monstres amb les mateixes característiques que els que es poden veure en altres localitzacions al Rosselló. El segon (ara al Museu) representa una persona atacada per lleons. El darrer amb animals fantàstics, bé que ha estat molt restaurat i, potser, desfigurat.

Capitell de Prato
Capitell de Prato

Procedència desconeguda[]

Narbona, Museu Arqueològic. Dos capitells recentment atribuïts al taller del mestre de Cabestany.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mestre_de_Cabestany
Els misteris del Mestre de Cabestany, el Greco del romànic

El MNAC exposa quatre caps de la portalada desapareguda de Sant Pere de Rodes

ANTONI RIBAS TUR Barcelona Actualitzada el 05/04/2014
Les fesomies allargassades són un dels trets més característics dels personatges del Greco i els rostres amb trets felins delaten la mà del Mestre de Cabestany, un dels artistes més misteriosos del Romànic. Aquesta peculiaritat es deu al fet que “treballava la pedra de manera obliqua i no frontal, com els altres escultors de l’època”, explicava ahir Manuel Castiñeiras, professor d’art medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del Congrés Internacional d’Art Romànic organitzat per la British Archeological Association i el MNAC, que se celebrarà des de dilluns fins dimecres. Coincidint amb el simposi, el museu exposa a les sales de Romànic quatre caps de marbre de l’escultor provinents de la portalada desapareguda del monestir de Sant Pere de Rodes, on hi havia representats diversos episodis de la vida de Crist. El Mestre de Cabestany, com el Greco, “es va saltar totes les regles de l’època”, va subratllar Castiñeiras, perquè va mirar cap a l’antiguitat romana. El seu cas també és revelador de com els tallers eren itinerants i es desplaçaven d’un lloc a un altre per atendre encàrrecs. Al Mestre de Cabestany se li atribueixen una trentena d’obres: des d’Errondo, a Navarra, fins a l’església abacial de Sant Àntimo, a la Toscana, passant per Sant Hilari, a prop de Carcassona, la Grassa, a prop de Narbona, Cabestany, el Voló, Sant Pere de Galligants, Prato i San Giovanni in Sugana.

La portalada de Sant Pere de Rodes, que va desaparèixer al primer quart del segle XIX quan el monestir va quedar abandonat, va ser el seu projecte més ampli i ambiciós, i gairebé feia ombra a la del monestir de Ripoll, perquè era de marbre, tot i que en bona part reciclat. El Mestre de Cabestany “és una de les figures que ha despertat més controvèrsies i més passions”, deia Jordi Camps, conservador del museu i comissari de la mostra. Mentre que ell es decanta per situar els treballs del Mestre de Cabestany com “una obra singular en un context d’arrel tolosana”, va dir l’expert, Castiñeiras l’associa al context italià. De fet, l’única informació històrica documentada de la portalada de Sant Pere de Rodes és que el 1161 el comte d’Empúries la va pagar. Fins ara se n’han fet dues reconstruccions hipotètiques. La primera, de Jaume Barrachina, data dels anys 90, i la més recent, del 2010, és de Laura Bartolomé Roviras.

L’exposició porta per títol Ex ungue leonem, una expressió llatina que es pot traduir com a “per l’urpa coneixeràs el lleó”, i omple temporalment una llacuna del museu. Dues de les peces exposades provenen de col·leccions particulars; una altra, del Museu d’Art de Girona, i l’última, del Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge. Es poden veure més fragments del conjunt al Museu Marès, on hi ha el relleu L’aparició de Jesús als seus deixebles en el mar, i al Museu del Castell de Peralada, que conserva un cap de Sant Pere de dimensions més grans que els exposats. El creador del Mestre de Cabestany va ser l’historiador de l’art Josep Gudiol el 1944 a partir del timpà de l’església de Cabestany. L’escultor va ser un dels atractius de la gran exposició d’art romànic que es va fer a Barcelona el 1961 i va suscitar l’atenció dels experts anglesos, que van donar a conèixer el seu romànic a Espanya amb aquella mostra. La compra del cap de Cambridge data del 1964 i probablement va ser adquirit al mercat d’antiquari.

El MNAC juga la Champions dels estudis del Romànic

Al segle XII, la inauguració de les pintures d’una església era “un esdeveniment”, explicava ahir Manuel Castiñeiras sobre els promotors i els intermediaris de l’art romànic, el tema central del tercer Congrés Internacional d’Art Romànic que el MNAC acollirà des de dilluns fins dimecres. El fet que el museu organitzi aquesta cita juntament amb la prestigiosa British Archaeologial Association de Londres -Castiñeiras n’és el coordinador- reflecteix l’afany de Pepe Serra, el director del museu, perquè la pinacoteca “ocupi i recuperi una posició de centralitat en el tema medieval”, va dir el director. “És el museu de referència europeu -va subratllar- i un dels més importants del món”. L’organització del congrés, que té el suport del programa Romànic obert de La Caixa i el departament de Cultura i del programa d’actes del Tricentenari, ha suposat dos anys de feina. De les 70 ponències que es van presentar se n’han seleccionat 22. La majoria del centenar de participants són estrangers i provenen d’arreu d’Europa, dels Estats Units i de Rússia. Per Serra, el congrés també representa una oportunitat excel·lent per exportar el potencial intel·lectual del museu i també les seves col·leccions medievals

http://www.ara.cat/premium/cultura/del-Cabestany-MNAC-Champions-Romanic_0_1114688604.html

Cercar en aquest blog