Escudella amb pilota o “poció màgica” de Nadal i canelons 100% vegetals d’albergínia farcits de carbassa, xiitake i nous
Escudella amb pilota o “poció màgica” de Nadal i canelons 100% vegetals d’albergínia farcits de carbassa, xiitake i nous
Escudella amb pilota o “poció màgica” de Nadal
L’escudella és una sopa amb essència, nutritiva, reconfortant; motiu de reunió en ocasions especials i que s’ha mantingut i versionat al llarg del temps a través de les àvies. Té l’origen en brous que curaven refredats, grips i fins i tot mal d’amors. Per a aquests dies, a més de l’escalfor de la família i dels amics, us desitjo molta salut; sense no podríem gaudir de moments tan especials com el Nadal. Aquí us deixo una recepta de la meva “poció nadalenca”: diferent de la tradicional, però espero que gaudir-la es converteixi en un moment màgic i saludable!
S’acosta el Nadal i a Catalunya el plat per excel·lència és l’escudella amb pilota i carn d’olla. La base és la cocció a foc lent d’un brou ple de vegetals, carn, espècies i herbes aromàtiques, en el qual es bull una pasta anomenada galet, i que s’acompanya de llegum, com cigrons o mongetes seques, i una pilota (espècie de mandonguilla allargada): un plat contundent, però molt nutritiu i energètic.
La meva versió és vegetariana, però amb la combinació de proteïna completa (llegum i cereal integral), a més de digestiva i jo diria que gairebé curativa. El brou vegetal base és el que sempre faig i que us explicava en la meva recepta de les sopes d’all. Com que és una ocasió especial i per fer-la més màgica, hi he afegit carabassa, bulb de fonoll, patates i un saquet de llavors carminatives amb anís verd, comí i fonoll; així ens assegurem que sigui molt digestiva. Un cop fet el brou, cal reservar les verdures, que quedaran com a acompanyament –cal tallar-les ni gaire grans ni massa petites–, i coure la pasta al mateix brou. Si us en sobra i el deixeu reposar fins al dia següent, les aromes es concentraran i quedarà molt més bo. El que sí que passarà és, que quan el feu, casa vostra farà molt bona olor!
Ja sabeu que m’agraden molt els aliments originaris de la medicina tradicional xinesa, sobretot pel seu potencial curatiu; així que per completar la meva versió he triat la resta d’ingredients d’origen oriental com les azukis, el miso i el nap daikon (els dos darrers s’afegeixen a l’últim moment i en cru per preservar tot el potencial). Vull destacar la pasta de miso, un aliment que segons la mitologia japonesa va ser un regal que els déus van fer a la humanitat per garantir-li salut, longevitat i felicitat. Parlar-vos de tots els beneficis que tenen, seria gairebé interminable, però en destacaria el contingut en enzims vius, que afavoreixen la digestió i colonitzen els intestins i repoblen la flora intestinal. Un superingredient per a una poció màgica!
Per fer la famosa pilota, tenia diverses opcions d’ingredients que faig servir normalment per a les hamburgueses vegetals, però al final m’he decidit pel tempeh; fet al vapor i barrejat amb una mica d’all, julivert i cúrcuma queda deliciós i amb una textura prou ferma perquè no es desmunti si es vol posar a la sopa. Ja sabeu que, durant el procés d’elaboració del tempeh, es produeixen agents antibacterians que actuen com a antibiòtics contra alguns microorganismes patògens, per tant és útil per tractar problemes intestinals. Quin regal millor hi pot haver per a aquests dies d’excessos?
Per al toc final, un punt refrescant de fulles fresques de melissa, una espurna de tires fines de nap daikon i unes gotes de suc de llima, i ja teniu la combinació màgica per compartir les tradicions en família i transmetre la importància de donar i rebre amor, de ser solidaris, d’alimentar l’esperit i de gaudir de les petites coses de la vida. Finalment, vull donar-vos les gràcies pels vostres missatges d’afecte i per llegir les meves receptes.
La recepta
Les azukis- Un paquet d’azukis
- 1 trosset d’alga kombu
- Una mica de sal
La pilota:
- 1 bloc de tempeh
- All i julivert picats
- 1 c.p. de cúrcuma
- 2 c.s. de maionesa bio
- 1 c.s. de pa ratllat
Per al brou:
- Ceba
- Alls
- Pastanaga
- Carbassa
- Nap
- Api
- Xirivia
- Col arrissada verda
- Patates baby
- Llorer
- Sal marina
- Clau d’olor
- Un saquet amb una gasa amb anís verd, fonoll i comí (si ho preferiu, hi podeu posar les llavors triturades)
- Galets integrals d’espelta (o una altra pasta integral)
- Pasta de miso
- Nap daikon ratllat
- Suc de llima
- Fulles de melissa fresca (o una altra herba aromàtica al gust)
Per al brou vegetal, poseu tots els ingredients (i els que vulgueu) en aigua mineral abundant i una mica de sal marina. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc mitjà durant unes dues hores (si es queda curt d’aigua, afegiu-n’hi més). Coleu les verdures i reserveu. En el mateix brou, bulliu els galets segons el temps que marqui l’envàs. En apagar el foc, poseu una cullerada de postres de pasta de miso i barregeu. A l’hora de servir, poseu la sopa amb els galets en cada plat i afegiu-hi una mica de nap daikon, les fulles de melissa i unes gotes de suc de llima. Acompanyeu a part amb les verdures, les azukis i les pilotes. Així, cada comensal es farà l’escudella al seu gust.
Que la gaudiu,
Molta salut!
Canelons d’albergínia farcits de carbassa, xiitake i nous
Us imaginàveu poder preparar uns canelons només amb verdures? Doncs sí: canelons 100% vegetals elaborats amb ingredients saludables. Una recepta fàcil i senzilla sense pasta ni productes làctics.
Els canelons són un dels plats típics de les festes de Nadal, sobretot del dia de Sant Esteve, ja que antigament era un plat d’aprofitament de la carn del rostit que havia sobrat de l’àpat de Nadal, el dia abans. Encara hi ha gent que segueix aquesta tradició, però cada cop es cuina menys i es compra més.
Els canelons tradicionals estan elaborats amb una pasta quadrada farcida, normalment, de carn, però també n’hi ha de verdures, peix, entre d’altres. Van banyats amb beixamel i coberts amb formatge ratllat abans de posar al forn per gratinar. Una combinació força densa i contundent.
Però… i si no se’ns posen bé els lactis o el blat? I si volem una opció vegana o vegetariana? ¡Tenim opcions! Bones i gens complicades de preparar.
La base dels canelons
Per a la base tenim dues alternatives.La primera és el paper d’arròs: una opció que trobem en forma d’oblees que habitualment es fan servir per preparar els rotllets vietnamites. Només cal submergir cada oblea en aigua tèbia durant uns segons perquè s’estovi, estendre-la bé sobre una superfície llisa i assecar-la una mica amb un paper de cuina. Després hi afegirem una cullerada o dues de farciment i ho enrotllarem.
La segona opció és fer servir verdures, com el carbassó o l’albergínia. Es tallen les verdures ben finetes i verticalment, i es cuinen a la planxa o al forn. Un cop fetes i deixades refredar una mica, es col·loquen sobre una estora de bambú (com la de fer sushi) superposades, de manera que es formi una superfície. Es col·loca el farciment cap a l’extrem més proper a nosaltres i, amb molta cura, s’enrotlla.
L’alternativa a la beixamel
La beixamel s’elabora amb farina de blat, llet i mantega: una combinació no gaire lleugera i que, pels ingredients que porta (blat i lactis), hi pot haver força gent que no la toleri bé.Tenim, però, una alternativa molt fàcil i bona a partir de la coliflor. Aquesta verdura ens aporta cremositat i una consistència molt similar a la salsa original.
La coliflor és una verdura que pertany a la família de les crucíferes, molt present sobretot a l’hivern. És un aliment molt nutritiu que destaca perquè conté molta aigua i perquè és una bona font de fibra, vitamines (C i del grup B) i minerals com el potassi, fòsfor, calci, ferro, magnesi i sofre. És una de les millors fonts de calci d’origen vegetal que, gracies al magnesi que conté, podem assegurar que s’absorbeix correctament. A més, també té moltes propietats antioxidants, i els seus compostos de sofre poden ajudar força el fetge a desintoxicar-se.
IDEA: Feu servir coliflor groga o morada per fer una beixamel de colors!
La recepta
Ingredients (per a 3-4 persones)- 3-4 albergínies mitjanes
- 1 carbassa violí mitjana (uns 800 g)
- 300 g de bolets xiitake
- 200 g de nous
- ametlla mòlta
- oli d’oliva verge
- pebre negre
- sal marina
- 1 coliflor mitjana
- 1 ceba mitjana
- oli d’oliva verge
- sal marina
- nou moscada
- 3-4 c.s. de llevat nutricional (opcional)
- Preescalfeu el forn a 180 ºC.
- Per a la beixamel: en una olla, salteu la ceba tallada a mitges llunes durant uns 7 minuts. Renteu la coliflor, talleu-la a flors i col·loqueu-la dins l’olla. Afegiu aigua fins a cobrir la meitat de les verdures i una culleradeta petita de sal marina. Tapeu i feu bullir durant 10 minuts. Finalment, tritureu el contingut de l’olla juntament amb una cullerada d’oli d’oliva verge, nou moscada al gust i el llevat nutricional (opcional), fins a aconseguir una crema fina i homogènia. Reserveu.
- Renteu les albergínies i talleu-les a làmines verticals ben finetes. Escalfeu una planxa amb una mica d’oli d’oliva verge i feu les albergínies per tots dos costats. Reserveu.
- Peleu i talleu la carbassa a daus, i renteu i talleu els bolets xiitake a tires.
- Escalfeu una paella amb un raig d’oli d’oliva verge i salteu la carbassa i els bolets amb un pessic de sal marina durant 10-15 minuts, fins que estiguin tendres.
- En un processador d’aliments, tritureu les nous fins que quedin reduïdes a trossets ben petits. Afegiu la carbassa i els xiitake i tritureu a poca potència fins a integrar tots els aliments.
- Col·loqueu 2 o 3 talls d’albergínia, en funció de la mida que vulgueu els canelons, sobre una estora de bambú (tipus sushi) superposades les unes amb les altres de manera que formin una base.
- Afegiu dues cullerades de farciment a l’extrem més proper a vosaltres i enrotlleu. Col·loqueu el caneló en una safata de forn.
- Repetiu el procediment fins a enrotllar tots els canelons.
- Un cop teniu tots els canelons dins la bandeja de forn, aboqueu la beixamel fins a cobrir-los, i afegiu ametlla mòlta per sobre.
- Poseu la safata al forn per escalfar els canelons i daurar una mica l’ametlla mòlta perquè tingui un efecte de gratinat.
- Serviu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada