L’escletxa legal que deixaria Espanya fora de la UE en cas d’independència catalana, al descobert

L’escletxa legal que deixaria Espanya fora de la UE en cas d’independència catalana, al descobert

Entrevista a l'experta en dret internacional Ana Stanič, que explica com Catalunya pot aprofitar el model eslovè de procés d'independència

 

Guifré Jordan @enGuifre – Una de les idees força del discurs unionista és repetir fins a l’extenuació que amb la independència, Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i de totes les institucions i tractats internacionals. I si amb el canvi de fronteres la resta de l’Estat espanyol tampoc tingués assegurada la continuïtat a cap d’aquests òrgans i també corregués el risc de navegar per l’espai pels segles dels segles? L’advocada experta en dret internacional eslovena Ana Stanič creu que això podria passar si Catalunya adoptés un discurs que gairebé ningú ha plantejat abans al Principat, tota una escletxa legal. Ho ha explicat en una entrevista a directe!cat.

 

 

Tot passa perquè Catalunya convenci la comunitat internacional de la dissolució d'Espanya 

Stanič, filla d’un dels impulsors del referèndum eslovè que avui compleix 26 anys –la Constitució del país avui en compleix 25—, explica que si Catalunya fa calar el discurs que la seva independència suposarà la dissolució legal d’Espanya tal i com es va configurar el 1978, la comunitat internacional ho podria acceptar. De ser així, segons ella, els dos països sorgits de la separació de Catalunya “estarien fora o dins de la UE tots dos per igual i ni la resta d'Espanya tindria la permanència a la UE assegurada”.
La circumstància afavoriria la transició independentista catalana
Això afavoriria que un Estat català pogués aconseguir més fàcilment tot el reconeixement i estar dins de tots els tractats i institucions com ara, perquè la comunitat internacional amb tota probabilitat escolliria que les dues noves realitats seguissin com quan estaven juntes en lloc de començar de zero negociacions amb dos territoris. Tot i que sona inversemblant, Stanič assegura que Madrid no ha d’acceptar la seva dissolució, sinó que tot dependrà de com interpreti el món els fets que es desenvolupin. Per això diu que el discurs i la narrativa que adopti Catalunya és clau. La comunitat internacional haurà d'escollir entre considerar el canvi de fronteres una secessió o una dissolució, i l'advocada té clar què ha de defensar Catalunya.
Stanič recomana no amenaçar amb no pagar la part del deute
Durant l’entrevista a directe!cat, també ha opinat que no seria gens positiu que la Generalitat amenacés amb no pagar part del deute espanyol per forçar Madrid a moure fitxa, ja que pel camí estaria perdent l’oportunitat d’engegar negociacions bilaterals amb els principals creditors internacionals. En aquest sentit, ha dit que quan Eslovènia va començar a pagar la seva part del deute iugoslau, va començar a rebre fons d’organitzacions com el Fons Monetari Internacional. I això no només va provocar que l’Estat comencés a funcionar, sinó que el discurs serbi d’únic territori legítim dins l’antiga Iugoslàvia fes aigües.
A més, durant l’entrevista, Stanič ha explicat com Eslovènia va poder fer el referèndum sense el suport de cap actor internacional i amb l’oposició del govern central iugoslau, i també ha argumentat per què no és tan important recollir mostres oficials de suport d’altres països en aquest punt del procés.
http://www.directe.cat/noticia/563273/lescletxa-legal-que-deixaria-espanya-fora-de-la-ue-en-cas-dindependencia-catalana-al-desco