Josep Maria Folch i Torres ,Pàgines viscudes,En Massagran.Aureli Capmany,setmanari En Patufet.Josep Bagunyà, editor de Cu-cut!,

 

Josep Maria Folch i Torres mor el dia 15 de desembre del any 1950 i al Romea feient els pastorets una representació a la que havia assistit l’autor feia quatre dias .
Josep Maria Folch i Torres neix a Barcelona el 29 de febrer de 1880, en el si d’una família benestant. En la seva època és indiscutiblement l’escriptor més popular de Catalunya.

A través de les seves Pàgines viscudes, publicades en el setmanari En Patufet, de les seves novel•les per a joves i del seu teatre per a infants, ensenya a llegir en català a diverses generacions de catalans
En Patufet és la primera revista infantil en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany i promoguda pel Foment Autonomista Català. Tenia per objectiu aconseguir que els nens i nenes de Catalunya llegissin en català des de ben petits. Quan Aureli Capmany ven el setmanari a Josep Bagunyà, editor de Cu-cut!, Josep Maria Folch i Torres hi col•labora esporàdicament. Així, al calendari del Patufet per al 1905 ja s’hi troba el conte Lo nen perdut. Des de l’exili francès també hi envia proses.

Però no és fins a finals de 1909 que l’editor Bagunyà li encarrega una novel•la que es publicaria en suplements al Patufet, com una sèrie: Aventures extraordinàries d’En Massagran. De seguida, i gràcies al gran èxit d’En Massagran, Folch i Torres va entrar a la revista com a redactor. En tornar de l’exili, a partir de 1909 dirigeix el setmanari En Patufet, que gaudeix d’una gran repercussió en aquella època. El 27 de març de 1915 hi publica una historieta amb el títol Pàgines viscudes. Fins al 1938, n’hi publica centenars –il•lustrades sempre pel dibuixant Joan G. Junceda– que constitueixen un gran èxit de vendes d’En Patufet (65.000 exemplars setmanals) i contribueixen a la normalització de la llengua catalana.

El 27 de març de 1915, Josep Maria Folch i Torres publica a En Patufet una historieta amb el títol Pàgines viscudes, amb un èxit clamorós. Fins al 1938, n’hi va publicar centenars, sota l’epígraf genèric d’aquella primera historieta –il•lustrades sempre pel dibuixant Joan G. Junceda– que constituïen un gran èxit de vendes de Patufet. Hi reflectia escenes de la vida quotidiana, tractades amb un to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme. Anaven adreçades als adolescents i al públic adult en general. L’èxit popular d’aquelles lectures no tenia precedents ni ha tingut continuïtat, per exemple, molta gent batejava els seus fills amb els noms dels personatges dels escrits de l’autor. De tota manera no van faltar veus d’intel•lectuals i polítics de primera línia (com per exemple Antoni Rovira i Virgili) que es van fer ressò del sentimentalisme carrincló i de les moralitats que es desprenien de les dolces i patètiques pàgines viscudes.

Durant tres anys, Josep Maria Folch i Torres va signar les Pàgines viscudes amb el pseudònim El Narrador Gentil.

FONT:

Francesc Burges Garcia