Feu callar aquest periodista!-Set trets de pistola al parietal esquerre per a Josep Maria Planes director del”El Be Negre"

Feu callar aquest periodista!

Josep Maria Planes i Martí (1907-1936)

La mort de Josep Maria Planes

Set trets de pistola al parietal esquerre van acabar amb la seva vida la matinada del 25 d’agost de 1936. Josep Maria Planes, de 29 anys, havia destacat pel seu periodisme modern i de recerca als diaris la “La Publicitat“ i “Mirador” i era el director del setmanari satíric “El Be Negre”.

Les informacions de Josep Maria Planes sobre les activitats dels gàngsters de Barcelona, els anarquistes de la FAI, els falangistes i els “sicaris” d’Estat Català li havien fet guanyar no pocs enemics i problemes. Però seria una patrulla de “incontrolats“, de marrecs faieros (segons el seu amic Tísner, pseudònim d’Avel·lí Artís-Gener), els que li propinarien “el paseíllo” aquella tràgica matinada d’agost a la carretera de l’Arrabassada i li dispararien set trets al cap. Es complia així l’amenaça que des de les pàgines de Solidaridad Obrera, el diari de la CNT i la FAI, se li havia fet: “Feu-lo callar!” per les seves denúncies de la violència anarquista, especialment a causa de l’assassinat dels germans Badia, el 28 d’abril de 1936, per pistolers de la FAI.

 

Carretera de l’Arrabassada

El mes d’agost de 1936 va ser extremadament calorós a la ciutat de Barcelona, Planes va cometre la ingenuïtat de sortir a fumar una cigarret al balcó d’un pis del carrer Muntaner on estava amagat, la tarda del 24 d’agost de 1936. Estant aquí, va ser vist per algú que, en veure la seva pell blanquinosa, el va confondre amb un capellà i va donar l’avís. Quan es va presentar una patrulla de la FAI, van trobar el seu passaport a la taula del menjador, un error garrafal que el portaria a la mort. Fou arrestat, i quan arribà la nit, fou abatut a trets a la carretera de l’Arrabassada.

L’endemà van trobar el seu cadàver, les seves restes foren traslladades a l’hospital Clínic.

“Sóc un periodista que comet la imprudència de dir en veu alta el que el 90% diu en secret. Nombrosos amics em diuen que aquesta franquesa em pot costar cara. Potser els que es donen per al·ludits en els meus articles sàpiguen si aquest advertiment és fonamental.”

Josep M. Planes. La Publicitat, 1 de maig de 1936

“(Planes, de “La Humanitat”, ha de rectificar sota pena) d’obligar-lo a emmudir si no adopta una postura d’imparcialitat i noblesa en tot el que es refereix a la CNT i l’anarquisme.”

Solidaritat Obrera, 7 de juliol de 1936

 

“Si no ho entenc malament, això és una amenaça de mort. No conec altre sistema de obligar-me a emmudir (…). Jo signo els meus articles. Tinc, per tant, un cert dret a saber qui es fa responsable de l’amenaça que sóc objecte.“

Josep M. Planes. La Publicitat, 9 de juliol de 1936

 

Bibliografia i recerca:

– “El asesinato de un periodista” (Fragments de Josep Maria Sòria, La Vanguardia 05/03/01) 

– “La penúltima crònica de Josep Maria Planes” (Diari Regió7 10/05/12)

– “Una camelia para Josep Maria Planes” (Marcos Ordóñez, El País – Cultura 21/03/12)

– Memoria.cat/planes

– “Josep Maria Planes, 7 trets a un periodista”, aquí

 

Més informació sobre Josep Maria Planes al portal memoria.cat:

 

– Josep Maria Planes i Martí, una personalitat excepcional: memoria.cat/planes

Mé

http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2012/05/feu-callar-aquest-periodista.html