Manel Esteller “Una majoria de càncers es podran curar el 2027”-Director Epigenètica i Biologia del Càncer Bellvitge
MANEL ESTELLER
Director Epigenètica i Biologia del Càncer Bellvitge, Investigador ICREA i conferenciant.
Manel Esteller “Una majoria de càncers es podran curar el 2027”
- ORIOL DURAN Foto: Arxiu.
- ORIOL DURAN Foto: Arxiu.
La restricció calòrica, menjar una miqueta sense quedar-te amb gana, sembla que està associat a poder viure més
La contaminació ha estat reconeguda com un factor que origina càncer, càncers diversos
Com vius la lluita diària contra aquesta malaltia?
Amb un sentiment doble. Primer d’il·lusió quan hi ha un descobriment, quan hi ha coses que semblen útils. I també amb frustració perquè voldries fer més coses, no dependre tant del finançament, poder tenir més capacitat per fer nous experiments, com tenen altres països.
Cada any augmenta un 2% el percentatge de tumors que es guareixen. Anem bé o anem lents?
Anem a un ritme correcte: un 2% cada any. Si estem en una curació del 60%, doncs un 2% a l’any vol dir que en deu anys serà un 80% i potser en vint anys un 100%, tot i que és difícil arribar a aquesta xifra. Sempre parlant del món occidental en aquest sentit, perquè després, quan el curem aquí, faltarà curar el càncer en altres països.
Es poden fer més coses?
Sí, depèn molt de la voluntat política i econòmica. Hi ha molts tests que es poden fer per intentar trobar el tumor abans, hi ha fàrmacs útils i s’han de donar més. En aquest sentit és molt important la coordinació privada i pública i dels investigadors perquè aquest 2% anual sigui un 3%. Això ja seria suficient.
Explica’ns la diferència entre genètica i epigenètica.
La genètica podem pensar que és com un abecedari, és l’esquelet. I l’epigenètica és l’ortografia, la gramàtica, d’aquest abecedari. A nivell real això són marques químiques. Podríem pensar que la genètica és una persona nua: si es posa un vestit semblarà més de mudar, si és més informal semblarà que està de marxa…, o sigui, el seu vestit canvia el seu aspecte malgrat que en el fons sigui la mateixa persona.
En un càncer, quina part hi ha de genètica i quant hi ha d’epigenètica?
L’ADN és el mateix a totes les cèl·lules del cos humà. El problema ve quan s’altera això. Els patrons epigènics normals s’alteren per excés, per defecte o per totes dues coses. En el càncer hi ha una alteració global de l’epigenètica.
Només un 10% dels tumors són heretats. L’altre 90% són deguts a altres causes, entre les quals hi ha l’atzar?
El pic del càncer, avui en dia, és al voltant dels 60-62 anys.
És l’etapa en què més càncers hi ha. I és perquè cada cop vivim més temps. És a dir, si en una ruleta hi jugues cada cop més vegades, al final acabaràs guanyant, en aquest cas perdent. Cada dia les cèl·lules es divideixen moltíssimes vegades, per tant com més anys vivim, més probabilitats hi ha de tenir-lo. L’atzar hi té molt a veure, però no provoquem l’atzar: l’atzar el provoquem amb hàbits tòxics.
Hàbits tòxics… En podem fer una llista?
Faré una llista als Reis Mags invertida: les coses que no voldríem. Són les mateixes causes que causen lesions genètiques, simplement que en epigenètica passen més ràpid. El número u és el tabac. És el responsable del 30% dels tumors del món, un de cada tres: pulmó, llengua, gola, bufeta, és per on s’elimina el tòxic. En segon lloc, l’exposició solar excessiva, la radiació ionitzant que se’n diu, associada al melanoma. I després hi ha un part més genètica, que són els tumors heretats del pare o la mare: de mama, de còlon, de ronyó… I més enllà ja comencem a parlar d’altres factors com ara l’alimentació i la contaminació. Aquest ha estat el primer any que la contaminació s’ha reconegut com un factor que origina càncer, càncers diversos. El tema de l’alimentació és més complicat, però sabem que canvis d’alimentació provoquen freqüències diferents de càncer, per tant segur que l’alimentació està implicada en la malaltia.
“Som el que mengem”? Quins serien els hàbits tòxics en l’alimentació que hauríem de tenir en compte?
Hauríem de dir: “Som, en part, el que mengem i som, en part, el que van menjar els nostres pares, i els nostres avis.” És a dir, hi ha una epigenètica heretada també. No només som responsables nosaltres, sinó que hi ha una part que ve del pare, de la mare, en aquest sentit, a nivell epigenètic. L’alimentació, quins factors altera? Per exemple sabem que dèficits de vitamines provoquen el que diem una hipometilació de l’ADN. Vol dir que l’epigenètica és baixa a les cèl·lules a causa de dèficit de vitamines. Sabem que l’aparició de cèl·lules del greix, associades a menjar més greix, està associada a canvis epigenètics que tenen a veure amb el receptor de la insulina, i potser per això tenen a veure amb l’augment dels casos de diabetis.
Els factors emocionals també es tenen en compte en les vostres investigacions?
Això és complicat de determinar. Sabem que en les emocions hi ha molts mecanismes químics implicats, però és difícil de concretar. Sabem que determinats estats emocionals diferents es relacionen amb alliberacions d’hormones diferents, i en l’aspecte hormonal això podria induir a expressió de gens diferents, pel que fa a cortisona, per exemple. Això seria una via més o menys plausible per la qual alguna emoció podria tenir algun efecte en les cèl·lules.
Parlem d’emocions positives, no?
Emocions positives sempre. Tots hem de ser conscients de la nostra mortalitat, però el que importa és la qualitat de vida mentre s’està en aquest planeta.
Fa vint anys, el 80% de les persones que desenvolupaven un càncer morien de la malaltia. Ara la predicció de supervivència de deu anys és del 40%. I en part és degut als fàrmacs epigenètics. Què destacaries d’aquest tipus de fàrmacs?
Una, l’existència de la figura del supervivent. És a dir, avui tenim molta gent que està treballant i molts del seu voltant no saben que han tingut càncer. I això és perquè hi ha hagut aquests avenços amb els nous fàrmacs. Els nous fàrmacs són molts: fàrmacs contra molècules específiques de la cèl·lula a què la cèl·lula és addicta. Igual que es pot ser addicte a una droga, un tumor pot ser addicte a determinats fàrmacs. Això succeeix en un 15 a 20% dels tumors, que són addictes a alguna cosa, i això ha suposat avenços en el càncer de pulmó del no fumador.
L’epigenoma ens dirà quina esperança de vida tenim?
L’epigenoma et pot dir un concepte o ajudar en un concepte, que és l’edat biològica. Sabem, per exemple, que en llevat amb cucs hi ha determinats fàrmacs que fan que aquests animals, éssers, visquin més temps. En humans és possible? Sembla que també serà possible això. En part té a veure amb un altre concepte que es diu restricció calòrica, que diu que menjant una miqueta sense quedar-te amb gana sembla que la gent viu més. Ni els que mengen molt poc, ni els que mengen més. Menjar una mica, sense quedar-te amb gana. És a dir, l’excés calòric o la falta calòrica, ambdues estan associades a més mortalitat. Això té a veure amb unes molècules que es diuen sirtuïnes i que s’encarreguen d’empaquetar l’ADN, de comprimir l’ADN i regular l’expressió gènica. I hi ha fàrmacs associats a aquestes molècules que estan provant-se en teràpies antienvelliment o d’allargament de la vida.
Per què al Japó hi ha menys casos de càncer?
Per diverses raons. Tenen una alimentació diferent, hi ha més peix, hi ha arròs també; la gent té un tipus de vida diferent; tenen una constitució genètica diferent, i hi ha altres factors: hi ha una sanitat molt ben establerta en el sentit de la higiene, el calendari de vacunes es respecta…, és a dir, la sanitat és molt diferent i això permet aquests rècords de longevitat que de vegades tenen.
Tests genètics. Sabem que poden costar uns 200 euros i que molta gent coneguda se’ls ha fet. Els recomanes?
Els que avui s’apliquen ja en la sanitat pública catalana són tests que permeten predir si tens una mutació que suposa un risc de tenir càncer. És a dir, si ets una persona que té massa densitat de càncer a la família, et poden fer el test: de mama i d’ovari, de còlon, d’endometri o de ronyó, i altres de determinats. En aquest cas és altament recomanable fer-se aquests tests. Recomanaria els tests a les persones que estan veritablement en risc. També a aquelles persones que tenen una angoixa vital i es volen fer el test, endavant!
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/1053476-manel-esteller-una-majoria-de-cancers-es-podran-curar-el-2027.html?utm_source=facebook&utm_medium=xarxes&utm_campaign=xarxes
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada